Tots els articles
| Vapor edificat el 1856 pels germans Montllor, al Sot d'en Crous, a la riba dreta del Ripoll, com a indústria tèxtil llanera. L'any 1996 va patir un incendi devastador, però va ser reconstruït conservant-ne la imatge original. Actualment és la seu de l'empresa Fil Gènesi, S.A. |
Historial toponímic
Ca la Daniela (29.5.2002)
| L'illa Sacra forma part d'una promoció d'habitatges de l'empresa VISASA, construïts el 1962 al barri de les Termes. No es va donar nom als carrers de la nova urbanització, sinó a les illes delimitades per cada polígon, de manera que les adreces s'ordenaven per blocs. Com en altres promocions semblants, els noms responien a una visió idealitzada de la realitat urbana. |
Historial toponímic
Illasacra (9.12.1965), calleSacra (30.10.1985)
| Municipi del Vallès Oriental, situat a la riba dreta del Besòs, entre la riera de Tenes i la riera de Caldes. Les obres del camí veïnal de Sabadell a Mollet es van començar el 1868, però aviat van quedar aturades i no es van reprendre fins molt més tard, de manera que la comunicació amb el Valllès Oriental no va quedar establerta fins gairebé a l'arribada de la Segona República. |
Historial toponímic
Sabadell a Mollet (1868)Mollet (27.5.1939), ctra.Mollet (30.10.1985)
Josep Gorina i Pujol (Sabadell, ? de juny de 1851 - 14 de gener de 1925). Industrial tèxtil. Acabats els estudis primaris, s'inicià en el món laboral a la fàbrica que el seu pare, Joan Gorina Morató, havia construït a la nostra ciutat el 1835. Quan aquest darrer va morir el 1886, Josep Gorina va mantenir el nom fundacional de la societat fins que el 1921 esdevingué Joan Gorina i Fills, Successors. Josep Gorina havia ampliat i millorat les instal·lacions de la fàbrica fins a situar-la a primera fila de la indústria tèxtil sabadellenca. Gorina va presidir el Gremi de Fabricants i la Cambra de Comerç i de la Indústria i va ser vocal de la Junta d'Arancels i Valoracions del Regne. Va ser també un dels fundadors del Banc de Sabadell i president de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, i de la Junta d'Administració de l'Escola Industrial d'Arts i Oficis. El 1925, després de la mort de Gorina, l'Ajuntament presidit per Esteve M. Relat va prendre l'acord de donar el seu nom a un carrer de la ciutat. |
Historial toponímic
Gorina i Pujol (1925), c. deGorina Pujol (27.5.1939), calleGorina i Pujol (30.10.1985)
| Parc situat al límit dels termes de Sabadell i Barberà del Vallès, compartit per ambdós municipis i urbanitzat sobre els vells camps de conreu de can Torres del Pla. Els Torres del Pla eren uns grans hisendats, successors dels Pinós a la castellania d'Arraona, que tingueren un paper rellevant en la política de la vila durant el segle XVIII. |
Historial toponímic
Central del Vallès (28.4.1999)
| Colònia construïda entre 1915 i 1930, a baix el riu, prop del pont de la Salut, en trerrenys de Francesc Sangés, que ha estat coneguda popularment com a cases d'en Sangés. |
Historial toponímic
Cases d'en Sangés (28.6.2000)
| Circ lacustre, capçalera de la Garona de Ruda, situat al límt de la Vall d'Aran i el Pallars Sobirà. Els estanys de Saboredo es troben encerclats pels pics de Rigoder, el tuc de Sanrosa, el pic de Ratera, el tuc de Saboredo (2.840 m), el pic de Gerber i les agulles de Saboredo (2.645). El carrer de Saboredo es troba situat al barri de Torre-romeu, en una zona de vials en què predominen els noms d'estanys i pantans. |
Historial toponímic
Saburedo (24.11.1955), calleSaboredo (30.10.1985)
| Municipi del Baix Llobregat que s'estén entre la riba esquerra del Llobregat i els primers contraforts de la serra de Collserola. La carretera de Molins de Rei a Caldes es va construir durant l'últim quart del segle XIX i a la darreria de 1887 s'enllestí el tram que comunicava Sabadell amb Sant Quirze i Rubí. |
Historial toponímic
Molins de Rei (1887)Molins de Rey (27.5.1939)Molins de Rei (30.10.1985)
| Luis de Góngora y Argote (Còrdova, 11 de juliol de 1561 - 23 de maig de 1627). Poeta i dramaturg espanyol del Segle d'Or, màxim exponent del corrent literari barroc conegut com a Culteranisme. Les seves obres principals són la Fábula de Polifemo y Galatea i les Soledades. |
Historial toponímic
Góngora (9.12.1965), calleGóngora (30.10.1985)
| Pobles preromans establerts a l'interior de la península Ibèrica. La seva cultura, originàriament cèltica (hallstàtica), es desplegà durant la segona edat del ferro i per contacte amb la cultura dels pobles ibèrics donà lloc al món celtibèric. |
Historial toponímic
Celtíberos (24.11.1955), calleCeltibers (30.10.1985)