Tots els articles
| Massís de la serralada Ibèrica, a la província de Terol, que separa les valls del Guadalaviar i el Xúquer, i antigament havia estat frontera entre Castella i Aragó. El carrer d'Albarrasí forma part d'una zona de vies urbanes amb noms de muntanyes, que va de Ca n'Oriac a la Plana del Pintor. |
Historial toponímic
Albarracín (29.12.1955), calleAlbarrasí (30.10.1985)
| Maria (Jerusalem, segle I aC - Efes, 42/44 dC). Mare de Jesús de Natzaret. Era cosina d'Elisabet, del llinatge d'Aaron, i vivia amb els seus pares, Joaquim i Anna, quan es va prometre amb Josep. Citada molt esporàdicament a les escriptures cristianes, al Nou Testament només apareix en els episodis de l'Anunciació de l'àngel Gabriel que li fa saber que serà mare del Messies; la Visitació a Elisabet i el Magníficat; l'anada a Betlem des de Natzaret després del decret d'August, que ordenava la confecció d'un cens, i el naixement de Jesús en un estable; la circumcisió i la presentació de Jesús al temple d'acord amb la tradició jueva; la fugida a Egipte i el retorn a Israel un cop mort Herodes; la visita al temple quan Jesús tenia 12 anys; les noces de Canà, la Crucifixió i la Pentecosta. Segons l'Església Catòlica i l'Ortodoxa, Maria va morir 13 o 15 anys després de Jesús a Jerusalem o a Efes, en presència dels apòstols. |
Historial toponímic
Norte (annexat de Barberà el 19.2.1959), calleSanta María (18.2.1960), rondaSanta Maria (30.10.1985)
Carles Cardó i Sanjoan (Valls, 5 de maig de 1884 - Barcelona, 24 de març de 1958). Eclesiàstic i escriptor. Deixeble de Josep Torres i Bages, va destacar com a pensador i periodista. Va fundar La Paraula Cristiana i col·laborà a La Veu de Catalunya, El Matí i, ocasionalment, a La Publicitat. Va traduir diversos llibres de la Bíblia per a la Fundació Bíblica Catalana i l'obra filosòfica de Sèneca per a la Fundació Bernat Metge. Exiliat el 1936 gràcies a la Generalitat, defensà la postura del cardenal Vidal i Barraquer, que propugnava una solució negociada de la Guerra Civil. |
Historial toponímic
Mossèn Carles Cardó (25.3.1987)
| Gran sistema muntanyós de l'Àsia meridional que separa la Xina de l'Índia i comprèn territoris de Pakistan, Nepal i Butan. A la zona axial o Gran Himàlaia, es troba l'Everest (8.848 m), al límit entre el Nepal i el Tibet, el pic més elevat de la Terra, anomenat Sagarmatha en nepalès i Txomolungma en tibetà, i pics com el Kanchanjunga (8.586 m), el Makalu (8.470 m), el Chu Oyu (8.119 m) i d'altres que superen els 8.000 m d'altitud. * * * El carrer de l'Himàlaia es troba situat a la Plana del Pintor, en una zona de vies urbanes amb noms de serralades i relleus muntanyosos. |
Historial toponímic
Himalaya (29.12.1955), calleHimàlaia (30.10.1985)
| Cristòfor Colom (?, 1451 - Valladolid, 20 de maig de 1506). Navegant al servei de la Corona de Castella. Descobridor d'Amèrica, va explorar les terres del Carib, establí les rutes marítimes i va obrir el camí a la colonització americana. El 25 de febrer de 1924 Sabadell li va dedicar el passatge de Colom. |
Historial toponímic
Colom (25.2.1924), ptge.Colón (27.5.1939), pasajeColom (30.10.1985)
| Barri de la ciutat de Granada d'on foren expulsades, després de la revolta de 1568, prop de 80.000 famílies morisques, substituïdes per cristians del nord de Castella, fet que inicià la decadència de la ciutat. |
Historial toponímic
Albaicín (29.1.1986)
| Isabel d'Hongria (Sárospatak o Bratislava, 7 de juliol de 1207 - Marburg, 17 de novembre de 1231). Princesa hongaresa, dedicada a fer obres de caritat. Filla d'Andreu II, rei d'Hongria, i de Gertrudis de Merània. Era germana de Violant d'Hongria, la muller de Jaume I de Catalunya - Aragó. Casada als 14 anys amb Lluís IV de Turíngia, enviudà sis anys després i va ser apartada del tron pel seu cunyat, Enric de Turíngia. Ja en vida del seu marit havia dedicat bona part del seu patrimoni a socórrer els pobres i, un cop vídua, entrà a l'orde franciscà i es dedicà al servei de l'hospici de pobres que havia fundat a Marburg. Va morir el 1231 i quatre anys més tard era canonitzada. |
Historial toponímic
Santa Isabel (18.2.1960), pasajeSanta Isabel (30.10.1985)
| Arbre de la família de les moràcies, de l'espècie Morus nigra, de fulles amples i dentades, flors en espiga i fruits negres comestibles, anomenats móres. El passatge de les Moreres es troba al barri de Can Deu, zona de carrers i places amb noms d'arbres i arbusts. |
Historial toponímic
Moreres / De las Moreras (8.10.1970)Moreres (30.10.1985)
| Ciutat de la Campània italiana, situada al golf de Nàpols, que amb l'erupció del Vesuvi del 79 dC va quedar sepultada per una capa de 15-20 m de lava i cendres. El 1709 es varen iniciar les excavacions arqueològiques i el 1750 es descobrí la Villa dei Papiri, amb una biblioteca de més de 1800 volums. Com a la veïna Pompeia, encara avui dia continuen les excavacions, en aquest cas dificultades perquè una part de l'antiga ciutat ha quedat sota la urbanització de Resina, la moderna Ercolano. |
Historial toponímic
Herculano (9.12.1965), calleHerculà (30.10.1985)
| Cristòfor Colom (?, 1451 - Valladolid, 20 de maig de 1506). Navegant al servei de la Corona de Castella. Descobridor d'Amèrica, va explorar les terres del Carib, establí les rutes marítimes i va obrir el camí a la colonització americana. El carrer de Colom s'inicià al darrer quart del segle XIX com a carrer de les Basses. |
Historial toponímic
Basses (3r quart del segle XIX)ColomColón (27.5.1939), calleColom (30.10.1985)