Tots els articles
| Assemblea extraordinària convocada pel rei de la corona catalano-aragonesa, amb la participació dels diferents braços o estaments de la població, per prendre acords i legislar. Tingué l'origen en la cort comtal convocada per primer cop pel comte Ramon Borrell cap a l'any 1000. |
Historial toponímic
Corts Catalanes (1925), pl. de lesCortes Catalanas (27.5.1939), plazaCorts Catalanes (30.10.1985)
| El nou continent descobert per Cristòfor Colom, el 1492. * * * El carrer d'Amèrica es troba situat en una zona de carrers amb noms de països americans, al barri dels Merinals. |
Historial toponímic
América (10.10.1958), calleAmèrica (30.10.1985)
| Llorenç ( ? - Roma, 258). Diaca de l'església de Roma, nomenat pel papa Sixt II, i administrador dels béns dels pobres. Segons la llegenda, sant Llorenç morí cremat en unes graelles, però és molt probable que fos decapitat durant la persecució de l'emperador Valerià. Va ser un sant molt popular a Roma. Constantí, el primer emperador romà que professà el cristianisme, li va fer construir un oratori a Campo Verano, el vell cementiri romà de la via Tiburtina, que es convertiria en basílica al segle VI. A Catalunya, a les Illes i a València, la toponímia i les esglésies dedicades al sant fan palesa la seva popularitat. * * * El carrer de Sant Llorenç es va començar a construir durant el segon quart del segle XIX i s'anomenà carrer del Camp d'en Guixa, sens dubte un propietari de l'indret. |
Historial toponímic
Camp d'en Guixa (entre 1824 i 1841)Sant Llorenç (entre 1841 i 1859)Vicenç del Barrio (6.1.1937)San Lorenzo (27.5.1939), calleSant Llorenç (30.10.1985)
| Santuari de la Mare de Déu de Núria, situat al centre de la vall de Núria, al Ripollès. És documentat des del segle XII en què una butlla papal autoritzava la construcció d'una església, la fundació d'una confraria i l'establiment del 8 de setembre com a festa de la Verge de Núria. Considerada patrona dels pastors pirinencs, també és invocada tradicionalment contra l'esterilitat femenina. El carrer de Núria es troba al barri del Poblenou, en una zona amb noms de santuaris marians. |
Historial toponímic
Nuria (29.12.1955), calleNúria (30.10.1985)
| Joan Balart i Armengol (Sabadell, 22 de novembre de 1882 - 17 de desembre de 1960). Industrial metal·lúrgic i inventor. Estudià als Escolapis i a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis, i en acabar l'escola començà treballant d'aprenent en una empresa metal·lúrgica, feina que compaginava amb l'estudi de peritatge mecànic i electricista. El 1906 s'establí com a empresari metal·lúrgic amb la construcció de motors elèctrics i instal·lacions electroindustrials. Balart fou un innovador, ja que va idear i construir la primera màquina de pastar farina per a l'elaboració de pa, basada en un sistema helicoïdal, que patentà. Com que la majoria de clients eren artesans sense gaires recursos, Balart va instaurar la venda a terminis, que al principi li causà problemes de capitalització, però aconseguí superar-los i estendre la maquinària de Tallers Balart per tota la geografia catalana i peninsular. Balart va militar en el Casal Català d'Esquerres (ERC) i el 12 d'abril de 1931, en ser elegit per la llista d'ERC, va formar part del primer ajuntament republicà com a tinent d'alcalde d'un equip de govern que encapçalava Salvador Ribé. A les eleccions al Parlament de Catalunya, el 20 de novembre de 1932, va ser escollit diputat per ERC. I encara durant la guerra va formar part de la Comissió d'Indústria de la Generalitat de Catalunya en què col·laborà amb Josep Tarradellas quan era conseller d'Economia i Finances. Al final de la guerra s'exilià a Montpeller i estigué a la Residence des Intellectuels Catalans. Però a principis de 1940 s'embarcà cap a Mèxic, on residí deu anys abans no va retornar a Sabadell. |
Historial toponímic
Rey Sancho (24.11.1955 ?), calleJoan Balart (30.10.1985)
| Còrsega, "una muntanya dins el mar", és una illa de la Mediterrània, a la mar Ligur, situada al nord de Sardenya, de la qual la separa l'estret de Bonifacio, i més a prop de la costa toscana que de la provençal. Administrativament pertany a l'estat francès. La capital històrica i cultural és Corti, però la capital política i administrativa és Ajaccio, mentre que Bastia, la segona ciutat de l'illa, és la capital econòmica. El francès i, recentment, el cors són les llengües oficials. Els cors és una llengua romànica del grup italoromànic fragmentada en dos grups de dialectes, el cismuntà i l'ultramuntà, separats per la cadena muntanyosa que travessa l'illa de nord-oest a sud-est. Habitada des del neolític i amb un dens període de cultura megalítica, fou colonitzada per grecs i fenicis des del segle VI aC fins que l'ocuparen els romans tres segles més tard. Conquerida pels vàndals al segle V, passà successivament a mans de bizantins, llombards, serraïns, francs, pisans i genovesos. Còrsega ha estat vinculada històricament a Catalunya en ser concedida en feu, el 1297, pel Papa Bonifaci VIII a Jaume II de Catalunya-Aragó, lligams que s'extingiren el 1458 amb la mort d'Alfons el Magnànim. |
Historial toponímic
Córcega (29.12.1955), calleCòrsega (30.10.1985)
Amàlia Riart Canas (Manresa, 7 de febrer de 1893 - Sabadell, 22 de setembre de 1954). Propietària de terres del que avui és el barri del Raval d'Amàlia. Casada amb Josep Comelles Costa, la parella es va establir a Sabadell vers el 1918 procedent de Riells del Fai. A l'Arxiu Històric de Sabadell consta que l'any 1919 tenien una casa en aquest indret i que el 1920 ja hi havia més habitatges en aquest punt del rodal que apareix anomenat "Pujada de la Salut". El 1924, al padró d'habitants, es parla d'aquest indret com a "casas de Amalia" i, el 1930, ja com a "Raval d'Amàlia". Se sap que l'any 1936 la parella habitava al número 1 del vial anomenat raval d'Amàlia, però Amàlia Riart consta també com a propietària dels números 2-3, 4 i 5. |
Historial toponímic
Amàlia (30.10.1985)
| Sant Llop |
Historial toponímic
San Juan (annexat de Barberà el 19.2.1959), calleSan Lupo (18.2.1960), calleSant Llop (30.10.1985)
| Poblat celtiber, situat al Cerro de Garray, prop de Sòria, que constituí un dels principals centres de resistència celtibèrica contra l'ocupació romana durant el segle II aC, fins que Escipió Emilià, que havia derrotat Cartago, va establir un setge a la ciutat, amb campaments permanents, que obligaren Numància, aïllada i víctima de la fam, a rendir-se l'any 133 aC. Malgrat la llegenda, la ciutat celtibèrica va perviure durant l'ocupació romana. |
Historial toponímic
Numancia (24.11.1955), calleNumància (30.10.1985)
| Joan Amades i Gelat (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - 17 de gener de 1959). Folklorista autodidacte, recopilador del corpus del cançoner, la rondallística i el costumari catalans. Des del 1940 va ser conservador del Museu d'Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol, de Montjuïc, i responsable de la Secció de Gravats Populars a l'Arxiu Històric Municipal de Barcelona. La UNESCO li encarregà un corpus bibliogràfic del folklore català. D'entre les seves obres cal destacar el Costumari català, en cinc volums editats entre 1950 i 1956, i els tres volums de Folklore de Catalunya: Rondallística (1950), Cançoner (1951) i Costums i creences (1969). És autor també d'Històries i llegendes de Barcelona. Passejades llegendàries pels carrers de la ciutat vella, que recull les seves intervencions setmanals a Ràdio Associació de Catalunya, emeses entre 1933 i 1939. |
Historial toponímic
Joan Amades (9.12.1965), calleJoan Amades (30.10.1985)