PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994). Escriptor, dibuixant i periodista.

Nascut a Barcelona, va viure fins als 8 anys a la masia de can Maurí, a tocar del sabadellenc santuari de la Salut, que era la casa pairal de la seva mare, Teresa Rossinyol. Cap a 1920, es traslladà amb la família a Barcelona on, superats els estudis primaris, ingressà a l'Escola Superior de Belles Arts. Va treballar com a dibuixant i com a periodista, al Diario Mercantil, a l'Avui i a revistes com L'Esquella de la Torratxa. El 1936 publicà els dos primers llibres, el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén, que ja deixen entreveure els trets més característics de la seva narrativa, l'atzar, l'absurd, la fantasia o la ironia.

El 1937 s'allistà voluntari a l'exèrcit de la República i va ser destinat a Terol, a la rereguarda com a cartògraf, on va escriure la crònica Unitats de xoc, que va publicar el 1938 amb pròleg de Carles Riba. Al final de la Guerra Civil passà a França i va ser internat al camp de concentració de Prats de Molló, del qual aconseguí evadir-se. Després d'uns mesos al castell Roissy, on es refugià amb un grup d'escriptors catalans, entre els quals hi havia Francesc Trabal, Joan Oliver, Armand Obilols i Mercè Rodoreda, s'embarcà cap a Mèxic.

A la capital asteca, hi residí 23 anys i tingué tres fills amb Rosa Artís, la seva segona dona, germana de Tísner. Es guanyà la vida treballant en una editorial i va col·laborar assíduament en les revistes dels catalans a l'exili, mentre continuava la seva obra narrativa que va anar editant a Barcelona: Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l'alta vall (1957), Demà a les tres de la matinada (1959), que amb Aquí descansa Nevares (1967) constitueixen el volum Tots els contes (1968).

El 1962, l'editorial mexicana on treballava Calders va comprar la barcelonina Montaner i Simon, i això li va facilitar el retorn a Catalunya. Arribat a Barcelona, a més de treballar en la nova filial mexicana, va reprendre les col·laboracions periodístiques, ara a revistes com Tele-Estel, Canigó i Serra d'Or, i va publicar les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964), Premi Sant Jordi, i Ronda naval sota la boira (1966). Des de 1978 torna a publicar nous contes: Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1983), De teves a meves (1984), Un estrany al jardí (1985), El barret fort (1987) i L'honor a la deriva (1992). L'èxit de públic li arribà, però, el 1979 amb Antaviana, un muntatge teatral que la companyia Dagoll Dagom va crear sobre textos narratius seus.

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, va ser investit doctor honoris causa per la UAB el 1992 i rebé el Premi Nacional de Periodisme el 1993.


Historial toponímic

Pere Calders (29.5.2002)

Ciutat de la Suïssa alemanya, capital del cantó homònim, situada a banda i banda dels rius Limmat i Sihl, a la desembocadura del llac de Zuric. D'origen celta, la ciutat és documentada des del segle II amb el nom de "Turus", que els romans convertiren en "Turicum". Zuric és el principal nucli industrial, comercial i financer de Suïssa. I és també la ciutat on el 1916 s'originà al Cabaret Voltaire el moviment Dadà, que revolucionà l'art i la cultura del segle XX. * * * El carrer de Zuric es troba al barri de Can Llong, en què els vials porten noms de ciutats europees.

Historial toponímic

Zuric (24.9.1997)

Participació dels veïns en el govern de la ciutat mitjançant la intervenció en els òrgans administratius.

Historial toponímic

Participació Ciutadana (29.3.2000)

Mas del terme de Jonqueres, documentat des del segle XV i actualment desaparegut. Era situat entre el torrent de Vallcorba i la riera de Sobarber, al sud del vell camí de Terrassa.

Historial toponímic

Mas Farriol (29.12.1955), calle
Mas Ferriol (30.10.1985)

Frank Fraser Lawton (Chorlton, Lancashire, Anglaterra, 1871) fou el director gerent de la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited, constituïda el 1911 a Toronto i coneguda com La Canadenca.

La Barcelona Traction va crear una xarxa de producció i distribució d'energia elèctrica a Catalunya que va servir per electrificar la indústria del país. Amb la formació de la societat Ferrocarriles de Cataluña, S.A.,  la companyia canadenca reblava el projecte modernitzador amb l'electrificació de les comunicacions.




Historial toponímic

Fraser Lawton (1925), c. de
Fraser Lawton (27.5.1939), calle
Fraser Lawton (30.10.1985)

Massís del Pirineu oriental, damunt la plana del Conflent, entre els rius Tet i Tec.

Historial toponímic

Canigó (29.12.1955), calle
Canigó (30.10.1985)

És l'illa més petita de l'arxipèlag toscà, a l'oest de Liorna, de poc més de dos km2 de superfície i una altitud màxima de 225 m. És de caràcter rocós i es troba coberta de la vegetació típica de la màquia mediterrània. En altre temps habitada per comunitats monàstiques de benedictins i cartoixans, i citada a l"Infern" de Dante, des de 1869 és una colònia agrícola penal. Dins la mitologia grega, les Gorgones eren tres monstres representats com a figura femenina, amb serps al cap en lloc de cabells, i amb ales. La Medusa és la Gorgona més coneguda i la més perillosa també, perquè la seva mirada deixava petrificat.

Historial toponímic

Gorgona (27.11.2002)

Martín Zurbano (Logronyo, 29 de febrer de 1788 - 21 de gener de 1845). Militar.

Va començar la carrera militar a la Guerra del Francès i durant el Trienni Liberal va ingressar a la Milícia Nacional per lluitar contra els absolutistes. A partir de 1840 es va unir a Espartero, quan aquest era regent del Regne, i, nomenat comandant general de Biscaia, va participar en el bombardeig de Barcelona el 1843. Sabadell, que s'havia rebel·lat contra Espartero el mateix dia que Barcelona, el 6 de juny de 1843, va ser objecte de la repressió dels generals Espartero, Seoane i Zurbano, encarregats de sufocar la revolta popular a Catalunya.

El 1845, en un pronunciament militar en què proclamava la constitució de 1837 i demanava el retorn d'Espartero, Zurbano va ser derrotat per l'exèrcit governamental i el van condemnar i afusellar a Logronyo.




Historial toponímic

Bulbena (mitjan segle XIX)
Zurbano (1.9.1855)
Zurbano (27.5.1939), calle
Zurbano (30.10.1985)

Masia situada prop de Sant Julià d'Altura, damunt el torrent de Ribatallada, que pertany al terme de Castellar del Vallès. Documentada també com a castell dels del segle XI, que havia pertangut als Clasquerí, senyors de Castellar, als Pera de Ribatallada i als Togores, apareix com a masia a finals del segle XIV, a mans d'una família pagesa cognominada Ribatallada, que va tenir continuïtat a la propietat fins el 1802, quan va morir solter l'últim hereu. Aleshores la propietat passà als Juliana de Castellar del Vallès, que el 1879 la van vendre a la Societat de Propietaris de la Mina d'Aigües de Sabadell. Aquesta societat, el 1895 hi construí un pantà alimentat amb la mina de Ribatallada i amb una nova mina del torrent de Gotelles. Des del pantà, l'aigua anava a terres de Can Llong, a la Mare de les Aigües, i d'allà, als clarificadors dels carrer de Vilarrúbies, des d'on era distribuïda a tota la ciutat.

Historial toponímic

Ribatallada (1955), pasaje
Ribatallada (30.10.1985)

Masia i molí de Jonqueres, a la riba esquerra del Ripoll, sota can Català, documentats des del segle XIV. El mas, conegut també per mas Ortals, al segle XVI ja era una ruïna i avui és de localització incerta. El molí fariner, que depenia del monestir de Sant Llorenç del Munt i es trobava deshabitat i mig destruït, el va arrendar Joan Samsó, el 1501, i aleshores fou conegut com a molí d'en Samsó, fins al segle XVII, que prengué el nom actual de molí de l'Amat, quan ambdues famílies es van emparentar. El carrer del Mas Carbó es troba situat al barri de Can Roqueta, zona amb noms de masies del rodal.

Historial toponímic

Mas Carbó (25.10.1989)