Tots els articles
| Josep Regàs i Ribera (Barcelona, 1804/5 - Sabadell, 22 de gener de 1875). Eclesiàstic. Arribat a Sabadell el 1846, va ser ecònom i després rector de la parròquia de Sant Fèlix. Va intervenir decisivament perquè el general Concha no entrés a Sabadell amb les seves tropes després de la revolta de quintes de 1854, any en què també destacà durant l'epidèmia de còlera que patí la ciutat per la seva solidaritat i el seu humanitarisme. Va ser membre de les juntes d'Instrucció Primària, de la Casa de Caritat i de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, de la qual va ser vicepresident entre 1859 i 1875. |
Historial toponímic
c. de Regàs (1884)Regás (27.5.1939), calleRegàs (30.10.1985)
| És el quart dels planetes del sistema solar segons la proximitat al Sol i és un dels astres més brillants del cel. Forma part dels planetes tel·lúrics, de naturalesa rocosa, com la Terra, i té dos satèl·lits naturals o llunes, Fobos i Deimos. Mart ja fou conegut des de l'antiguitat, els egipcis l'anomenaven el Vermell i els babilonis el coneixien per l'Estrella de la Mort, i tant grecs com romans l'identificaren amb el déu de la guerra. El color roig del planeta va fer que l'associessin amb la sang, la guerra i la mort. Encara avui se l'anomena a vegades Planeta Roig. |
Historial toponímic
Marte (6.12.1956), calleMart (30.10.1985)
| Francesc Eiximenis (Girona, 1327-32 - Perpinyà, 1409). Escriptor. La seva obra és un fidel reflex de la societat catalana del segle XIV. És conegut sobretot pel "Llibre de les dones". |
Historial toponímic
Eiximeniç (1925), c.Eiximenis (27.5.1939), calleFrancesc Eiximenis (30.10.1985)
| Centre d'esquí del Pirineu aragonès, prop del port de Somport, al municipi de Canfranc i tocant a la frontera francesa. Inaugurat el 1928, és una de les estacions d'esquí més antigues de l'Estat espanyol. Avui és una estació de marcat caràcter familiar, que compta amb una gran zona per a esquiadors debutants i es troba completament arrecerada del vent per la seva especial configuració orogràfica. * * * El carrer de Candanchú es troba situat a la Plana del Pintor, en una zona amb noms de relleus muntanyosos. |
Historial toponímic
Candanchú (9.12.1965), calleCandanchú (30.10.1985)
| Vapor construït, el 1877, per l'industrial tèxtil Josep Vila i Fusté (Sallent, 1822 - Sabadell, 1906). El passatge de Vila i Fusté va ser obert sobre el solar que ocupava l'antic vapor. |
Historial toponímic
Vila i Fusté (28.11.2003)
Walter Benjamin (Berlín, 15 de juliol de 1892 - Portbou, 26 de setembre de 1940). Filòsof, crític literari i traductor alemany d'origen jueu. Col·laborador de l'anomenada Escola de Frankfurt, va evolucionar des del misticisme jueu fins al materialisme històric. A part dels seus assaigs, són conegudes les traduccions que va fer de Balzac, Marcel Proust i Baudelaire, i la seva obra La tasca del traductor és tot un referent de la teoria de la traducció. Entre la seva obra assagística, el 1920 va escriure El concepte de la crítica d'art dins el romanticisme alemany, que li valgué un cum laude a la universitat de Berna. Fins a 1925 va preparar la tesi doctoral Origen de la tragèdia alemanya, rebutjada per la universitat de Frankfurt i publicada el 1928. Des de 1933, després de l'assalt de Hitler al Reichstag i la persecució de jueus i intel·lectuals d'esquerres, es va veure obligat a escriure amb pseudònim i a emigrar a París i a Nova York. El gener de 1940, de retorn a París, va escriure el seu darrer llibre, Tesis sobre la filosofia de la història, que restà inacabat. L'agost de 1940, després d'obtenir un visat per viatjar als Estats Units, se n'anà sud avall, estalonat pels nazis, per travessar la península Ibèrica i embarcar-se a Portugal. Però Benjamin va morir a Portbou el 26 o el 27 de setembre, en circumstàncies no aclarides, després que la policia franquista hagués interceptat el grup de jueus en què s'integrava. Algunes fonts han atribuït la seva mort al suïcidi, per evitar que la policia espanyola el lliurés a la Gestapo. A Portbou, davant el cementiri on és enterrat, el memorial Passagen, de l'escultor Dani Karavan, recorda Benjamin i tots els que com ell s'hagueren d'exiliar, perseguits per raons ètniques, culturals o polítiques, en cerca de la llibertat. Un vidre clou arran del penya-segat l'escala corredor del memorial amb paraules del mateix Benjamin: "És tasca més àrdua honrar la memòria dels éssers anònims que la de les persones cèlebres. La construcció històrica està consagrada a la memòria de qui no té nom". |
Historial toponímic
Walter Benjamin (28.4.1999)
| Antoni Pau Centena (Serrallonga, 16 de maig de 1616 - Barcelona, 11 de desembre de 1691). Sacerdot. Va estudiar a les universitats de Perpinyà, València, Barcelona i Salamanca, i s'especialitzà en teologia. Ordenat sacerdot el 1643, va ser nomenat rector d'Orpí, a l'Anoia, i el 1644 vingué a Sabadell per fer-se càrrec de la rectoria de la parròquia de Sant Fèlix i s'hi estigué deu anys, fins que se n'anà a Roma el 1654 i en tornà amb el nomenament de canonge degà del capítol catedralici de Barcelona. A Sabadell gestionà la vinguda d'una comunitat de frares caputxins, que van fundar el primer convent que hi hagué a la ciutat. Centena, que com a músic gaudia d'un gran prestigi, va ser el primer clergue a Sabadell que fomentà l'educació musical dels ciutadans. Va morir a Barcelona el 1691 essent canonge de la Seu. |
Historial toponímic
Centena (annexat el 1904 amb la Creu Alta), c. deGarcía Lorca (6.1.1937)Rector Centena (27.5.1939), calleRector Centena (30.10.1985)
| Ciutat i port de Provença, a la costa mediterrània, prop del delta del Roine. Fundada pels grecs de la Fòcida, pels volts del segle VI aC, amb el nom de Massàlia, va ser un important centre de civilització i la capital d'un imperi comercial i marítim que s'estenia de la Ligúria a les costes d'Hispània. Marsella és avui la segona ciutat de França, amb prop d'un milió d'habitants, i el primer port de l'Estat i de tota la Mediterrània. És també un centre industrial de primer ordre i un important nus de comunicacions del sud d'Europa. * * * El carrer de Marsella es troba situat al barri de Can Llong, zona amb noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Marsella (24.9.1997)
| Francesc Casañas i Riera (Sabadell, 31 de maig de 1890 - 6 de maig de 1969). Fotògraf i industrial corder. Acabats els estudis als Escolapis, es va incorporar a l'empresa de corderia dels seus pares i, encara adolescent, s'aficionà a la fotografia. Des d'aleshores, alternà l'activitat d'industrial amb l'afició fotogràfica. Treballà de repòrter gràfic per a diaris i revistes de Sabadell, Barcelona i Madrid, en publicacions com Diari de Sabadell, La Vanguardia, El Matí, D'Ací i d'Allà, El Mundo Gràfico, Blanco y Negro... A part, conreà la fotografia documental i recollí una extensa col·lecció d'imatges ciutadanes que avui constitueixen un viu testimoni gràfic de la història sabadellenca. Juntament amb Lluís Mas, va emprendre la confecció d'un inventari fotogràfic artístico-religiós de la nostra comarca. Amb la màquina al coll, recorrent esglésies, ermites i santuaris vallesans, van reunir una considerable col·lecció fotogràfica d'art religiós. Malauradament, una part dels clixés van ser destruïts en esclatar la guerra, però la comissió de cultura municipal va ser a temps de salvar la resta. Quan va morir, el 1969, la seva família va fer donació del seu arxiu fotogràfic, constituït per més de 8.500 clixés sobre Sabadell i el rodal, al Museu de la Ciutat, del qual Casañas havia estat fundador i membre del Patronat fins que morí. L'Arxiu Casañas, que recull imatges que van des de 1909 fins a 1936, avui es troba dipositat a l'Arxiu Històric de Sabadell. |
Historial toponímic
Pelayo (annexat de Barberà el 19.2.1959), calleRey Pelayo (18.2.1960), calleFrancesc Casañas (30.10.1985)
| És un dels set primers establiments de la Creu Alta, construït el 1772 per Josep Camps i Sales, pagès de Sant Julià d'Altura. El carrer de Can Camps es troba situat a Can Roqueta, barri amb noms de masies del terme. |
Historial toponímic
Can Camps (25.10.1989)