Tots els articles
| El Francolí és un riu petit de la conca mediterrània, d'uns 85 km de llargària. Neix a la Font Major de l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà. De fet, l'aigua que sorgeix de la cova de la Font Major prové de rieres i torrents que baixen de les muntanyes de Prades, de manera que es podria considerar que el Francolí neix abans de l'Espluga, al terme de Vimbodí. Tot seguit va cap Montblanc, Vilaverd i la Riba, on rep el Brugent, travessa la Serralada Prelitoral per l'estret de la Riba, un congost d'onze km històricament aprofitat per a la indústria paperera i tèxtil, i en surt per Picamoixons. Després travessa el Camp de Tarragona, on les sèquies per al regatge tenen una tradició romana, i arriba, canalitzat, a la capital tarragonina per desembocar a ponent del port. * * * El carrer del Francolí es troba situat al barri de Torre-romeu, en una zona de carrers amb noms de rius. |
Historial toponímic
Francolí (24.11.1955), calleFrancolí (30.10.1985)
| Masia moderna, amb teulada a dues vesants i sense cap tret arquitectònic rellevant. Es troba situada davant per davant de la masia de can Lletget, de la qual la separa la riera de Can Canyameres, i molt a prop del terme de Santa Perpètua de Mogoda. La plaça de Ca n'Hereu es troba al barri de Can Roqueta, en una zona de carrers amb noms de masies del rodal. |
Historial toponímic
Ca n'Hereu (22.12.1993)
Emília Claramunt i Cervera (Alcoi, 1897 - Barcelona, 1950). Militant anarquista, membre de la CNT. Filla del dirigent anarquista Josep Claramunt i Creus, va ser una activista destacada durant la Setmana Tràgica (1909) i la vaga de la Seydoux (1910), indústria tèxtil llanera del sabadellenc barri de Gràcia. Juntament amb Balbina Pi, encapçalà la manifestació feminista i la protesta obrera en contra de l'encariment de les subsistències, durant la vaga general de 1918. |
Historial toponímic
Emília Claramunt (27.11.2002)
José Zorrilla y Moral (Valladolid, 21 de febrer de 1817 - Madrid, 23 de gener de 1893). Poeta i dramaturg castellà. Es donà a conèixer amb la lectura d'uns versos dedicats a Larra durant el seu enterrament. Residí a França des de 1845 i en diverses etapes, a Mèxic de 1855 a 1866 i, entremig, el 1858, passà un any a Cuba. Tornà a la península el 1866 i s'instal·là a Madrid. La seva poesia es caracteritza per un viu colorisme i per l'exuberància i la musicalitat dels seus versos, que s'inspiren en llegendes i tradicions medievals i en motius històrics. Destaquen algunes obres líriques, però sobretot les llegendes, d'un gran dramatisme i una gran força descriptiva. En prosa sobresurten un llibre de memòries de la seva estada a Mèxic, La flor de los recuerdos, i la seva autobiografia, Recuerdos del tiempo viejo. |
Historial toponímic
Zorrilla (plànol Can Rull 1926), calleZorrilla (30.10.1985)
| Municipi del Pallars Sobirà, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa. La vila es troba sota el turó on hi ha les restes de l'antic castell de Rialb, que formà part del vescomtat de Castellbò i era centre de la baronia de Rialb. Fins a la primera meitat del segle XVIII, aquesta baronia havia pertangut als Pinós, senyors de Santa Maria de Barberà. El carrer de Rialb es troba situat al barri de la Roureda, en què els vials porten noms de municipis catalans pirinencs. |
Historial toponímic
Rialb (27.9.1975), calleRialb (30.10.1985)
| Nom antic de la masia de can Puiggener, avui pràcticament desapareguda, que donà nom a tot el barri. El mas fou construït com a hostal al segle XIV, al terme de Jonqueres, per esquivar els impostos que recaptava l'ajuntament sabadellenc. Primer fou conegut com a mas Boadella i més endavant com a mas Canals, fins que el 1688, Jaume Puiggener, pagès de Sabadell, va comprar el mas i les terres. Des d'aleshores, tot i que amb el pas del temps va canviar de propietat, sempre mantingué el nom de can Puiggener. |
Historial toponímic
Simancas, calleMas Canals (18.7.1979)
| Francesc Trabal i Benessat (Sabadell, 5 de maig de 1899 - Santiago de Xile, 8 de novembre de 1957). Periodista i novel·lista, membre del Grup de Sabadell. La seva obra destaca per l'audàcia dels plantejaments narratius, per l'humor i per la sensualitat. Fou redactor en cap del Diari de Sabadell i col·laborà en La Veu de Catalunya, La Publicitat, Mirador, Meridià, D'Ací i d'Allà... S'estrenà amb L'any que ve (1925), llibre d'acudits il·lustrats que encetava les Edicions La Mirada, on també publicà L'home que es va perdre (1929) i Judita (1930). I, successivament, Quo vadis Sánchez? (1931), Era una dona com les altres (1932), Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon (1933). El 1936 va obtenir el Premi Crexells amb Vals. La seva única incursió al teatre és Els mediocres, que s'estrenà el 1931 al Casinet de la Creu Alta. Durant la guerra, a Barcelona va ser un membre actiu de l'Agrupació d'Escriptors Catalans, secretari de la Institució de les Lletres Catalanes i organitzador del Servei de Biblioteques al Front. Exiliat a França, gestionà el refugi per a escriptors de Roissy-en-Brie. A finals de 1939 s'embarcava cap a Amèrica, en un camí sense retorn. A Xile va crear l'Instituto Chileno-Catalán de Cultura i va ser director del Pen Club xilè. Va promoure iniciatives editorials com El Pi de les Tres Branques i Ediciones Rapa Nui, per a infants, i va ser gerent de l'editorial American Playbook. També va col·laborar en les revistes catalanes de l'exili: Germanor, La Nostra Revista i Catalunya. El 1947 va publicar la seva darrera novel·la: Temperatura. Francesc Trabal era germà de Josep M. Trabal i Benessat (Sabadell, 20.1.1894 - Santiago de Xile, 1981), advocat, traductor i dibuixant, membre també de la Colla de Sabadell, que signava les caricatures amb el pseudònim Tramuntana. |
Historial toponímic
Sant JuliàFrancesc Trabal (21.12.1984)
| Masia documentada des de 1055 com a masia de Sobarber i més endavant com a Torre Cremada. Al segle XV, Pau Feu, fuster de Santa Eulàlia de Ronçana, adquirí la hisenda, que s'estenia pels termes de Jonqueres i de Sant Julià d'Altura, i va rehabilitar la masia; però molt aviat, al segle següent, havia passat ja a mans dels Olzina. El Can Feu actual s'edificà sobre els fonaments de la vella masia de Sobarber durant el segle XIX i, segons la llegenda, fou fruit d'una juguesca entre tres cosins per determinar qui construiria el "castell" més impactant. Josep Nicolau d'Olzina va perdre l'aposta, però ens deixà l'espectacular masia fortificada de Can Feu que coneixem avui, envoltada d'un bosc sumptuós fins a la Guerra Civil. |
Historial toponímic
pg. de Can FeuCan Feu (27.5.1939), paseo deCan Feu (30.10.1985)
Carme Obradors i Domènech (Sabadell, 15 de març de 1925 - 15 de febrer de 1986). Assistenta social. Carme Obradors va ser una assistenta social de la primera promoció de l'Escola Catòlica sabadellenca. Va treballar per a Càritas en la promoció social als barris de Sabadell. Fruit del seu treball al barri de Campoamor és la tesi El sudoeste de Sabadell, que va ser finalista del Premi Nova Terra del 1964 i es va publicar el 1966 amb el títol de La integración del suburbio en la comunidad urbana. Va col·laborar també en diverses publicacions ciutadanes, com Eufòria, Alba o Sabadell, i durant divuit anys va treballar com a assistenta social a la Mútua d'Assegurances de Terrassa. |
Historial toponímic
Carme Obradors (27.11.2002)
| Lejzer Ludwik Zamenhof (Bialystok, 15 de desembre de 1859 - Varsòvia, 14 d'abril de 1917). Oculista, lingüista i escriptor polonès, d'origen jueu, creador el 1887 de l'Esperanto, nom que prové del pseudònim que feia servir en les seves obres. Va escriure poesia, assaig i obres gramaticals en rus, jiddisch, esperanto, polonès, francès i alemany. Traduí a l'esperanto la Bíblia i obres de Goethe, Schiller, Heine, Shakespeare, Gogol i Andersen. El 1909 assistí al Congrés Universal d'Esperanto que se celebrava a Barcelona, on conegué Francesc Layret, que féu el discurs de benvinguda. |
Historial toponímic
Nord (últim quart del segle XIX)Doctor Zamenhof (14.7.1912), rda. delAlcázar de Toledo (27.5.1939), ronda delZamenhof (30.5.1979)