PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

L'art de conrear la terra

Historial toponímic

Agricultura (14.4.1910), c.
Agricultura (27.5.1939), calle
Agricultura (30.10.1939)

Pere Samuntada (Sabadell, segle XIII). Veí de Sabadell que pels volts de 1283 va fundar l'Hospital de Beneficència, en una casa propietat seva, situada a la cantonada del carrer de Samuntada o Alt del Pedregar i la Travessia de l'Església, aproximadament davant del que avui és una entitat d'estalvi a la pl. del Doctor Robert. S'hi estigué fins el 1698, quan fou traslladat a un edifici més gran a la banda sud de la plaça de Sant Roc, a la cantonada amb el carrer de Sant Pau. Samuntada va ser també el fundador del benefici de Sant Joan Evangelista.

Historial toponímic

Samuntada, c. de
Samuntada (27.5.1939), calle
Samuntada (30.10.1985)

Francesc Moragas i Barret (Barcelona, 13 de desembre de 1868 - 27 de març de 1935). Advocat i economista.

Fou secretari del Foment del Treball Nacional i conseller adjunt de la Mancomunitat. El 1904, amb Lluís Ferrer-Vidal i Soler, van fundar la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, des de la qual, com a director, impulsà tasques socials per a la vellesa. Va crear nombroses institucions benèfiques, com els Homenatges a la Vellesa, l'Institut de la Dona que Treballa, l'Empar de Santa Llúcia per a cegues, l'Obra de les Colònies Infantils i socials obreres, la Clínica Maternal i l'Institut de Serveis Socials, entre altres. Va deixar escrites les obres Jerarquía de las instituciones de previsión social (1912) i Armonías entre el seguro social y mercantil (1914)






Historial toponímic

Moragas y Barret (29.12.1955), calle
Moragas i Barret (19.12.1955)

Joan Güell i Ferrer (Torredembarra, 3 de març de 1800 - Barcelona, 29 de novembre de 1872). Fabricant i economista, figura central del proteccionisme.

Residí més de quinze anys a Cuba, on gairebé arribà a monopolitzar el mercat de l'Havana. Tornà a Barcelona el 1835 amb una considerable fortuna i esdevingué el cap d'una important dinastia d'industrials i financers. El 1839 va ser un dels fundadors de La Barcelonesa, empresa de foneria i de construcció de maquinària tèxtil. I un any més tard, el 1840, creà la fàbrica de filats El Vapor Vell de Sants, transformada el 1848 en Güell, Ramis i Companyia, que el seu fill traslladà a Santa Coloma, a la Colònia Güell projectada per Gaudí. Va ser un dels fundadors de l'Institut Industrial de Catalunya i del Foment de la Producció Nacional.




Historial toponímic

Güell i Ferrer (últim quart del segle XIX)
Pompeu Gener (6.1.1937)
Güell y Ferrer (27.5.1939), calle
Güell i Ferrer (30.10.1985)

Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 6 de juliol de 1889 - 17 de febrer de 1976). Poetessa.

La seva poesia, estretament lligada a l'experiència vital, s'inscriu dins el moviment noucentista, amb incorporació d'elements de tradició popular, simbolistes i avantguardistes. Cançons i elegies, de 1916, és el primer llibre que va publicar, al qual van seguir Cants i paraules, editat per La Mirada, acabada de traspassar a Edicions Proa, el 1936, Sempre i ara, publicat el 1946, que havia obtingut el Premi Folguera de 1938, És a dir, aparegut el 1958 o L'esperança encara de 1969. El 1973 va publicar el volum Obra poètica, que recollia el conjunt de la seva obra. La d'Arderiu és una generació marcada per la guerra. Tant ella com el seu marit, Carles Riba, van viure exiliats a França fins al 1943, en què retornats a Barcelona van ser un referent per a la generació de postguerra.


Historial toponímic

Clementina Arderiu (25.10.1995)

Agnès Armengol i Altayó (Sabadell, 1852 - 30 de gener de 1934). Poetessa i pianista.

De jove anà a estudiar a França, a Castres, on residí set anys. Fou una assídua col·laboradora dels diaris i revistes culturals com Lo Catalanista, Revista de Sabadell o La Llumenera de Nova York. La seva és una poesia de caire molt tradicional. Va publicar: Lais (1879), Ramell de semprevives (1891), Redempció (1913), Sabadellenques i altres poesies (1925), Els dies clars (1926), Rosari antic (1926), entre d'altres.

Era també una notable pianista i va compondre algunes peces musicals, que recollí amb el títol de Sospirs. Fou una activa impulsora de la integració de la dona en el moviment catalanista.


Historial toponímic

Agnès Armengol (1925), c.
Inés Armengol (27.5.1939), calle
Agnès Armengol (30.10.1985)

Arbre caducifoli de la família de les salicàcies (Salix alba), d'escorça grisa, fulles lanceolades, verdoses per sobre i blanquinoses per sota, i fruits capsulars. El carrer dels Salzes es troba situat a Can Deu, en una zona de places i carrers amb noms d'arbres.

Historial toponímic

Salzes / Los Sauces (8.10.1970)
Salzes (30.10.1985)

Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 - 10 de novembre de 1991). Novel·lista i periodista.

Llicenciada en Filosofia i Lletres, va residir a Anglaterra, on va ser lectora de llengua espanyola a la Universitat de Bristol. A Barcelona treballà en el món editorial i guanyà els primers premis literaris. El 1970 obtingué el Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen, que li obrí les portes de l'edició comercial. I així el 1972 publicava la primera novel·la, Ramona, adéu. El 1976 va guanyar el Premi Sant Jordi amb El temps de les cireres, a la qual seguiran les novel·les L'hora violeta (1980), L'òpera quotidiana (1982) i La veu melodiosa (1987). És autora també de remarcables assaigs històrics com Els catalans als camps nazis (1977), Premi de la Crítica Serra d'Or, aportació imprescindible per conèixer la història de la deportació catalana als camps d'extermini, i L'agulla daurada (1985), reportatge sobre el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial.

Com a periodista, cal remarcar la sèrie d'entrevistes televisives i les publicades a Serra d'Or, recollides en volum a Personatges (1 i 2) i Retrats paral·lels (1, 2 i 3), i el recull, aparegut ja pòstumament, de les seves col·laboracions al diari Avui: Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991, articles que escrivia diàriament, fins a l'últim dia, que va ser ingressada a l'hospital afectada d'una malaltia irreversible.


Historial toponímic

Montserrat Roig (25.10.1995)

Antic castell del municipi de Sentmenat, avui totalment en ruïnes, situat més amunt de la masia de Guanta o Castellet de Baix. És documentat des del 1012 i, per tant, és anterior al castell de Sentmenat. El nom de Guanta sembla originat en Gonter, nom personal que data del segle X. El castell formava part de la xarxa de castells i torres de vigilància cristians per defensar-se de les ràtzies de les tropes musulmanes situades enllà del Llobregat. Molt a prop del castell hi ha la imponent Casa de Guanta, anterior al segle XV, construïda damunt d'una penya aprofitant les parets d'una masia més antiga.

Historial toponímic

Guanta (29.12.1955), pasaje
Guanta (30.10.1985)

Clemència Isaura (Tolosa, segle XV). Dama tolosana a qui s'atribueix la fundació dels Jocs Florals. Diu la llegenda que Clemència Isaura era l'amant d'un trobador anomenat Raül. Quan aquest va morir a la guerra del comtat d'Artois, Clemència dedicà bona part de la seva fortuna a la recuperació dels Jocs Florals. Jacint Verdaguer la recordava a l' "Oda a Barcelona" : "Clemència Isaura encara de roses i englantines / fa cada primavera present als Trobadors."

Historial toponímic

Clemència Isaura (1925), c. de
Clemencia Isaura (27.5.1939), calle
Clemència Isaura (30.10.1985)