Tots els articles
| Masia amb teulada a dos vessants i finestres gòtiques amb figures esculpides, situada a l'esquerra del torrent de Santiga, molt a prop del terme de Santa Perpètua de Mogoda. És documentada des del 1173 com a Can Pedró i Mas Vilar i des de 1582 és coneguda com a Can Lletget, tot i que durant un temps aquest nom va ser simultani amb el de Lapeira, des que a l'inici del 1700 el propietari fou Antoni Lapeira. Actualment és en ruïnes, després que als anys vuitanta del segle passat en marxessin els masovers. El carrer de Can Lletget es troba al barri de Can Roqueta, una zona de places i carrers amb noms de masies del rodal. |
Historial toponímic
Can Lletget (29.11.2000)
| Fundador mític de Roma. Fill de Mart i de Rea Sílvia, acabat de néixer va ser llançat al Tíber dins una cistella, juntament amb el seu germà bessó Remus. Els trobà la lloba Luperca, que se'ls afillà i els alletà fins que un pastor reial els va recollir. Ambdós germans van fundar una ciutat al peu del Palatí, ciutat que amb el temps esdevindria Roma. |
Historial toponímic
Rómulo (9.12.1965), plazaRòmul (30.10.1985)
Milena Jesenská (Praga, 10 d'agost de 1896 - Ravensbrück, 17 de maig de 1944). Periodista, escriptora i traductora txeca. De família aristocràtica originària d'Eslovàquia, el seu pare era cirurgià i professor de la Universitat de Praga. Va estudiar a l'elitista institut femení Minerva i, seguint el desig patern, va iniciar els estudis de Medicina. Però els abandonà ben aviat i, casada amb Ernst Pollak, escriptor austríac d'origen jueu, s'instal·là a Viena, on començà a treballar traduint i fent classes de txec. El 1919, havent-li llegit alguns contes, va esciure a Kafka demanant-li autorització per traduir-los al txec. Va ser l'inici d'una apassionada correspondència que va durar més de dos anys i que ha estat recollida en l'edició de "Cartes a Milena". El 1920, de Viena estant, comença a col·laborar en la premsa txeca, al diari Tribuna i a Národní Listy i a les revistes Pestry týden i Lidové Noviny i es converteix en una acreditada periodista. Entre 1938 i 1939 va dirigir el prestigiós setmanari polític i cultural Prítomnost (Presència) publicat a Praga. Els articles i reportatges de Milena constitueixen el millor periodisme txec de preguerra. Divorciada de Pollak, retornà a Praga i es casà amb l'arquitecte Jaromír Krejcar, amb qui tingué la seva filla Jana. Durant un temps, va militar en el Partit Comunista Txec, però aviat manifestà el seu desencant per la situació política soviètica i denuncià els processos i les purgues stalinistes. D'altra banda, va ajudar els refugiats alemanys que fugien del règim de Hitler i després de l'ocupació alemanya de Txecoslovàquia, el març de 1939, s'integrà a la lluita clandestina contra els ocupants nazis. Arrestada per la Gestapo el novembre de 1939, va ser deportada al camp de Ravensbrück on, afectada per una greu malaltia renal, va morir el 17 de maig de 1944. El carrer de Milena Jesenská es troba a Castellarnau, barri en què la majoria dels vials porten noms de persones que s'han significat per la lluita a favor de la llibertat i la dignitat humanes. |
Historial toponímic
Milena Jesenská (28.4.1999)
| Antoni Gaudí i Cornet (Reus, 25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926). Arquitecte. Figura cabdal del Modernisme, ha estat un dels grans arquitectes que ha tingut Catalunya i una figura de l'art mundial del segle XIX. Les seves obres més conegudes són la Sagrada Família, el Palau Güell, Bellesguard, el Parc Güell, la reforma de la casa Batlló o la casa Milà, coneguda com la Pedrera. |
Historial toponímic
Gaudí, pg. deGaudí (27.5.1939), paseo deGaudí (30.10.1985)
| Antoni Casanovas i Bosch (Sabadell, 13 de maig de 1795 - Barcelona, 7 de gener de 1867). Empresari tèxtil i alcalde. S'inicià en la indústria tèxtil com a teixidor pel seu compte i dos o tres cops l'any anava a Saragossa a vendre les peces de drap que havia teixit a casa i en tornava amb una part dels beneficis reinvertits en llana. Ben aviat, però, el 1824, amb altres fabricants de Barcelona, ja havia creat la primera empresa, que durà deu anys. El 1848, va començar a construir l'anomenat Vapor d'en Rovira, al carrer de la Concepció, un dels establiments tèxtils més puixants i significatius de l'època, que amb la nova força motriu del vapor assolí un gran increment de producció i el situà al capdavant de la indústria tèxtil sabadellenca. Casanovas va ser regidor i jutge municipal, alcalde en diverses ocasions i comandant de la Milícia Nacional durant la guerra carlina. El 1863 va participar en la creació de l'Institut Industrial de Sabadell i va ser també un dels promotors del Teatre Principal. El 1859 va edificar el casal que du el seu nom al carrer de Sant Antoni, actual seu del Museu d'Història de Sabadell (MHS), que anteriorment havia acollit el Jutjat de Primera Instància, la Caixa d'Estalvis de Sabadell i l'Escola Industrial. |
Historial toponímic
Casanovas (3r quart del segle XIX), c. deCasanovas (27.5.1939), calleCasanovasCasanovas i Bosch (30.10.1985)
| Can Mimó és una masia situada prop del pla de Sant Nicolau, documentada des del 1199, totalment renovada a principis del segle XX, que es reconeix de lluny per la torre rodona d'obra vista d'un antic molí de vent. Fa uns anys que es troba abandonada i ha servit de corral per aixoplugar-hi un ramat, la qual cosa ha evitat que s'ensorrés del tot. Els Mimó intervingueren activament en la política de la vila, principalment al segle XVIII. El carrer de Can Mimó es troba situat al barri de Can Roqueta, en què els vials porten noms de masies del rodal. |
Historial toponímic
Can Mimó (29.11.2000)
Josep Romeu i Sans (Copons, 24 d'abril de 1818 - Barcelona, 7 de juliol de 1886). Tot i les poques dades biogràfiques que es coneixen de Josep Romeu, sabem que va ser alcalde corregidor de Sabadell, per designació reial, del març de 1861 al febrer de 1864 i que, malgrat no tenir el fervor popular, acabà guanyant-se la confiança de la gent per l'eficàcia de la seva gestió. Durant el seu mandat, el 1861 va encarregar el plànol de Sabadell a l'arquitecte Francesc Daniel Molina, que va ser fonamental per al futur creixement urbà; dos anys més tard, va adquirir els terrenys per a la construcció del nou cementiri de Sant Nicolau, a la serra de Sant Iscle, i entre 1862 i 1864 es va construir el pont de la Salut i la carretera de Sentmenat. El 1862 portà l'enllumenat de gas als carrers de Sabadell i va fer construir el baixador del tren del Nord al capdavall de la Rambla. El 1863 va comprar els terrenys, prop de la timba del Ripoll, per a la construcció del nou escorxador municipal i acabà la urbanització dels carrers de Bilbao i de Quevedo. El 1864, per voluntat pròpia, va deixar l'alcaldia, que havia exercit durant quatre anys. El 1886, l'Ajuntament que presidia Joan Vivé va acordar donar el nom de Romeu a un carrer de la ciutat que va des del carrer de Vidal fins al de Santa Teresa, arran de la Cobertera. |
Historial toponímic
Romeu (1886), c. deRomeu (27.5.1939), calleRomeu (30.10.1985)
| Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 4 de maig de 1818 - 16 de juliol de 1884). Filòleg, historiador de la literatura i escriptor. Llicenciat en dret i en filosofia i lletres, el 1846 guanyà la càtedra de Literatura de la Universitat de Barcelona, des d'on exercí el seu magisteri. Publicà estudis sobre la cançó tradicional catalana, sobre la literatura dels trobadors i sobre l'epopeia castellana. Destacà sobretot com a historiador de la literatura catalana medieval. Va escriure poesia en català i en castellà i va presidir dues vegades els Jocs Florals, el 1859 i el 1883. |
Historial toponímic
Milà i Fontanals (1925), c. deMilá y Fontanals (27.5.1939), calleMilà i Fontanals (30.10.1985)
| Nom popular originat en les oficines que la Companyia de Gas havia establert a la plaça. L'aparició del gas a Sabadell es remunta al 1852, quan el farmacèutic Felip Benessat, després de produir gas artesanalment per il·luminar l'interior de la farmàcia i tres fanals de davant de casa seva, juntament amb l'enginyer Ridehart i Francesc Prats, va decidir muntar una fàbrica de gas destinada a proveir l'enllumenat públic dels carrers de Sabadell. La plaça, però, s'havia originat molt abans, arran de la construcció el 1458 del primer safareig de la vila en terrenys que eren de la Pabordia, molt a prop de l'església, en la que amb el creixement de la vila cap a ponent acabaria sent plaça del Safareig. D'altra banda, les aigües sobreres de la bugada van servir també per convertir en horta les terres ermes de la Pabordia. És així com va néixer l'Horta Novella. |
Historial toponímic
Safareig (segle XVII ?)Duc de la Victòria (1854)Brigades Internacionals (30.12.1938)Mártires (24.11.1939), plaza de losGas (30.5.1979)
| Capital de l'antic Estat cartaginès, fundada pels fenicis de Tir el 814 aC, al nord-est de l'actual ciutat de Tunis, com a base per al comerç a la Mediterrània occidental, però al segle III aC s'havia convertit en una gran potència amb la conquesta de territoris del nord d'Àfrica, les illes d'Eivissa -des del 654 aC-, Sicília, Sardenya i Còrsega, i el sud-est de la península ibèrica. Al final de la tercera guerra púnica, el 146 aC, després d'un llarg setge de tres anys, Cartago fou incendiada i devastada pels romans, de manera que no ens ha arribat gairebé res de la història de Cartago si no és mitjançant les fonts escrites romanes, atès que tota la literatura cartaginesa també s'havia perdut. Actualment, gràcies a les excavacions a l'assentament púnic, s'han pogut recuperar l'estructura del port, un temple dedicat a Tanit i Baal-hammon, divinitats a les quals eren sacrificats els nounats primogènits, i la gran necròpolis, en què s'han trobat una sèrie d'objectes, base per al coneixement de la cultura material cartaginesa, que es conserven al Musée du Bardo de Tunis. |
Historial toponímic
Cartago (24.11.1955), calleCartago (30.10.1985)
