Tots els articles
| Josep Corominas i Humbert (Mura, 1797 - Sabadell, 3 de juny de 1874). Fabricant tèxtil. Iniciador d'una dinastia de fabricants tèxtils. Arribà a Sabadell com a jornaler i aviat, el 1820, s'establí pel seu compte. El seu fill, Joan B. Corominas i Pla (Sabadell, 1823-1887), va construir el Vapor Corominas, popularment conegut com a Vapor de l'Esmolet, i fou un dels fundadors del Banc de Sabadell. |
Historial toponímic
Colom (1872)Colom (últim quart del segle XIX)Coromines (1884)Corominas (27.5.1939), calleCorominas (30.10.1985)
| Serralada de l'Europa Occidental, d'un 1300 km de llargada, que fa de frontera d'Itàlia amb França, Suïssa, Àustria i Eslovènia. El límit septentrional el formen la vall del Roine, l'altiplà suís i el de Baviera, mentre que el meridional és constituït per la vall del Po, que ocupa, d'est a oest, tot el nord d'Itàlia. Generalment a la serralada alpina es distingeixen tres sectors: els Alps Occidentals, de la Mediterrània fins al Mont Blanc, que amb 4.810 m és el punt culminant de tota la serralada; els Alps Centrals, que anirien des del Valais, amb el Monte Rosa, de 4.634 m, i el Cervino, de 4.478 m, fins als Grisons; i els Alps Orientals, amb els Dolomites i la resta de serralades, unes al nord que es perden per la plana hongaresa i les altres al sud que continuen en les serralades costaneres de Croàcia. Als Alps s'originen tres dels rius més importants d'Europa, el Roine, el Rin i el Po. * * * El carrer dels Alps es troba situat a la Plana del Pintor, en una zona amb noms de serralades i relleus muntanyosos. |
Historial toponímic
Alpes (29.12.1955), calleAlps (30.10.1985)
| Joan Evangelista (Betsaida, Galilea, 9dC - Efes, Capadòcia, 103 dC). Fill de Zebedeu i Salomé, i germà de Jaume. Era l'apòstol més jove i, segons el Nou Testament, també el més estimat de Jesús. Al Sant Sopar segué a la seva dreta i va acompanyar la verge Maria durant la crucifixió de Crist. Amb Pere i Jaume formen el grup d 'apòstols més propers a Jesús. Va predicar per Samària amb sant Pere i se n'anà a l'Àsia Menor. Després de ser empresonat a Roma, es va exiliar a Patmos, on segons la tradició va escriure l'"Apocalipsi". Anys més tard li varen permetre anar a Efes, lloc en què degué morir i on era venerat el seu sepulcre." * * * Entre 1894 i 1895, l'ajuntament va adquirir terrenys per a la nova plaça de Sant Joan, i el 1897 ja era a punt d'urbanitzar. |
Historial toponímic
Sant Joan (1897)Llibertat (11.3.1911)Navarra (27.5.1939), plaza deSant Joan (18.7.1979)
| Últim carrer en direcció a Terrassa, construït després del barri de Cifuentes, a l'altra banda de la carretera, que els veïns anomenaven carrer nou. |
Historial toponímic
Nueva, calleNou (30.10.1985)
| S'inicià al segle XII per la banda de migdia, la raconada que ara mor rere el passeig de la Plaça Major, com a Cortal de na Burguesa. La banda nord no es començà a construir fins el segle següent, aprofitant els corrals de darrere les cases del que seria carrer de Manresa. Aquest nou tram de carrer fou conegut successivament com a carrer que va al portal de Terrassa, carrer d'en Botet, dels Casots, d'en Martines i dels Quatre Cantons. No va ser fins a mitjan segle XIX que es començà a conèixer com a carrer de Jesús. I encara durant la Guerra Civil, des del 6 de gener de 1937 es digué carrer d'en Margalef, fins al 1939, que tornà al nom antic de Jesús. |
Historial toponímic
Cortal de na Burguesa (segle XII) [raconada sud]Que va al Portal de Terrassa (segle XIV)Botet (segle XV)Casots [o Escasots] (segle XVI)Martines (segle XVIII)Quatre Cantons (1r quart del segle XIX)Jesús (2n quart del segle XIX)Margalef (6.1.1937)Jesús (27.5.1939), calleJesús (30.20.1985)
| Corneli Nepos (100 aC - 25 aC). Poeta i historiador romà, amic de Catul i Ciceró. El carrer de Corneli Nepos es troba a Via Alexandra, en una zona de vials amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins. |
Historial toponímic
Cornelio Nepote (9.12.1965), calleCorneli Nepos (30.10.1985)
| Municipi de la Baixa Cerdanya, situat a la dreta del Segre, que limita amb Guils i Ger pel nord-est i per l'oest, amb Puigcerdà per l'est i pel sud amb el Segre, que el separa d'Urtx. El municipi comprèn, a més del poble de Bolvir, el poblet de Talltorta, el Raval del Castell i el del Remei, a part de nombroses urbanitzacions. L'església parroquial de Santa Cecília de Bolvir és romànica, amb un absis semicircular ornamentat a l'exterior amb una motllura i mènsules. El campanar, una torre adossada amb coberta piramidal, és obra posterior. El temple conserva un petit retaule gòtic del segle XV, mentre un frontal de l'altar romànic, dels segles XII-XIII, és al Museu Nacional d'Art de Catalunya. * * * El carrer de Bolvir es troba al barri de la Roureda, en una zona amb noms de municipis catalans pirinencs. |
Historial toponímic
Alp, calleAlp (30.10.1985)Bolvir (25.10.1989)
Joan Evangelista (Betsaida, Galilea, 9dC - Efes, Capadòcia, 103 dC). Fill de Zebedeu i de Salomé i germà de Jaume. Era l'apòstol més jove i, segons el Nou Testament, també el més estimat de Jesús. Al Sant Sopar segué a la seva dreta i va acompanyar la verge Maria durant la crucifixió de Crist. Amb Pere i Jaume formen el grup d'apòstols més propers a Jesús. Va predicar per Samària amb sant Pere i se n'anà a l'Àsia Menor. Després de ser empresonat a Roma, va ser exiliat a Patmos, on segons la tradició va escriure l'"Apocalipsi". Anys més tard li varen permetre anar a Efes, lloc en què degué morir i on era venerat el seu sepulcre. * * * El carrer de Sant Joan es va començar a formar al segle XVII; a la banda de ponent hi havia els valls que encerclaven la vila i, a la de llevant, les cases construïdes pel ferrer Cabot, que donaren nom al carrer, fins que a principis del segle XIX s'anomenà de Sant Joan. |
Historial toponímic
Ferrer Cabot (segle XVII)Cabot (segle XVIII)Sant Joan (segle XIX)Lenin (6.1.1937)San Juan (27.5.1939), calleSant Joan (30.10.1985)
| Ramón Herrán y Torriente (Liérganes, 1883 - Madrid, 1964). Notari de Sabadell entre 1921 i 1942, en què es traslladà a Barcelona per ocupar una plaça que li corresponia per antiguitat. Abans d'anar a viure a Barcelona, va fer construir unes cases angleses en una finca que havia adquirit al passatge, que per aquesta raó rebé el nom del notari. |
Historial toponímic
Notario Herrán, pasajeCapità Sancho (6.1.1937)Notario Herrán (27.5.1939), pasajeNotari Herrán (30.10.1985)
| Jean Piaget (Neuchâtel, 9 d'agost 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980). Psicòleg i pedagog suís. La seva aportació fonamental s'ha centrat en el sorgiment i el desenvolupament de la intel·ligència en l'infant, com també en la interrelació entre pensament i entorn social. Entre les seves obres destaca L'Épistémologie génétique. El 1970 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona. |
Historial toponímic
Riu-sec (parcial)Jean Piaget (29.10.1980)