PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Municipi de l'Alcoià, al País Valencià. Centre industrial tèxtil. Durant la dècada de 1870 a 1880 hi hagué una forta migració d'alcoians cap a Sabadell, coincidint amb la greu crisi del tèxtil, basat encara en telers manuals, que patia la ciutat valenciana. Hi hagué també un transvasament de tècnics i empresaris tèxtils sabadellencs cap a Alcoi, que ajudà a modernitzar el sector. El carrer d'Alcoi es troba situat al bari de Nostra Llar, on tots els carrers porten noms de ciutats amb indústria tèxtil.

Historial toponímic

Alcoy (24.11.1955), calle
Alcoi (30.10.1985)

Cugat (Cartago, ? - Castrum Octavianum, 303). Mercader d'origen africà que durant la persecució de Dioclecià als cristians va morir decapitat a Castrum Octavianum, avui identificat com a Sant Cugat del Vallès.



El carrer de Sant Cugat es va iniciar al segle XVIII sobre el camí de Sant Cugat o del Joc de la Rulla, on a mitjan segle XVI ja hi havia edificades algunes cases esparses. Molt aviat fou conegut com a carrer Fondo, nom popular que ha pervingut fins avui, perquè les irregularitats del terreny van fer que les primeres cases s'edifiquessin un xic elevades en relació amb el nivell del carrer, de manera que oferia un aspecte de carrer enfonsat, i d'aquí li vingué el nom.




Historial toponímic

Joc de la Rutlla o de la Rulla (s. XVIII)
Fondo (nom popular)
Sant Cugat (últim quart del s. XVIII)
Durruti (6.1.1937)
San Cugat (27.5.1939), calle
San Cucufate (1939), calle
Sant Cugat (30.10.1985)

Ciutat italiana, capital de la Campània i de l'antic regne de Nàpols. Situada a la riba nord-oriental del golf homònim, a la plana que s'estén als peus del Vesuvi, sempre ha estat el centre al voltant del qual gravita tota la vida econòmica del Mezzogiorno. El Castel Nuovo, gòtic dels segles XIII i XIV, conserva l'arc triomfal que hi féu construir Alfons el Magnànim al segle XV quan el regne de Nàpols formava part de la corona catalanoaragonesa. El carrer de Nàpols enllaça el barri de Ca n'Oriac amb el de Can Llong, on tots els vials porten noms de ciutats europees.

Historial toponímic

Nápoles (29.12.1955), calle
Nàpols (30.10.1985)

Fa al·lusió a la Guerra de la Independència o Guerra contra Napoleó (1808 - 1814). Resistència armada del poble hispànic, amb una important presència de guerra de guerrilles, contra Napoleó Bonaparte, que volia imposar el seu germà Josep al tron espanyol en substitució dels Borbons.

Historial toponímic

Bruc (annexat de Barberà el 1959), calle
Independencia (18.2.1960), calle
Independència (30.10.1985)

Dogma de la Immaculada Concepció de Maria, que va proclamar Pius IX el 1854, després de segles de discussions teològiques. Tot i no haver-hi fonament explícit a la Bíblia, comptava amb una tradició de pietat popular. Entre els qui s'oposaven a aquesta doctrina hi hagué sant Bernat de Claravall, sant Albert Magne, sant Bonaventura, sant Tomàs d'Aquino i els dominicans. I entre els defensors, Ramon Llull, Duns Escotto i l'orde franciscà.

El carrer de la Concepció s'inicià a mitjan segle XIX i prengué un cert relleu urbà amb la construcció del Vapor de Can Rovira, començat a construir el 1848.


Historial toponímic

Concepció (mitjan segle XIX)
Concepción Arenal (6.1.1937)
Purísima Concepción (11.8.1939), calle
Concepció (30.10.1985)

Comarca de Castella la Nova, situada al nord-est de la Meseta Sud, entre les províncies de Guadalajara, Conca i Madrid. La comarca és travessada pel Tajo i els seus afluents Cifuentes, Guadamajud, Guadiela, Henares i Tajuña, entre d'altres de menys cabal. Amb una densitat de població molt baixa, les localitats més importants són Brihuega, Cifuentes, Chinchón, Pastrana , Priego i la capital comarcal, la ciutat de Guadalajara. * * * El carrer de l'Alcarria es troba al barri de Ca n'Oriac, en una zona de vies urbanes amb noms de comarques, majoritàriament catalanes.

Historial toponímic

Alcarria (29.12.1955), calle
Alcarria (30.10.1985)

Cristòfol és un màrtir llegendari, víctima de la persecució de Deci (249-251), que és representat per un gegant. El seu nom significa "portador de Crist", perquè va portar Jesús a l'espatlla per ajudar-lo a travessar un riu. Segons la tradició, aquesta era la feina de sant Cristòfol, passar gent a coll d'una banda a l'altra del riu, d'aquí que fos patró de vianants i viatgers, més endavant ho seria dels barquers i modernament dels automobilistes.



El carrer de Sant Cristòfol va aparèixer com a carrer del Mercat el 1907, perquè amb la prolongació del de la Indústria cap al de Sant Joan s'hi havia projectat la construcció d'un mercat cobert. En desestimar-se el projecte de mercat pel de Josep Renom al Camp de la Sang (l'actual Mercat Central), el nom va perdre sentit i va ser substituït.




Historial toponímic

Mercat (1907), c. del
Mercado (27.5.1939), calle
San Cristóbal (14.4.1955), calle
Sant Cristòfol (30.10.1985)

Nadal

Historial toponímic

La Paz (annexat de Barberà el 1959), calle
Navidad (18.2.1960), calle
Nadal (30.10.1985)

Formen un arxipèlag situat davant la ria de Vigo, constituït, de nord a sud, per tres illes: la de Monte Agudo, la de Monte Faro i la de San Martiño, amb alguns petits illots més. Les dues primeres es troben unides per una llengua de sorra i un estany natural. L'arxipèlag ha estat declarat Parc Nacional Maritimoterrestre i té una supefície total de 3.000 ha, 400 de les quals corresponen a l'àrea emergida. Deshabitades i protegides, les illes conserven tota la bellesa natural originària. * * * La plaça de les Illes Cíes es troba situada al barri dels Merinals, en una zona de carrers amb noms d'illes.

Historial toponímic

Illes Cíes (24.9.1997)

Carrer iniciat el darrer quart del segle XIX com a carrer del Comte Borrell.




Historial toponímic

Comte Borrell (últim quart del segle XIX)
Conde Borrell (27. 5.1939), calle
Condes (27.10.1960), calle
Comtes (30.10.1985)