Tots els articles
Frank Fraser Lawton (Chorlton, Lancashire, Anglaterra, 1871) fou el director gerent de la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited, constituïda el 1911 a Toronto i coneguda com La Canadenca. La Barcelona Traction va crear una xarxa de producció i distribució d'energia elèctrica a Catalunya que va servir per electrificar la indústria del país. Amb la formació de la societat Ferrocarriles de Cataluña, S.A., la companyia canadenca reblava el projecte modernitzador amb l'electrificació de les comunicacions.
|
Historial toponímic
Fraser Lawton (1925), c. deFraser Lawton (27.5.1939), calleFraser Lawton (30.10.1985)
| Massís del Pirineu oriental, damunt la plana del Conflent, entre els rius Tet i Tec. |
Historial toponímic
Canigó (29.12.1955), calleCanigó (30.10.1985)
| És l'illa més petita de l'arxipèlag toscà, a l'oest de Liorna, de poc més de dos km2 de superfície i una altitud màxima de 225 m. És de caràcter rocós i es troba coberta de la vegetació típica de la màquia mediterrània. En altre temps habitada per comunitats monàstiques de benedictins i cartoixans, i citada a l"Infern" de Dante, des de 1869 és una colònia agrícola penal. Dins la mitologia grega, les Gorgones eren tres monstres representats com a figura femenina, amb serps al cap en lloc de cabells, i amb ales. La Medusa és la Gorgona més coneguda i la més perillosa també, perquè la seva mirada deixava petrificat. |
Historial toponímic
Gorgona (27.11.2002)
Martín Zurbano (Logronyo, 29 de febrer de 1788 - 21 de gener de 1845). Militar. Va començar la carrera militar a la Guerra del Francès i durant el Trienni Liberal va ingressar a la Milícia Nacional per lluitar contra els absolutistes. A partir de 1840 es va unir a Espartero, quan aquest era regent del Regne, i, nomenat comandant general de Biscaia, va participar en el bombardeig de Barcelona el 1843. Sabadell, que s'havia rebel·lat contra Espartero el mateix dia que Barcelona, el 6 de juny de 1843, va ser objecte de la repressió dels generals Espartero, Seoane i Zurbano, encarregats de sufocar la revolta popular a Catalunya. El 1845, en un pronunciament militar en què proclamava la constitució de 1837 i demanava el retorn d'Espartero, Zurbano va ser derrotat per l'exèrcit governamental i el van condemnar i afusellar a Logronyo. |
Historial toponímic
Bulbena (mitjan segle XIX)Zurbano (1.9.1855)Zurbano (27.5.1939), calleZurbano (30.10.1985)
| Masia situada prop de Sant Julià d'Altura, damunt el torrent de Ribatallada, que pertany al terme de Castellar del Vallès. Documentada també com a castell dels del segle XI, que havia pertangut als Clasquerí, senyors de Castellar, als Pera de Ribatallada i als Togores, apareix com a masia a finals del segle XIV, a mans d'una família pagesa cognominada Ribatallada, que va tenir continuïtat a la propietat fins el 1802, quan va morir solter l'últim hereu. Aleshores la propietat passà als Juliana de Castellar del Vallès, que el 1879 la van vendre a la Societat de Propietaris de la Mina d'Aigües de Sabadell. Aquesta societat, el 1895 hi construí un pantà alimentat amb la mina de Ribatallada i amb una nova mina del torrent de Gotelles. Des del pantà, l'aigua anava a terres de Can Llong, a la Mare de les Aigües, i d'allà, als clarificadors dels carrer de Vilarrúbies, des d'on era distribuïda a tota la ciutat. |
Historial toponímic
Ribatallada (1955), pasajeRibatallada (30.10.1985)
| Masia i molí de Jonqueres, a la riba esquerra del Ripoll, sota can Català, documentats des del segle XIV. El mas, conegut també per mas Ortals, al segle XVI ja era una ruïna i avui és de localització incerta. El molí fariner, que depenia del monestir de Sant Llorenç del Munt i es trobava deshabitat i mig destruït, el va arrendar Joan Samsó, el 1501, i aleshores fou conegut com a molí d'en Samsó, fins al segle XVII, que prengué el nom actual de molí de l'Amat, quan ambdues famílies es van emparentar. El carrer del Mas Carbó es troba situat al barri de Can Roqueta, zona amb noms de masies del rodal. |
Historial toponímic
Mas Carbó (25.10.1989)
| El Francolí és un riu petit de la conca mediterrània, d'uns 85 km de llargària. Neix a la Font Major de l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà. De fet, l'aigua que sorgeix de la cova de la Font Major prové de rieres i torrents que baixen de les muntanyes de Prades, de manera que es podria considerar que el Francolí neix abans de l'Espluga, al terme de Vimbodí. Tot seguit va cap Montblanc, Vilaverd i la Riba, on rep el Brugent, travessa la Serralada Prelitoral per l'estret de la Riba, un congost d'onze km històricament aprofitat per a la indústria paperera i tèxtil, i en surt per Picamoixons. Després travessa el Camp de Tarragona, on les sèquies per al regatge tenen una tradició romana, i arriba, canalitzat, a la capital tarragonina per desembocar a ponent del port. * * * El carrer del Francolí es troba situat al barri de Torre-romeu, en una zona de carrers amb noms de rius. |
Historial toponímic
Francolí (24.11.1955), calleFrancolí (30.10.1985)
| Masia moderna, amb teulada a dues vesants i sense cap tret arquitectònic rellevant. Es troba situada davant per davant de la masia de can Lletget, de la qual la separa la riera de Can Canyameres, i molt a prop del terme de Santa Perpètua de Mogoda. La plaça de Ca n'Hereu es troba al barri de Can Roqueta, en una zona de carrers amb noms de masies del rodal. |
Historial toponímic
Ca n'Hereu (22.12.1993)
Emília Claramunt i Cervera (Alcoi, 1897 - Barcelona, 1950). Militant anarquista, membre de la CNT. Filla del dirigent anarquista Josep Claramunt i Creus, va ser una activista destacada durant la Setmana Tràgica (1909) i la vaga de la Seydoux (1910), indústria tèxtil llanera del sabadellenc barri de Gràcia. Juntament amb Balbina Pi, encapçalà la manifestació feminista i la protesta obrera en contra de l'encariment de les subsistències, durant la vaga general de 1918. |
Historial toponímic
Emília Claramunt (27.11.2002)
José Zorrilla y Moral (Valladolid, 21 de febrer de 1817 - Madrid, 23 de gener de 1893). Poeta i dramaturg castellà. Es donà a conèixer amb la lectura d'uns versos dedicats a Larra durant el seu enterrament. Residí a França des de 1845 i en diverses etapes, a Mèxic de 1855 a 1866 i, entremig, el 1858, passà un any a Cuba. Tornà a la península el 1866 i s'instal·là a Madrid. La seva poesia es caracteritza per un viu colorisme i per l'exuberància i la musicalitat dels seus versos, que s'inspiren en llegendes i tradicions medievals i en motius històrics. Destaquen algunes obres líriques, però sobretot les llegendes, d'un gran dramatisme i una gran força descriptiva. En prosa sobresurten un llibre de memòries de la seva estada a Mèxic, La flor de los recuerdos, i la seva autobiografia, Recuerdos del tiempo viejo. |
Historial toponímic
Zorrilla (plànol Can Rull 1926), calleZorrilla (30.10.1985)