Tots els articles
Dolors Viñas Camps (Sabadell, 11 de setembre de 1907 - 9 de juliol de 1991). Pedagoga i periodista. El 1957 obtingué el títol de magisteri i va obrir l'Acadèmia Taulé-Viñas. Va ser secretària del Museu de la Ciutat i de la Fundació Bosch i Cardellach, a la qual el 1972 va ingressar com a membre numerari. De 1952 a 1974 va ser corresponsal de La Vanguardia. Va cursar estudis de Filologia Hispànica i el 1975 es va llicenciar amb la tesi Estudi sobre l'obra literària del sabadellenc Bartomeu Soler. Fruit de la seva experiència com a professora de mecanografia és l'edició d'un Mètode complet de mecanografia, el primer d'aquest tipus que s'editava en català. El 1987 l'Ajuntament li va concedir la Medalla de la Ciutat al Mèrit Pedagògic. |
Historial toponímic
Dolors Viñas (28.6.2000)
Joaquim Rubió i Ors (Barcelona, 31 de juliol de 1818 - 7 d'abril de 1899). Escriptor, historiador i crític romàntic. Fill d'un impressor i llibreter de vell, inicià estudis de teologia al seminari, però els abandonà aviat pels de dret i els de lletres. El 1847 guanyà la càtedra de literatura a Valladolid, on residí onze anys, fins que s'incorporà a la càtedra d'història de la universitat de Barcelona. El 1839 començà a escriure poesies en català, que signava amb el pseudònim Lo Gayter del Llobregat. Dos anys més tard, recollí els poemes en un volum amb un pròleg reivindicatiu de la cultura en català, el qual es convertí en manifest i en l'inici del moviment romàntic, historicista, de la Renaixença. Va ser un dels restauradors i mantenidors dels Jocs Florals i hi participà assíduament. Com a crític i historiador, va publicar Breve reseña del actual renacimiento de la lengua y literatura catalana, que van traduir al francès. |
Historial toponímic
Rubió i Ors (1925), pg. deRubió y Ors (27.5.1939), paseoRubió i Ors (30.10.1985)
| La Mola és el punt culminant del massís de Sant Llorenç del Munt, de 1.104 m d'altitud, a la Serralada Prelitoral Catalana i dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. El cim és coronat pel monestir romànic de Sant Llorenç i l'eglésia del Munt, edifici d'una nau i creuer amb cimbori de tres absis, que va ser consagrada el 1064. El carrer de la Mola es troba situat al barri de Ca n'Oriac, en una zona de vials amb noms de cims i muntanyes. |
Historial toponímic
La Mola (29.12.1955), calleMola (30.10.1985)
| Comarca del Catalunya, a la regió de Girona, entre el Pla de l'Estany i les Gavarres. És constituïda per una plana central tancada al nord-oest per la serra de Rocacorba i al sud-est per les Gavarres i la Serralada Litoral, mentre al sud-oest s'estén fins a la vora del Ter. La capital, Girona, es troba a l'oest del massís de les Gavarres, en una plana en què sobresurten els relleus de Montjuïc i Montilivi. El Gironès forma part de la conca del Ter, que travessa la comarca de SW a NE. Per la banda esquerra rep les aigües de Rocacorba i, mitjançant el Terri, de gran part del Pla de Banyoles, i per la dreta rep l'Onyar, el Güell i el Galligants, que amb el Ter conflueixen a la capital. Girona aplega més de la meitat de la població comarcal i la segueixen en ordre decreixent Salt, Cassà de la Selva i Llagostera. Mentre que Bescanó, Bordils, Celrà, Fornells de la Selva, Quart, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Vilablareix són la resta de municipis de més d'un miler d'habitants. * * * El carrer del Gironès es troba a Ca n'Oriac, en una zona amb noms de comarques catalanes. |
Historial toponímic
Gironés (29.12.1955), calleGironès (30.10.1985)
| Antic estany de la capçalera de la Noguera de Tor, a la vall de Boí, que va ser transformat en pantà en construir-hi la resclosa de 70 m d'alçada i 360 m de longitud. El pantà de Cavallers, de 15.754 m3 de capacitat, proporciona l'aigua a la central hidroelèctrica de Caldes de Boí. * * * El carrer de Cavallers es troba situat a Torre-romeu, en una zona de vials amb noms d'estanys i pantans. |
Historial toponímic
Cavallers (20.12.1955), calleCavallers (30.10.1985)
| Maria Mercè Marçal i Serra (Ivars d'Urgell, 13 de novembre de 1952 - Barcelona, 5 de juliol de 1998). Poetessa, novel·lista i editora. Com a escriptora signava Maria-Mercè Marçal. Va ser autora de reculls de poemes com Cau de llunes (1977), Premi Carles Riba el 1976, Bruixa de dol (1977-1979), La germana, l'estrangera (1981-1984), Desglaç (1984-1986) i la novel·la La passió segons Renée Vivien, guanyadora del Premi Carlemany el 1994. Els seus poemes, els han musicat Ramon Muntaner, Marina Rossell, Teresa Rebull, Sílvia Pérez Cruz i Maria del Mar Bonet, entre altres. Va ser guardonada també amb els premis Crítica Serra d'Or (1995), Crexells (1995) i de la Institució de les Lletres Catalanes (1996). |
Historial toponímic
Maria Mercè Marçal (28.6.2000)
| Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 26 de novembre de 1882 - Perpinyà, 5 de desembre de 1949). Escriptor, periodista, historiador i polític. S'inicià en el periodisme el 1906 com a redactor de política estrangera a El Poble Català i col·laborà en revistes com La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa. El 1911 contribuí a la fundació de la Societat Catalana d'Edicions, on publicà la Història dels moviments nacionals, i, cridat per Prat de la Riba, treballà a la secció de premsa de la Mancomunitat. Per aquesta època publicà molts llibres i col·laborà a La Veu de Catalunya i La Publicitat. El 1922 va ser un dels fundadors del partit Acció Catalana i començà la publicació de la Història nacional de Catalunya. Fundà i dirigí la Revista de Catalunya i el 1927 el diari La Nau, òrgan d'Acció Republicana de Catalunya, partit fundat pel mateix Rovira en allunyar-se d'Acció Catalana. El 1931 fusionà ambdós partits per constituir Acció Catalana Republicana, però després de fracassar a les eleccions del 12 d'abril, acabà ingressant a Esquerra Republicana de Catalunya, en l'òrgan del qual, La Humanitat, va col·laborar com a comentarista polític. Elegit diputat al Parlament, durant la guerra va ser designat vicepresident. A l'exili visqué a Montpeller i formà part del govern de la Generalitat a l'exili. El 1946, instal·lat a Perpinyà, continuà la seva tasca d'escriptor i historiador. |
Historial toponímic
Bernat Metge, pasajeRovira i Virgili (30.10.1985)
| Subcomarca de l'Altiplà Central Català que inclou municipis de l'est del Bages, del nord-oest del Vallès Oriental i d'Osona. La riera de Calders és l'eix de la xarxa hidrogràfica, molt abundant de rieres i torrents. Els nuclis de població més importants són Moià i Castellterçol. El carrer del Moianès es troba al barri de Ca n'Oriac, en una zona amb noms de comarques catalanes. |
Historial toponímic
Moyanés (29.12.1955), calleMoianès (30.10.1985)
| Municipi i capital del Gironès, situada a la dreta del Ter, molt a prop de la confluència amb l'Onyar, que separa la ciutat antiga de la moderna. Va ser ciutat ibèrica i romana i encara en queden restes de les muralles al nucli antic. Sotmesa pels àrabs el 714, fou alliberada per Carlemany el 785, que hi creà el comtat de Girona, unificat amb el de Barcelona per Guifré el Pilós cent anys més tard. La Guerra dels Segadors i les contínues guerres amb França la van fer objecte de nombrosos setges fins al segle XIX. Els setges de 1808-1809 a què fou sotmesa la ciutat durant la Guerra del Francès són potser els episodis més divulgats de la història gironina. Especialment el que va tenir lloc entre el mes de maig i el de desembre de 1809 en què les tropes napoleòniques van aconseguir retre la ciutat per la fam. |
Historial toponímic
Gerona (1925), c. deGerona (27.5.1939), calleGirona (30.10.1985)
| Serralada del sitema alpí indoeuropeu que s'estén en direcció EW de la mar Negra i el mar d'Azov a la mar Càspia. La cadena principal caucàsica comença a la península de Crimea, al sud d'Ucraïna, se submergeix a la mar Càspia i reapareix al nord de l'Iran com a serralada de Koppeh. Constitueix l'eix central de la Caucàsia, que comprèn dues alineacions principals, el Gran Caucas i el Petit Caucas. El Gran Caucas es troba gairebé en tota l'extensió entre els 3.000 i els 3.500 m i els pics culminants són l'Elbrus, un volcà extingit de 5.642 m, i el Kazbek, de 5.047. El Petit Caucas marca el límit nord de l'altiplà d'Armènia i té com a cim culminant el mont Ararat, de 5.165 m, que marca la divisòria dels actuals estats d'Armènia, Turquia i l'Iran. Segons la mitologia grega, va ser al Caucas, un dels pilars que sostenien el món, on Zeus va encadenar Prometeu com a càstig per haver lliurat el foc als homes. * * * El carrer del Caucas es troba situat a la Plana del Pintor, en una zona amb noms de serralades i relleus muntanyosos. |
Historial toponímic
Cáucaso (29.12.1955), calleCaucas (30.10.1985)