Tots els articles

Masia amb teulada a dos vessants i finestres gòtiques amb figures esculpides, situada a l'esquerra del torrent de Santiga, molt a prop del terme de Santa Perpètua de Mogoda. És documentada des del 1173 com a Can Pedró i Mas Vilar i des de 1582 és coneguda com a Can Lletget, tot i que durant un temps aquest nom va ser simultani amb el de Lapeira, des que a l'inici del 1700 el propietari fou Antoni Lapeira. Actualment és en ruïnes, després que als anys vuitanta del segle passat en marxessin els masovers.

El carrer de Can Lletget es troba al barri de Can Roqueta, una zona de places i carrers amb noms de masies del rodal.

Milena Jesenská (Praga, 10 d'agost de 1896 - Ravensbrück, 17 de maig de 1944). Periodista, escriptora i traductora txeca.

De família aristocràtica originària d'Eslovàquia, el seu pare era cirurgià i professor de la Universitat de Praga. Va estudiar a l'elitista institut femení Minerva i, seguint el desig patern, va iniciar els estudis de Medicina. Però els abandonà ben aviat i, casada amb Ernst Pollak, escriptor austríac d'origen jueu, s'instal·là a Viena, on començà a treballar traduint i fent classes de txec.

El 1919, havent-li llegit alguns contes, va esciure a Kafka demanant-li autorització per traduir-los al txec. Va ser l'inici d'una apassionada correspondència que va durar més de dos anys i que ha estat recollida en l'edició de "Cartes a Milena". El 1920, de Viena estant, comença a col·laborar en la premsa txeca, al diari Tribuna i a Národní Listy i a les revistes Pestry týden i Lidové Noviny i es converteix en una acreditada periodista. Entre 1938 i 1939 va dirigir el prestigiós setmanari polític i cultural Prítomnost (Presència) publicat a Praga. Els articles i reportatges de Milena constitueixen el millor periodisme txec de preguerra.

Divorciada de Pollak, retornà a Praga i es casà amb l'arquitecte Jaromír Krejcar, amb qui tingué la seva filla Jana. Durant un temps, va militar en el Partit Comunista Txec, però aviat manifestà el seu desencant per la situació política soviètica i denuncià els processos i les purgues stalinistes. D'altra banda, va ajudar els refugiats alemanys que fugien del règim de Hitler i després de l'ocupació alemanya de Txecoslovàquia, el març de 1939, s'integrà a la lluita clandestina contra els ocupants nazis.

Arrestada per la Gestapo el novembre de 1939, va ser deportada al camp de Ravensbrück on, afectada per una greu malaltia renal, va morir el 17 de maig de 1944.

El carrer de Milena Jesenská es troba a Castellarnau, barri en què la majoria dels vials porten noms de persones que s'han significat per la lluita a favor de la llibertat i la dignitat humanes.

Josep Romeu i Sans (Copons, 24 d'abril de 1818 - Barcelona, 7 de juliol de 1886). Tot i les poques dades biogràfiques que es coneixen de Josep Romeu, sabem que va ser alcalde corregidor de Sabadell, per designació reial, del març de 1861 al febrer de 1864 i que, malgrat no tenir el fervor popular, acabà guanyant-se la confiança de la gent per l'eficàcia de la seva gestió. Durant el seu mandat, el 1861 va encarregar el plànol de Sabadell a l'arquitecte Francesc Daniel Molina, que va ser fonamental per al futur creixement urbà; dos anys més tard, va adquirir els terrenys per a la construcció del nou cementiri de Sant Nicolau, a la serra de Sant Iscle, i entre 1862 i 1864 es va construir el pont de la Salut i la carretera de Sentmenat. El 1862 portà l'enllumenat de gas als carrers de Sabadell i va fer construir el baixador del tren del Nord al capdavall de la Rambla. El 1863 va comprar els terrenys, prop de la timba del Ripoll, per a la construcció del nou escorxador municipal i acabà la urbanització dels carrers de Bilbao i de Quevedo. El 1864, per voluntat pròpia, va deixar l'alcaldia, que havia exercit durant quatre anys.

El 1886, l'Ajuntament que presidia Joan Vivé va acordar donar el nom de Romeu a un carrer de la ciutat que va des del carrer de Vidal fins al de Santa Teresa, arran de la Cobertera.