PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Joan Miralles i Orrit (Sabadell, 15 d'octubre de 1903 - 2 de desembre de 1977). Manyà i alcalde.

Estudià a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis i treballà de manyà. Membre del Círcol Republicà Federal, el 1934 fou detingut i empresonat al vaixell presó Uruguai per haver donat suport a Lluís Companys quan proclamà l'Estat Català. Va ser alcalde de Sabadell de maig a octubre de 1936. S'exilià a França el 1939 i quan en retornà el 1942 fou novament empresonat i, posteriorment, desterrat a Blanes.


Historial toponímic

Alcalde Miralles (29.4.1998)

Teresa de Cepeda y Ahumada (Gotarrendura o Àvila, 28 de maig de 1515 - Alba de Tormes, 4 d'octubre de 1582). Escriptora mística castellana, descendent de jueus conversos, coneguda com Teresa de Jesús o Teresa d'Àvila.

Va ser religiosa, fundadora de les carmelites descalces i doctora de l'Església Catòlica. El 1622 el papa Gregori XV la va canonitzar. És autora d'una trentena de poesies líriques de caire religiós, de llengua col·loquial i estil apassionat. Entre les obres de caràcter doctrinal destaquen Camino de perfeción i Moradas del castillo interior. També cal remarcar entre els textos autobiogràfics la Vida i el Libro de fundaciones.

El carrer de Santa Teresa va aparèixer el darrer quart del segle XIX, a l'altra banda de la via del ferrocarril i molt a prop de la Cobertera.


Historial toponímic

Santa Teresa (darrer quart del segle XIX)
Emprius (6.1.1937)
Santa Teresa (27.5.1939), paseo de
Santa Teresa (30.10.1985)

Pic de Sierra Nevada, a Andalusia, de 3.482 m d'altitud. És el punt més alt de la península Ibèrica. El carrer del Mulhacén es troba situat en una zona amb noms de muntanyes, entre el Torrent del Capellà i la Plana del Pintor.

Historial toponímic

Mulhacén (29.12.1955), calle
Mulhacén (30.10.1985)

Nom donat pels grecs al territori dels ibers, que s'estenia per la façana mediterrània peninsular des dels nord del Pirineu, al riu Erau, fins a l'estret de Gibraltar. Amb el temps va esdevenir sinònim de la Península Ibèrica.

Historial toponímic

Iberia (1925), rambla
Iberia (27.5.1939), rambla de
Ibèria (30.10.1985)

Joan Prim i Prats (Reus, 1814 - Madrid, 1870). Comte de Reus i vescomte del Bruc. Militar i polític liberal, fou un dels promotors de la Revolució de 1868.

Historial toponímic

Comte de Reus (15.3.1883), c. del
Conde de Reus (27.5.1939), calle
Comte de Reus (30.10.1985)

Josep Moix i Regàs (Sabadell, 28 d'octubre de 1898 - Praga, 3 de setembre de 1973). Sindicalista i dirigent comunista.

Era teixidor d'ofici. Secretari de la Federació Local de Sindicats, durant la Guerra Civil ingressà a les files del PSUC. Va ser alcalde de Sabadell, director general de Treball de la Generalitat i ministre de Treball amb el govern Negrín. El 1939 s'exilià a França i a Mèxic i, finalment, s'instal·là a Praga, on va morir el 1973. Era president del PSUC des de 1956.




Historial toponímic

Vall d'Aran
Alcalde Moix (30.10.1985)

Santa Perpètua de Mogoda. Municipi del Vallès Occidental, a 6 km de Sabadell, situat a l'esquerra de la riera del Caldes, a prop de la desembocaura al Besòs. Els primers documents que citen Mogoda daten del segle X, però al terme s'hi han trobat restes ibèriques i romanes, conservades en part al Museu municipal. Poble tradicionalment agrícola, a partir dels anys 60 del segle passat va sofrir una forta expansió industrial que va donar lloc a la creació de 12 polígons i es va integrar totalment al cinturó industrial de Barcelona.

Historial toponímic

Santa Eulalia (annexat de Barberà el 1959), pasaje
Santa Perpetua (18.2.1960), pasaje
Santa Perpètua (30.10.1985)

L'orquestra "Els Muixins", va ser fundada el 1810 pels germans Pere Muixí i Marcet (Sabadell, 1786-1871) i Joan B. Muixí i Marcet (Sabadell, 1796-1882), terrissers d'ofici que s'havien establert al carrer de Sant Antoni. Va començar com una petita cobla fins a convertir-se en una orquestra-cobla tradicional que assolí gran prestigi a moltes poblacions catalanes. En la dècada dels cinquanta, i a causa d'un accident de trànsit que ocasionà la mort d'alguns músics, l'orquestra es va dissoldre. Era famosa la seva rivalitat amb l'orquestra dels Fatxendes.

Historial toponímic

Muixins (30.10.1985)

Pren el nom del barri d'Hostafrancs, començat a construir al darrer quart del segle XIX a l'altra banda de la Riereta o riera de Sobarber, que tancava la ciutat per ponent. El nom d'Hostafrancs apareix citat per primera vegada el 1882 com a barri d'Hostafrancs, que va pertànyer a Sant Pere de Terrassa fins a 1904, quan va ser annexat a Sabadell juntament amb la Creu Alta. Era limitat pel que avui s'anomenen ronda de Ponent, ctra. de Terrassa, av. de Rafael Casanova, c. de Prat de la Riba i pl. de Catalunya.

Historial toponímic

Hostafrancs (29.4.1998)

Nom posat en memòria de la Catalunya comtal.

Historial toponímic

Condal (21.1.1960), plaza
Comtal (30.10.1985)