Tots els articles

Salvador Sarrà i Serravinyals (Sabadell, 1 d'abril de 1902 - Santiago de Xile, 25 d'abril de 1965). Polític, empresari i escriptor.

Militant d'Esquerra Republicana, el 1936 va ser regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sabadell. En acabar la Guerra Civil, després de passar pel camp de concentració d'Argelers, s'exilià a Xile, on fundà una empresa vinatera. A Santiago va ser membre del Centre Català i de l'Agrupació Patriòtica Catalana, i un dels fundadors de l'editorial El Pi de les Tres Branques. El 1959 publicà a Mèxic el Cant a la ciutat obrera, sobre el Sabadell natal.

Josep Mir i Marcet (Sabadell, 10 de març de 1858 - 20 d'octubre de 1926). Metge.

Va fer el primer ensenyament als Escolapis i acabà el batxillerat als vint anys, sempre compaginant els estudis amb la feina per ajudar l'economia familiar, primer com a aprenent de barber i després com a oficial a la barberia Roig de la plaça de Sant Roc. Els estudis de Medicina els va fer a la Universitat de Barcelona i no va deixar mai l'ofici de barber fins que no assolí el títol de metge cirurgià el 1883. Va ser el fundador de la Lliga d'Higiene Escolar i l'impulsor dels serveis de Maternologia i Puericultura i durant gairebé quaranta anys va ser el metge de l'Hospital i Casa de Beneficència de Sabadell. Va presidir l'Acadèmia Catòlica en dos períodes, el 1887-1888 i el 1905-1906 i també va ser regidor de l'Ajuntament de Sabadell. Sovint va col·laborar en la premsa local i va escriure diversos opuscles sobre qüestions mèdiques, d'entre els quals destaca: Un nou establiment de beneficència, projecte de creació d'un sanatori popular per a malalties infeccioses, al paratge del Taulí, que va ser realitat el 1908.

Durant la Guerra Civil, el carrer prengué el nom de Mir, un sindicalista que va morir el 1917 en els Fets de l'Obrera, al carrer de l'Estrella.

Carles V (Gant, Flandes, 24 de febrer de 1500 - Yuste, Castella, 21 de setembre de 1558). Emperador romanogermànic (1519 - 1556), rei de Castella (1516 - 1556) i de Catalunya-Aragó (1516 [19] - 1556), duc de Borgonya (1506 - 1555) i Arxiduc d'Àustria (1519 - 1556).

Era fill de la reina Joana la Boja i de Felip el Bell, i nét per via paterna de Maximilià I i Maria de Borgonya (dels quals heretà els Països Baixos, els territoris austríacs i el dret al tron imperial). Per via materna era nét dels Reis Catòlics (dels quals heretà Castella, Navarra, les Illes Canàries, les Índies, Nàpols, Sicília i Aragó).

Agustí Rius i Borrell, conegut com el mestre Rius (Sabadell, 30 de gener de 1837 - Barcelona, 21 de febrer de 1912). Pedagog.

Fill d'una família de teixidors, va seguir estudis de mestre elemental i superior a l'Escola Normal de Barcelona, entre 1854 i 1858. Un any després obtenia el títol de mestre  i fundava a Sabadell l'Escola Superior, de la qual va ser professor. Va ser el creador de la primera escola medicopedagògica d'Espanya i el 1872, mestre i director de les escoles municipals de Barcelona. Es casà amb Adelaida Tarragó, amb qui va tenir dues filles i un fill, el metge Agustí Rius i Tarragó, autor de la Topografía Mèdica de Sabadell del 1914. Rius va escriure prop d'una vintena d'obres pedagògiques, deu per a infants, vuit per a professors; dues monografies sabadellenques i un estudi de la llengua catalana,  a part de nombrosos articles a revistes pedagògiques i diaris de l'època. Cal destacar les obres pedagògiques: Tractat d'educació escolar, Cartes a un nou mestre i Pedagogia o tractat d'educació escolar. I d'història local: Guia històrica, estadística i geogràfica de Sabadell (en col·laboració amb Josep Sardà). El 1902, després d'ensenyar durant 45 anys obligatòriament en castellà, nens de parla catalana, va reivindicar, amb diversos articles a La Veu de Catalunya, que l'ensenyament es fes en català. Poc abans de morir va deixar escrita una Gramàtica catalana, que constitueix un valuós document històric. Pòstumament, el 1928 la Biblioteca Sabadellenca li va editar la monografia Sabadell.

El carrer que duria el nom de l'il·lustre pedagog es va obrir el 1912.