Tots els articles
| Otó o Odó (? - Guadaíra, 1010). Bisbe de Girona (995-1010) i abat del monestir de Sant Cugat (986-1010). Suposadament de procedència d'alt llinatge aristocràtic, Otó ingressà com a levita al monestir de Sant Cugat pels volts del 970. L'any 987, el rei franc Lotari li confirmava la possessió de l'Alou d'Arraona, format per terres de l'Horta Major, del Taulí, del Mas Deganet de Jonqueres i dels Trullars, prop del camí de Sant Pau de Riu-sec. Morí el 1010 a la batalla de Guadaíra, durant l'expedició catalana a Còrdova. |
Historial toponímic
c. Abat Otó (març de 1925)Abate Oton (27.5.1939), calleAbat Otó (30.10.1985)
Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985). Poeta, narrador i dramaturg. Nascut a Sant Coloma de Farners, on el seu pare exercia de notari, aviat la seva família es tralladà a Barcelona i passà algunes temporades a Arenys de Mar, que, mitificat com a Sinera, formarà part essencial del seu univers literari. El 1930 inicià estudis de Dret i d'Història Antiga a la Universitat de Barcelona, estudis que acabarà el 1935 i el 1936, respectivament. El 1931 va publicar dues novel·les El Dr. Rip i Laia, allunyades dels corrents noucentistes. Dos anys més tard, el 1933, fa un viatge d'estudis per Egipte, Turquia, Palestina, Grècia i Itàlia que tindrà una gran influència en la seva obra posterior. Abans de la guerra encara publica Aspectes (1934) i Ariadna al laberint grotesc (1935). Mobilitzat el 1936, és destinat a la columna Macià-Companys fins al 1939. Acabada la guerra, amb el català prohibit i les llibertats abolides, treballa d'advocat, però continua escrivint. D'aquest exili interior en sorgiran obres de teatre com Primera història d'Ester i la seva obra poètica: Les cançons d'Ariadna (1949), Les Hores (1952), Mr. Death (1952), El caminant i el mur (1954) i Final de laberint (1955). Amb La pell del brau (1960) la seva obra esdevingué un símbol de la literatura catalana de postguerra i de la voluntat de ser de tot un poble. El carrer de Salvador Espriu es troba al barri de Can Deu, en una promoció d'habitatges en què els carrers porten noms d'escriptors catalans. |
Historial toponímic
Salvador Espriu (28.11.1990)
| Capital de l'Uruguai, situada a l'estuari del Riu de la Plata, sobre la badia de Montevideo. És la ciutat més gran, amb més d'un millió i mig d'habitants, i el principal port del país, orientat cap a l'exportació de productes base a Europa, especialment llana, cuir i carn. És també el primer centre industrial de l'Uruguai. La plaça de Montevideo es troba situada al barri de Nostra Llar, zona de carrers amb noms de centres tèxtils internacionals. |
Historial toponímic
Montevideo (24.11.1955), plazaMontevideo (30.10.1985)
| Riu d'Andalusia, de 157 km de recorregut, que recull les aigües dels relleus de Grazalema, a la província de Cadis, i desemboca a l'Atlàntic pel Puerto de Santa Maria, a la badia gaditana. La batalla de Guadalete és el fet militar amb què és conegut l'enfrontament entre les tropes del rei visigot Roderic i les del musulmà Tariq ibn Ziyad, que es va produir del 19 al 26 de juliol de l'any 711, a la vora del riu Guadalete. El resultat de la batalla va suposar la fi de l'estat visigot a Hispània i la caiguda de la península ibèrica en mans dels musulmans. |
Historial toponímic
Guadalete, c. delGuadalete (30.10.1985)
| Claudi Claudià (Alexandria, 370 - Roma, 405) Escriptor grec en llengües grega i llatina. Considerat poeta oficial i darrera gran figura de l'Imperi. |
Historial toponímic
Claudia (9.12.1965), calleClaudià (30.10.1985)
| Oliba (Besalú, 971 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent, 30 d'octubre de 1046). Abat benedictí. Fill del comte de Cerdanya i Besalú, va ser abat de Ripoll i de Cuixà, i bisbe de Vic. Fundà el monestir de Montserrat i el de Sant Miquel de Fluvià. Fou un gran impulsor de la cultura catalana, aleshores incipient, i de l'art i l'arquitectura del romànic. Inspirà i proclamà la Treva de Déu, institució pacificadora que travessà fronteres a Europa. |
Historial toponímic
Abate Oliva (27.5.1939), calleAbat Oliba (30.10.1985)
| Salvador Allende Gossens (Valparaíso, 26 de juliol de 1908 - Santiago de Xile, 11 de setembre de 1973). Metge i polític socialista xilè. Elegit president de la República xilena el setembre de 1970, va ser enderrocat l'11 de setembre de 1973 pel general Pinochet. Va morir en l'assalt al Palacio de la Moneda, seu de la presidència de la República, que va ser bombardejat per les forces colpistes. |
Historial toponímic
Salvador Allende (25.3.1987)
| Rafael de Monterols, batlle de Sabadell els anys 1498-1499. |
Historial toponímic
Monterols (annexat amb la Creu Alta el 1904), c.Muntarols (1939), calleMonterols (30.10.1985)
| Gremial. |
Historial toponímic
Gremial (9.12.1965), plazaGremial (30.10.1985)
| Ciutat i capital de la República Sud-africana, centre industrial tèxtil. Carrer situat al barri de Nostra Llar, zona de vials dedicats a ciutats amb indústria tèxtil. |
Historial toponímic
Ciudad del Cabo (24.11.1955), calleCiutat del Cap (30.10.1985)