Tots els articles
| Ramon Jové i Brufau (Sabadell, 7 de juny de 1897 - Barcelona, 19 de juliol de 1936). Metal·lúrgic, militant de la CNT i més endavant de la UGT. Els anys de la dictadura de Primo de Rivera formà part del Comitè Nacional de la CNT i fou empresonat durant la vaga general de 1930. Més tard, amb la reorganització dels socialistes que incorporaren antics membres de la CNT, Jové entrà a la Unió Socialista de Catalunya i n'arribà a ser un dels dirigents. El 1929 havia estat cofundador de les Edicions La Fona, l'editorial sabadellenca en què va publicar L'ideal obrer, la democràcia i l'anarquisme. Va col·laborar també en el setmanari El Federal i en Justícia social. Jové va ser una de les primeres víctimes de la Guerra Civil, ja que morí el 19 de juliol de 1936 a la plaça de Catalunya de Barcelona, quan s'enfrontava als sediciosos aixecats contra la República. |
Historial toponímic
Cid Campeador (24.11.1955), calleRamon Jové (30.10.1985)
| Marie Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - Sallanches, Alta Savoia, 4 de juliol de 1934). Nom amb què és coneguda Marya Sklodowska, física i química francesa d'origen polonès. El 1895 es casà amb Pierre Curie, de qui prengué el cognom i amb qui compartí investigacions que els van portar al descobriment de la radioactivitat del tori, el 1897, i més endavant a l'aïllament del radi i el poloni. El 1906, en morir el seu marit, Marie Curie va ocupar la seva càtedra a la Sorbona; era la primera dona de l'estat francès que accedia a una plaça semblant. El 1903 compartí el Premi Nobel de Física amb Pierre Curie i Henri Becquerel, pel descobriment de la radioactivitat, i el 1911 rebé el Nobel de Química per l'aïllament del radi pur. La contribució de Marie Curie a la física moderna ha estat determinant, però també ho han estat els camins que ha deixat oberts per a nous descobriments. |
Historial toponímic
Marie Curie (28.4.1999)
Jeroni Batlle i Torrella (Matadepera, 1589 - la Seu d'Urgell, 1629). Monjo agustí matadeperenc, doctor en teologia i afamat predicador. Va ser rector del Col·legi de Sant Guillem de Barcelona, vicari provincial del Principat de Catalunya, prior del convent dels agustins de Lleida i lector d'escriptura de la Catedral d'Urgell. |
Historial toponímic
Fray Batlle (annexat el 1904 amb la Creu Alta), c.Salmerón (6.1.1937)Fray Batlle (27.5.1939), calleFra Batlle (30.10.1985)
| Ramón de Campoamor y Campoosorio (Navía, 24 de setembre de 1817 - Madrid, 11 de febrer de 1901). Poeta asturià postromàntic i polític moderat. Va ser governador de València, diputat a Corts i membre de l'Academia Española. El barri de Campoamor va néixer a final dels anys 40 en terres de can Font del Pla, allunyat del nucli urbà i completament desconnectat de la ciutat. Els primers pisos es van construir entre els actuals carrers de Campoamor, Goya, Lluís Creus i el passeig d'Espronceda. Més endavant, al mateix carrer de Campoamor es va construir el grup Sant Pau, un total de quatre-cents seixanta-tres pisos repartits en vint-i-cinc blocs. |
Historial toponímic
Campoamor (1925), c. deCampoamor (27.5.1939), calleCampoamor (30.10.1985)
Maria Vinyes i Mayola (Banyoles, 21 de febrer de 1902 - Sabadell, 1 de novembre de 1989). Professora. Després de fer els estudis primaris a Banyoles, estudià a l'Escola de Magisteri de Barcelona i el 1923 va venir a viure a Sabadell. Va ser una de les primeres professores de català -tenia el carnet núm. 3 firmat per Pompeu Fabra- i funcionària municipal. Durant la República va ser secretària del Laboratori Psicotècnic Municipal, professora de l'Escola d'Infermeres de la Generalitat i secretària del Servei d'Orientació Professional de l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis. En acabar la Guerra Civil fou depurada del seu càrrec municipal "per delictes politicosocials i d'opinió". Quaranta anys després, va ser rehabilitada pel primer ajuntament democràtic, el 1979. |
Historial toponímic
Maria Vinyes (23.7.2004)
| Passatge d'accés a l'EP de Can Puiggener, que es va construir sobre els terrenys d'una antiga vinya. |
Historial toponímic
Viña (1955), pasaje de laVinya (30.10.1985)
| Ramon Amadeu i Grau (Barcelona, 1745 - 1821). Escultor barceloní que residí un temps a Olot, abans i durant la Guerra del Francès. Fonamentalment la seva obra consta d'imatges de culte i figures de pessebre. Les talles són d'estil barroc amb orientacions neoclàssiques. Però Amadeu és conegut sobretot per les figuretes de pessebre, de terra cuita policromada, i se'l considera el màxim representant del pessebrisme a Catalunya. Les seves figures de pessebre es conserven a Barcelona, al Museu d'Història de la Ciutat i a d'altres museus barcelonins, i al Museu d'Olot. |
Historial toponímic
Amadeu, calleRamon Amadeu (30.10.1985)
| Marian Burguès i Serra (Sabadell, 1 d'agost de 1851 - 20 de novembre de 1932). Terrisser, escriptor i militant anarquista. Era fill d'una família de terrissers sabadellencs del carrer de la Creueta. Acabats els estudis primaris, als 9 anys començà l'aprenentatge artesanal al taller del seu pare fins que als 17 se n'anà a Mataró a perfeccionar l'ofici. El 1870, havent intervingut en la revolta popular contra les quintes, per evitar represàlies i esquivar el servei militar abandonà el país i se n'anà a Tuïr, al Rosselló, que aleshores era un gran centre de producció ceràmica. Amb l'adveniment de la Primera República i l'abolició de les quintes tornà a Sabadell, però aviat la Restauració borbònica l'obligà altre cop a fugir del país per evitar l'allistament a la Milícia. Aleshores se n'anà a Coïmbra, ciutat coneguda per les seves indústries ceràmiques. Després d'una temporada a la ciutat portuguesa, s'anà apropant a casa. Primer va fer estada a Muel, Saragossa, on perfeccionà l'art de la faiança, i després a Manises, on va aprendre la tècnica dels reflexos metàl·lics. Amb aquest bagatge i aprofitant un nou indult als desertors, el 1876 tornà a Sabadell i capgirà la manufactura terrissera familiar. Va ser en aquesta època que, interessat pel dibuix i la pintura, va intervenir en els inicis de l'Acadèmia de Belles Arts, quan no era sinó una secció de l'Ateneu i anaven d'excursió els diumenges a pintar i dibuixar en plena natura. El 1896 muntà una fàbrica de faiança al seu taller del carrer de la Creueta i l'any següent obrí la primera botiga de Faians Català a Sabadell. El 1901, en col·laboració amb el seu nebot Santiago Segura, inaugurà el Faians de Barcelona. Però aviat va fer fallida la fàbrica de faiança i Burguès s'arruïnà. S'obrí aleshores una etapa d'anades i vingudes a la Bisbal i a Caldes, fins que el 1919 retornà definitivament a Sabadell, on els amics l'ajudaren a aixecar forn i cobert al barri de la Creu Alta. Burguès era un conferenciant brillant, un apassionat per les belles arts i un gran divulgador de l'art de la ceràmica. Col·laborà en el periòdic anarquista Los Desheredados, que dirigí entre 1883 i 1884, en el setmanari L'Avenir, en el Diari de Sabadell i en El Poble. És autor de l'opuscle Estudis de terrissa catalana i sobretot de l'extraordinari Sabadell del meu record. Morí el 20 de novembre de 1932 i l'ajuntament acordà donar el seu nom al carrer del Foment, on tenia casa i taller. Però el 1939 va ser retirat per recuperar el nom antic, fins que el 1942 l'ajuntament de Josep M. Marcet va decidir donar-li el nom de Vila Cinca que encara porta avui. No va ser fins als anys de la Transició que el nomenclàtor urbà recuperà Marian Burguès, en un carreró de la Creu Alta, substituint un dels militars que s'havien aixecat contra la República. |
Historial toponímic
Lladó [Bru Lladó] (1937)Sargento Estivill (21.7.1939), pasaje delMarian Burguès (18.7.1979)
| Guido di Pietro da Mugello (Vicchio, Mugello, Toscana, 24 de juny de 1390 - Roma, 18 de febrer de 1455). Pintor italià del Renaixement, conegut com a Fra Angelico. La seva gran aportació a la pintura és el tractament de la llum, emprada de manera no naturalista sinó estètica i expressada mitjançant un ús intel·ligent del color. |
Historial toponímic
Fray Angélico (29.12.1955), calleFra Angelico (30.10.1985)
| Francesc Cambó i Batlle (Verges, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, 30 d'abril de 1947). Polític, advocat i financer. Fundador i dirigent de la Lliga Regionalista i diputat a Corts. Va protegir la cultura catalana creant, entre d'altres, la Fundació Bernat Metge, que patrocinà la traducció i l'edició catalana dels clàssics grecs i llatins. |
Historial toponímic
Cambó (29.12.1955), plazaCambó (30.10.1985)