Tots els articles
| Municipi del Vallès Oriental, cap de comarca, situat a la riba del Congost. Ha estat cruïlla de camins des d'època romana: el de Bàrcino a Ausa, el de Tàrraco a Roma i el d'Illuro a Aquae Calidae, dels quals encara resten vestigis arqueològics. Des de l'Edat Mitjana ha estat mercat comarcal, que es manté avui dia eixamplat a gairebé tot el Vallès i als topants més pròxims de les comarques veïnes. Es celebra setmanalment cada dijous a la plaça Gran, sota la Porxada renaixentista de l'antiga llotja del gra -restaurada dels bombargeigs de l'aviació italiana que va sofrir durant Guerra Civil- i als carrers i places dels voltants. * * * La plaça de Granollers es troba situada al nou barri de Can Llong, en què els carrers porten noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Granollers (27.11.2002)
| Ricard Marlet i Saret (Sabadell, 25 de setembre de 1896 - Matadepera, 8 de juny de 1976). Dibuixant, pintor i xilògraf especialitzat en la tècnica del gravat al boix. Va ser professor de dibuix a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis i a l'Escola Sant Lluc. Durant la Guerra Civil va fer classes de manualitats a l'Institut Escola, creat per la Generalitat per reprendre l'ensenyament en el caos generat per l'aixecament militar del 1936. Marlet va participar en les activitats de la Colla de Sabadell, sobretot en les de caire més cultural, dissenyà els llibres i el logotip de les Edicions La Mirada i va il·lustrar molts programes de l'Associació de Música. Els seus boixos donaven un toc noucentista als pulcres impresos de la casa Sallent amb la qual col·laborà molts anys. En esclatar la Guerra Civil s'instal·là definitivament a Matadepera, on morí el 1976. |
Historial toponímic
Ricard Marlet (21.12.1984)
| Joan Massagué i Vilarrúbias (Sabadell, 1833 - 28 d'abril de 1901). Alcalde. Acabada l'escola primària, va seguir estudis de teoria tèxtil, però aviat es sentí inclinat cap a l'activitat política. Va ser designat alcalde en tres ocasions, durant les quals dugué a terme diverses reformes urbanístiques. Col·laborà en la construcció de l'església de la Puríssima i del santuari de la Salut. Va presidir la Caixa d'Estalvis de Sabadell els anys 1890, 1891 i 1901. El 1901, l'Ajuntament va donar el nom de Massagué al tram de carretera de Manresa que anava de la plaça de l'Àngel al carrer de Vilarrúbias. |
Historial toponímic
ManresaBolsós (meitat de segle XIX)Massagué (9.4.1901), víaMateu Morral (6.1.1937)Masagué (27.5.1939), víaMassagué (30.10.1985)
Frederic Mistral (Maiano, 8 de setembre de 1830 - 25 de març de 1914). Escriptor occità. Fou un dels escriptors occitans més rellevants de la renaixença de la llengua occitana al segle XIX. Va elaborar el Tresaur dau Felibritge, el diccionari més complet de la llengua occitana. Rebé el premi Nobel de literatura el 1904. Va establir les bases del Felibritge, moviment que situà la literatura en llengua d'oc al capdavant de les llengües minoritzades d'Europa. A Catalunya és conegut sobretot pel seu poema èpic rural Mirèio, del qual es van fer diverses traduccions al català. |
Historial toponímic
Mistral (29.12.1955), calleFrederic Mistral (30.10.1985)
| Masia de la serra de Sant Iscle, dins el terme municipal de Barberà del Vallès. En terres de la masia hi ha l'anomenat Parc Paleontològic de Can Llobateres, amb el jaciment mundialment conegut per la seva riquesa en mamífers fòssils que corresponen a un nou pis geològic del Miocè Superior, batejat com a Vallesià per Miquel Crusafont. Cal consignar a aquest jaciment la troballa de l'esquelet més complet mai conegut d'un primat fòssil anomenat driopitec, ja amb trets d'homínid, que es conserva a l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. El carrer de Can Llobateres es troba al barri de Can Roqueta, en una zona amb noms de masies del rodal. |
Historial toponímic
Can Llobateres (2.7.1964), calleCan Llobateres (30.10.1985)
| Molí de la riba dreta del Ripoll, situat uns 600 m més avall del pont de la Salut. Documentat des del segle XIII, ha estat molí fariner i paperer, però també draper, i des de mitjan XIX ha estatjat indústries tèxtils, sobretot de tints i acabats. El molí feia servir l'aigua de la sèquia Monar, que partia de la resclosa del molí de l'Amat, regava l'horta de Can Puiggener, baixava cap al molí d'en Torrella, regava l'horta Vella, entrava al molí Xic i encara feia anar el molí d'en Fontanet. Abans de ser conegut com a molí Xic, successivament s'havia anomenat molí de les Nogueres, de la Segarra, d'en Deganet, d'en Vallcorba i de l'Arderius. |
Historial toponímic
Molí Xic (29.5.2002)
Manuel Ribot i Serra (Sabadell, 21 de març de 1859 - 21 de desembre de 1925). Periodista i escriptor. Fundador del primer Centre Catalanista de la ciutat, el 1879, i de la Revista de Sabadell, el 1884, que inicialment aparegué com a publicació quinzenal i dos anys més tard es convertí en diari del vespre. En la línia d'un catalanisme moderat i catòlic, Ribot la dirigí durant més de quaranta anys. Com a secretari de la Caixa d'Estalvis de Sabadell va ser un dels impulsors de la Biblioteca, la primera que hi hagué a Sabadell, inaugurada el 1926 amb el fons llegat per Ribot de la seva biblioteca particular i una part del fons de la biblioteca de Sardà i Salvany, que la Caixa completà amb noves adquisicions. És autor de la monografia Origen y progresos de Sabadell, dels volums de poesia Idil·lis i balades i Garbuix, i de diverses obres teatrals. |
Historial toponímic
Ribot i Serra (1925), c. deRibot y Serra (27.5.1939), calleRibot i Serra (30.10.1985)
| Antigament anomenada mas Ferrer i, al segle XVI, mas Paratja quan era propietat d'aquesta família. El 1607 passà als Borgonyó, en casar-se la pubilla Maria Paratja amb Rafael Borgonyó, de Barcelona. Curiosament, la masia estatjà el rei Amadeu de Savoia durant la visita que va fer a Sabadell el mes de setembre de 1871. La masia, de teulada a dos vessants, amb dues plantes i golfes, fou enderrocada al final dels anys setanta, amb la urbanització del barri de la Concòrdia. El topònim 'passatge de la Masia de Can Borgonyó' el va aprovar l'Ajuntament de Sabadell el 25 de març de 1987. 'Can Borgonyó' forma part també del "Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya", aprovat per la Generalitat l'any 2009. Com tots els altres noms de lloc oficials, per establir-ne l'ortografia es van seguir les regles que estableix la Comissió de Toponímia de Catalunya, basades en els criteris marcats pel Grup d'Experts de les Nacions Unides en Noms Geogràfics (GENUNG). Atès que és un topònim, per escriure'l es va aplicar la normativa vigent, malgrat que el cognom hagi tingut al llarg dels segles variants com ara Borguño, Borgunyó, Borguñó... Aquest mateix criteri és el que segueix tot el nomenclàtor sabadellenc.] |
Historial toponímic
Masia de Can Borgonyó (25.3.1987)
| Masia documentada des del segle XVIII, que es trobava entre can Rull i la torre de Berardo, al nord de la carretera de Terrassa. |
Historial toponímic
Can Julià Ferrer (25.10.1995)