PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Sala de cinema construïda el 1911 segons el projecte de l'aquitecte Jeroni Martorell. S'inaugurà el setembre d'aquell mateix any i les primeres sessions foren acompanyades amb la música del Quartet Imperial. Els darrers anys estatjà les sessions de Cineclub Sabadell i de la Filmoteca de Catalunya. Tancà les portes a finals de 1990, quan era el cinema més antic conservat de tota la Península.

Historial toponímic

Imperial (30.5.2001)

Josep Rodoreda i Santigós (Barcelona, 1851 - Buenos Aires, 1922). Músic. Professor de piano del Conservatori del Liceu. Quan morí Clavé continuà la seva tasca i dirigí la Societat Coral Euterpe. El 1886 va fundar i dirigir la Banda Municipal de Barcelona i va ser director de l'Escola Municipal de Música. El 1896 es va fer càrrec de la banda municipal de Sant Sebastià i al cap d'un temps se n'anà a viure a l'Argentina. La seva obra més coneguda és el "Virolai". Deixà unes tres-centes obres escrites, com l'Himne de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888, i alguns textos en què es mostrava fervent wagnerià.

Historial toponímic

Rodoreda, pasaje
Rodoreda (30.10.1985)

Nom posat en homenatge als mestres d'escola.

Historial toponímic

Sant Damas (plànol 1925), pl. de
San Dámaso, plaza
Mestre (30.10.1985)

Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, 5 de juny de 1898 - Víznar, Granada, 18 d'agost de 1936). Poeta i dramaturg andalús.

Estudià dret i filosofia i lletres a Granada i a Madrid i des de 1919 va viure a la Residencia de Estudiantes, on conegué Buñuel, Dalí i els poetes de la generació del 27, Alberti, Guillén i Salinas, generació a la qual s'adscriu la seva obra. Per mitjà de Dalí va conèixer Catalunya i el món cultural barceloní, els grups de L'Amic de les Arts, de Mirador i dels Quaderns de Poesia, i Margarida Xirgu, que seria la protagonista de les estrenes lorquianes a Barcelona. El 1931 fundà La Barraca, grup de teatre universitari que portava als pobles de Castella el teatre clàssic del segle d'Or. Amb La Barraca, el 10 d'abril de 1936, Lorca va venir a Sabadell, al Teatre Euterpe, per representar-hi Fuenteovejuna, de Lope de Vega. Tres anys abans, el 20 de juny de 1933, ja havia assistit a Sabadell a la representació de Bodas de sangre que van organitzar els Amics del Teatre. Durant el curs 1929-30 viatjà a Nova York i a Cuba i el 1933 anà a l'Argentina. L'esclat de la Guerra Civil el sorprengué a Granada, on fou detingut i portat a Víznar. El 19 d'agost, a trenc d'alba pel camí d'Alfacar, entre un mestre d'escola i dos banderillers, fou afusellat per la guàrdia civil franquista.

La seva obra poètica, iniciada amb Impresiones y paisajes el 1918, arriba a la plenitud amb Canciones (1927), Romancero gitano (1928), Poema del cante jondo (1931) i Llanto por Ignacio Sánchez Mejías (1935), en què fon elements de la poesia popular amb altres d'avantguardistes i de la poesia culta de la seva generació. El 1940 va aparèixer pòstumament Poeta en Nueva York, un cant angoixat contra la mecanitzada civilització urbana. Entre les obres teatrals destaquen Mariana Pineda (1927), La zapatera prodigiosa (1930), Bodas de sangre (1933), Yerma (1934) i La casa de Bernarda Alba, estrenada per Margarida Xirgu el 1945 a Buenos Aires.


Historial toponímic

Darwin (plànol Can Rull 1926), calle
Pérez del Pulgar (1.12.1939), calle
García Lorca (6.9.1983)

Persona que fa, repara o ven cardes, instruments que serveixen per a pentinar les floques de llana i de cotó. * * * El carrer dels Carders es troba situat al barri d'Espronceda, en una zona en què els vials porten noms d'oficis manuals.

Historial toponímic

Espronceda [parcial] (1963-64), polígono
Carders (29.10.1986)

Joan Oliu i Pich (Sabadell, 22 de juny de 1921 - l'Hospitalet de Llobregat, 7 de febrer de 1998). Banquer.

Començà a treballar al Banc de Sabadell l'any 1939. El 1977 el nomenaren conseller director general del Banc, com a successor de Francesc Monràs, càrrec que va ocupar fins al 1990. Aquell mateix any 1990, l'Ajuntament li va concedir la Medalla de la Ciutat al Mèrit Econòmic i Social. Va promoure l'activitat exportadora i va fer del Banc una entitat molt vinculada a la vida social i cultural de Catalunya, raó per la qual el 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi. El seu fill, Josep Oliu i Creus, el va succeir en el càrrec.


Historial toponímic

Joan Oliu (30.5.2001)

Illa grega de la mar Egea, la més gran de l'arxipèlag del Dodecanès, de 400 km de perímetre, situada a tan sols 18 km de la costa turca. Històricament és coneguda pel Colós de Rodes, una gegantina estàtua del déu Hèlios, sobre un alt pedestal de marbre blanc, a l'escullera del port. Els rodis van navegar per tota la Mediterrània i hi establiren diverses colònies. A la costa empordanesa van fundar la ciutat de Rodes, origen de l'actual Roses. * * * El carrer de Rodes es troba al barri dels Merinals, en una zona on predominen els carrers amb noms d'illes.

Historial toponímic

Rodes (28.11.1990)

Polígon dels Merinals. Vegeu: plaça dels Merinals.

Historial toponímic

Marinales, polígono
Merinals (30.10.1985)

Mohandas Karamchand Gandhi (Porbandar, 2 d'octubre de 1869 - Nova Delhi, 30 de gener de 1948). Líder del moviment per a la independència de l'Índia, basat en la desobediència civil i en la no-violència.

L'Índia aconseguí la independència de la Gran Bretanya el 1947, un any abans que Gandhi fos assassinat a Nova Delhi per un fanàtic hindú.

El carrer de Gandhi es troba al barri de Castellarnau, en què la majoria de carrers porten noms de persones que han esdevingut símbols de la lluita per la llibertat i la dignitat humanes.


Historial toponímic

Gandhi (25.3.1987)

Vegeu: c. del Cardener. Plaça situada al barri de Torre-romeu, en una zona en què els carrers porten noms de rius.

Historial toponímic

Cardener (29.12.1955), plaza
Cardener (30.10.1985)