Tots els articles
| Embassament del curs mitjà del Cardener a la vall de Lord, dins la comarca del Solsonès. Acabat de construir el 1997, amb una capacitat de 80 hm3 i una superfície de 300 ha, va inundar terres dels municipis de Navès, Guixers i una petita porció de Sant Llorenç de Morunys. * * * El carrer de la Llosa del Cavall es troba situat al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms d'estanys i pantans. |
Historial toponímic
Llosa del Cavall (20.12.2001)
| Família de la noblesa sabadellenca documentada a la ciutat des del segle XIV, d'origen incert, que la tradició local feia de procedència germànica. Els Rifós ocuparen diversos càrrecs a la vila i prengueren diferents opcions polítiques, n'hi hagué de filipistes i d'austriacistes, entre aquests darrers destaca el canonge de la catedral de Barcelona, Francesc Rifós, partidari acèrrim de l'Arxiduc que fou desterrat a Viena en acabar la Guerra de Successió i ocupà càrrecs de confiança a la cort de l'Emperador Carles. |
Historial toponímic
Rifós (1954), pasajeRifós (30.10.1985)
| Família de polítics i banquers que governà Florència des del segle XV fins al XVIII. Foren, a més, gestors dels béns papals, capitans generals de l'Església, cardenals, papes -Lleó X (1513-1521) i Climent VII (1523-1534)- i mecenes de l'art florentí. Entre els més eminents hi ha: Cosimo de Mèdici, dit el Vell (Florència, 1389 - Careggi, Toscana, 1464), protegí les arts i les lletres, embellí la ciutat amb edificis notables i creà institucions culturals. Lorenzo de Mèdici, dit el Magnífic (Florència, 1449 - Careggi, Toscana, 1492), es convertí en un gran mecenes dels poetes, dels artistes i dels filòsofs; a les seves residències de Poggio i de Poggio Imperiale hostatjà les figures més rellevants del Renaixement. Anna Maria Lluïsa (1667 - 1743), la darrera dels Mèdici, cedí a la ciutat el patrimoni artístic familiar, amb la condició que no podia ser mai venut ni tret de Florència. |
Historial toponímic
Médici (29.12.1955), plazaMèdici (30.10.1985)
Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972). Escriptor, matemàtic i lingüista. Fill d'una família de vinaters reusencs, va viure bona part de la infantesa al camp i no va anar a l'escola fins als deu anys, fet que el marcarà i el portarà a considerar-se sempre un autodidacte. En plena guerra civil, la seva família es trasllada a Bordeus, on el seu pare ha estat nomenat canceller del govern espanyol. A França continua l'escolarització. Llegeix Beaudelaire, Valéry, Montaigne, Racine, els contemporanis Gide, Proust i els surrealistes, i aprèn anglès i alemany. El 1941 retorna a Catalunya. Després de tres anys de servei militar s'interessa per les matemàtiques i la pintura, i comença la carrera de Ciències Exactes, de la qual no s'arribà a llicenciar. En morir el seu pare el 1951, Ferrater es guanya la vida col·laborant en revistes i editorials, amb crítiques i traduccions. Quan treballa a la revista Laye, com a crític d'art, entra en contacte amb els cercles literaris barcelonins, fa amistat amb Carles Riba i els joves poetes Barral i Gil de Biedma, coneixences que l'apropen de nou a la poesia. El descobriment d'alguns escriptors anglesos, de Hardy a Auden i Shakespeare, alemanys com Brecht, francesos, italians i els poetes catalans i valencians medievals, especialment Ausiàs March, el porten a escriure en vuit anys, de 1958 a 1965, pràcticament tota la seva poesia. Publica Da nuces pueris (1960), Menja't una cama (1962), Teoria dels cossos (1966) i Les dones i els dies (1968), que recull els tres llibres anteriors. L'experiència de les relacions humanes, especialment entre homes i dones, no exemptes d'un erotisme franc, i el pas del temps són els temes constants de la seva poesia, francament insòlita en el panorama literari català de la seva època. Des de 1964, Ferrater s'interessa per la lingüística. Estudia Filologia Romànica i el curs 1968-69 és professor de Lingüística i de Crítica literària a la Universitat Autònoma que s'acaba d'estrenar al monestir de Sant Cugat. Escriu articles sobre lingüística a Serra d'Or i imparteix classes sobre gramàtica generativa transformacional del català. Escriu també articles de crítica i tradueix El procés, de Franz Kafka; El llenguatge, de Leonard Bloomfield, i Lingüística cartesiana, de Noam Chomsky. En castellà tradueix Hemingway, Weiss, Söderberg, Gombrich i Bierwisch. Morí a Sant Cugat el 27 d'abril de 1972. El carrer de Gabriel Ferrater es troba al barri de Can Deu, en una promoció d'habitatges en què els vials porten noms d'escriptors catalans. |
Historial toponímic
Gabriel Ferrater (28.11.1990)
| Masia del segle XIII, situada a l'anomenat pla de can Roqueta, que donà nom al barri. És documentada des de 1277 com a mas Roca, i al segle XIV ja era propietat de la família Roqueta, que la mantingué fins al segle XVII, quan amb la pesta de 1652 el jurats de la vila la van confiscar per allotjar-hi els empestats. Durant molts anys ningú no hi va voler treballar la terra fins que el 1676 la va comprar Ramon Alzina, hereu de ca n'Alzina de Polinyà. Encara el 1881 passà a mans del sabadellenc Joan Fontanet i actualment pertany a la família Barata. L'avinguda de Can Roqueta constitueix l'eix transversal del barri, format per places i carrers que porten noms de masies del rodal. |
Historial toponímic
Can Roqueta (9.12.1965), avenidaCan Roqueta (30.10.1985)
| Llac situat al nord-est de la ciutat de Banyoles, al Pla de l'Estany, d'uns 2 km de llargada, una amplada que oscil·la entre 720 i 235 m i una profunditat màxima de 62 m a la part meridional. L'estany es nodreix de les aigües subterrànies procedents del Llierca i de la riera de Borró. Desguassa per cinc canals, construïts fa segles i aprofitats per a la indústria, que originen el Terri. Són els recs de Guèmol, el Major, el de la Figuera d'en Xo, el d'en Teixidor i el de ca n'Hort, que travessen el nucli urbà. La Generalitat de Catalunya va declarar l'estany de Banyoles zona integrada en el Pla d'Espais d'Interès Natural. * * * El carrer de Banyoles es troba situat a Torre-romeu, en una zona amb noms d'estanys i pantans. |
Historial toponímic
Banyoles (20.12.2001)
| Regió muntanyosa del nord del Marroc, a la costa mediterrània de l'arc de Gibraltar, que s'estén entre Tetuan i Nador. El Rif va ser protectorat espanyol des de 1912, en realitat una cessió de l'administració colonial francesa al Marroc. Habitat per nòmades berbers, de llengua i cultura amazig, va ser sotmès successivament per cartaginesos, romans, vàndals, bizantins i, al segle VI, pels àrabs. La penetració castellana s'hi inicià amb la presa de Melilla el 1497. Però els rifenys s'oposaren repetidament al domini espanyol, oposició que originà diversos conflictes armats, com el gran alçament de 1921 que acabà amb l'anomenat Desastre d'Annual i la guerra d'Àfrica, i que al capdavall provocaria la caiguda de la monarquia borbònica a l'Estat espanyol. Amb la descolonització, el Rif s'incorporà al Marroc el 1955, quan el país alauita assolí la independència. |
Historial toponímic
Rif (29.12.1955), calleRif (30.10.1985)
| Les illes Medes són un arxipèlag del Baix Empordà, format per la Meda Gran, la Meda Xica, el Cavall Bernat, els Tascons Grossos, el Medellot, els Tascons Petits i les Ferrenelles, que es troben situades a poc menys d'un km de l'Estartit. De fet són l'acabament de les calcàries del massís del Montgrí. L'arxipèlag constitueix un dels espais d'interès natural més important de la Mediterrània i és una gran reserva de fauna i flora marines. El 1990 van ser declarades Reserva Natural de les Illes Medes. La plaça de les Medes es troba al barri dels Merinals, en una zona en què predominen els noms d'illes. |
Historial toponímic
Medes (25.3.1987)
| Illa de l'arxipèlag de les Canàries. És la més àrida i la més propera a la costa africana, a tan sols 97 km. Allargassada de nord a sud, té una amplada màxima de 20 km, i amb 1.659 km 2 és la segona en extensió de l'arxipèlag. La capital és Puerto Rosario. El nom indígena de l'illa abans de la conquesta castellana era Erbane, i es trobava dividida en dos territoris dominats per les tribus de Maxorata, al nord, i Jandía, al sud, separats per la muralla de la qual encara es conserven restes a l'istme de La Pared. * * * El carrer de Fuerteventura es troba al barri dels Merinals, en una zona en què predominen els noms d'illes. |
Historial toponímic
Fuerteventura (24.11.1955), calleFuerteventura (30.10.1985)
| Fàbrica dedicada a la filatura d'estam, construïda entre 1881 i 1883 per Cuadras i Feliu a l'ermot de Sant Oleguer, a tocar del Ripoll. |