Tots els articles
| Masia del segle XIII, situada a l'anomenat pla de can Roqueta, que donà nom al barri. És documentada des de 1277 com a mas Roca, i al segle XIV ja era propietat de la família Roqueta, que la mantingué fins al segle XVII, quan amb la pesta de 1652 el jurats de la vila la van confiscar per allotjar-hi els empestats. Durant molts anys ningú no hi va voler treballar la terra fins que el 1676 la va comprar Ramon Alzina, hereu de ca n'Alzina de Polinyà. Encara el 1881 passà a mans del sabadellenc Joan Fontanet i actualment pertany a la família Barata. L'avinguda de Can Roqueta constitueix l'eix transversal del barri, format per places i carrers que porten noms de masies del rodal. |
Historial toponímic
Can Roqueta (9.12.1965), avenidaCan Roqueta (30.10.1985)
| Llac situat al nord-est de la ciutat de Banyoles, al Pla de l'Estany, d'uns 2 km de llargada, una amplada que oscil·la entre 720 i 235 m i una profunditat màxima de 62 m a la part meridional. L'estany es nodreix de les aigües subterrànies procedents del Llierca i de la riera de Borró. Desguassa per cinc canals, construïts fa segles i aprofitats per a la indústria, que originen el Terri. Són els recs de Guèmol, el Major, el de la Figuera d'en Xo, el d'en Teixidor i el de ca n'Hort, que travessen el nucli urbà. La Generalitat de Catalunya va declarar l'estany de Banyoles zona integrada en el Pla d'Espais d'Interès Natural. * * * El carrer de Banyoles es troba situat a Torre-romeu, en una zona amb noms d'estanys i pantans. |
Historial toponímic
Banyoles (20.12.2001)
| Regió muntanyosa del nord del Marroc, a la costa mediterrània de l'arc de Gibraltar, que s'estén entre Tetuan i Nador. El Rif va ser protectorat espanyol des de 1912, en realitat una cessió de l'administració colonial francesa al Marroc. Habitat per nòmades berbers, de llengua i cultura amazig, va ser sotmès successivament per cartaginesos, romans, vàndals, bizantins i, al segle VI, pels àrabs. La penetració castellana s'hi inicià amb la presa de Melilla el 1497. Però els rifenys s'oposaren repetidament al domini espanyol, oposició que originà diversos conflictes armats, com el gran alçament de 1921 que acabà amb l'anomenat Desastre d'Annual i la guerra d'Àfrica, i que al capdavall provocaria la caiguda de la monarquia borbònica a l'Estat espanyol. Amb la descolonització, el Rif s'incorporà al Marroc el 1955, quan el país alauita assolí la independència. |
Historial toponímic
Rif (29.12.1955), calleRif (30.10.1985)
| Les illes Medes són un arxipèlag del Baix Empordà, format per la Meda Gran, la Meda Xica, el Cavall Bernat, els Tascons Grossos, el Medellot, els Tascons Petits i les Ferrenelles, que es troben situades a poc menys d'un km de l'Estartit. De fet són l'acabament de les calcàries del massís del Montgrí. L'arxipèlag constitueix un dels espais d'interès natural més important de la Mediterrània i és una gran reserva de fauna i flora marines. El 1990 van ser declarades Reserva Natural de les Illes Medes. La plaça de les Medes es troba al barri dels Merinals, en una zona en què predominen els noms d'illes. |
Historial toponímic
Medes (25.3.1987)
| Illa de l'arxipèlag de les Canàries. És la més àrida i la més propera a la costa africana, a tan sols 97 km. Allargassada de nord a sud, té una amplada màxima de 20 km, i amb 1.659 km 2 és la segona en extensió de l'arxipèlag. La capital és Puerto Rosario. El nom indígena de l'illa abans de la conquesta castellana era Erbane, i es trobava dividida en dos territoris dominats per les tribus de Maxorata, al nord, i Jandía, al sud, separats per la muralla de la qual encara es conserven restes a l'istme de La Pared. * * * El carrer de Fuerteventura es troba al barri dels Merinals, en una zona en què predominen els noms d'illes. |
Historial toponímic
Fuerteventura (24.11.1955), calleFuerteventura (30.10.1985)
| Fàbrica dedicada a la filatura d'estam, construïda entre 1881 i 1883 per Cuadras i Feliu a l'ermot de Sant Oleguer, a tocar del Ripoll. |
| Municipi del Vallespir, a la façana marítima de la Merenda. La vila, encarada al nord i al nord-est, s'estén en semicercle al voltant del port i és envoltada pels termes d'Argelers, Banyuls i Portvendres. Des del segle XVI va ser un actiu centre pesquer especialitzat en la sardina, la tonyina i l'anxova que originà una important indústria de salaó, avui desplaçada pel turisme. L'església de Santa Maria, que data de final del segle XVII, fou construïda damunt un promontori arran de mar, adossada a una torre medieval de defensa, que actualment fa de campanar i dóna un perfil característic a la badia. Al començament del segle XX va cridar l'atenció de pintors com Picasso, Matisse, Chagall, Derain, Duffy, fet que li donà certa anomenada i ajudà a la promoció turística de la vila. El 1939, al final de la Guerra Civil, s'hi refugià Antonio Machado, que malalt i envellit hi morí al cap de pocs dies. * * * El carrer de Cotlliure es troba a Can Llong, barri amb noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Cotlliure (20.12.2001)
| Anomenada riera de Sobarber, neix sota la masia de ca n'Ustrell, on conflueixen els torrents de la Murtra i del Fangar i baixa paral·lela a la carretera de Matadepera; pel camí rep el torrent de la Bomba i el de la Romeua abans de passar ja soterrada prop de la masia de ca n'Oriac i rera el bosquet de can Borgonyó, per enfilar l'eix Macià, la ronda de Ponent i la rambla d'Ibèria, on rep el torrent de can Feu encara sota terra; finalment, ja a cel obert, desemboca al riu Sec, tocant a la carretera de Bellaterra, molt a prop del camp d'aviació. |
Historial toponímic
Riereta (25.10.1995)
| Ciutat de Colòmbia, al nord-oest del país, centre de producció industrial -tèxtil, confecció, acer, ciment, productes químics, alimentació...-, comercial i d'alta tecnologia. El carrer de Medellín es troba situat al barri de Nostra Llar, zona de carrers que porten noms de ciutats amb indústria tèxtil. |
Historial toponímic
Medellín (24.11.1955), calleMedellín (30.10.1985)
| El Santuari de la Mare de Déu de la Fuensanta, patrona de Múrcia i la seva horta, és d'època barroca, d'una sola nau amb capelles laterals comunicades i cúpula sobre el creuer; la façana, flanquejada per dues torres és obra de l'arquitecte Toribio Martínez de la Vega i datada el 1705. El santuari va ser construït sobre una antiga ermita medieval documentada al segle XV. Malmès durant la Guerra Civil, va ser del tot restaurat el 1950, però malauradament de l'antic temple només n'ha pervingut la imatge de la Mare de Déu, del segle XVII, mentre que es van perdre el retaule i el cambril, obra de l'escultor marsellès Antoine Dupar, que dataven de 1722. |
Historial toponímic
Fuensanta (29.12.1955), plazaFuensanta (30.10.1985)