PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Arbre de ribera de la família de les salicàcies (Populus alba), de fulles ovals, verdes per sobre i blanques per sota. La plaça dels Àlbers es troba situada al barri de Can Deu, zona de carrers amb noms d'arbres.

Historial toponímic

Àlbers / Alamos (8.10.1970)
Àlbers (30.10.1985)

Josep Santanac i Camps (Ripoll, 1832? - Sabadell, 25 de juliol de 1911). Primer propietari que edificà al carrer, el 1883.

Santanac va fer construir un pont sobre la riera de Sobarber, sota la direcció facultativa de l'arquitecte Gabriel Batllevell, i començà a edificar, a l'altra banda de la Riereta, el terreny que avui es coneix com a Hostafrancs i que aleshores pertanyia a Sant Pere de Terrassa.

El carrer de Santanac durant un temps s'anomenà passatge d'Hostafrancs, però la reivindicació veïnal aconseguí el retorn del nom originari.


Historial toponímic

Santanach (1883), c. de
Santanach (27.5.1939), calle
Santanac (30.10.1985)

Camil Geis i Parragueras (Girona, 7 de febrer de 1902 - Sabadell, 16 de gener de 1986). Escriptor, poeta, compositor i pedagog.

Ordenat sacerdot el 1925, arribava a Sabadell el 15 de gener de 1929, amb el nomenament d'organista i mestre de capella de l'església de Sant Feliu. Com a escriptor i compositor va publicar aplecs de nadales, música religiosa, rondalles i poesia. Entre els títols editats destaquen Balades i cançons (1931); Horitzons i rutes (1936); Rosa mística (1942), que va ser el primer llibre publicat en català després de la guerra, imprès als obradors de Joan Sallent i amb il·lustracions de Joan Vila Casas; Poemes de Nadal (1946); Fulles d'heura (1948) i Geòrgiques eucarístiques (1952). El 1975 va recollir la seva obra poètica en el volum De primavera a reravera. La prosa la publicà en dos volums, Pas i repàs, el 1981, i El nostre pa de cada festa, el 1985. Premiat en diversos Jocs Florals, el 1971 aconseguia el títol de Mestre en Gai Saber.

Com a pedagog, va ser professor de l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis, professor fundador de l'Institut Laboral i de l'Escola de Formació Social. El 1976 l'Ajuntament li atorgava la Medalla d'Or de la ciutat. Va morir el 1986 a Sabadell, on havia viscut durant 57 anys.


Historial toponímic

Mossèn Geis (29.1.1986)

Antiga vila del Barcelonès, situada al nord de Barcelona, entre els Tres Turons -la Creueta del Coll, el Carmel i la Rovira-, el turó de la Peira i la serra de Collserola, que hi va ser agregada el 1904. L'origen d'Horta cal cercar-lo en la casa bastida per Guillem d'Orta al segle XII. Això no obstant, el primer nucli urbà no hi va néixer fins el 1550, amb el nom de plaça de les Santes Creus, per iniciativa dels senyors d'Horta. El creixement industrial de Barcelona iniciat al segle XVIII propicià que el nucli d'Horta s'anés configurant com un barri d'estiueig dels barcelonins de classe mitjana, molts dels quals s'hi quedaren a viure tot l'any des que hi arribà el tramvia elèctric el 1901.

Historial toponímic

Horta (1925), c.
Horta (27.5.1939), calle
Horta (30.10.1985)

Petit arxipèlag d'origen volcànic situat davant la costa de Castelló de la Plana, a 55 km al sud-est del cap d'Orpesa. És format per una vintena d'illes, illots i esculls distribuïts en quatre grups, cadascun dels quals pren el nom de l'illa principal. S'anomenen: Illa Grossa, que té la forma d'un antic cràter volcànic, la Ferrera, la Foradada i el Carallot, testimoni de les restes de xemeneia d'un volcà. Actualment deshabitades, només l'Illa Grossa, l'Ophissa dels grecs o la Colubraria dels romans, compta amb un servei de vigilància i disposa d'un far situat dalt d'un turó que, amb 67 m d'altitud, és el punt més alt de l'arxipèlag. L'arxipèlag de les Columbretes és un espai natural protegit del País Valencià que va ser declarat Parc natural el 1988 i Reserva marina el 1991. * * * El passatge de les Columbretes es troba al barri dels Merinals, en una zona de carrers amb predomini de noms d'illes.

Historial toponímic

Columbretes (25.3.1987)

Isaac Albéniz i Pascual (Camprodon, 29 de maig de 1860 - Cambo, País Basc, 18 de maig de 1909).

Pianista i compositor català de renom internacional. Fou un gran intèrpret dels clàssics, amb un estil molt expressiu, i millor compositor. S'inspirà en els paisatges de la península ibèrica, sobretot en els de l'Andalusia d'ascendència àrab.

El carrer d'Albéniz es troba al barri de Cifuentes, en una zona en què els vials porten noms de músics i compositors.


Historial toponímic

Albéniz (29.12.1955), calle
Albéniz (30.10.1985)

Antiga abadia de canonges i actualment església parroquial de l'Estany, a la comarca del Bages, fundada al segle XI pel bisbe Berenguer Sunifred, al costat d'una primitiva església que el 990 Sendred de Gurb va cedir a la seu de Vic. Al final del segle XIV i després d'un incendi de l'abadia, la comunitat residí un temps a Sabadell i a Manresa i el 1436 retornà a l'Estany. A la dècada dels seixanta del segle passat, l'església va ser restaurada dels efectes del terratrèmol de 1448, del qual no s'havia recuperat mai del tot, i de les reformes barroques de 1690, i també es va restaurar el magnífic claustre romànic que data de finals del XII i en el qual destaquen les columnes dobles i els 72 capitells amb iconografia vària: fauna, flora, heràldica i amb escenes bíbliques i costums profans. A les dependències de l'antiga abadia hi ha un petit museu amb peces i documents del monestir, testimoni de la seva història.

Historial toponímic

Santa María del Estany (16.6.1965), pasaje
Santa Maria de l'Estany (30.10.1985)

Gaietà Clausellas i Ballvé (Sabadell, 29 d'agost de 1863 - 14 d'agost de 1936). Vicari de la parròquia de Sant Fèlix. Va fer el primer ensenyament als escolapis de Sabadell i als 14 anys ingressà al Seminari Conciliar de Barcelona. Ordenat sacerdot el 1886, fou destinat primer a Olesa i després a Vilanova, abans de ser nomenat vicari de Sant Fèlix, càrrec que ocupà des del 1898 fins a la mort de Sardà i Salvany , el 1916, a qui substituí com a capellà de l'Asil de les Germanetes dels Avis Desemparats. Mossèn Gaietà, que era conegut com el "pare dels pobres", fou assassinat d'un tret al cap, un vespre d'agost de 1936, pels volts de Sant Julià d'Altura.

Historial toponímic

Mn. "Gaietà" Clausellas (6.7.1955), calle
Mossèn Gaietà (30.10.1985)

Homer (Quios, segle VIII aC?). Escriptor grec, autor de la 'Ilíada' i l''Odissea'. Tot i que es basen en narracions èpiques recopilades durant segles de tradició oral, no hi ha dubte que la 'Ilíada' i l''Odissea' són obra d'Homer

Historial toponímic

Homero (29.12.1955) calle
Homer (30.10.1985)

El circ de Colomers, a la Vall d'Aran, entre els termes d'Arties i de Tredòs, consta d'una quarantena llarga d'estanys i estanyols encerclats per una carena que domina el Gran Tuc de Colomers. Hi ha un grup d'estanys a ponent, en què destaquen el del Port de Colomers, l'estany Tort de Colomers, els estanys de Garguilles, l'estany Calder, l'estany Major de Colomers i l'estany d'Era Lòsa. Al grup oriental hi ha els estanys de Cap de Colomers, l'Obago, el Redó i el Long de Colomers, el d'Es Cabidornats i el Clòto. Tots dos grups d'estanys es troben enllaçats per un canal subterrani entre ells i també amb els estanys del riu de Ruda i els del riu de Rencules per a l'aprofitament elèctric a la central d'Arties. El nom prové de l'enginyer Carles Josep Colomers, un dels primers divulgadors d'aquesta regió pirinenca, que començà a explorar el 1838. * * * El carrer de Colomers es troba a Torre-romeu, en una zona de vials amb noms d'estanys i pantans.

Historial toponímic

Colomers (9.12.1965), calle
Colomers (30.10.1985)