Tots els articles
| Massís de la Serralada de Marina que separa el Vallès Occidental del Pla de Barcelona. D'oest a est, la carena inclou el turó de Sant Pere Màrtir, separat del puig Aguilar pel coll del Portell, i el Tibidabo, amb el coll de Vallvidrera a l'oest i el coll Serola a l'est, que l'enllaça al turó de Valldaura i continua pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes, sobre el Besòs. A Collserola hi ha una àmplia mostra d'ambients naturals mediterranis, sobretot boscos, que acullen una fauna variada amb la majoria d'espècies animals característiques d'aquest medi. Per tal de preservar l'espai natural de Collserola, el 1987 es va aprovar el Pla Especial d'Ordenació i Protecció del Medi Natural i es va crear el Consorci del Parc de Collserola per gestionar-lo. * * * El carrer de Collserola es troba situat a la Plana del Pintor, en una zona de vials amb noms de serres i relleus muntanyosos. |
Historial toponímic
Collcerola (9.12.1965), calleCollserola (30.10.1985)
Agustina Saragossa i Domènec (Fulleda, 6 de març de 1786 - Ceuta, 29 de maig de 1857). Coneguda per la seva intervenció a la Guerra del Francès. Refugiada a Saragossa i assetjada per les tropes napoleòniques, col·laborà en la distribució de municions i disparà un canó contra l'enemic. |
Historial toponímic
Agustina de Aragón (9.12.1965), calleAgustina d'Aragó (30.10.1985)
| Eulàlia (Barcelona, segles III-IV). Jove cristiana que, en defensa de la seva fe, va sofrir diversos turments. Segons la tradició, va ser llançada rodolant dins una bóta plena de vidres per la baixada que avui s'anomena de santa Eulàlia, al call barceloní. A més d'altres tortures com els assots i el foc, va ser crucificada despullada en una creu en forma d'X. L'any 877, el bisbe Frodoí va localitzar les restes d'Eulàlia a l'església de Santa Maria de les Arenes i les va fer traslladar a la catedral, que des d'aleshores venera la santa com a patrona. |
Historial toponímic
Santa Eulalia (24.11.1955), calleSanta Eulàlia (30.10.1985)
| Municipi dels Ports, a la regió de Castelló, estès al centre del massís muntanyós dels Ports de Morella, extrem septentrional del Sistema Ibèric valencià. La ciutat és al vessant meridional d'un turó coronat pel castell de Morella i es distribueix en semicercle costa amunt. Habitat ja en època romana, va ser una important plaça fortificada de la taifa de Tortosa. El 1249 passà a la corona catalanoaragonesa i des d'aleshores augmentà la seva importància comercial, en bona part gràcies a una activa minoria jueva, i desenvolupà una notable indústria llanera que persistí fins al primer quart del segle XX. |
Historial toponímic
Morella (1970), passajeMorella (30.10.1985)
| Manuel Antonio Gurrea (Olite, 1790 - Andoain, 1837). Militar liberal que va intervenir en la Guerra del Francès. En la Primera Guerra Carlina va lluitar al bàndol liberal i va morir a Andoain, el 29 de maig de 1837, en una acció militar contra els carlins. Va ser enterrat al mont Urgull, a Donòstia. |
Historial toponímic
Buixó (meitat segle XIX)Gurrea (1.9.1855)Diego Gurrea (1.12.1939), calleGurrea (30.10.1985)
| Partida de terres de l'antic terme de Jonqueres, entre el camí ral de Manresa i el camí de Castellar, anomenada també Coll Bosquets. Possiblement -segons Andreu Castells- designava el petit coll per on passa la carretera de Castellar al barri del Torrent del Capellà. |
Historial toponímic
Collsalarca (29.12.1955), rondaCollsalarca (30.10.1985)
Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 8 de novembre de 1908 - Terrassa, 7 de juliol de 1982). Poeta i prosista. De petit visqué un temps a Sabadell. S'inicià com a poeta el 1938 amb Cant corporal. S'exilià el 1939 i, després de passar per diversos camps de refugiats francesos, estigué a l'alberg de Roissy-en-Brie, prop de París, on coincidí amb els escriptors de la Colla de Sabadell i conegué Anna Murià, que seria la seva companya. El 1940 s'embarcà cap a Amèrica i s'establí a Mèxic, on va escriure el gros de la seva obra poètica, d'entre la qual destaca L'arbre de foc (1946), Màrsias i Adila (1948), Quetzalcoàtl (1960) i Ecce homo (1968). Va escriure també les novel·les Crist de 200.000 braços, sobre l'experiència viscuda als camps de refugiats francesos, i La lluna mor amb aigua (1968). Va tornar l'any 1970 i s'establí a Terrassa, on va morir el 1982. El carrer d'Agustí Bartra es troba al barri de Can Deu, en una promoció d'habitatges en què els carrers porten noms d'escriptors catalans. |
Historial toponímic
Agustí Bartra (28.11.1990)
Cecília (segle III). Màrtir romana, d'autenticitat discutida pels mateixos historiadors catòlics i venerada a Roma des del segle V, en què se li atribuí una tomba de les catacumbes de Sant Calixt. Segons la llegenda, cap a l'any 232 l'esposaren amb el patrici Valerià, que es convertí a la fe cristiana, i moriren tots dos màrtirs. Des de l'edat mitjana és considerada patrona dels músics, especialment dels de música sacra, missió en què substituí Polímnia, musa grega del cant sagrat. |
Historial toponímic
Santa Cecília (1925 ), c. deMariana Pineda (6.1.1937)Santa Cecilia (27.5.1939), calleSanta Cecília (30.10.1985)
Leandro Fernández de Moratín (Madrid, 10 de març de 1760 - París, 2 de juny de 1828). Dramaturg i poeta castellà. Viatjà per França, Anglaterra i Itàlia, i durant l'ocupació francesa s'identificà amb el govern napoleònic. Traductor de Shakespeare i Molière, la seva obra més coneguda és El sí de las niñas. És el màxim exponent del neoclassicisme literari espanyol. |
Historial toponímic
Moratín (1970), passajeMoratín (30.10.1985)
| Massís de la Serrala Prelitoral, travessat pel Ter, situat a les comarques d'Osona i la Selva, que forma els característics cingles de Collsacabra i de la plana de Vic, amb una altitud màxima de 1.204 m a Sant Miquel de Solterra o de les Formigues. El nom de les Guilleries no apareix fins ben entrat el segle XVIII per designar el que fins aleshores era conegut com la muntanya d'Osona. Com a subcomarca, les Guilleries inclouen els municipis de Sant Hilari Sacalm, Osor, Susqueda Vilanova de Sau, Sant Sadurní d'Osormort, Espinelves i Viladrau. La creació del comtat d'Osona el 1356 va fer que el territori de les Guilleries passés a la vegueria de Girona, però l'ordenació provincial de 1833 el va repartir entre Barcelona i Girona. |
Historial toponímic
Guillerías (29.12.1955), calleGuilleries (30.10.1985)