Tots els articles
| Municipi del Vallès Occidental que s'estén des del vessant nord de la serra de Collserola fins a la depressió del Vallès, que constitueix el sector pla del terme. Confronta amb els municipis de Sant Quirze, Sabadell, Badia, Barberà, Ripollet, Montcada i Reixac, Barcelona i Sant Cugat. A més del poble de Cerdanyola, el terme municipal compta amb les urbanitzacions de Bellaterra, Montflorit, Can Cerdà, Can Fatjó dels Aurons, Serraperera, Terranova i el llogaret de Sant Iscle de les Feixes, amb l'església romànica del segle X. Cerdanyola és documentada per primera vegada l'any 975. En aquesta època era constituïda per una població dispersa en masies sense un nucli urbà consolidat. Dins la jurisdicció del castell de Sant Marçal, la vila era dividida en dues parròquies, la de les Feixes i la de Sant Martí. Durant la Guerra dels Segadors, els pagesos van cremar el castell de Sant Marçal, i un segle més tard, en el decurs de la Guerra del Francès, en represàlia per la derrota soferta al coll del Mas Bernat, les tropes franceses varen cremar dues esglésies i i uns quants masos del lloc. El castell de Sant Marçal o de Cerdanyola es troba damunt un petit turó a ponent del poble i va ser completament restaurat a finals del segle XIX per l'arquitecte Gaietà Buïgas que li donà un aire de palauet modernista. Va ser per aquesta època que Cerdanyola es convertí en un gran centre d'estiueig de la burgesia barcelonina, que hi féu construir moltes torres modernistes d'un alt valor arquitectònic. Molt poques, però, han sobreviscut la febre constructora de les darreres dècades. |
Historial toponímic
Sardañola (27.10.1960), calleCerdanyola (30.10.1985)
| És un país de l'Àsia central, fronterer amb l'Índia, el Nepal i Bhutan al sud, actualment englobat dins la regió de Chongqing a la República Popular de la Xina. El país és format per un extens altiplà que assoleix els 5000 d'altitud i es troba vorejat per les serralades més altes del món, entre les quals el Nan Shan al nord, el Karakorum a l'oest, l'Himàlaia al sud i les muntanyes de Sichuan a l'est. Tot aquest cércol muntanyós n'ha dificultat l'accés i n'ha fet una de les regions més remotes i desconegudes del món. Ben poc sabem del Tibet anterior al segle VII per manca absoluta de documentació escrita. A partir dels segles VII-IX, amb l'inici d'un procés d'unificació dels diversos principats feudals, s'obria un període monàrquic i s'establia la capital a Lhasa. Fou en aquesta època que, provinent de l'Índia, s'introduí i es va difondre el budisme que acabà imposant-se a les religions prebudistes autòctones, de tipus animista i creences cosmogòniques. Va ser també aquesta una època d'expansió militar cap a l'Àsia central. A partir del segle IX la fragmentació del regne promoguda pels nobles portà a la pèrdua de la unitat política i a l'aparició de les primeres comunitats monàstiques que s'acabaren imposant als senyors feudals. Al segle XVII s'inicià un període teocràtic que es mantingué fins a mitjan segle XX. El 1950 el Tibet va ser ocupat militarment per les tropes xineses i la insurrecció de la població, el 1959, acabà amb l'exili del dalai-lama i d'uns quants milers de tibetans que aconseguiren asil polític a l'Í ndia. |
Historial toponímic
Tibet (28.6.2000)
| Antiga ciutat ibèrica, en territori dels edetans, que correspon a l'actual Sagunt, al País Valencià. Constituïa un centre econòmic important com ho demostren les encunyacions monetàries, a nom d'Arse, iniciades al segle III aC. Les primeres informacions ben documentades sobre la història de la ciutat són les que fan referència a l'atac d'Anníbal al principi de la Segona Guerra Púnica i la defensa aferrissada dels saguntins, fidels a Roma. |
Historial toponímic
Sagunto (24.11.1955), calleSagunt (30.10.1985)
| Massís de la Serralada Ibèrica, de 2.315 m d'altitud, amb neus perpètues i tres circs glacials anomenats "hoyas", la de San Miguel, la de San Gaudioso i la de Morca. Es troba situat a l'oest de la vall del Jalón, a la frontera entre Aragó i Castella. El 1978, el Moncayo va ser declarat Parc Natural. * * * El carrer del Moncayo és al barri del Torrent del Capellà, en una zona amb noms de muntanyes, que s'estén fins a la Plana del Pintor. |
Historial toponímic
Moncayo (19.12.1955), calleMoncayo (30.10.1985)
Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Aragó, 30 de març de 1746 - Bordeus, 16 d'abril de 1828). Pintor i gravador. Destaca per la seva capacitat d'invenció, per la renovació de recursos formals i pel gran domini del color, que en fan un pintor difícilment classificable dins els corrents del seu temps i precursor de les principals tendències posteriors: romanticisme, realisme, impressionisme, expressionisme, surrealisme. |
Historial toponímic
Goya (1925), c. deGoya (27.5.1939), calleGoya (30.10.1985)
| Regió natural i històrica de Catalunya, constituïda per una plana situada a més de 1.000 m d'altitud, al Pirineu axial. * * * El carrer de la Cerdanya es troba al barri de Ca n'Oriac, en una zona en què predominen els vials amb noms de comarques catalanes. |
Historial toponímic
Cerdaña (29.12.1955), calleCerdanya (30.10.1985)
| Vapor edificat el 1856 pels germans Montllor, al Sot d'en Crous, a la riba dreta del Ripoll, com a indústria tèxtil llanera. L'any 1996 va patir un incendi devastador, però va ser reconstruït conservant-ne la imatge original. Actualment és la seu de l'empresa Fil Gènesi, S.A. |
Historial toponímic
Ca la Daniela (29.5.2002)
| L'illa Sacra forma part d'una promoció d'habitatges de l'empresa VISASA, construïts el 1962 al barri de les Termes. No es va donar nom als carrers de la nova urbanització, sinó a les illes delimitades per cada polígon, de manera que les adreces s'ordenaven per blocs. Com en altres promocions semblants, els noms responien a una visió idealitzada de la realitat urbana. |
Historial toponímic
Illasacra (9.12.1965), calleSacra (30.10.1985)
| Municipi del Vallès Oriental, situat a la riba dreta del Besòs, entre la riera de Tenes i la riera de Caldes. Les obres del camí veïnal de Sabadell a Mollet es van començar el 1868, però aviat van quedar aturades i no es van reprendre fins molt més tard, de manera que la comunicació amb el Valllès Oriental no va quedar establerta fins gairebé a l'arribada de la Segona República. |
Historial toponímic
Sabadell a Mollet (1868)Mollet (27.5.1939), ctra.Mollet (30.10.1985)
Josep Gorina i Pujol (Sabadell, ? de juny de 1851 - 14 de gener de 1925). Industrial tèxtil. Acabats els estudis primaris, s'inicià en el món laboral a la fàbrica que el seu pare, Joan Gorina Morató, havia construït a la nostra ciutat el 1835. Quan aquest darrer va morir el 1886, Josep Gorina va mantenir el nom fundacional de la societat fins que el 1921 esdevingué Joan Gorina i Fills, Successors. Josep Gorina havia ampliat i millorat les instal·lacions de la fàbrica fins a situar-la a primera fila de la indústria tèxtil sabadellenca. Gorina va presidir el Gremi de Fabricants i la Cambra de Comerç i de la Indústria i va ser vocal de la Junta d'Arancels i Valoracions del Regne. Va ser també un dels fundadors del Banc de Sabadell i president de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, i de la Junta d'Administració de l'Escola Industrial d'Arts i Oficis. El 1925, després de la mort de Gorina, l'Ajuntament presidit per Esteve M. Relat va prendre l'acord de donar el seu nom a un carrer de la ciutat. |
Historial toponímic
Gorina i Pujol (1925), c. deGorina Pujol (27.5.1939), calleGorina i Pujol (30.10.1985)