Tots els articles
| El passeig es va començar a construir el 1867, sufragat amb les multes imposades als ciutadans sabadellencs detinguts arran de la revolta progressista que tingué lloc a tot Catalunya el mes d'agost d'aquell mateix any. Aleshores el capità general destituí l'ajuntament popular i féu empresonar l'alcalde Llorenç Juncà i alguns regidors, com també els primers contribuents de la vila que no havien acatat les seves ordres. Els alliberà el 5 de setembre, no sense haver-los imposat abans una quantiosa multa que ordenà dedicar-la a una obra d'embelliment de la vila. Feliu Vilarrúbias, el nou alcalde governatiu que havia substituït Juncà, va decidir que l'obra fos un passeig que unís la ciutat amb el pont de la Salut, passeig que s'havia d'anomenar d'Isabel II. Tanmateix, després de la Revolució de Setembre de 1868, amb el destronament de la reina, la Junta Revolucionària acordà donar-li el nom de passeig de la Revolució. |
Historial toponímic
Isabel II (1867)Revolució (1868)Santa Teresa (27.5.1939), paseoRevolució (30.10.1985)
| Mas i molí medievals, documentats des del segle XIV i fins al XVIII, que es trobaven prop de la confluència del Ripoll amb el torrent de Colobrers o de la Tosca, en terres que avui són de can Garriga. Possiblement el mas és el mateix que al segle XVIII apareix documentat com a castell de Baiona. El carrer del Mas Baiona es troba situat a Can Roqueta, en una zona de carrers que porten noms de masies del Rodal. |
Historial toponímic
Mas Baiona (25.10.1989)
Francesc Sabaté i Llopart (l'Hospitalet de Llobregat, 30 de març de 1915 - Sant Celoni, 5 de gener de 1960). Militant anarquista conegut com el Quico. Guerriller antifranquista del maquis, a partir de 1945 es convertí en el guerriller urbà més audaç de la CNT-FAI. Va ser mort a trets a Sant Celoni, el 1960. El carrer de Francesc Sabaté es troba a Castellarnau, barri en què la majoria de carrers porten noms de persones que s'han significat en la lluita per la llibertat i la dignitat humanes. |
Historial toponímic
Francesc Sabaté (28.4.1999)
| Masia enderrocada al final dels anys vuitanta del segle passat, que es trobava entre Santiga i Can Lletget. La plaça de Can Ferran es troba situada al barri de Can Roqueta, en una zona de carrers amb noms de masies del rodal. |
Historial toponímic
Can Ferran (22.12.1993)
| Eulàlia Garriga Casals (Sabadell, 24 d'abril de 1890 - 19 de gener de 1939). Mestra compromesa en la formació i la promoció de la dona treballadora. Eulàlia Garriga dugué a terme la seva tasca a l'Escola Nocturna del Sagrat Cor. Va destinar els seus béns a l'adquisició del Cafè de les Delícies, del carrer de la Salut, per transformar-lo en aules d'estudi i formació de les noies obreres, edifici que avui encara es coneix com a Patronat Eulàlia Garriga i que és la seu de Càritas. |
Historial toponímic
Eulàlia Garriga (27.11.2002)
| Pantà del curs mitjà del riu Aragó, al peu de la serra de Leyre, situat al límit entre Aragó i Navarra. De l'embassament de Yesa, neix el canal de Las Bardenas que porta aigua al sud de Navarra, a Las Bardenas Reales, i a la comarca saragossana de Cinco Villas, en què ha propiciat la creació de 75.000 ha de regadiu. Inaugurat el 1960, el pantà té una capacitat de 470 milions de m3 i ocupa una superfície de 1.900 hectàrees. * * * El carrer de Yesa es troba al barri de Torre-romeu, en una zona de vials amb noms d'embassaments i estanys. |
Historial toponímic
Yesa (19.11.1965), calleYesa (30.10.1985)
| Renall (Pauliac, Tolosa?, fi del segle XI - Girona, després de 1143). Gramàtic i escriptor d'origen llenguadocià, canonge de Barcelona i de Girona. Entre 1109 i 1117 consta com a notari, director de l'escola catedral i canonge de Barcelona, i el 1121 apareix a Girona exercint les mateixes funcions docents i canòniques. Participà en la conquesta de Mallorca i d'Eivissa acompanyant el bisbe de Barcelona entre 1114 i 1115, i anà amb el comte Ramon Berenguer III a Pisa i a Gènova el 1116. Estigué al servei d'Oleguer, el bisbe de Barcelona, de qui va escriure la biografia. També se li atribueix una col·lecció canònica, fruit dels seus contactes amb la cúria romana, anomenada Cesaraugustana. |
Historial toponímic
Renall (1925), c. deRenall (27.5.1939), calleRenall (30.10.1985)
| Masia medieval de Jonqueres, situada entre el camí de Terrassa i la riera de Sobarber, anomenada també en aquest indret rasa del mas Amada. El carrer del Mas Amada es troba al barri de Can Roqueta, en una zona de vials amb noms de masies del Rodal. |
Historial toponímic
Mas Amada (25.10.1989)
| Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 - Barcelona, 25 de desembre de 1933). President de la Generalitat. Després del triomf d'Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, el 14 d'abril proclamà l'Estat Català integrat en la Federació de Repúbliques Ibèriques. |
Historial toponímic
Glorias (sobre plànol, 1925), rambla de lasArrahona (sobre plànol, 1960), rambla deFrancesc Macià (21.12.1984)
| Can Fadó Vell és una masia del segle XVIII, amb teulada a doble vessant, porta adovellada i parets de tàpia, actualment en estat de ruïna, que es troba situada a l'esquerra del torrent de Canyameres. Al darrer quart del segle XIX es construí Can Fadó Nou en terres de Can Fadó Vell, darrere el barri de Torre-romeu. Els Fadó intervingueren en la política de la vila. Bernat Fadó va ser regidor de l'Ajuntament de Sabadell, del 1791 al 1799. La darrera menció del cognom Fadó entre els propietaris correspon a Joana Teresa Alzina Fadó, el 1853. El carrer de Can Fadó es troba situat al barri de Can Roqueta, en què tots els vials porten noms de masies del rodal. |
Historial toponímic
Can Fadó (2.7.1964), calleCan Fadó (30.10.1985)