Tots els articles
| Francesc Oromir (Sabadell, segle XIV). Paraire. Els Oromir apareixen documentats com a paraires des del segle XIV fins al XVI, en què van canviar de residència o bé es van extingir. El paraire era l'encarregat dels acabats de les peces un cop teixides i era el que les venia. |
Historial toponímic
Cónsul Oromir (9.12.1965), plazaCònsol Oromir (30.10.1985)
| Ciutat d'Andalusia. Situada a la costa occidental de la badia d'Algesires, és el centre de l'àrea comercial del Camp de Gibraltar. Manté actives relacions amb l'Àfrica i és el primer punt d'intercanvi de mercaderies i persones entre Espanya i el Marroc. El port és el motor econòmic de la ciutat i compta amb amb un important sector químic i metal·lúrgic que la converteixen en el primer nucli industrial d'Andalusia. Algesires va ser la capital d'un regne de taifa durant el segle IX i fou incorporada a la corona de Castella per Alfons XI després del setge de 1342-44. |
Historial toponímic
Algeciras (24.11.1955), calleAlgesires (30.10.1985)
Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Pintor i escriptor modernista. Fill d'una família de fabricants tèxtils originaris de Manlleu, va començar treballant a la indústria familiar. Ben aviat, però, es decantà per la pintura, primer de forma autodidacta i més endavant estudià a Llotja. El 1887, decidit a trencar amb la família, se n'anà a París, on residí llargues temporades durant set anys, i entrà en contacte amb els impressionistes, que influirien en la seva obra. De retorn a Barcelona freqüentà la tertúlia dels Quatre Gats i, després de l'exposició del 1890 a la Sala Parés, se'l començà a considerar capdavanter del Modernisme. |
Historial toponímic
Angel Guimerá (annexat de Barberà el 1959), calleSantiago Rusiñol (18.2.1960), calleSantiago Rusiñol (30.10.1985)
| Port del Sistema Central, a la Sierra de Guadarrama, de 1.849 m d'altitud, al límit de les províncies de Madrid i Segòvia. Ronda del Torrent del Capellà, en una zona de carrers amb noms de serres i muntanyes que s'estén fins a la Plana del Pintor. |
Historial toponímic
Navacerrada (29.12.1955), rondaNavacerrada (30.10.1985)
| Joseph Marie Jacquard (Lió, 7 de juliol de 1752 - Oulins, Roine-Alps, 7 d'agost de 1834). Inventor francès. Era fill d'un teixidor de brocats. Ideà la màquina jacquard, que simplifica la reproducció de dibuixos en els teixits i permet fer-ne de molt més complexos que amb la màquina de lliços. |
Historial toponímic
Jacquard (1925), c. deJacquard (27.5.1939), calleJacquard (30.10.1985)
| Conrad Crespí i Vergés (Sabadell, 4 d'agost de 1908 - 22 de març de 1982). Supervivent del camp de concentració nazi de Mauthausen. Estudià al Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria i exercí de comptable. Va ser membre de la Junta del Foment de la Sardana i del Club Natació Sabadell, i fundador de l'Esbart Dansaire. De molt jove milità al Cercle Republicà Federal i més endavant a Estat Català i a Esquerra Republicana de Catalunya. El 1939 hagué d'exiliar-se a França, on s'incorporà a la 15a Companyia de Treballadors Estrangers. Va ser fet presoner pels alemanys a Bray-Dunes, prop de Dunkerque, el juny de 1940 i fou internat al camp de Mauthausen, d'on aconseguí sortir formant part d'un transport d'invàlids vers el camp de Dachau, en què les condicions no eren tan dures. Va ser alliberat per l'exèrcit americà el 29 d'abril de 1945. Tornà a Sabadell l'agost de 1946. Era nét de Feliu Crespí i Cirera, l'alcalde federal de la I República. |
Historial toponímic
Conrad Crespí (25.10.1995)
Alfons Sala i Argemí (Terrassa, 16 de juliol de 1863 - Barcelona, 11 d'abril de 1945). Industrial tèxtil. Va crear l'Escola d'Enginyers Industrials Tèxtils de Terrassa. Fou diputat provincial pel Partit Liberal Dinàstic i amic personal d'Alfons XIII, i el 1919 fundà la Unió Monàrquica Nacional. Col·laborà amb la Dictadura de Primo de Rivera, el qual el nomenà president de la Mancomunitat governativa. El 1926 fou nomenat comte d'Egara. El 1904 va intervenir decisivament en l'agregació de la Creu Alta a Sabadell. |
Historial toponímic
Luisa Fernanda (banda est, 1865), c. deAlmirall Topete (4.10.1868)Flechas Azules (24.11.1939), calleAlfonso Sala (11.5.1945), calleAlfons Sala (30.10.1985)
| Ciutat i capital de Galícia, seu del govern autonòmic de la Xunta de Galicia. El nucli antic de la ciutat va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, el 1985. A principis del segle IX, la descoberta del suposat sepulcre de l'apòstol sant Jaume originà la fundació de la ciutat i la convertí en el centre occidental de peregrinacions més important després de Roma. La llegenda de l'apòstol s'originà molt probablement en el trasllat de relíquies jacobees des de Mèrida quan la ciutat extremenya caigué en mans dels musulmans. |
Historial toponímic
San Jaime (annexat de Barberà el 1959), calleSantiago de Compostela (18.2.1960), calle
| Port del Sistema Central, a la Sierra de Guadarrama, de 1.849 m d'altitud, al límit de les províncies de Madrid i Segòvia. Plaça situada al barri del Torrent del Capellà, al límit amb la Plana del Pintor, en una zona de carrers amb noms de serres i muntanyes. |
Historial toponímic
Navacerrada (30.10.1985)
| Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 - Vallvidrera, 10 de juny de 1902). Poeta i escriptor romàntic. Verdaguer fou el més gran escriptor de la Renaixença, autor de dos grans poemes èpics, L'Atlàntida (1877) i Canigó (1886), que són l'expressió més genuïna de la seva producció poètica. Va escriure també altres poemes i cançons que es van fer molt populars, com ara el Virolai o L'Emigrant. D'altra banda, Verdaguer va ser capellà de la Companyia Transatlàntica i dels seus propietaris, els marquesos de Comillas, a casa dels quals, al palau Moja de la rambla barcelonina, va residir durant anys. El 1886, un viatge a Terra Santa el va trasbalsar espiritualment i el dugué a exercir una caritat desordenada, que l'omplí de deutes, i a la pràctica d'exorcismes. Aquesta fou la causa de la seva marginació social i eclesiàstica. Afectat de tuberculosi, es refugià a vil·la Joana, a Vallvidrera, on va morir el 10 de juny del 1902. L'enterrament de Verdaguer va ser un dels més multitudinaris que es recorden a Barcelona. |
Historial toponímic
Verdaguer (17.6.1902), c. deMosén Verdaguer (27.5.1939), calleMn. Jacinto Verdaguer, calleJacint Verdaguer (30.10.1985)