Tots els articles
| Embassament construït sobre el Ter, al terme municipal de Susqueda, a la comarca de la Selva, aprofitant el congost format entre la serra de Montdois al nord i la de Sant Benet al sud. El pantà va ser inaugurat el 1968 i negà sota les aigües el poble de Susqueda i les masies de les valls de Susqueda i de Querós. El pantà de Susqueda, juntament amb el de Sau i el del Pasteral, formen el sistema hidrològic que uneix les comarques d'Osona i de la Selva. El carrer de Susqueda es troba la barri de Torre-romeu, en una zona on predominen els noms d'estanys i pantans. |
Historial toponímic
Susqueda (20.12.2001)
| Comarca pirinenca de la regió de Vic, amb serralades del Pirineu axial i del Prepirineu, que comprèn el Puigmal, de 2.913 m, màxima elevació dels Pirineus Orientals, la serra de Montgrony i la Cavallera o, més al sud, els rasos de Tubau i les serres de Matamala o de Milany. Inclou les altes conques del Ter, a la vall de Camprodon, i del Freser, a la vall de Ribes. La capital comarcal és Ripoll, que gira a l'entorn del monestir de Santa Maria, fundat per Guifré el Pelós l'any 879, origen de la vila i un dels centres monàstics més importants de la Catalunya medieval i gran focus impulsor i difusor de la cultura. |
Historial toponímic
Ripollés (29.12.1955), calleRipollès (30.10.1985)
| La primera proposta de construir un mercat d'obra per substituir el que setmanalment se celebrava a cel obert a la plaça Major (on avui hi ha el passeig de la Plaça Major) data de 1886, inclosa en el projecte d'eixampla urbana de l'arquitecte Pascual. Durant 40 anys se succeïren propostes amb vicissituds diverses que el situaven a l'hort d'en Fontanet o a l'horta d'en Duran, però no arribaren a quallar fins al 1926. Aleshores es convocà un concurs públic d'oferta de solars que s'adjudicà el de la Creu de la Mà, un terrer de forn de rajoler, popularment conegut com a Camp de la Sang. El projecte s'encarregà a l'arquitecte Josep Renom i es començà a construir el maig del 1927, però l'ordre governativa de prioritzar les obres de l'Exposició Universal de Barcelona del 1929 va retardar les comandes de columnes i embigats de ferro i el Mercat no s'enllestí fins al novembre del 1930. El solar s'anomenava Camp de la Sang perquè el 1855 hi van afusellar vuit matiners acusats de formar part d'escamots de trabucaires que vivien del pillatge, acabada ja la segona guerra carlina. Com explica Marian Burguès, en traslladar els cadàvers amb baiards fins al cementiri del Taulí anaven deixant un rastre de sang, i d'aquí vingué el nom de Camp de la Sang. |
Historial toponímic
Mercat (1930)14 d'Abril (24.4.1931)Reard (6.1.1937)Mercado (27.5.1939), plazaMercat (30.10.1985)
| Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí (Barcelona, 1665 ? - Burgos, 1718). Polític austriacista. Felip V intentà atreure-se'l concedint-li el marquesat de Santa Maria de Barberà, el 1702. Ell, però, conspirà a favor de l'arxiduc Carles. A les corts de 1705-06 fou creat comte i després marquès. Va ser representant de l'arxiduc davant la Generalitat, durant el setge de Barcelona del 1706, per a assumptes de defensa. El 1714, en caure Barcelona, va ser fet presoner i traslladat a Pamplona i a Burgos, on morí el 1718. |
Historial toponímic
Pinós (1925 ?), c. dePinós (27.5.1939), callePinós (1981 ?)Galceran de Pinós (30.10.1985)
| El Capitoli, Campidoglio en italià, és un dels set turons de Roma, on avui es troben el Palazzo Senatorio, seu de l'ajuntament romà, i dos palaus més a banda i banda, el Palazzo dei Conservatori i el Palazzo Nuovo, que acullen els museus capitolins. Els tres palaus delimiten una plaça de forma trapezoidal, presidida per una còpia de l'estàtua eqüestre de Marc Aureli de bronze daurat, l'original de la qual, del segle II, es troba al Palazzo Nuovo. El 1536 Miquel Àngel va dissenyar la plaça i els palaus laterals, mentre redissenyava el Palazzo Senatorio, que mirava cap al Fòrum i ara l'orientava cap a la ciutat baixa, on es concentrava la vida romana. També és obra de Miquel Àngel l'escalinata, anomenada Cordonata, per la qual s'accedeix a la plaça capitolina. Al capdamunt, l'escala és flanquejada per dues estàtues romanes dedicades a Càstor i Pòl·lux, els Dioscurs defensors de la Roma republicana. |
Historial toponímic
Capitolio (9.12.1965), pasajeCapitoli (30.10.1985)
| El pantà de Matamala és situat dins la comarca nordcatalana del Capcir, al límit amb el Conflent, a l'alta vall de l'Aude. Construït entre 1957 i 1961, cobreix unes 200 hectàrees del municipi de Matamala i unes 75 dels Angles i té una capacitat de 20 milions de m3. El poble de Matamala, aturonat al voltant de l'església parroquial, es troba a uns 500 metres al nord de la resclosa del pantà. * * * El carrer de Matamala és al barri de Torre-romeu, en una zona de vials amb noms d'estanys i pantans. |
Historial toponímic
Matamala (20.12.2001)
| El Ripoll és un riu del Vallès Occidental que neix a la serra de Granera, a 640 m d'altitud, passa pels municipis de Sant Llorenç Savall, Castellar del Vallès, Sabadell -que travessa de nord a sud al llarg de 7 km-, Barberà del Vallès i Ripollet, i desguassa al Besòs, al terme de Montcada. Durant el seu recorregut per terrenys al·luvials, el riu ha provocat una intensa erosió que ha configurat el paisatge característic de talussos, cornises i terrasses. Durant el segle X, els monjos de Sant Llorenç van construir la sèquia Monar, que portava l'aigua als primers molins fariners, documentats a Sabadell des d'aquest mateix segle, i que encara avui serveix per a regar els horts que ocupen les terrasses fluvials. Durant segles, la sèquia Monar es va configurar com un nou itinerari hidràulic paral·lel, motor d'una intensa activitat molinera. |
Historial toponímic
Ripoll (últim quart del segle XIX), c. deRipoll (27.5.1939), calleRipoll (30.10.1985)
| Municipi de la Baixa Cerdanya, a la capçalera de la vall Tova, que consta de dos circs glacials amb els estanys dels Engorgs i el del Malniu. El lloc és documentat des del 839 i fou domini dels vescomtes de Cerdanya, que tenien le senyoria del castell de Meranges. El carrer de Meranges es troba al barri de Torre-romeu, en una zona en què predominen els noms d'estanys i embassaments. |
Historial toponímic
Maranges (9.12.1965), calleMeranges (30.10.1985)
| Gabriel Pujol i Regualta (Palafrugell, 1909 - Sabadell, 13 de juliol de 1992). Ebenista i mestre. Ebenista d'ofici, de molt jove es traslladà a Barcelona, on compaginà feina i estudis. Va ser alumne de Pompeu Fabra i el 1937 va obtenir el títol de mestre d'ensenyament primari de la Generalitat. Al final de la Guerra Civil fou depurat pel règim franquista. Arribà a Sabadell el 1941 i exercí la docència en privat al barri de Gràcia. |
Historial toponímic
Ganriel Pujol (29.4.1998)
| Masia de l'antic terme de Santa Maria de Barberà, documentada des del segle XI com a la Sala o mas Sa Sala, en la qual es pot observar una finestra gòtica geminada amb arcs de mig punt. L'edifici actual és dels segles XVI- XVII amb reformes posteriors. |
Historial toponímic
18 de Julio (annexat amb la Creu el 1959), calleCan Viloca (30.5.1979)
