Tots els articles
Aureli Maria Escarré i Jané (l'Arboç, 15 d'abril de 1908 - Barcelona, 21 d'octubre de 1968). Monjo benedictí, abat de Montserrat. La seva actitud crítica envers el govern franquista el convertí en símbol de l'església catalana i acabà portant-lo a l'exili a Itàlia. |
Historial toponímic
Pía Barcino, calleAbat Escarré (30.10.1985)
| El nou santuari de la Salut, que havia de substituir l'ermita de Sant Iscle en el culte a la verge, es va començar a construir el 29 de juny de 1876, al capdamunt de la serra i molt a prop de l'antiga ermita, segons el projecte de l'arquitecte Carles Gauran. Però quan ja era gairebé enllestit, durant la nit del 27 al 28 de gener de 1879 el temple es va ensorrar. Amb un nou projecte, aquest cop de l'arquitecte Miquel Pasqual i Tintorer, es va edificar altre cop el santuari, que es va inaugurar el 23 d'abril de 1882. Amb algunes modificacions obrades després de la Guerra Civil, és el mateix santuari que ha arribat fins avui, enriquit amb la incorporació de les pintures murals i els vitralls d'Antoni Vila Arrufat. |
Historial toponímic
Salut (30.10.1985)
| Municipi de la Baixa Cerdanya, situat als peus de la Serra del Cadí i travessat d'oest a est pel Segre, que hi passa encaixonat pel congost del Baridà. El poble de Martinet ha desplaçat la vila de Montellà, encimbellada a l'esquerra del Segre, i constitueix el centre comercial, industrial i d'estiueig. El municipi comprèn també els antics termes d'Escàs, Ridolaina, Esconsa, Villec i Estana. La plaça de Montellà es troba situada al barri de la Roureda, en una zona de carrers amb noms de municipis pirinencs catalans. |
Historial toponímic
Montellá (2.2.1973), plazaMontellà (30.10.1985)
| És el massís més important del Sistema Central de la Península Ibèrica, separat de la serra de Guadarrama per la Paramera de Ávila. Situat entre les províncies d'Ávila, Cáceres, Madrid i Toledo, amb una longitud de 120 km i una amplada de 30, la màxima altitud es troba al Pico Almanzor, dins el municipi de Candeleda, que arriba als 2.592 m, i al Pico de la Galana, de 2.564; el Cerro de los Huertos, de 2.474, o la Cabeza Nevada, de 2.433. El seu relleu abrupte i l'accés difícil han propiciat que el massís servís de refugi a rebels de tota mena, des de la tribu celta dels vetons a guerrillers antifrancesos, com El Empecinado, o a maquis de la postguerra civil espanyola. * * * El carrer de Gredos es troba situat al Torrent del Capellà, en una zona de noms de muntanyes que s'estén fins a la Plana del Pintor. |
Historial toponímic
Gredos (29.12.1955), calleGredos (30.10.1985)
| Plantes ornamentals, oriündes de la Xina, de flors blanques o de colors pàl·lids i molt aromàtiques. El nom deriva del botànic anglès Garden. * * * El carrer de les Gardènies es troba situat al Torrent del Capellà, en una petita zona amb noms de plantes i flors. |
Historial toponímic
Gardènies (28.6.2000)
| El carrer de la Salut es va començar a edificar al segle XVIII sobre el camí que menava a Caldes de Montbui, per això inicialment fou conegut com a carrer de Caldes, però amb la popularització del culte a la Mare de Déu de la Salut, acabà imposant-se el nom actual. La imatge de la Mare de Déu de la Salut, segons la tradició que beu de la llegenda de les verges trobades, fou descoberta per un ermità sota uns matolls al marge de la riera de Canyameres i el 1682 es començà a venerar a l'ermita de Sant Iscle. Quinze anys després, el Consell de Vila acordava fer-hi una processó anual el segon diumenge de maig. |
Historial toponímic
Caldes (darrer quart del segle XVIII)Salut (primer quart del segle XIX)Virgen de la Salud (24.11.1939), calleSalut (30.10.1985)
| Cim del Pirineu axial, de 2.905 m d'altitud, situat al municipi d'Alins de Vallferrera, al Pallars Sobirà, que separa les valls de la Noguera de Vallferrera i de la Noguera de Tor. El carrer de Monteixo es troba situat al barri de Ca n'Oriac, en una zona amb noms de muntanyes. |
Historial toponímic
Monteixo (29.12.1955), calleMonteixo (30.10.1985)
Domenico Theotokópoulos (Càndia, Creta, 1541 - Toledo, 7 d'abril de 1614). Pintor. D'origen cretenc, Theotokópoulos es va establir a Castella, on arribà atret per la possibilitat de treballar en la decoració d'El Escorial. Lluny de les convencions de la cort, a la qual no s'adaptà, trobà un estil absolutament personal, un llenguatge propi en l'allargament de les figures, retorçades i desnaturalitzades, i en l'ús de la llum per exaltar el color i no el volum. El Greco ocupa un lloc particular en la història de la pintura i, més enllà d'escoles i tendències, la seva obra forma part d'una cultura genèricament mediterrània. El carrer del Greco es troba situat al barri de Can Feu, en una zona de carrerons amb noms de pintors. |
Historial toponímic
Greco (29.12.1955), calleGreco (30.10.1985)
| Santuari de la Mare de Déu de la Cisa, situat al municipi de Premià de Dalt, al límit amb el de Vilassar. El terme de la Cisa és documentat des del 995 i les referències més antigues sobre el santuari daten del 1408. Sabem que, després de diverses contingències històriques, el 1543 el santuari va ser refet, i que el 1713 durant la Guerra de Successió les tropes borbòniques de Felip Vè el van incendiar. El van reconstruir el 1759, amb estil barroc, amb la típica façana amb coronament corbat i damunt la porta, rectangular i motllurada, hi van encabir una fornícula amb la imatge de la verge. Tant l'església com la imatge de la Mare de Déu del segle XIV, que havien quedat molt malmeses el 1936, van ser restaurades després de la guerra. * * * El carrer de la Cisa es troba situat al Poblenou, en una zona de carrers dedicats a santuaris marians. |
Historial toponímic
Cisa (29.12.1955), calleCisa (30.10.1985)