Tots els articles

Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, 5 de juny de 1898 - Víznar, Granada, 18 d'agost de 1936). Poeta i dramaturg andalús.

Estudià dret i filosofia i lletres a Granada i a Madrid i des de 1919 va viure a la Residencia de Estudiantes, on conegué Buñuel, Dalí i els poetes de la generació del 27, Alberti, Guillén i Salinas, generació a la qual s'adscriu la seva obra. Per mitjà de Dalí va conèixer Catalunya i el món cultural barceloní, els grups de L'Amic de les Arts, de Mirador i dels Quaderns de Poesia, i Margarida Xirgu, que seria la protagonista de les estrenes lorquianes a Barcelona. El 1931 fundà La Barraca, grup de teatre universitari que portava als pobles de Castella el teatre clàssic del segle d'Or. Amb La Barraca, el 10 d'abril de 1936, Lorca va venir a Sabadell, al Teatre Euterpe, per representar-hi Fuenteovejuna, de Lope de Vega. Tres anys abans, el 20 de juny de 1933, ja havia assistit a Sabadell a la representació de Bodas de sangre que van organitzar els Amics del Teatre. Durant el curs 1929-30 viatjà a Nova York i a Cuba i el 1933 anà a l'Argentina. L'esclat de la Guerra Civil el sorprengué a Granada, on fou detingut i portat a Víznar. El 19 d'agost, a trenc d'alba pel camí d'Alfacar, entre un mestre d'escola i dos banderillers, fou afusellat per la guàrdia civil franquista.

La seva obra poètica, iniciada amb Impresiones y paisajes el 1918, arriba a la plenitud amb Canciones (1927), Romancero gitano (1928), Poema del cante jondo (1931) i Llanto por Ignacio Sánchez Mejías (1935), en què fon elements de la poesia popular amb altres d'avantguardistes i de la poesia culta de la seva generació. El 1940 va aparèixer pòstumament Poeta en Nueva York, un cant angoixat contra la mecanitzada civilització urbana. Entre les obres teatrals destaquen Mariana Pineda (1927), La zapatera prodigiosa (1930), Bodas de sangre (1933), Yerma (1934) i La casa de Bernarda Alba, estrenada per Margarida Xirgu el 1945 a Buenos Aires.