Tots els articles
| Municipi del Vallespir, a la façana marítima de la Merenda. La vila, encarada al nord i al nord-est, s'estén en semicercle al voltant del port i és envoltada pels termes d'Argelers, Banyuls i Portvendres. Des del segle XVI va ser un actiu centre pesquer especialitzat en la sardina, la tonyina i l'anxova que originà una important indústria de salaó, avui desplaçada pel turisme. L'església de Santa Maria, que data de final del segle XVII, fou construïda damunt un promontori arran de mar, adossada a una torre medieval de defensa, que actualment fa de campanar i dóna un perfil característic a la badia. Al començament del segle XX va cridar l'atenció de pintors com Picasso, Matisse, Chagall, Derain, Duffy, fet que li donà certa anomenada i ajudà a la promoció turística de la vila. El 1939, al final de la Guerra Civil, s'hi refugià Antonio Machado, que malalt i envellit hi morí al cap de pocs dies. * * * El carrer de Cotlliure es troba a Can Llong, barri amb noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Cotlliure (20.12.2001)
| Anomenada riera de Sobarber, neix sota la masia de ca n'Ustrell, on conflueixen els torrents de la Murtra i del Fangar i baixa paral·lela a la carretera de Matadepera; pel camí rep el torrent de la Bomba i el de la Romeua abans de passar ja soterrada prop de la masia de ca n'Oriac i rera el bosquet de can Borgonyó, per enfilar l'eix Macià, la ronda de Ponent i la rambla d'Ibèria, on rep el torrent de can Feu encara sota terra; finalment, ja a cel obert, desemboca al riu Sec, tocant a la carretera de Bellaterra, molt a prop del camp d'aviació. |
Historial toponímic
Riereta (25.10.1995)
| Ciutat de Colòmbia, al nord-oest del país, centre de producció industrial -tèxtil, confecció, acer, ciment, productes químics, alimentació...-, comercial i d'alta tecnologia. El carrer de Medellín es troba situat al barri de Nostra Llar, zona de carrers que porten noms de ciutats amb indústria tèxtil. |
Historial toponímic
Medellín (24.11.1955), calleMedellín (30.10.1985)
| El Santuari de la Mare de Déu de la Fuensanta, patrona de Múrcia i la seva horta, és d'època barroca, d'una sola nau amb capelles laterals comunicades i cúpula sobre el creuer; la façana, flanquejada per dues torres és obra de l'arquitecte Toribio Martínez de la Vega i datada el 1705. El santuari va ser construït sobre una antiga ermita medieval documentada al segle XV. Malmès durant la Guerra Civil, va ser del tot restaurat el 1950, però malauradament de l'antic temple només n'ha pervingut la imatge de la Mare de Déu, del segle XVII, mentre que es van perdre el retaule i el cambril, obra de l'escultor marsellès Antoine Dupar, que dataven de 1722. |
Historial toponímic
Fuensanta (29.12.1955), plazaFuensanta (30.10.1985)
| Antic camí de Jonqueres que anava a can Puiggener i al molí de l'Amat. La masia, avui desapareguda, que donà nom a tot el barri, fou construïda com a hostal al segle XIV a la confluència del torrent del Capellà i el riu Ripoll, dins el terme de Jonqueres, per esquivar els impostos que recaptava l'ajuntament sabadellenc. Primer fou conegut com a mas Boadella i més endavant com a mas Canals, fins que el 1688 Jaume Puiggener, pagès de Sabadell, va comprar mas i terres. D'aleshores ençà, tot i que va anar canviant de propietari, sempre va mantenir el nom de can Puiggener. |
Historial toponímic
Egara (annexat el 1904 amb la Creu Alta), c. dePuigjaner (27.5.1939), callePuiggenerCan Puiggener (30.10.1985)
| El voluntariat és el fet de col·laborar en una feina voluntària, altruista i solidària, al servei de la comunitat. Les feines del voluntariat comprenen des d'activitats assistencials i sanitàries fins a cíviques, culturals, educatives i mediambientals. |
Historial toponímic
Voluntariat (27.3.2002)
| Antoni Riera i Villaret (Sabadell, 2 de juliol de 1865 - Barcelona, 4 de juliol de 1931). Metge. Riera i Villaret fou catedràtic d'Anatomia de la Facultat de Medicina de Barcelona i membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. És el traductor del famós Traité d'anatomie descriptive, del francès Jean-Léon Testut, que fou utilitzat per diverses generacions d'estudiants europeus des de finals del segle XIX. Va dirigir la revista La Medicina Científica en España i va fundar El Eco de las Ciencias. Juntament amb el seu fill, Antoni Riera i Cercós, és autor del Tratado de técnica anatómica, destinat als alumnes dels primers cursos de Medicina. El 1888 va publicar el Primer diccionario completo volapuk-español y español-volapuk, llengua artificial creada el 1880, que, tot i la dificultat estructural, tingué molts seguidors entusiastes fins que aparegué l'esperanto el 1887. |
Historial toponímic
Riereta Alta (annexat el 1904 amb la Creu Alta) c.Catedràtic Riera Villaret (20.1.1928)Catedrático Riera y Villaret (27.5.1939), calleRiera Villaret (30.10.1985)
| País de l'Àfrica occidental, situat entre el Sàhara occidental i Algèria al nord, Mali a l'est i al sud, Senegal al sud i l'Atlàntic a l'oest. Mauritània ja havia estat un regne independent abans que els romans l'ocupessin al final de la Tercera Guerra Púnica, que de fet establiren punts de comerç a la costa, mentre que l'interior era governat pels reis del poble dels maures. Actualment és una república islàmica, amb capital a Nouakchott, a la costa atlàntica. El 75 % de la població és constituït pels budani ("blancs"), d'origen bereber, i la resta, els sudani ("negres"), és formada per sarakolés, bambara, ulofes, toucouleurs i fulanis. L'àrab és la llengua oficial, però el francès està molt estès i es parla també hassaniya, dialecte àrab molt influït pel bereber, el poular, el soninke i el wolaf. |
Historial toponímic
Mauritania (9.12.1965), calleMauritània (30.10.1985)
| Riu pirinenc, l'afluent més important del Ter. Neix a coma de Freser, a 2.400 m, entre el pic de Bastiments i el de l'Infern, recull les aigües del Puigmal, passa per Queralbs i a Ribes rep les aigües del Rigard i el Segadell, baixa cap a Campdevànol, on se li uneix el Merdàs, i desemboca al Ter prop de Ripoll. Pel seu cabal i el fort desnivell ha estat un dels rius més explotats durant la industrialització de Catalunya iniciada a principis del segle XIX, i encara a partir de 1903 s'hi van arribar a instal·lar nou centrals elèctriques. * * * El carrer del Freser es troba situat a Torre-romeu, en una zona amb noms de rius. |
Historial toponímic
Freser (24.11.1955), calleFreser (30.10.1985)
| Antic camí de Jonqueres, dit també del molí de l'Amat, que passava per Can Puiggener. La masia, construïda a la primeria del segle XIV i avui pràcticament desapareguda, era situada a la confluència del torrent del Capellà i el Ripoll. Fins al segle XVII fou coneguda com a mas Canals, però va canviar de nom després que el 1688 la comprés Jaume Puiggener, pagès de Sabadell. Entre la genealogia dels Puiggener, hi ha doumentats: el metge Feliu Puiggener, a qui el 1688 el Consell va aconductar els malalts de la vila; Jaume Puiggener, conseller de la vila de 1692 a 1707; Pau Puiggener, notari de la vila el 1738, que el 1741 va cedir el seu despatx-arxiu al Comú; Agustí Puiggener, cardador de draps, elegit regidor el 1741, càrrec que exercí fins al 1744; Pau Puiggener, metge de la vila, regidor entre 1758 i 1770 i síndic procurador general, i finalment el clergue Pau Puiggener i Mata, presentat el 1768 al benefici de Sant Jaume. |
Historial toponímic
Can PuigjanerCan Puigjaner (27.10.1960), bajada deCan Puiggener (30.10.1985)