PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Situada al vesant nord de la serra de Sant Iscle, la masia de can Manent és en bona part resultat de la reforma que s'hi va fer el 1925. De base rectangular, amb teulada a quatre vents, golfes i sis arcades a la banda de migdia, amb les tradicionals pardaleres fetes amb olles i amplis ràfecs. La masia havia format part de l'antiga quadra de Togores Jussanes i és documentada des de 1546, però segons Andreu Castells sembla que ja existia al segle XIII. En terres de la masia s'hi va trobar una sepultura d'època romana, encara no ben estudiada, que podria estar relacionada amb la gran mansió romana que hi hagué prop de la Salut. El carrer de Can Manent es troba situat al barri de Can Roqueta, una zona de places i carrers amb noms de masies del rodal.

Historial toponímic

Can Manent (29.11.2000)

Roger de Flor (?, 1268 - Adrianòpolis, actual Edirne, Turquia, 1305). Cap de l'expedició dels almogàvers a Orient.

Historial toponímic

Roger de Flor (últim quart del segle XIX), c. de
Roger de Flor (27.5.1939), calle
Roger de Flor (30.10.1985)

Josep Planas i Argemí (Sentmenat, 1870 - Sabadell, 1950). Músic i compositor. Va fer els estudis musicals a Barcelona i als 19 anys emigrà a l'Uruguai, a la ciutat de Salto, on fou mestre de capella i organista a l'església del Carmen. Fora de l'entorn parroquial, arribà a formar una orquestra de cinquanta músics, va crear i dirigir diverses corals, entre les quals l'Orfeón Salteño, i una companyia d'òpera. De retorn a Catalunya, va dirigir unes quantes formacions corals, com la del Centre Català, la del Cercle Sabadellès, la de l'Acadèmia Catòlica i la coral La Industrial. El 1904 fundà l'Orfeó de Sabadell, amb el qual va fer molts concerts fins a la Guerra Civil. A la postguerra reprengué l'activitat de l'Orfeó, que dirigí fins el 1948.

Historial toponímic

Mestre Planas (30.10.1985)

Riu d'Occitània que neix a la Vall d'Aran, format per l'aiguabarreig de la Garona de Ruda, que recull les aigües del massís de Saboredo, i de la Garona del güell d'Eth Joèu, que hi aporta les de la Maladeta, després de seguir un recorregut subterrani des del forat dels Aigualluts. La Garona entra a la Gascunya per Eth Pònt det Rei i arriba a Tolosa, passa per Agen i Bordeus, i desemboca a l'Atlàntic per l'estuari de la Gironda. * * * El carrer de la Garona es troba a Torre-romeu, en una zona de vials que porten noms de rius i estanys.

Historial toponímic

Garona (24.11.1955), calle
Garona (30.10.1985)

Jaume Caresmar i Alemany (Igualada, 1717 - Barcelona, 1791). Eclesiàstic i erudit. Abat de Bellpuig de les Avellanes, els anys 1754-57 i 1766-69, es dedicà a classificar i ordenar els nombrosos pergamins de l'arxiu del monestir. Des de 1769, treballà en diversos arxius de la corona catalanoaragonesa, principalment als monestirs de Gerri de la Sal, Sant Cugat del Vallès i Sant Joan de les Abadesses, i també a la catedral de Barcelona, on treballà setze anys copiant i extractant milers de documents. Els darrers anys de la seva vida els dedicà a l'ordenació de l'arxiu episcopal barceloní. Tot i la immensa tasca arxivística de Caresmar, que va fer possible les obres històriques de Capmany i de Bofarull, la majoria dels seus llibres han restat inèdits.

Historial toponímic

Caresmar (1925), c. de
Caresmar (27.5.1939), calle
Caresmar (30.10.1985)

Ciutat de Nicaragua, capital de departament, situada a la regió central nicaragüenca, a la riba de Río Grande. La població és majoritàriament d'origen amerindi, descendent de la tribu dels matagalpes, de llengua náhuatl, que és la llengua que es parlava a l'imperi asteca. Matagalpa és una ciutat agermanada amb Sabadell. La relació entre ambdues ciutats s'inicià a mitjan dècada dels 80, però no va ser fins el 1989 i el 1990 que es van firmar els documents d'aquest agermanament amb les visites mútues dels respectius alcaldes.

Historial toponímic

Matagalpa (25.4.2001)

Rogelio Soto Alias (Cardeña, Còrdova, 1933 - Sabadell, 16 de setembre de 1983). Líder obrer i veïnal.

Des de ben jove treballà com a jornaler a Cardeña, el seu poble natal, de manera que no pogué anar a escola i hagué d'aprendre a llegir i escriure a casa seva. El 1956 va venir a Sabadell i començà treballant al ram del metall, però més endavant es dedicà a la construcció com a autònom. Militant del PSUC i de CCOO, motiu pel qual fou empresonat, i president de l'Associació de Veïns d'Espronceda, fou un líder destacat del moviment obrer i veïnal.


Historial toponímic

Espronceda [parcial] (1963-64), polígono
Rogelio Soto (30.10.1985)

Josep Olivella i Astals (Sabadell, 24 de desembre de 1896 - 22 d'octubre de 1981). Músic, compositor i mestre de música.

Va rebre les primeres lliçons de solfeig a l'escolania de la parròquia de la Puríssima, amb Àngel Rodamilans. Més endavant entrà a l'Escola Municipal de Música, on fou deixeble de Josep Masllovet, i a l'Orfeó de Sabadell, del qual arribà a ser subdirector i mestre auxiliar.  Va ser director de diverses corals (La Industrial, El Vallès, El Ciervo, Centre Sabadellès Gelats, Societat Coral Glòria Sentmenatenca, la Nova Estrella, El Lliri, l'Aliança de Ripollet) i un dels gestors de l'Agrupació Lírica Sabadellenca, i va compondre sardanes i peces per a coral. Va fundar diversos conjunts musicals, un que amenitzava les sessions de cinema al Cervantes i un altre, l'Orquestrina Mickey's, que actuava al ball dels diumenges al Casinet. El 1961 va rebre la Medalla al Mèrit Claverià, atorgada per la Federació dels Cors de Clavé de Catalunya per la seva tasca de promoció de l'obra claveriana.


Historial toponímic

Mestre Olivella (18.4.1983)

Garcilaso de la Vega (Toledo, 1501 ? - Niça, 14 d'octubre de 1536). Poeta i militar castellà.

Formà part de la cort de l'emperador Carles i participà en diverses accions militars. A la campanya de Provença, el 1536, durant l'assalt a la fortalesa de Lo Muèi, el van ferir mortalment.

La seva obra poètica, molt breu, fou publicada pòstumament pel seu amic Joan Boscà. Se'l considera el primer poeta humanista, en llengua vulgar, a la península Ibèrica.


Historial toponímic

Garcilaso (1872)
Garcilaso (27.5.1939), calle
Garcilaso (30.10.1985)

Llinatge de la noblesa catalana que durant el segle XIII compartia la senyoria de la vila amb els Sentmenat i els Montcada. Eren coneguts com els Tres Senyors de la vila.




Historial toponímic

Cardona (1886), c. de
Josep Cardona i Agut (1934)
Cardona (27.5.1939), calle
Cardona (30.10.1985)