PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Municipi de la Noguera, que comprèn la major part de la vall d'Àger i la capçalera del Farfanya. La vila es troba escalonada en un turó coronat pel conjunt monumental de Sant Pere d'Àger, format pel recinte emmurallat, pel castell erigit per Arnau Mir de Tor i per la col·legiata i les dependències del monestir canonical. Al castell hi ha indicis d'estructures precristianes anteriors a la reconquesta de la vall per Arnau Mir de Tost, que sembla que també va ser el fundador de l'antiga canònica. De la basílica del segle XII només en queden els tres absis, part de les criptes, restes de pintures murals i una part del claustre gòtic. Sant Pere d'Àger havia estat el centre polític i religiós de bona part del comtat d'Urgell des del segle XI. * * * El carrer d'Àger es troba situat al barri de la Roureda, en una zona amb noms de municipis catalans pirinencs.

Historial toponímic

Àger (30.10.1985)

Ciutat d'Àustria, capital del land homònim, a la vora del riu Salzach. A la riba esquerra hi ha la ciutat antiga, als peus del turó de Mönchsberg, que acull el castell de Hohensalzburg, del segle XI. La ciutat nova, a l'altra banda de riu, va créixer en el període d'entreguerres i actualment és un centre comercial i cultural, lligat sobretot a la música i als festivals de Salzburg, que es van iniciar el 1877 en record de Mozart, fill il·lustre de la ciutat. * * * El carrer de Salzburg es troba al barri de Can Llong, en què les places i els carrers estan dedicats a ciutats europees.

Historial toponímic

Salzburg (24.9.1997)

Massís muntanyós situat entre els Bages, Anoia i el Baix Llobregat.

Historial toponímic

Montserrat (2n quart del segle XIX), c. de
Virgen de Montserrat (24.11.1939), calle
Montserrat (30.10.1985)

Riu de la Península Ibèrica, col·lector de les aigües de la Mancha i de tot el gran vessant limitat pels Montes de Toledo i per Sierra Morena. Neix a les llacunes de Ruidera, passa per Mèrida i Badajoz, i al llarg del curs baix fa de frontera entre Espanya i Portugal. Desemboca a l'Atlàntic per Ayamonte.

Historial toponímic

Guadiana (24.11.1955), calle
Guadiana (30.10.1985)

Flors de la clavellina, planta de diferents espècies del gènere Dianthus, molt apreciades per la seva vistositat. * * * El carrer dels Clavells es troba al Torrent del Capellà, en una zona de vials amb noms de plantes i flors.

Historial toponímic

Claveles (27.5.1970), calle
Clavells (30.10.1985)

Josep Cirera i Sampere (Sabadell, 30 de desembre de 1848 - 23 de novembre de 1912). Advocat, banquer i polític.

Es llicencià i doctorà en Dret per la Universitat de Barcelona. Va ser un dels fundadors del Banc de Sabadell, del qual fou secretari i director, i cofundador i degà del Col·legi d'Advocats sabadellenc. Entre altres càrrecs, va ser jutge municipal, regidor de l'Ajuntament de Sabadell i diputat a Corts. També va presidir la Caixa d'Estalvis de Sabadell i l'empresa La Energía; va ser secretari de la Mina d'Aigües de Sabadell, membre de la Junta Administrativa de la Casa de Caritat i caporal del Sometent.

L'any 1901 va cedir gratuïtament a la ciutat els terrenys per a la construcció de l'Hospital del Taulí. L'obra va ser encarregada a l'arquitecte Enric Fatjó i les despeses de construcció van ser sufragades amb la venda de l'herència deixada pel canonge Joncar a l'hospital sabadellenc. El 1901 es va posar la primera pedra de l'edifici i les obres es van acabar el 1903.

El 20 de gener de 1914, l'ajuntament presidit per l'alcalde Silvestre Romeu va acordar donar el nom d'Advocat Cirera al que fins aleshores era conegut com a carrer del Safareig Vell.




Historial toponímic

Estricadors
Safareig (1599)
Safareig Vell (2n quart del segle XIX)
Advocat Cirera (20.1.1914)
Primer de Maig (6.1.1937)
Abogado Cirera (27.5.1939), calle
Advocat Cirera (30.10.1985)

Joan Salvat Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Poeta i escriptor.

Fill d'una família obrera, va néixer a Barcelona, al barri del Poble-sec, i tingué una infància dissortada. El seu pare, fogoner de vaixell, va morir d'accident en alta mar el 1901 i Salvat fou acollit a l'Asilo Naval, en un vaixell atracat al port de Barcelona. Als tretze anys començà a treballar, primer d'aprenent en una adrogueria i més endavant en un taller d'imatgeria religiosa. Aviat freqüentà a les llibreries de vell de Santa Madrona la tertúlia d'Emili Eroles i l'Ateneu Enciclopèdic Popular i als 18 anys s'afilià a la Joventut Socialista. L'idealisme adolescent aviat derivà cap a actituds àcrates i revolucionàries i començà a col·laborar en revistes de caire anarquista com Justicia Social, de Reus, i entrà a la redacció de Los Miserables, on escrivia amb el pseudònim de Gorkiano. És en aquesta època que treballà de vigilant nocturn al port, com recorda al seu poema Nocturn per a acordió.

El 1916 inicia la col·laboració a Sabadell Federal i escriu els primers poemes en català; coneix el sabadellenc Santiago Segura, nebot de Marian Burguès i propietari de les Galeries Laietanes, que li n'encarrega la secció de llibreria. Aquell mateix any comença a publicar la revista Un Enemic del Poble, de caire regeneracionista, a la qual seguiren Arc Voltaic (1918), la més avantguardista en què col·laboraren Miró i Torres-Garcia, i Proa (1921). Publicà també dos reculls d'articles revolucionaris: Humo de fábrica (1918) i Glosas de un socialista (1919), però, desenganyat, s'anà allunyant de la militància política. El 1918 es casà amb Carme Eleuterio, amb qui tindrà dues filles, Salomé i Núria, i aquell mateix estiu se li manifestà una tuberculosi que sis anys més tard el duria a la mort.

El 1919 aparegué el seu primer llibre de poesia, Poemes en ondes hertzianes on és ben visible la fascinació per Marinetti i els futuristes i per Apollinaire. Seguiran L'irradiador del port i les gavines (1921), Les conspiracions (1922), La gesta dels estels (1922), El poema de la rosa als llavis (1923), considerat un dels millors poemes eròtics de la literatura europea, i Óssa Menor (1925), en edició pòstuma. Va morir el 7 d'agost de 1924, a casa seva del carrer de l'Argenteria, molt a prop de Santa Maria del Mar.


Historial toponímic

Torres y Bages (annexat de Barberà el 1959), calle
Obispo Irurita (18.2.1960), calle
Salvat Papasseit (30.10.85)

Massís muntanyós de la Serralada Prelitoral situat entre el Vallès Oriental, la Selva i Osona. La Tordera segmenta la muntanya en tres grans unitats, a ponent, el Pla de la Calma (1.350 m); al nord, el Matagalls (1693 m), i a llevant, les Agudes (1.706 m) i el Turó de l'Home (1.713 m), punt culminant del massís. El Montseny presenta una extrema variabilitat d'ambients fruit de l'amplitud del gradient altitudinal i de la diversitat de relleus i de vegetació, que fa que hi convisquin tres dominis biogeogràfics, el mediterrani, l'eurosiberià i el boreoalpí. És aquesta gran riquesa la que va portar la UNESCO a declarar-lo Reserva de la Biosfera el 1978. El Montseny ha estat font de mites i llegendes, com el de les dones d'aigua, i centre d'interès d'artistes i escriptors, immortalitzat per Guerau de Liost a "La muntanya d'ametistes".

Historial toponímic

Montseny (annexat amb la Creu Alta el 1904), calle
Conde del Montseny (20.1.1928), calle
Montseny (27.10.1960), calle
Montseny (30.10.1985)

Serra del massís muntanyós del Sistema Central, situat entre les serres de Gredos i de Somosierra, que culmina al pic de Peñalara, de 2.469 m d'altitud. Carrer de la Plana del Pintor, en una zona amb noms de muntanyes.

Historial toponímic

Guadarrama (29.12.1955), calle
Guadarrama (30.10.1985)

Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 - 24 de febrer de 1874). Polític, músic i poeta.

Clavé fou un polític federal i membre de la Junta Revolucionària en triomfar la Revolució de Setembre de 1868. Fundador dels Cors de Clavé, va promoure el cant coral per allunyar els obrers de l'ambient miserable de les tavernes.


Historial toponímic

Clavé (1987)