PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Adolf Cabané i Pibernat (Sabadell, 4 de gener de 1911 - Barcelona, 1 de setembre de 1993). Professor de música i compositor.

Fill del músic Cebrià Cabané, va exercir un prolífic mestratge musical a l'Escola de Música de Sabadell i al Conservatori de Barcelona, com també a diverses entitats corals i artístiques com l'Orfeó de Sabadell, l'Orfeó Català i La Faràndula, entre altres. També va ser director de la Banda Municipal de Música i cofundador de Joventuts Musicals de Sabadell.

Va compondre un gran nombre de peces vocals, sardanes i els himnes del Futbol Club Barcelona (Himne a l'estadi, amb lletra de Josep Badia, oficial del 1957 al 1974) i el del Centre d'Esports Sabadell (amb lletra de Lluís Papell, del 1977).


Historial toponímic

Adolf Cabané (30.5.2001)

Bernat de Rocafort (? - Aversa, Campània, 1309). Almogàver, lloctinent de Roger de Flor en la gran Companyia Catalana d'Orient que, després de derrotar els turcs a Constantinoble, iniciaren un seguit de batalles contra les tropes turques i el 1304 arribaren fins a la Porta Cilícia o Porta de Ferro, als confins d'Armènia. Després de l'assassinat de Roger de Flor, Rocafort esdevingué cap de la Companyia catalana. Defensà Constantinoble contra els búlgars i emprengué una campanaya a Macedònia. Rocafort era ambiciós i va combatre encara dos anys per conquerir el mont Athos i Salònica, on pensava fer-se coronar rei. Però no ho aconseguí i, detingut per Chepoy i altres caps de la Companyia cansats de la seva tirania, va ser portat a Nàpols i empresonat al castell d'Aversa, on el van deixar morir de fam.

Historial toponímic

Rocafort (1925), c. de
Rocafort (27.5.1939), calle
Rocafort (30.10.1985)

Hi ha dues versions no documentades per explicar l'origen del topònim Merinals. Una, escrita amb "a" i atribuïda a Capmany, l'amo del mas, el fa procedent del vent de marinada que bufava habitualment a l'indret. L'altra, amb "e", l'atribueix als ramats d'ovelles merines que s'hi aplegaven en temps de tosa, és a dir, en l'època d'esquilar-les. No s'han trobat, però, documents que avalin cap de les dues versions.

Historial toponímic

Marinales (24.11.1955), plaza
Merinals (30.10.1985)

Pau Gambús i Romeu (Sabadell, ? d'abril de 1829 - 26 d'abril de 1912). Industrial i banquer.

Fill dels masovers de can Rull i de formació autodidacta, va intervenir activament en la vida socioeconòmica de la ciutat. Va ser cofundador del Banc de Sabadell i membre del consell d'administració, càrrec que exercí de 1882 a 1911. També va dirigir la Caixa d'Estalvis de Sabadell entre 1890 i 1912, data de la seva mort. Com a industrial, el 1886 va ser el creador de l'empresa familiar Olis Gambús, a la via de Massagué.

Quan va morir, l'ajuntament presidit per Andreu Camps va acordar donar el nom de Gambús a un carrer de la Creu Alta, entre la carretera de Prats i el carrer Major, urbanitzat en terrenys agrícoles que la família Gambús tenia en aquella barriada.




Historial toponímic

Gambús (1912), c. de
Gambús (27.5.1939), calle
Gambús (30.10.1985)

Riu del Prepirineu, principal afluent del Llobregat. Neix a les fonts del Cardener, a la serra de Port del Comte, que li proporciona un bon cabal, al qual s'afegeixen les aigües d'altres cursos que baixen del mateix Port i també de la serra del Verd, del serrat de les Comes i de la serra d'Ensija. La conca del Cardener comprèn la meitat oriental del Solsonès i sectors fronterers del Berguedà, el Bages i l'Anoia. El recorregut del Cardener és de 88 km, durant el qual hi ha dos embassaments, el de la Llosa del Cavall, a Guixers i Navès, i el de Sant Ponç, a Oliana i Clariana de Cardener. Els principals afluents són l'Aigua de Valls, que aboca les aigües al pantà de la Llosa del Cavall; el riu Negre, que desguassa a Clariana de Cardener; l'Aigua d'Ora, que desemboca prop de Cardona, i la riera de Rajadell, que ho fa acabat de passar Manresa. 8 km aigües avall de la capital del Bages, s'uneix al Llobregat. Durant tot el segle XIX i part del XX, el Cardener va proveir de força motriu una munió de colònies tèxtils que poblaven les vores del riu. * * * El carrer del Cardener es troba situat al barri de Torre-romeu, en una zona en què els vials porten noms de rius.

Historial toponímic

Cardener (9.12.1965), calle
Cardener (30.10.1985)

Topònim històric, del barri de Can Puiggener, que descriu el relleu ensotalat de l'indret. La Clota, que s'iniciava sota la muralla de can Puiggener, arribava fins a la riba del Ripoll i era limitada al nord pel camí del molí de l'Amat, en un espai enclotat en forma de semicercle. El nom de la Clota es troba documentat des de l'any 1516 i ha perdurat fins avui.

Historial toponímic

Clota 30.5.2001)

Antoni Roca i Dencàs (Gironella, 24 de novembre de 1806 - Sabadell, 26 de setembre de 1889). Industrial tèxtil i alcalde.

L'abril de 1857 Antoni Roca va ser nomenat alcalde de Sabadell, càrrec que va exercir més de dos anys, fins al novembre de 1859. El seu mandat coincidí amb la instauració de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, de la qual fou director. Va ser també un dels fundadors del Banc de Sabadell i del Cercle Sabadellès, entitat que presidí el 1858.


Historial toponímic

Roca (9.6.1910), c. de
Roca (27.5.1939), calle
Roca (30.10.1985)

És el primer planeta del sistema solar, segons la seva proximitat al Sol, i també el més petit. Forma part dels planetes anomenats terrestres o tel·lúrics, pràcticament sense atmosfera i amb la superfície plena de cràters. No té anells ni satèl·lits. Com que es mou més ràpidament que els altres planetes, els romans l'anomenaren Mercuri, el missatger dels déus que es desplaça veloçment gràcies a les seves sandàlies i al casc alat.

Historial toponímic

Mercurio (6.12.1956), calle
Mercuri (30.10.1985)

Municipi del Vallès Occidental, sota els cingles de Sant Sadurní i els contraforts septentrionals del massís del Farell, que termeneja al nord amb Granera, Castellterçol i Sant Quirze Safaja, a l'oest amb Sant Llorenç Savall, al sud amb Caldes de Montbui i a l'est amb Sant Feliu de Codines. Al poble hi ha l'església de Sant Pere i Sant Feliu, notable exemplar romànic refet per Bernat de Rocafort el 1170. Dins el terme municipal es troben també les restes de l'antic castell de Gallifa, documentat l'any 999, l'església romànica de Santa Maria del Castell, que havia estat parròquia abans del segle XI, i les grans masies de Sant Sadurní de Gallifa, del Grau, de Sobregrau i de les Ferreries, les dues primeres amb església romànica.

Historial toponímic

Gallifa (juliol de 1959), calle
Gallifa (30.10.1985)

La vall de Carançà constitueix la capçalera de la Tet i es troba al vessant nord de la línia de crestes que separa el Conflent del Ripollès. A l'alta vall, modelada pel gel en graderia, hi ha el circ de Carançà, amb els estanys de Carançà i nombrosos aiguamolls. La vall es troba envoltada pel pic de Bastiments, de 2.843 m, a llevant; pel pic de la Vaca, de 2.833 m, al nord, i pels pics del Racó de Dalt, de 2.873, m i pel del Racó de Baix, de 2.787, a ponent. Baixant la vall el paisatge canvia cap als 1.990 m on comencen profundament encaixades les gorges de Carançà en un curs de 5 km fins a l'aiguabarreig de la Tet amb el riu de Carançà. * * * El carrer de Carançà es troba situat a Torre-romeu, en una zona de vials en què predominen els noms d'estanys i embassaments.

Historial toponímic

Caransá (24.11.1955), calle
Carançà (30.10.1985)