PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Feliu Crespí i Cirera (Sabadell, 16 de gener de 1834 - 1 de maig de 1900). Alcalde republicà federal i filador d'ofici.

Va ser alcalde de Sabadell durant la I República, des de l'agost de 1873 fins al gener de 1874, en què es va vendre les campanes de Sant Fèlix i subhastà els sants per poder comprar fusells i munició per armar la milícia republicana.


Historial toponímic

Alcalde Crespí (30.10.1985)

Antoni Maria Claret i Clarà (Sallent, 23 de desembre de 1807 - Fontfreda, 24 d'octubre de 1870). Religiós català.

Fill de teixidors, va exercir aquest ofici a Igualada i a Barcelona, on estudià quatre anys a Llotja. Tot seguit ingressà al seminari de Vic i va ser ordenat sacerdot el 1835. És el fundador de la Congregació de Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, que eren coneguts popularment com els claretians. Nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba el 1850, hi residí uns quants anys, fins que va ser cridat a Madrid, on fou nomenat confessor de la reina Isabel II i li van confiar l'administració i la custòdia de l'Escorial. El 1868, amb l'esclat de la Revolució de Setembre que iniciava el Sexenni Democràtic, acompanyà la reina a l'exili. Morí al monestir cistercenc de Fontfreda, prop de Narbona.


Historial toponímic

San Juan (27.5.1939), calle
San Antonio María Claret (15.1.1959), calle
Sant Antoni Maria Claret (30.10.1985)

Riu pirinenc que desguassa a la Mediterrània. Neix al Pla de la Muga, al sud del Montnegre, al límit del Vallespir i l'Alt Empordà. Després de travessar diverses valls subpirinenques, fa el seu curs per l'Empordà i desemboca al golf de Roses. El carrer de la Muga es troba al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms de rius.

Historial toponímic

Muga (30.10.1985)

Plantes arbustives ornamentals de la família de les saxifragàcies. Originàries de l'extrem Orient, són conreades en jardineria per la bellesa de les seves flors rosades o blavoses. * * * El carrer de les Hortènsies es troba al Torrent del Capellà, en una zona de vials amb noms de plantes i flors.

Historial toponímic

Las Hortensias (27.5.1970), calle
Hortènsies (30.10.1985)

Conjunt d'activitats de compra i venda, i de bescanvi de productes naturals o industrials.

Historial toponímic

Comerç (1925), pg. del
Comercio (27.5.1939), paseo del
Comerç (30.10.1985)

Llac litoral situat al sud del terme municipal de València, separat del mar per un estret braç de sorra amb dunes, anomenat Devesa, que s'obre a mar obert per les goles del Perelló i el Perellonet, i modernament per la gola del Pujol oberta artificialment el 1953. L'estany es va originar gràcies als al·luvions dipositats pel Túria i el Xúquer, que van afavorir la formació del cordó sorrenc que l'aïlla del mar. L'Albufera i els seus aiguamolls van donar lloc a una peculiar forma de vida basada en el conreu de l'arròs, la pesca i la cria d'anguiles, l'habitatge amb la barraca i la gastronomia de l'arròs i l'allipebre. Per tal de preservar aquest espai natural i evitar-ne la degradació, el 1986 es va crear el Parc Natural de l'Albufera. * * * El carrer de l'Albufera forma part d'una zona de carrers de Torre-romeu amb noms d'estanys i pantans.

Historial toponímic

Albufera (9.12.1965), calle
Albufera (30.10.1985)

Fernao de Bulhoes (Lisboa, 1195 - Pàdua, 1231). Monjo, predicador i teòleg portuguès.

Ingressà primer a l'orde dels agustins, famosos per la dedicació a l'estudi, a Lisboa i a Coïmbra. El 1220 es va fer franciscà, es canvià el nom de Ferran pel d'Antoni i se n'anà de missioner al nord d'Àfrica. Va predicar per Sicília, de retorn de l'Àfrica, per França i per Itàlia, on conegué Francesc d'Assís, que el nomenà mestre en teologia. Dels ensenyaments de sant Antoni nasqué l'escola franciscana. Va deixar escrits en llatí els Sermones dominicales i els Sermones in solemnitatibus Sanctorum, sermons per a totes les festes de l'any. Quan va morir el 1231 a Pàdua s'havia fet molt popular pels seus grans dots de predicador. Gregori IX el va canonitzar el 1232 quan encara no feia un any que era mort.

El carrer de Sant Antoni va aparèixer al segle XIII i arribava unes cases més enllà de l'actual carrer de Jesús, a l'anomenat Colomar d'en Botet; d'aquí venia el primer nom que portà el carrer, encara que també era conegut com a carrer que va al portal de Terrassa, perquè al capdavall del carrer s'alçava el portal que s'obria al camí de la vila veïna.




Historial toponímic

Colomar d'en Botet (segle XIII)
Que va al Portal de Terrassa (segle XIV)
Feu [o de l'Hort d'en Feu] (segle XVII)
Sant Antoni (segle XVIII)
Quer (6.1.1937)
San Antonio (27.5.1939), calle
Sant Antoni (30.10.1985)

Johann Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 - Viena, 5 de desembre de 1791). Compositor austríac.

Considerat el compositor més destacat de la història de la música europea. La seva extensa producció inclou tots els gèneres, des del lied fins als concerts per a instruments. Tingué una gran influència, tant en el món germànic com en el llatí, tot i que el seu reconeixement trigà a produir-se.


Historial toponímic

Mozart (plànol Can Rull 1926), calle
Mozart (30.10.1985)

Les aigües del safareig de la vila, construït l'any 1458 a l'actual plaça del Gas, ben aviat serviren per a convertir en horta les terres que hi tenia a tocar la Pabordia. S'anomenà Horta Novella per a distingir-la de l'horta principal o Horta Major que hi havia al costat del Ripoll, sobre el camí de Granollers, la qual, amb el temps, passà a ser coneguda com a Horta Vella. El carrer de l'Horta Novella es començà a construir a principis del segle XIX i el 1824 ja tenia dotze cases.

Historial toponímic

Horta Novella (inicis s. XIX)
General Barrera (20.1.1928), calle
Horta Novella (14.3.1930)
Virgen del Pilar (1.12.1939), calle
Horta Novella (30.5.1979)

El 1814, quan s'acaba la Guerra del Francès, els francesos destrueixen la caserna de la plaça de Sant Roc on es feien funcions teatrals d'ençà del 1750. Al primer quart del segle XIX, doncs, els aficionats al teatre es van traslladar als números 31 i 33 del carrer annex al de la casa i fàbrica de Pere Turull, que actualment acullen el Museu d'Art. L'espai es convertí en local teatral on actuava una companyia d'aficionats en algun moment dirigida per Josep Coromines. Per això el carrer va començar a anomenar-se popularment de les Comèdies.




Historial toponímic

Comèdies (1841)
Font Seca (1856)
Comedias (27.5.1939), calle
Comèdies (30.10.1985)