Tots els articles
| Claudi Claudià (Alexandria, 370 - Roma, 405) Escriptor grec en llengües grega i llatina. Considerat poeta oficial i darrera gran figura de l'Imperi. |
Historial toponímic
Claudia (9.12.1965), calleClaudià (30.10.1985)
| Oliba (Besalú, 971 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent, 30 d'octubre de 1046). Abat benedictí. Fill del comte de Cerdanya i Besalú, va ser abat de Ripoll i de Cuixà, i bisbe de Vic. Fundà el monestir de Montserrat i el de Sant Miquel de Fluvià. Fou un gran impulsor de la cultura catalana, aleshores incipient, i de l'art i l'arquitectura del romànic. Inspirà i proclamà la Treva de Déu, institució pacificadora que travessà fronteres a Europa. |
Historial toponímic
Abate Oliva (27.5.1939), calleAbat Oliba (30.10.1985)
| Salvador Allende Gossens (Valparaíso, 26 de juliol de 1908 - Santiago de Xile, 11 de setembre de 1973). Metge i polític socialista xilè. Elegit president de la República xilena el setembre de 1970, va ser enderrocat l'11 de setembre de 1973 pel general Pinochet. Va morir en l'assalt al Palacio de la Moneda, seu de la presidència de la República, que va ser bombardejat per les forces colpistes. |
Historial toponímic
Salvador Allende (25.3.1987)
| Rafael de Monterols, batlle de Sabadell els anys 1498-1499. |
Historial toponímic
Monterols (annexat amb la Creu Alta el 1904), c.Muntarols (1939), calleMonterols (30.10.1985)
| Gremial. |
Historial toponímic
Gremial (9.12.1965), plazaGremial (30.10.1985)
| Ciutat i capital de la República Sud-africana, centre industrial tèxtil. Carrer situat al barri de Nostra Llar, zona de vials dedicats a ciutats amb indústria tèxtil. |
Historial toponímic
Ciudad del Cabo (24.11.1955), calleCiutat del Cap (30.10.1985)
Aureli Maria Escarré i Jané (l'Arboç, 15 d'abril de 1908 - Barcelona, 21 d'octubre de 1968). Monjo benedictí, abat de Montserrat. La seva actitud crítica envers el govern franquista el convertí en símbol de l'església catalana i acabà portant-lo a l'exili a Itàlia. |
Historial toponímic
Pía Barcino, calleAbat Escarré (30.10.1985)
| El nou santuari de la Salut, que havia de substituir l'ermita de Sant Iscle en el culte a la verge, es va començar a construir el 29 de juny de 1876, al capdamunt de la serra i molt a prop de l'antiga ermita, segons el projecte de l'arquitecte Carles Gauran. Però quan ja era gairebé enllestit, durant la nit del 27 al 28 de gener de 1879 el temple es va ensorrar. Amb un nou projecte, aquest cop de l'arquitecte Miquel Pasqual i Tintorer, es va edificar altre cop el santuari, que es va inaugurar el 23 d'abril de 1882. Amb algunes modificacions obrades després de la Guerra Civil, és el mateix santuari que ha arribat fins avui, enriquit amb la incorporació de les pintures murals i els vitralls d'Antoni Vila Arrufat. |
Historial toponímic
Salut (30.10.1985)
| Municipi de la Baixa Cerdanya, situat als peus de la Serra del Cadí i travessat d'oest a est pel Segre, que hi passa encaixonat pel congost del Baridà. El poble de Martinet ha desplaçat la vila de Montellà, encimbellada a l'esquerra del Segre, i constitueix el centre comercial, industrial i d'estiueig. El municipi comprèn també els antics termes d'Escàs, Ridolaina, Esconsa, Villec i Estana. La plaça de Montellà es troba situada al barri de la Roureda, en una zona de carrers amb noms de municipis pirinencs catalans. |
Historial toponímic
Montellá (2.2.1973), plazaMontellà (30.10.1985)
| És el massís més important del Sistema Central de la Península Ibèrica, separat de la serra de Guadarrama per la Paramera de Ávila. Situat entre les províncies d'Ávila, Cáceres, Madrid i Toledo, amb una longitud de 120 km i una amplada de 30, la màxima altitud es troba al Pico Almanzor, dins el municipi de Candeleda, que arriba als 2.592 m, i al Pico de la Galana, de 2.564; el Cerro de los Huertos, de 2.474, o la Cabeza Nevada, de 2.433. El seu relleu abrupte i l'accés difícil han propiciat que el massís servís de refugi a rebels de tota mena, des de la tribu celta dels vetons a guerrillers antifrancesos, com El Empecinado, o a maquis de la postguerra civil espanyola. * * * El carrer de Gredos es troba situat al Torrent del Capellà, en una zona de noms de muntanyes que s'estén fins a la Plana del Pintor. |
Historial toponímic
Gredos (29.12.1955), calleGredos (30.10.1985)