PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Pantà del terme de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat, que recull les aigües del riu Siurana, afluent de l'Ebre. Va ser construït entre 1965 i 1973 per la Comunitat de Regants del pantà de Riudecanyes, amb el qual es comunica pel canal de Siurana, que travessa subterràniament les muntanyes de la Garranxa i el coll de la Teixeta, i hi aporta nous recursos hídrics per al regadiu i per al proveïment urbà. El carrer de Siurana es troba al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms d'estanys i embassaments.

Historial toponímic

Siurana (20.12.2001)

Regió històrica de la península Ibèrica situada entre el País Basc i Navarra al nord, Aragó a l'est i Castella al sud i a l'oest, constutuïda com a comunitat autònoma uniprovincial durant la transició democràtica, amb capital a Logronyo. Ocupa un tram considerable del marge dret de la vall alta mitjana de l'Ebre, als peus del Sistema Ibèric, i és drenada també pel riu Oja, d'on prové el nom de la regió. A part de la indústria vitivinícola, la Rioja és coneguda pel monestir de San Millán de la Cogolla, on es guarden els manuscrits més antics conservats, tant en llengua basca, com en l'incipient romanç aragonès occidental origen del castellà.

Historial toponímic

Rioja (29.12.1955), calle
Rioja (30.10.1985)

És l'illa més oriental de l'arxipèlag de les Balears, situada a uns 216 km de la costa peninsular i amb una superfície de 701 km2. El procés històric de Menorca és paral·lel al mallorquí. El primer poblament de l'Illa data del quart mil·lenni aC, però els vestigis són força incerts. L'etapa més ben coneguda correspon a la cultura talaiòtica que s'hi desenvolupà des del segon mil·lenni fins a la romanització. Fou ocupada pels cartaginesos durant la Segona Guerra Púnica i conquerida pels romans el 123 aC, que hi fundaren Magó (Maó), Iamo (Ciutadella) i Sanissera (probablement Sanitja). Al final de la romanització seguí el mateix camí que les altres Balears: ocupada pels vàndals (424-25) i rescatada pels bizantins (534) fins a la invasió islàmica (903). Menorca fou conquerida per Alfons II de Catalunya-Aragó el 1287 i va ser repoblada per catalans tot i que alguns sarraïns es quedaren a l'illa per treballar la terra i construir les muralles de Ciutadella i de Maó. El 1295 passà a mans de Jaume II de Mallorca, fill segon de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria, pel tractat d'Anagni. El carrer de Menorca es troba al barri dels Merinals, en una zona en què predominen els noms d'illes.

Historial toponímic

Menorca (24.11.1955), calle
Menorca (30.10.1985)

El riu Gaià neix a les serres de Brufaganya i de Queralt, als voltants de Santa Coloma, travessa la serralada Prelitoral per l'estret de Gaià, recorre les planes d'Aiguamúrcia i Vila-rodona i després de franquejar l'estret de Cardenal arriba a mar pels plans del Catllar, a tocar del castell de Tamarit. Prop de Salomó, a l'estret de Cardenal, hi van construir un petit pantà per proveir d'aigua l'horta i la indústria petroquímica del Camp de Tarragona. * * * El carrer del Gaià es troba situat al barri de Torre-romeu, en una zona en què les vies urbanes porten noms de rius i estanys.

Historial toponímic

Gayá (24.11.1955), calle
Gaià (30.10.1985)

Masia del pla de Sabadell, a l'actual parc Central del Vallès. Al segle XVIII, hi bastiren un cos separat de la masia, de tres plantes amb teulada a quatre vents. Els Torres del Pla, forts hisendats, foren els successors dels Pinós a la castellania d'Arraona i intervingueren activament en la política de la vila.



Durant la Segona República, el consistori va adquirir camps d'aquesta masia, juntament amb terres de Can Diviu i Can Miró del Pla, per fer-hi l'aeròdrom.




Historial toponímic

Can Torres del Pla (30.10.1985)

Embassament i central elèctrica construïts sobre el Llobregat, al congost de la Baells, dins el municipi berguedà de Cercs, que a més de produir energia elèctrica regula la conca alta del Llobregat i proveeix d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona. Construït entre 1973 i 1976, l'embassament va negar una superfície de 365 ha dels termes de Cercs, Vilada i la Quar i va provocar el desplaçament de moltes famílies del poble de Sant Salvador de la Vedella i de diverses cases de pagès al nou poble de Sant Jordi de Cercs. Les aigües van submergir també l'antic nucli de la Baells amb la seva magnífica església romànica. * * * El carrer de la Baells es troba al barri de Torre-romeu, en una zona de carrers amb noms d'estanys i pantans.

Historial toponímic

Baells (20.12.2001)

Riu del Ripollès, afluent per la dreta del Freser, que té la capçalera al cercle muntanyós format pel pic de Rus, el Puigllançada, el pla d'Anyella i la collada de Toses, drena la vall de Toses i en arribar a Ribes s'uneix al Freser. El carrer del Rigard es troba situat al barri de Torre-romeu, on la majoria de vials porten noms d'estanys i de rius.

Historial toponímic

Rigard (29.4.1998)

Ciutat d'Austràlia, situada a la costa sud-occidental, capital de l'estat de Victòria. És la segona ciutat del país i un gran nucli comercial i industrial, que concentra indústria química, aeronàutica, elèctrica, paperera, conservera i tèxtil. El carrer de Melbourne es troba situat al barri de Nostra Llar, on la majoria de carrers porten noms de ciutats amb indústria tèxtil.

Historial toponímic

Melbourne (24.11.1955), calle
Melbourne (30.10.1985)

Gabriel Stanislas Morvay (Tarnow, 16 de juliol de 1934 - Sabadell, 16 de setembre de 1988). Pintor.

Gabriel Morvay va néixer el 1934 a Tarnow, Polònia, on el seu pare, d'origen hongarès, era professor de l'Escola de Belles Arts. La seva mare, l'escultora Jadwiga Essers, pertanyia a l'alta burgesia polonesa. Als divuit anys, decidit a ser pintor, començà els estudis d'art a l'Acadèmia de Varsòvia que, en ple estalinisme, es movia dins la més estricta ortodòxia del realisme socialista. El 1958, aprofitant un viatge d'estudis que l'acadèmia polonesa havia organitzat a París, Morvay s'escapà del grup escolar i s'amagà a la capital francesa, aleshores en plena ebullició de modernitat. Vivia en una petita cambra a St. Germain i freqüentava les tertúlies de cafè dels voltants de l'École des Beaux-Arts. Aquell mateix any, allunyat ja del realisme socialista de l'Acadèmia polonesa que li ofegava la llibertat creadora, s'endinsava en la pintura informalista. D'altra banda, amb el certificat de refugiat que li concedí el govern francès, assumia la condició d'exiliat polític que ja no abandonarà mai.

El 1959 va conèixer Antoni Angle i Vladimir Slépian, i en aquesta mateixa època havia descobert el vell Mikhail Larionov, que va instruir els tres joves en l'avantguarda russa tan desconeguda als cercles artístics europeus. La fascinació per les explicacions de Larionov va portar Angle i Slépian a experimentar la "pintura d'acció", el juny de 1960, al centre de París. La conseqüència va ser la creació a Sabadell del grup Gallot, el setembre d'aquell mateix any. Morvay va restar força a l'expectativa i només va participar ocasionalment en les accions del grup Gallot, però s'hi interessà pel que significava de reacció contra l'art esteticista i per la destrucció de la figura de l'artista-geni. Després de l'experiència dels Gallots, Morvay tornà a París.

Va viure uns anys entre Sabadell i la capital francesa, exposà a la Sala d'Art Actual de Belles Arts i a la parisenca galeria Creuze. I durant un temps va fer de pintor ambulant a la plaça du Tertre. A la tardor de 1967, va tancar el seu apartament parisenc i, abandonant-ho tot, se'n va anar a Itàlia. Iniciava la seva vida errant, entre París (on havia d'anar sovint per renovar la documentació, fins que a mitjan anys 70 deixà de complir aquesta tràmits burocràtics i es convertí en un veritable apàtrida), Sabadell (a casa la família Balsach) i el nord d'Itàlia, primer a Gènova, Torí i Roma, i, ja en altres viatges, a Cremona i, sobretot, a Casalmaggiore.

Entre 1970 i 1978 va viure a Sabadell, amb algunes escapades a París i Itàlia. Després dels anys d'abstracció informal, Morvay començà a desenvolupar en aquesta època un nou estil molt personal en què enmig de pinzellades expressionistes s'insinuava la vida de les formes. Als darrers anys, com ja havia avançat en el món sòrdid dels textos recollits a La chambre de Pauline, l'estil de la darrera etapa pictòrica de Morvay anirà derivant cap a un expressionisme més fosc, cada vegada més punyent.

Al principi dels 80 desapareixia de Casalmaggiore i durant uns anys se'n desconeix el parador, fins que el 1986 es presenta sobtadament a París i retorna a Sabadell. El 1987 fa la darrera exposició, a la Galeria Quasar de Sabadell. Va morir a la nostra ciutat el 16 de setembre de 1988, a casa del seus amics Tàtum Fernàndez i Núria Taulé, que l'havien acollit durant la seva malaltia.






Historial toponímic

Gabriel Morvay (25.10.1995)

Masia documentada des del segle XVI, avui enderrocada, que es trobava situada molt a prop de l'església de Sant Vicenç de Jonqueres i havia pertangut als Casamada. El carrer de Can Salvi es troba situat al barri de Can Roqueta, en què els vials porten noms de masies del rodal.

Historial toponímic

Can Salvi (2.7.1964), calle
Can Salvi (30.10.1985)