PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Josep Garcia-Planas Cladellas (Sabadell, 8 d'agost de 1897 - 20 de març de 1969). Industrial tèxtil.

Vinculat familiarment a la indústria llanera, el 1946 va fundar l'empresa Artextil i va promoure el barri de Nostra Llar, 334 cases per als seus treballadors, en terres de Sant Oleguer. Va dotar el nou barri d'una església parroquial i de dues escoles, una per a nois i una altra per a noies. També hi va construir el pavelló esportiu de l'Artextil i va cedir a l'Ajuntament els terrenys per a edificar-hi el Pavelló Municipal d'Esports i la Pista Municipal d'Atletisme. Entre d'altres distincions, va rebre la Medalla d'Or de la Ciutat.


Historial toponímic

Garcia-Planas (29.3.2000)

Gai Sal·lusti Crisp (Amitern, 86 aC - Roma, 35 aC). Historiador i polític llatí.

Estudià a Roma i de ben jove aspirà a la carrera política. L'any 46 aC, Cèsar, amic i protector, li atorgà el càrrec de procònsol a l'Àfrica, on sembla que s'enriquí. De retorn a Roma, i amb la mort de Cèsar, Sal·lusti canvià la política per les lletres. Va escriure dues monografies, gairebé biogràfiques, Catilina i Iugurtha, d'una prosa sòbria i elegant, que va esdevenir un model per als futurs historiadors. Va escriure també un llibre d'Històries, que avui s'ha perdut gairebé del tot.




Historial toponímic

Salustio (9.12.1965), calle
Sal·lusti (30.10.1985)

Cim del massís de Sant Llorenç del Munt, al nord de la Mola. Gairebé nu de vegetació i d'aspecte rocallós, presenta un perfil piramidal característic. És el segon punt més elevat de la serra, de 1.056 m, altitud que el converteix en un excel·lent mirador cap al Bages i el Pirineu al nord i cap al Vallès al sud. El carrer del Montcau es troba situat al barri de Ca n'Oriac, en una zona amb noms de muntanyes.

Historial toponímic

Montcau (30.10.1985)

País de l'Europa mediterrània situada al sud de la península balcànica que comprèn també un gran nombre d'illes. Al nord fa frontera amb Albània, Macedònia i Bulgària; a l'est limita amb Turquia i la mar Egea; al sud amb la Mediterrània, i a l'oest amb la mar Jònica. La capital és Atenes, que amb 3.300.000 habitants inclou gairebé un terç de tota la població del país i s'estén per tota l'Àtica. La llengua oficial és el grec, de la gran família de les llengües indoeuropees. La Grècia Antiga és considerada el bressol de la cultura occidental.

Historial toponímic

Grecia (24.11.1955), pasaje
Grècia (30.10.1985)

Marc Tul·li Ciceró (Arpinum, 3 de gener del 106 aC - Formia, 7 de desembre del 43 aC). Orador, escriptor, filòsof i polític llatí. Fou comptat entre els primers advocats de Roma.


Historial toponímic

Cicerón (29.12.1955), calle
Ciceró (30.10.1985)

Ciutat del Sàhara Occidental, agermanada amb Sabadell. Quan el 1976 el Marroc i Mauritània van ocupar el territori del Sàhara Occidental, 175.000 sahrauís van proclamar la República Àrab Sahrauí Democràtica i es van establir en camps de refugiats a Tindurf, una zona del desert algerià, propera a la frontera sahariana. Els camps de refugiats es van repartir en quatre grans assentaments anomenats wilaies, cadascun dels quals consta de cinc o sis nuclis de població format per khaimes i construccions de fang, són les daires, unitats territorials que porten noms de ciutats saharianes ocupades pel Marroc. L'Argub, nom d'una ciutat sahariana de la costa atlàntica, és també un dels vuit nuclis de població que formen la daira de Dakhla.

Historial toponímic

Argub (31.5.2000)

Joan Sallarès i Pla (Sabadell, 13 de novembre de 1845 - 20 de novembre de 1901). Industrial tèxtil i polític conservador.

Era l'avi matern de l'escriptor sabadellenc Joan Oliver, Pere Quart, i una de les personalitats més destacades de la burgesia local, capdavanter del proteccionisme a tot l'estat. Va ser un dels fundadors del Banc de Sabadell, el 1886, presidí el Gremi de Fabricants en dues ocasions (en el bienni 1885-86 i en el 1891-92) i el Foment del Treball Nacional, de Barcelona. Fundà i presidí la Cambra de Comerç i la Lliga Nacional de Productors, i formà part de la Junta d'Aranzels i Valoracions. Va exercir diversos càrrecs a la Caixa d'Estalvis de Sabadell i va fundar i presidir la Societat d'Invalidesa i Foment de la Indústria. El 1899 va ser diputat a Corts. Publicà diverses obres sobre qüestions socials, entre les quals: La cuestión de las ocho horas, El trabajo de las mujeres y los niños i Algo sobre la cuestión obrera.

El novembre de 1917 s'inaugurà als Jardinets el monument a la seva memòria, obra de l'escultor Josep Clarà.


Historial toponímic

Joan d'Igualada (meitat segle XIX)
Argüelles (1.9.1855)
Duce Mussolini (24.11.1939), calle
Argüelles (24.4.1945), calle
Sallarés y Pla (11.10.1945), calle
Sallarès i Pla (30.10.1985)

Llinatge de magnats que, juntament amb els Cardona, són els més importants dels Països Catalans. A Sabadell, els Montcada van ser successors dels Òdena i van regir la vila des del 1163, amb Guillem Dapifer de Montcada, fins al 1366 en què el vescomte de Castellbò va vendre la vila a la reina Elionor de Sicília, muller del rei Pere el Cerimoniós. Els Montcada, amb els Sentmenat i els Jorba, eren coneguts com els Tres Senyors de la vila, però eren els primers els que tenien el dret d'exercir jurisdicció sobre el terme i les altres dues famílies els eren tributàtries.

Historial toponímic

c. de Montcada
Moncada (27.5.1939), calle
Montcada (30.10.1985)

Masia situada al sud del terme municipal en terres anomenades del Pla. Documentada des del segle XIV, havia estat coneguda com a mas Castellar i mas Murtra. Al segle XVIII passà a mans dels Font i prengué el nom de can Font del Pla, aleshores dedicada a conreus de secà, bàsicament cereals i vinya. El 1901, Santiago Pascual comprà la finca i l'anomenà Granja del Pas per la proximitat al pas a nivell del tren, aconseguí la concessió del reg i transformà la finca en regadiu i en granja lletera. A la dècada dels 90 del segle passat, després de la cessió a l'Ajuntament, es restaurà la masia i s'hi habilità el Centre de Divulgació Mediambiental.

Historial toponímic

Granja (annexat de Barberà el 1959), pasaje de la
Granja (ratificat el 18.2.1960), pasaje de la
Granja del Pas (30.10.1985)

Fryderyk Franciszeck Chopin (Zelazowa-Wola, Varsòvia, 1 de març de 1810 - París, 17 d'octubre de 1849). Compositor i pianista polonès.

És generalment considerat com el més gran dels compositors polonesos i entre els més grans compositors d'obres per a piano, instrument per al qual va compondre quasi exclusivament. L'obra de Chopin representa el romanticisme en el seu estat més pur. Se l'anomenava el Poeta del piano.

El carrer de Chopin es troba situat al barri de Cifuentes, en una zona de carrers amb noms de compositors clàssics.


Historial toponímic

Chopín (29.12.1955), calle
Chopin (30.10.1985)