Tots els articles
| Operaris que per mitjà d'eines, principalment manuals, ajusten o construeixen peces mecàniques. * * * El carrers dels Ajustadors es troba al barri d'Espronceda, en una zona de vials amb noms d'oficis manuals. |
Historial toponímic
Espronceda [parcial] (1963-64), polígonoAjustadors (29.10.1986)
| Aureli Agustí (Tagaste, Numídia, 354 - Hipona, 430). Més conegut com Agustí d'Hipona o sant Agustí. Fill de mare cristiana, santa Mònica, i de pare pagà, Patrici, va rebre una educació llatina. S'inicià a la filosofia amb les obres de Ciceró i estudià a Cartago, on s'adherí al maniqueisme i a l'escepticisme, que abandonà quan es convertí al cristianisme, als 32 anys; va ser ordenat sacerdot i arribà a ser bisbe d'Hipona. Les confessions és l'obra més significativa de sant Agustí, de caire autobiogràfic, hi explica la naixença a l'Àfrica, l'adolescència rebel, la influència de la seva mare i l'evolució ideològica que el portà al cristianisme. |
Historial toponímic
San Agustín (9.12.1965), plazaSant Agustí (30.10.1985)
| Ciutat de Bòsnia-Hercegovina, a la riba del riu Neretva. D'origen medieval, conserva un pont construït pels turcs al segle XVI, el pont vell (stari most), d'on prové el nom de la ciutat. El pont va ser l'objectiu de les tropes croatobosnianes, que el van destruir el 1993, però va ser reconstruït després de la guerra amb fons de la UNESCO i va esdevenir símbol de les dues cultures en què es divideix la ciutat, la musulmana i la cristiana. Carrer situat al barri de Can Llong, on els carrers porten noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Mostar (24.9.1997)
Gustavo Adolfo Domínguez Bastida, més conegut com a Gustavo Adolfo Bécquer (Sevilla, 17 de febrer de 1836 - Madrid, 22 de desembre de 1870). Poeta romàntic castellà. Als 18 anys es traslladà a Madrid, on exercí de periodista i funcionari. És autor de les Rimas, d'expressió nua i simple, d'alta qualitat poètica, lluny del retoricisme i els excessos del romanticisme espanyol. Pòstumament van aparèixer les Leyendas, que recullen tradicions populars i fantàstiques. El 1871 van aparèixer en dos volums les Obras completas. |
Historial toponímic
Gustavo Bécquer (plànol Can Rull 1926), calleGustavo Adolfo Bécquer (30.10.1985)
| Massís de la Serralada de Marina que separa el Vallès Occidental del Pla de Barcelona. D'oest a est, la carena inclou el turó de Sant Pere Màrtir, separat del puig Aguilar pel coll del Portell, i el Tibidabo, amb el coll de Vallvidrera a l'oest i el coll Serola a l'est, que l'enllaça al turó de Valldaura i continua pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes, sobre el Besòs. A Collserola hi ha una àmplia mostra d'ambients naturals mediterranis, sobretot boscos, que acullen una fauna variada amb la majoria d'espècies animals característiques d'aquest medi. Per tal de preservar l'espai natural de Collserola, el 1987 es va aprovar el Pla Especial d'Ordenació i Protecció del Medi Natural i es va crear el Consorci del Parc de Collserola per gestionar-lo. * * * El carrer de Collserola es troba situat a la Plana del Pintor, en una zona de vials amb noms de serres i relleus muntanyosos. |
Historial toponímic
Collcerola (9.12.1965), calleCollserola (30.10.1985)
Agustina Saragossa i Domènec (Fulleda, 6 de març de 1786 - Ceuta, 29 de maig de 1857). Coneguda per la seva intervenció a la Guerra del Francès. Refugiada a Saragossa i assetjada per les tropes napoleòniques, col·laborà en la distribució de municions i disparà un canó contra l'enemic. |
Historial toponímic
Agustina de Aragón (9.12.1965), calleAgustina d'Aragó (30.10.1985)
| Eulàlia (Barcelona, segles III-IV). Jove cristiana que, en defensa de la seva fe, va sofrir diversos turments. Segons la tradició, va ser llançada rodolant dins una bóta plena de vidres per la baixada que avui s'anomena de santa Eulàlia, al call barceloní. A més d'altres tortures com els assots i el foc, va ser crucificada despullada en una creu en forma d'X. L'any 877, el bisbe Frodoí va localitzar les restes d'Eulàlia a l'església de Santa Maria de les Arenes i les va fer traslladar a la catedral, que des d'aleshores venera la santa com a patrona. |
Historial toponímic
Santa Eulalia (24.11.1955), calleSanta Eulàlia (30.10.1985)
| Municipi dels Ports, a la regió de Castelló, estès al centre del massís muntanyós dels Ports de Morella, extrem septentrional del Sistema Ibèric valencià. La ciutat és al vessant meridional d'un turó coronat pel castell de Morella i es distribueix en semicercle costa amunt. Habitat ja en època romana, va ser una important plaça fortificada de la taifa de Tortosa. El 1249 passà a la corona catalanoaragonesa i des d'aleshores augmentà la seva importància comercial, en bona part gràcies a una activa minoria jueva, i desenvolupà una notable indústria llanera que persistí fins al primer quart del segle XX. |
Historial toponímic
Morella (1970), passajeMorella (30.10.1985)
| Manuel Antonio Gurrea (Olite, 1790 - Andoain, 1837). Militar liberal que va intervenir en la Guerra del Francès. En la Primera Guerra Carlina va lluitar al bàndol liberal i va morir a Andoain, el 29 de maig de 1837, en una acció militar contra els carlins. Va ser enterrat al mont Urgull, a Donòstia. |
Historial toponímic
Buixó (meitat segle XIX)Gurrea (1.9.1855)Diego Gurrea (1.12.1939), calleGurrea (30.10.1985)
| Partida de terres de l'antic terme de Jonqueres, entre el camí ral de Manresa i el camí de Castellar, anomenada també Coll Bosquets. Possiblement -segons Andreu Castells- designava el petit coll per on passa la carretera de Castellar al barri del Torrent del Capellà. |
Historial toponímic
Collsalarca (29.12.1955), rondaCollsalarca (30.10.1985)