Tots els articles
| Parc situat al límit dels termes de Sabadell i Barberà del Vallès, compartit per ambdós municipis i urbanitzat sobre els vells camps de conreu de can Torres del Pla. Els Torres del Pla eren uns grans hisendats, successors dels Pinós a la castellania d'Arraona, que tingueren un paper rellevant en la política de la vila durant el segle XVIII. |
Historial toponímic
Central del Vallès (28.4.1999)
| Colònia construïda entre 1915 i 1930, a baix el riu, prop del pont de la Salut, en trerrenys de Francesc Sangés, que ha estat coneguda popularment com a cases d'en Sangés. |
Historial toponímic
Cases d'en Sangés (28.6.2000)
| Circ lacustre, capçalera de la Garona de Ruda, situat al límt de la Vall d'Aran i el Pallars Sobirà. Els estanys de Saboredo es troben encerclats pels pics de Rigoder, el tuc de Sanrosa, el pic de Ratera, el tuc de Saboredo (2.840 m), el pic de Gerber i les agulles de Saboredo (2.645). El carrer de Saboredo es troba situat al barri de Torre-romeu, en una zona de vials en què predominen els noms d'estanys i pantans. |
Historial toponímic
Saburedo (24.11.1955), calleSaboredo (30.10.1985)
| Municipi del Baix Llobregat que s'estén entre la riba esquerra del Llobregat i els primers contraforts de la serra de Collserola. La carretera de Molins de Rei a Caldes es va construir durant l'últim quart del segle XIX i a la darreria de 1887 s'enllestí el tram que comunicava Sabadell amb Sant Quirze i Rubí. |
Historial toponímic
Molins de Rei (1887)Molins de Rey (27.5.1939)Molins de Rei (30.10.1985)
| Luis de Góngora y Argote (Còrdova, 11 de juliol de 1561 - 23 de maig de 1627). Poeta i dramaturg espanyol del Segle d'Or, màxim exponent del corrent literari barroc conegut com a Culteranisme. Les seves obres principals són la Fábula de Polifemo y Galatea i les Soledades. |
Historial toponímic
Góngora (9.12.1965), calleGóngora (30.10.1985)
| Pobles preromans establerts a l'interior de la península Ibèrica. La seva cultura, originàriament cèltica (hallstàtica), es desplegà durant la segona edat del ferro i per contacte amb la cultura dels pobles ibèrics donà lloc al món celtibèric. |
Historial toponímic
Celtíberos (24.11.1955), calleCeltibers (30.10.1985)
Francesc Sangés i Tatché (Sabadell, 31 d'agost de 1877 - 31 de gener de 1952). Industrial fuster i propietari de terres. Sangés era el propietari de les terres en què, entre 1915 i 1930, es va construir la colònia industrial coneguda com a Cases d'en Sangés, a la vora dreta del Ripoll i molt a prop del pont de la Salut. |
Historial toponímic
Sangés (28.6.2000)
| Nom originat en una fàbrica de sabó establerta al carrer, que hi va funcionar fins el 1925 aproximadament. |
Historial toponímic
Jabonería (19.2.1959) [annexat de Barberà], calleSaboneria (30.10.1985)
| Estació d'hivern del municipi d'Alp (Baixa Cerdanya), a la capçalera del riu Alp o riera de la Molina. Es convertí en lloc d'esquí i estiueig el 1924 quan s'hi va construir el xalet del Centre Excursionista de Catalunya. |
Historial toponímic
La Molina (18.3.1971), calleMolina (30.10.1985)
| Illa de les Canàries occidentals, d'origen volcànic i amb una orografia abrupta que n'ha dificultat les comunicacions i el desenvolupament econòmic. Té una superfície de 371 km 2 i la màxima altitud es troba al pic de Garajonay, de 1.487 m. El 1981 es va constituir el parc natural de Garajonay, que la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat. A l'illa es conserven espècies vegetals i animals endèmiques, com un bosc de laurisilva i el llargandaix gegant de la Gomera. Sembla que el nom de la Gomera està relacionat amb unes tribus del nord del Marroc, els anomenats "gomers", que haurien estat els primers pobladors de l'illa. D'ells es conserven algunes tradicions, com el "silbo gomero", el llenguatge de xiulets, que, tot i estar limitat a quatre consonants i dues vocals, era una forma de comunicació a distància per salvar l'accidentada orografia de l'illa. * * * El carrer de la Gomera es troba situat al barri dels Merinals, en una zona en què la majoria de vies urbanes porten noms d'illes. |
Historial toponímic
Gomera (octubre de 1968), calleGomera (30.10.1985)