Tots els articles
| Dogma de la Immaculada Concepció de Maria, que va proclamar Pius IX el 1854, després de segles de discussions teològiques. Tot i no haver-hi fonament explícit a la Bíblia, comptava amb una tradició de pietat popular. Entre els qui s'oposaven a aquesta doctrina hi hagué sant Bernat de Claravall, sant Albert Magne, sant Bonaventura, sant Tomàs d'Aquino i els dominicans. I entre els defensors, Ramon Llull, Duns Escotto i l'orde franciscà. El carrer de la Concepció s'inicià a mitjan segle XIX i prengué un cert relleu urbà amb la construcció del Vapor de Can Rovira, començat a construir el 1848. |
Historial toponímic
Concepció (mitjan segle XIX)Concepción Arenal (6.1.1937)Purísima Concepción (11.8.1939), calleConcepció (30.10.1985)
| Comarca de Castella la Nova, situada al nord-est de la Meseta Sud, entre les províncies de Guadalajara, Conca i Madrid. La comarca és travessada pel Tajo i els seus afluents Cifuentes, Guadamajud, Guadiela, Henares i Tajuña, entre d'altres de menys cabal. Amb una densitat de població molt baixa, les localitats més importants són Brihuega, Cifuentes, Chinchón, Pastrana , Priego i la capital comarcal, la ciutat de Guadalajara. * * * El carrer de l'Alcarria es troba al barri de Ca n'Oriac, en una zona de vies urbanes amb noms de comarques, majoritàriament catalanes. |
Historial toponímic
Alcarria (29.12.1955), calleAlcarria (30.10.1985)
| Cristòfol és un màrtir llegendari, víctima de la persecució de Deci (249-251), que és representat per un gegant. El seu nom significa "portador de Crist", perquè va portar Jesús a l'espatlla per ajudar-lo a travessar un riu. Segons la tradició, aquesta era la feina de sant Cristòfol, passar gent a coll d'una banda a l'altra del riu, d'aquí que fos patró de vianants i viatgers, més endavant ho seria dels barquers i modernament dels automobilistes. El carrer de Sant Cristòfol va aparèixer com a carrer del Mercat el 1907, perquè amb la prolongació del de la Indústria cap al de Sant Joan s'hi havia projectat la construcció d'un mercat cobert. En desestimar-se el projecte de mercat pel de Josep Renom al Camp de la Sang (l'actual Mercat Central), el nom va perdre sentit i va ser substituït.
|
Historial toponímic
Mercat (1907), c. delMercado (27.5.1939), calleSan Cristóbal (14.4.1955), calleSant Cristòfol (30.10.1985)
| Nadal |
Historial toponímic
La Paz (annexat de Barberà el 1959), calleNavidad (18.2.1960), calleNadal (30.10.1985)
| Formen un arxipèlag situat davant la ria de Vigo, constituït, de nord a sud, per tres illes: la de Monte Agudo, la de Monte Faro i la de San Martiño, amb alguns petits illots més. Les dues primeres es troben unides per una llengua de sorra i un estany natural. L'arxipèlag ha estat declarat Parc Nacional Maritimoterrestre i té una supefície total de 3.000 ha, 400 de les quals corresponen a l'àrea emergida. Deshabitades i protegides, les illes conserven tota la bellesa natural originària. * * * La plaça de les Illes Cíes es troba situada al barri dels Merinals, en una zona de carrers amb noms d'illes. |
Historial toponímic
Illes Cíes (24.9.1997)
| Carrer iniciat el darrer quart del segle XIX com a carrer del Comte Borrell. |
Historial toponímic
Comte Borrell (últim quart del segle XIX)Conde Borrell (27. 5.1939), calleCondes (27.10.1960), calleComtes (30.10.1985)
Tomàs Viladot i Rovira (Sabadell, 17 o 23 de novembre de 1831 - 17 de febrer de 1903). Advocat. Republicà federal, progressista i, en la terminologia de l'època, lliurepensador, era tota una institució en el Sabadell de finals del segle XIX. Va fundar la lògia maçònica Ossiris, el 1880; la societat La Emancipación. Sociedad de Actos Civiles, el 1882, que promovia les cerimònies civils per a casaments i enterraments, i en gestionava els dificultosos tràmits prop del Registre civil; i el 1881, l'Ateneo Cosmófilo Enciclopédico, en què eren acceptades les dones, com a reacció contra l'Ateneu Sabadellenc, que era força classista. Portà a Sabadell la Institución Libre de Enseñanza (l'única fora de la central de Madrid) i les escoles laiques, entre altres, l'Escola Laica de la Dona. Va ser primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sabadell que presidia Joan Vivé i com a jutge municipal intervingué en els primers casaments civils que es van celebrar a la ciutat. |
Historial toponímic
Brunete, calleAdvocat Viladot (30.10.1985)
| Bernat de Claravall (Fontaines-lès-Dijon, 1090 - Claravall, Borgonya, 1153). Abat cistercenc. Ingressat a l'orde del Císter, el 1115 va ser enviat a fundar el monestir de Claravall, del qual esdevingué abat. Va polemitzar amb els cluniacencs, ja en declivi els seus ideals reformistes, escrigué contra els càtars i predicà la Segona Croada. En els seus escrits d'estil brillant defensà l'autoritat del papa i recriminà la corrupció d'alguns eclesiàstics. El 1174 el papa Alexandre III el canonitzà.
|
Historial toponímic
San Bernardo (29.12.1955), paseoSant Bernat (30.10.1985)
| Ramon Muntaner (Perelada, 1265 - Eivissa, 1336). Cronista, funcionari reial i soldat, al servei de la corona catalanoaragonesa. La seva famosa crònica narra els fets importants dels regnats dels reis catalans, des de l'engendrament i la naixença de Jaume I, el 1208, fins a les festes de la coronació d'Alfons el Benigne, el 1328. Muntaner va participar en la majoria de fets que explica, com a funcionari reial, en tasques administratives, o com a soldat, en missions estrictament militars --conquesta de Menorca, setge de Messina, expedició a Orient i setge de Gal·lípoli amb els almogàvers, pacificació de Gerba al nord d'Àfrica, conquesta de Sardenya...--. Per això insisteix en la veracitat dels fets descrits que han de servir de guia als futurs reis d'Aragó. La "Crònica" de Muntaner és la crònica catalana més coneguda en àmbits internacionals perquè és l'única font occidental que narra l'Expedició Catalana a Orient, amb els almogàvers comandats per Roger der Flor. |
Historial toponímic
Muntaner (9.12.1965), calleMuntaner (30.10.1985)
| Iniciat a mitjan segle XIX com a carrer de les Cases d'Illa, pel nom del primer propietari, Martí Illa i Parull (Sant Feliu del Racó, 1802? - Sabadell, 1852), que hi edificà les primeres cases i s'hi establí el 1835. |
Historial toponímic
Cases d'Illa (abans de 1839)Illa (meitat del segle XIX)Foment (2.7.1936)Illa (27.5.1939), calleIlla (30.10.1985)