Tots els articles
Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 3 d'abril de 1890 - Burgos, 9 d'abril de 1938). Polític i advocat. Va ser un dels fundadors d'Acció Catalana, el 1922. Proclamada la República, formà part del govern de Francesc Macià i continuà com a conseller en el primer govern de la Generalitat. Era un dels principals dirigents d'Unió Democràtica de Catalunya. El 1938 va ser capturat per les tropes feixistes i fou condemnat a mort i executat al penal de Burgos. |
Historial toponímic
Carrasco i Formiguera (25.1.1989)
| Masia moderna, de principis del segle XX, situada al Pla de Sant Nicolau, prop del camí de l'ermita. El carrer de Ca n'Ermengol es troba al barri de Can Roqueta, en una zona amb noms de masies del rodal. |
Historial toponímic
Ca n'Ermengol (29.11.2000)
| Ciutat d'Itàlia, capital de la República. |
Historial toponímic
Roma (24.11.1955), calleRoma (30.10.1985)
| País de l'Amèrica del nord, constituït com a república federal, amb trenta-un estats i un districte federal, Ciutat de Mèxic, que és una de les àrees metropolitanes més poblades del món. És fronterer al nord amb els Estats Units, al sud amb Guatemala i Belize, i limita amb l'oceà Pacífic al sud i a l'oest, i amb l'Atlàntic, pel golf de Mèxic, a l'est. Mèxic és el bressol de grans civilitzacions precolombines, com l'olmeca, la maia i l'asteca, fins a l'arribada dels espanyols que, el 1521, després de derrotar els asteques, hi van establir la colònia de Nueva España. Mèxic s'independitzà el 1821, al final d'una llarga guerra d'onze anys. * * * El carrer de Mèxic es troba al barri dels Merinals, en una zona de carrers amb predomini de noms de països americans. |
Historial toponímic
Méjico (10.10.1958), calleMèxic (30.10.1985)
| Comarca de Catalunya, a la regió de Lleida, amb capitalitat a les Borges Blanques. Constituïda per una plana inclinada cap al nord-oest, que forma l'extrem meridional de la Depressió Central, i per un sector de la plana d'Urgell al nord. Emplaçada dins el vessant esquerre de la conca del Segre, la serra la Llena i els contraforts septentrionals del Montsant formen la divisòria d'aigües que la separen de la conca del Francolí. El Set, afluent del Segre per l'esquerra, és el curs d'aigua més important de la comarca. La base econòmica de les Garrigues és l'agricultura, majoritàriament de secà. Els cultius predominants són les oliveres, els ametllers, els cereals, bàsicament ordi i blat de moro, i la vinya, destinada prioritàriament a l'elaboració de cava per a la denominació d'origen Costers de Segre. L'olivera, que ocupa gairebé tot el secà, des de 1975 és protegida també per la denominació d'origen Borges Blanques. Juntament amb l'ametlla són la base econòmica de molts pobles de la comarca com l'Albagés, l'Albi, Bovera, Cervià, la Granadella, el Cogul, Juncosa, la Pobla de Cérvoles, el Soleràs, Vinaixa, Castelldans i els Torms. El regadiu es troba a la zona propera al canal d'Urgell i és predominant als termes d'Arbeca i les Borges Blanques, i gairebé exclusiu a Juneda i Puiggròs. El vestigi prehistòric més rellevant de la comarca són les pintures rupestres del Cogul, que fins fa poc eren la mostra més septentrional coneguda dels pintors de les serres. * * * El carrer de les Garrigues es troba situat al barri de Ca n'Oriac, en una zona de carrers amb noms de comarques catalanes. |
Historial toponímic
Garrigues (29.12.1955), calleGarrigues (30.10.1985)
Carme Montoriol i Puig (Barcelona, 25 de juny de 1892 - 26 de juliol de1966). Escriptora i traductora. La seva novel·la més rellevant és Teresa o la vida amorosa d'una dona (1932). També és autora de la versió catalana dels Sonets (1928), Cimbel·lí (1930) i Nit de Reis, de Shakespeare. Com a dramaturga estrenà L'abisme (1930), L'huracà (1935) i Avarícia (1936). Participà en el recull Escriptors de la Revolució, editat durant la Guerra Civil pel Grup Sindical d'Escriptors Catalans. Des del 1931, va ser presidenta del Lyceum Club, càrrec des del qual treballà per la formació social de la dona. |
Historial toponímic
Carme Montoriol (29.4.1998)
| Masia del segle XIX, construïda per Joan Alemany el 1870 prop de la font de la Salut. Les terres d'aquesta masia formaven part del mas Portell, documentat des del segle XV i conegut també per Corrals d'en Mimó i per Corrals Vells, avui desapareguts. El carrer dels Corrals Nous es troba a Can Roqueta, barri en què tots els vials porten noms de masies del rodal. |
Historial toponímic
Corrals Nous (29.11.2000)
Salvador Sarrà i Serravinyals (Sabadell, 1 d'abril de 1902 - Santiago de Xile, 25 d'abril de 1965). Polític, empresari i escriptor. Militant d'Esquerra Republicana, el 1936 va ser regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sabadell. En acabar la Guerra Civil, després de passar pel camp de concentració d'Argelers, s'exilià a Xile, on fundà una empresa vinatera. A Santiago va ser membre del Centre Català i de l'Agrupació Patriòtica Catalana, i un dels fundadors de l'editorial El Pi de les Tres Branques. El 1959 publicà a Mèxic el Cant a la ciutat obrera, sobre el Sabadell natal. |
Historial toponímic
Salvador Sarrà (25.10.1995)
Josep Mir i Marcet (Sabadell, 10 de març de 1858 - 20 d'octubre de 1926). Metge. Va fer el primer ensenyament als Escolapis i acabà el batxillerat als vint anys, sempre compaginant els estudis amb la feina per ajudar l'economia familiar, primer com a aprenent de barber i després com a oficial a la barberia Roig de la plaça de Sant Roc. Els estudis de Medicina els va fer a la Universitat de Barcelona i no va deixar mai l'ofici de barber fins que no assolí el títol de metge cirurgià el 1883. Va ser el fundador de la Lliga d'Higiene Escolar i l'impulsor dels serveis de Maternologia i Puericultura i durant gairebé quaranta anys va ser el metge de l'Hospital i Casa de Beneficència de Sabadell. Va presidir l'Acadèmia Catòlica en dos períodes, el 1887-1888 i el 1905-1906 i també va ser regidor de l'Ajuntament de Sabadell. Sovint va col·laborar en la premsa local i va escriure diversos opuscles sobre qüestions mèdiques, d'entre els quals destaca: Un nou establiment de beneficència, projecte de creació d'un sanatori popular per a malalties infeccioses, al paratge del Taulí, que va ser realitat el 1908. Durant la Guerra Civil, el carrer prengué el nom de Mir, un sindicalista que va morir el 1917 en els Fets de l'Obrera, al carrer de l'Estrella. |
Historial toponímic
Covadonga (últim quart del segle XIX)Doctor Mir (20.1.1928), c. delMir (6.1.1937)Médico Mir (27.5.1939), calleMetge Mir (30.10.1985)
| Comarca de Catalunya, a la regió de Barcelona, una de les tres en què és dividit el Penedès, amb capitalitat a Vilanova i la Geltrú. El relleu principal de la comarca el constitueix el massís de Garraf, solcat per nombroses valls estretes anomenades fondos, que la separa de l'Alt Penedès. Com a terra de frontera entre àrabs i cristians durant molts anys, el Garraf és terra de castells, dels quals encara es conserven els de Canyelles, el de Cubelles, el d'Olivella, el de la Geltrú i el de Ribes. La hidrografia comarcal és escassa, es redueix a la riera de Canyelles i al riu Foix. La capital, Vilanova, aplega la meitat de la població comarcal, mentre Sant Pere de Ribes i Sitges representen el 40 % i el 10 % restant es reparteix entre Canyelles, Cubelles i Olivella. El 2008, la població total de la comarca superava els 140.000 habitants. * * * El carrer del Garraf és a Ca n'Oriac, en una zona amb noms de comarques catalanes. |
Historial toponímic
Garraf (29.12.1955), calleGarraf (30.10.1985)