PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Riu d'Aragó, afluent de l'Ebre. Neix al Pirineu, entra al Somontano pels Mallos de Riglos i desemboca a l'Ebre prop de Saragossa. El carrer del Gállego es troba situat a Torre-romeu, en una zona amb noms de rius i estanys.

Historial toponímic

Gállego (24.11.1955), calle
Gállego (30.10.1985)

Illa de la mar Tirrena, a la Campània, situada entre el golf de Nàpols i el de Salern. De caràcter muntanyós i litoral espadat, només té dos ports, Marina Grande i Marina Piccola. Les dues poblacions més importants són Capri i Anacapri. Fou habitada des del IV mil·lenni, en què s'hi desenvolupà una cultura d'influència balcànica. Hi van passar els grecs, en resten algunes inscripcions, i els romans. Durant la dominació romana, Capreae, va ser residència de molts emperadors, entre els quals August i Tiberi. Encara va pertànyer als monjos de Montecassino i a la república d'Amalfi i el 1284 fou conquerida pels catalans. Alfons el Magnànim la va incorporar finalment a la corona de Nàpols. * * * El carrer de Capri es troba al barri dels Merinals, en una zona on predominen les places i els carrers amb noms d'illes.

Historial toponímic

Capri (1991)

Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar, 21 de gener de 1937 - Barcelona, 21 de novembre del 2000). Polític, economista i escriptor.

Va ser ministre de Sanitat amb el govern socialista, de 1982 a 1986, catedràtic de la Universitat de Barcelona i rector de la Universitat Menéndez y Pelayo. Va ser un ferm defensor del diàleg per assolir la pau al País Basc. Morí assassinat per membres d'ETA el 21 de novembre del 2000.


Historial toponímic

Ernest Lluch (20.12.2001)

La quadra de Riu-sec, documentada des del 995, es va incorporar a Sabadell el 1471, com a compensació pel suport que la vila havia donat a Joan II, en contra de la Generalitat, durant la Guerra Civil Catalana de 1462 que s'inicià amb la revolta dels remences. L'església romànica de Sant Pau de Riu-sec, antic priorat i parròquia consagrada el 1504, havia pertangut als templers i al segle XIV va passar a l'orde militar dels Cavallers de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

Historial toponímic

Riusech (proposta de 1907), c. de
Riusech (27.5.1939), calle
Riu-sec (30.10.1985)

Advocació mariana, originària de Barcelona, lligada a l'orde dels mercedaris. Entre 1249 i 1267, al carrer Ample barceloní, s'erigí el primer temple, que fou totalment renovat el 1765 amb l'edifici barroc actual, obra de Josep Mas. La imatge de la Mercè és una talla gòtica del segle XIV, probablement de Pere Moragues. El 1637 va ser proclamada patrona de Barcelona pel Consell de la ciutat. El carrer de la Mercè es troba situat al barri del Poblenou de la Salut, on la majoria de carrers són dedicats a santuaris marians.

Historial toponímic

Merced (29.12.1955), calle
Mercè (30.10.1985)

Galileo Galilei (Pisa, 15 de febrer de 1564 - Arcetri, Toscana, 8 de gener de 1642). Físic i astrònom italià, descobridor dels cràters de la lluna, dels satel·lits de Júpiter i de les fases de Venus. La defensa del sistema eliocèntric -que la terra gira al voltant del sol i no a l'inrevés- li ocasionà problemes amb la Inquisició, que l'acusà d'heretge i l'obligà a abjurar els seus "errors" si no volia ser cremat a la foguera. Consumada l'abjuració, Galileu hi afegí amb veu gairebé imperceptible: "Eppur si muove", que venia a dir que malgrat tot la terra es movia. Amb Galileu naixia la ciència moderna i començava a recular l'obscurantisme.

Historial toponímic

Galileo (1970), plaza
Galileu (30.10.1985)

Antoni de Capmany de Montpalau i Surís (Barcelona, 24 de novembre de 1742 - Cadis, 14 de novembre de 1813). Historiador, filòleg i polític.

Estudià Lògica i Humanitats al Col·legi Episcopal de Barcelona. Als 18 anys ingressà a l'exèrcit i el 1762, amb el grau de sotstinent, participà en la guerra contra Portugal. Abandonada la carrera militar, s'instal·là a Madrid el 1775, on ocupà diversos càrrecs públics: secretari de la Real Academia de la Historia de Madrid, censor de periòdics i col·laborador del ministeri de finances. Va ser director de l'Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya i diputat de l'Ajuntament de Barcelona a Madrid, a part de mantenir una relació constant amb la Junta de Comerç de Barcelona, que el 1777 li va encarregar l'estudi de l'antic comerç i de l'antiga marina de Catalunya. Va ser també membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Capmany fou un precursor de la Renaixença catalana del segle XIX, sobretot pel seu interès per la història i per les institucions catalanes medievals.

La seva obra fonamental és l'edició de les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (1779-1792), màxim exponent de la historiografia catalana del segle XVIII.


Historial toponímic

Capmany (abans de 1872), c. de
Campmany (27.5.1939), calle
Capmany (30.10.1985)

Embassament construït sobre el Ter, al terme municipal de Susqueda, a la comarca de la Selva, aprofitant el congost format entre la serra de Montdois al nord i la de Sant Benet al sud. El pantà va ser inaugurat el 1968 i negà sota les aigües el poble de Susqueda i les masies de les valls de Susqueda i de Querós. El pantà de Susqueda, juntament amb el de Sau i el del Pasteral, formen el sistema hidrològic que uneix les comarques d'Osona i de la Selva. El carrer de Susqueda es troba la barri de Torre-romeu, en una zona on predominen els noms d'estanys i pantans.

Historial toponímic

Susqueda (20.12.2001)

Comarca pirinenca de la regió de Vic, amb serralades del Pirineu axial i del Prepirineu, que comprèn el Puigmal, de 2.913 m, màxima elevació dels Pirineus Orientals, la serra de Montgrony i la Cavallera o, més al sud, els rasos de Tubau i les serres de Matamala o de Milany. Inclou les altes conques del Ter, a la vall de Camprodon, i del Freser, a la vall de Ribes. La capital comarcal és Ripoll, que gira a l'entorn del monestir de Santa Maria, fundat per Guifré el Pelós l'any 879, origen de la vila i un dels centres monàstics més importants de la Catalunya medieval i gran focus impulsor i difusor de la cultura.

Historial toponímic

Ripollés (29.12.1955), calle
Ripollès (30.10.1985)

La primera proposta de construir un mercat d'obra per substituir el que setmanalment se celebrava a cel obert a la plaça Major (on avui hi ha el passeig de la Plaça Major) data de 1886, inclosa en el projecte d'eixampla urbana de l'arquitecte Pascual. Durant 40 anys se succeïren propostes amb vicissituds diverses que el situaven a l'hort d'en Fontanet o a l'horta d'en Duran, però no arribaren a quallar fins al 1926. Aleshores es convocà un concurs públic d'oferta de solars que s'adjudicà el de la Creu de la Mà, un terrer de forn de rajoler, popularment conegut com a Camp de la Sang. El projecte s'encarregà a l'arquitecte Josep Renom i es començà a construir el maig del 1927, però l'ordre governativa de prioritzar les obres de l'Exposició Universal de Barcelona del 1929 va retardar les comandes de columnes i embigats de ferro i el Mercat no s'enllestí fins al novembre del 1930.

El solar s'anomenava Camp de la Sang perquè el 1855 hi van afusellar vuit matiners acusats de formar part d'escamots de trabucaires que vivien del pillatge, acabada ja la segona guerra carlina. Com explica Marian Burguès, en traslladar els cadàvers amb baiards fins al cementiri del Taulí anaven deixant un rastre de sang, i d'aquí vingué el nom de Camp de la Sang.


Historial toponímic

Mercat (1930)
14 d'Abril (24.4.1931)
Reard (6.1.1937)
Mercado (27.5.1939), plaza
Mercat (30.10.1985)