Tots els articles
| Nació constituïda al final del segle X com a conjunt de comtats de la Marca Hispànica, que assoleix la seva plenitud política i cultural entre els segles XIII i XV. El 1714, en perdre la Guerra de Successió davant les tropes de Felip Vè, Catalunya és annexionada a la corona castellana. El 1716, amb la publicació del Decret de Nova Planta, es posa fi jurídicament a la independència de la Corona d'Aragó. |
Historial toponímic
Catalunya (projectada el 1925), pl. deCataluña (27.5.1939, projecte), plazaCatalunya (30.10.1985)
| Nostra Llar és un barri de 334 cases unifamiliars, construïdes en terres de Sant Oleguer per l'industrial Josep Garcia-Planas, per als seus treballadors de l'empresa Artextil. Al nou barri hi va edificar, a més, una església parroquial, dues escoles, una per a nois i una altra per a noies, i el pavelló esportiu de l'Artextil; també va cedir a l'Ajuntament els terrenys per construir-hi el pavelló municipal d'esports i la pista municipal d'atletisme. |
Historial toponímic
Nostra Llar (26.7.2000)
Rosalía de Castro (Santiago de Compostel·la, 24 de febrer de 1837 - Padrón, 15 de juliol de 1885). Escriptora en llengua gallega i castellana. La seva infantesa va estar profundament marcada per la seva condició de filla il·legítima, de mare soltera pertanyent a la vella noblesa gallega, i de pare seminarista que va accedir al sacerdoci. Es casà molt jove amb Manuel Murguía, un erudit cronista de Galícia, que la va animar a escriure en gallec, tot i que pels condicionaments de l'època la majoria de la seva obra sigui en castellà. Va escriure dos llibres de poesia en gallec Cantares galegos i Folhas Novas, una visisó costumista del camp, el primer, i una meditació sobre la mort i la solitud, la saudade, propera a la literatura existencial, el segon. En castellà va publicar En las orillas del Sar, que la crítica ha associat a Bécquer. El 1867 va publicar la seva millor novel·la en castellà El caballero de las botas azules i pòstumament van aparèixer els Contos da miña terra. L'obra de Rosalía de Castro gira a l'entorn d'una visió costumista de la Galícia rural, d'una meditació metafísica existencial i de la denúncia de les condicions socials de la pagesia gallega que l'obliguen a emigrar. |
Historial toponímic
Rosalía de Castro (29.4.1998)
| Miquel Servet és el nom amb què és conegut el metge, teòleg i humanista Miguel Serveto Conesa (Vilanova de Sixena, Aragó, 29 de setembre de 1511 - Ginebra, 27 d'octubre de 1553). El 1553 va publicar Christinismi Restitutio, obra teològica que contenia, però, una explicació de la circulació pulmonar o menor de la sang, descobriment que se li va atribuir fins a començaments del segle XX, quan es va saber que Ibn al-Nafis l'havia descrita tres-cents anys abans. D'altra banda, Servet hi mantenia posicions heterodoxes sobre la Trinitat i hi exposava doctrines properes al panteisme i a l'anabaptisme. Per tot això fou denunciat a la Inquisició de Lió, però aconseguí de fugir. De camí d'Itàlia s'aturà a Ginebra on fou reconegut per Calvino, que el féu empresonar. Sotmès a un procés arbitrari, fou condemnat per heretge i morí cremat el 27 d'octubre de 1553. |
Historial toponímic
Miquel Servet (1925), c. deMiguel Cervet (27.5.1939), calleMiguel Servet, calleMiquel Servet (30.10.1985)
| Josep i Ramon Farguell i Montorcí (Berga, segle XVIII). Petits industrials cotoners. En Ramon, anomenat el Maixerí, entre 1790 i 1795 va construir la màquina de filar dita berguedana o maixerina, que donà un gran impuls a la indústria cotonera catalana. |
Historial toponímic
Germans Farguell (1925), c. delsHermanos Farguell (27.5.1939), calleGermans Farguell (30.10.1985)
| Parc del centre urbà, el més extens de la ciutat, finalment aconseguit després d'una llarga etapa de reivindicacions veïnals, que es materialitzà amb l'arribada dels ajuntaments democràtics. |
Historial toponímic
Catalunya (1988)
| Porto és la segona ciutat més gran de Portugal després de Lisboa. Es troba al nord del país, a la riba dreta del Douro, molt a prop de la desembocadura a l'Atlàntic. Centre d'una famosa comarca vinícola que exporta els seus vins arreu del món, és també un gran centre industrial força diversificat i històricament ha destacat per la puixança del seu comerç marítim. El 1996 Porto va ser declarada per la Unesco "Ciutat Patrimoni Mundial", sobretot pel seu nucli històric, i el 2001 va ser Capital Europea de la Cultura. El carrer de Porto es troba al barri de Can Llong, on els vials són dedicats a ciutats europees. |
Historial toponímic
Porto (29.11.2000)
| Eduardo Rosales y Gallina (Madrid, 4 de novembre de 1836 - 13 de novembre de 1873). Pintor castellà. Format a l'Academia de San Fernando amb Federico de Madrazo, pertany a la primera generació de pintors d'història. Becat a Roma, es va apropar al realisme sense abandonar, però, el sentimentalisme religiós natzarenista. El 1864, sota la influència de Velázquez, va pintar El testamento de Isabel la Católica, que juntament amb Muerte de Lucrecia de 1871 són l'aportació més important de Rosales a la pintura d'història. |
Historial toponímic
Rosales (finals segle XIX), c. deRosales (27.5.1939), calleRosales (30.10.1985)
| Miquel Crusafont i Pairó (Sabadell, 3 d'octubre de 1910 - 15 d'agost de 1983). Paleontòleg. Llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Barcelona (1933), doctor en Ciències Naturals per la de Madrid (1955) i catedràtic de Paleontologia a la Universitat d'Oviedo i a la de Barcelona (1961). Especialitzat en l'estudi de mamífers fòssils i en l'Evolucionisme, va excavar jaciments al Vallès -particularment el de Can Llobateres, avui parc arqueològic i reserva d'excavacions de l'Institut de Paleontologia-, al Penedès i a d'altres indrets, i va publicar centenars d'estudis, entre els quals Los jiráfidos fósiles de España, El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallés-Penedés (amb Josep Fernández de Villalta i Jaume Truyols), A biometric study of evolution on fissiped carnivores. Va ser l'introductor a l'estat espanyol del pensament evolucionista de Teilhard de Chardin -que conciliava Darwin i la Bíblia-, al qual va dedicar diversos estudis: L'evolució avui, Evolución y ascensión. El 1969 va crear l'Institut Provincial de Paleontologia, avui Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, amb seu a Sabadell, que conserva una de les col·leccions de mamífers fòssils més importants del món. |
Historial toponímic
Miquel Crusafont (25.10.1995)M. Crusafont i Pairó (31.1.1996)
| Afecte i unió fraternals. Carrer de la primera promoció d'habitatges de la Concòrdia, construïts el 1954 per la Caixa de Sabadell, segons el projecte dels arquitectes Casulleras, Bracons i Vila. Tots els vials porten noms de virtuts i colors. |
Historial toponímic
Hermandad (29.12.1955), calleGermanor (30.10.1985)