Tots els articles
| Casa de construció moderna, entre masia i torre d'estiueig, amb algun tret modernista, situada a la part baixa del torrent de Sant Nicolau, molt a prop de Torre-romeu. La van enderrocar a finals del segle XX, juntament amb alguns habitatges que formaven un petit raval. El carrer Can Polit es troba al barri de Can Roqueta, en què els vials porten noms de masies del rodal. |
Historial toponímic
Can Pulit (2.7.1964), calleCan Polit (30.10.1985)
| A Mariña és una comarca costanera gallega de la província de Lugo, que agafa tota la riba cantàbrica, des de la frontera amb Astúries a l'est fins al límit comarcal amb Ortegal a l'oest. Pertanyen a la comarca d'A Mariña els pobles de Ribadeo i Trabada, que mantenen una relació especial de cooperació amb Sabadell. |
Historial toponímic
Mariña Lucense (29.5.2002)
| Antic carrer Alt de la Riereta, perpendicular al curs més alt de la Riera de Sobarber. Avui la Riereta o riera de Sobarber passa soterrada, però els dos carrers paral·lels, Alt i Baix de la Riereta, corrent amunt i corrent avall, marcaven el sentit del curs de l'aigua. |
Historial toponímic
Riereta Alta (annexat el 1904 amb la Creu Alta) c.Riera Alta (27.5.1939), calleRiera Alta (30.10.1985)
| Matilde Montcusí i Peyrí (Sabadell, 10 de juliol de 1919 - 8 de desembre de 1973). Artista de varietats. Després dels estudis primaris, va anar a aprendre de cosir per ser modista, ofici que assolí ben aviat gràcies a la seva habilitat i al gust innat per la moda. En esclatar la Guerra Civil, es desplaçava cada dia a Barcelona a treballar en un gran taller de confecció d'uniformes militars per als soldats de la República. Acabada la guerra, s'introduí en el món de l'espectacle com a meritòria en la revista de la famosa Celia Gámez, però aviat destacà i creà el seu propi espectacle, que triomfà als principals teatres i sales de festes de Sabadell, Barcelona, Madrid, València, Bilbao, París, Lisboa i Oporto. Maty Mont va morir als 54 anys, afectada d'una leucèmia. El seu enterrament va constituir una gran manifestació de dol ciutadà. |
Historial toponímic
Cottolengo (annexat de Barberà el 1959), calleMaty Mont (30.10.1985)
| Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - 4 de juliol de 1895). Comediògraf, dramaturg, poeta i empresari teatral, conegut com a Serafí Pitarra. És el màxim representant del teatre català romàntic i gran revitalitzador del gènere popular amb obres de caire humorístic i satíric. |
Historial toponímic
Frederic Soler (1925), c. deFederico Soler (27.5.1939), calleFrederic Soler (30.10.1985)
| Masia, amb finestrals gòtics, de l'antic terme de Sant Julià d'Altura, que donà nom al barri. La família Oriac és documentada a Sabadell des del 1542 fins al segle XIX. El 1578, Antic Oriac adquirí el mas Boadella, que amb els temps prendria el nom de ca n'Oriac. |
Historial toponímic
Can Oriach (29.12.1955), plazaCa n'Oriac (30.10.1985)
| Torrent de la Romeua és el nom que pren el torrent de Mas Canals quan entra en terres de Ca n'Oriac, el curs del qual segueix la direcció sud-oest fins a desguassar a la Riereta o riera de Sobarber. |
Historial toponímic
Romeua (27.11.2002)
Rafael del Riego y Tuñas (Santa Maria de Tuñas, Astúries, 9 d'abril de 1785 - Madrid, 7 de novembre de 1823). Militar asturià. Riego va intervenir en la guerra contra Napoleó i va ser fet presoner a França, on va rebre la influència ideològica del liberalisme. De retorn a Espanya, el 1819 va ser destinat a Andalusia, a l'espera d'embarcar cap a Amèrica per sufocar les rebel·lions a les colònies. L'1 de gener de 1920, Riego, que havia participat en les conspiracions liberals contra el règim absolutista de Ferran VII, es va pronunciar públicament a favor de la Constitució de Cadis de 1812 i va recórrer Andalusia amb la seva columna animant els liberals a la insurrecció. Davant l'èxit de la proclama, a la qual s'havien afegit la Corunya, Barcelona, Saragossa i Pamplona, Ferran VII acabà acceptant la Constitució de 1812. S'obria així el Trienni Constitucional de 1820-23, que acabà amb la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís per restablir l'absolutisme. Riego, que resistia a Andalusia, fou finalment capturat i condemnat a mort. |
Historial toponímic
Mataró (1841 aprox.)Caritat (meitat segle XIX)Riego (1.9.1855)27 de Enero de 1939 (24.11.1939), calleRiego (30.5.1979)
| La carretera de Sabadell a Matadepera es va inaugurar el 1889 un cop eixamplat i asfaltat el camí que unia ambdues poblacions, que no era sinó un tram del camí ral de Barcelona a Manresa. El camí ral venia de Barcelona pel coll de Montcada i per Barberà, Sabadell, la Creu Alta, Sant Julià d'Altura i Matadepera arribava a la Barata, franquejava la serra de l'Obac i baixant al Pont de Vilomara, feia cap a Manresa. El tram urbà de la carretera de Matadepera no és res més que la prolongació de l'avinguda que vertebra el barri de Ca n'Oriac, fins al límit del terme municipal. |
Historial toponímic
Sabadell a Matadepera (aprovada el 1893)Matadepera (30.10.1985)
| Frederic Rahola i Trèmols (Cadaqués, 18 de juliol de 1858 - 10 de novembre de 1919). Economista, polític i escriptor. Estudià Dret a Barcelona i es doctorà a Madrid. De 1890 a 1902 va ser secretari general del Foment del Treball Nacional, càrrec des del qual defensà les reivindicacions econòmiques dels industrials catalans i mantingué una decidida actitud proteccionista. El 1901 va fundar la revista Mercurio, dedicada a la promoció del comerç amb Amèrica, i dos anys més tard encapçalà la delegació espanyola a l'Amèrica del Sud per promoure els productes industrials catalans. Militant de la Lliga Regionalista, el 1905 va ser diputat per Barcelona i el 1907 per Igualada, mentre que de 1910 a 1918 va ser senador per Girona. Aficionat a la literatura, participà en diversos jocs florals i el 1917 el van proclamar mestre en gai saber. Va ser fundador de l'Institut d'Estudis Americanistes, president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i membre de l'Acadèmia de les Bones Lletres. |
Historial toponímic
Frederic Rahola (1925, sobre plànol), c. deRahola (27.5.1939), calleFrederic Rahola (30.10.1985)