Tots els articles
| Eulàlia Garriga Casals (Sabadell, 24 d'abril de 1890 - 19 de gener de 1939). Mestra compromesa en la formació i la promoció de la dona treballadora. Eulàlia Garriga dugué a terme la seva tasca a l'Escola Nocturna del Sagrat Cor. Va destinar els seus béns a l'adquisició del Cafè de les Delícies, del carrer de la Salut, per transformar-lo en aules d'estudi i formació de les noies obreres, edifici que avui encara es coneix com a Patronat Eulàlia Garriga i que és la seu de Càritas. |
Historial toponímic
Eulàlia Garriga (27.11.2002)
| Pantà del curs mitjà del riu Aragó, al peu de la serra de Leyre, situat al límit entre Aragó i Navarra. De l'embassament de Yesa, neix el canal de Las Bardenas que porta aigua al sud de Navarra, a Las Bardenas Reales, i a la comarca saragossana de Cinco Villas, en què ha propiciat la creació de 75.000 ha de regadiu. Inaugurat el 1960, el pantà té una capacitat de 470 milions de m3 i ocupa una superfície de 1.900 hectàrees. * * * El carrer de Yesa es troba al barri de Torre-romeu, en una zona de vials amb noms d'embassaments i estanys. |
Historial toponímic
Yesa (19.11.1965), calleYesa (30.10.1985)
| Renall (Pauliac, Tolosa?, fi del segle XI - Girona, després de 1143). Gramàtic i escriptor d'origen llenguadocià, canonge de Barcelona i de Girona. Entre 1109 i 1117 consta com a notari, director de l'escola catedral i canonge de Barcelona, i el 1121 apareix a Girona exercint les mateixes funcions docents i canòniques. Participà en la conquesta de Mallorca i d'Eivissa acompanyant el bisbe de Barcelona entre 1114 i 1115, i anà amb el comte Ramon Berenguer III a Pisa i a Gènova el 1116. Estigué al servei d'Oleguer, el bisbe de Barcelona, de qui va escriure la biografia. També se li atribueix una col·lecció canònica, fruit dels seus contactes amb la cúria romana, anomenada Cesaraugustana. |
Historial toponímic
Renall (1925), c. deRenall (27.5.1939), calleRenall (30.10.1985)
| Masia medieval de Jonqueres, situada entre el camí de Terrassa i la riera de Sobarber, anomenada també en aquest indret rasa del mas Amada. El carrer del Mas Amada es troba al barri de Can Roqueta, en una zona de vials amb noms de masies del Rodal. |
Historial toponímic
Mas Amada (25.10.1989)
| Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 - Barcelona, 25 de desembre de 1933). President de la Generalitat. Després del triomf d'Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, el 14 d'abril proclamà l'Estat Català integrat en la Federació de Repúbliques Ibèriques. |
Historial toponímic
Glorias (sobre plànol, 1925), rambla de lasArrahona (sobre plànol, 1960), rambla deFrancesc Macià (21.12.1984)
| Can Fadó Vell és una masia del segle XVIII, amb teulada a doble vessant, porta adovellada i parets de tàpia, actualment en estat de ruïna, que es troba situada a l'esquerra del torrent de Canyameres. Al darrer quart del segle XIX es construí Can Fadó Nou en terres de Can Fadó Vell, darrere el barri de Torre-romeu. Els Fadó intervingueren en la política de la vila. Bernat Fadó va ser regidor de l'Ajuntament de Sabadell, del 1791 al 1799. La darrera menció del cognom Fadó entre els propietaris correspon a Joana Teresa Alzina Fadó, el 1853. El carrer de Can Fadó es troba situat al barri de Can Roqueta, en què tots els vials porten noms de masies del rodal. |
Historial toponímic
Can Fadó (2.7.1964), calleCan Fadó (30.10.1985)
| Llorenç Juncà i Petit (Sabadell, 1808 - 5 de desembre de 1884). Ferreter i alcalde de Sabadell. Llorenç Juncà fou ferreter d'ofici, amb botiga al carrer de la Rosa, davant l'Ajuntament. Com a alcalde, va fer construir el cementiri de Sant Nicolau. |
Historial toponímic
Llorenç Juncà (30.4.2003)
| Arbre del grup de les coníferes (Cupressus sempervirens), de capçada alta i afuada, de fulles escamoses de color verd fosc i fruits arrodonits. Es cultiva en jardineria i, arredossat a les masies, era símbol d'hospitalitat. * * * La plaça dels Xiprers es troba al barri de Can Deu, on els carrers i les places porten noms d'arbres. |
Historial toponímic
Xiprers / Los Cipreses (8.10.1970)Xiprers (30.10.1985)
| Santuari del Remei del municipi de Caldes de Montbui, al Vallès Oriental. La primera capella data del segle XVI, però abundants troballes romanes fan pensar en un origen pagà del santuari. L'edifici actual es bastí a final del segle XIX, vorejat per la casa dels ermitans i la capella. El carrer del Remei es troba situal al barri del Poblenou de la Salut, on la majoria de vials porten noms de santuaris marians. |
Historial toponímic
Remei (29.12.1955), calleRemei (30.10.1985)
Francisco Martínez de la Rosa (Granada, 10 de març de 1787 - Madrid, 7 de febrer de 1862). Escriptor i polític liberal andalús. Fou ambaixador, diputat, ministre i cap del govern. La restauració absolutista li comportà el desterrament a la Gomera (1814) i l'exili a París (1823), durant el qual, progressivament influït pel Romanticisme, publicà Edipo, Abén Humeya i La conjuración de Venecia. El 1831, acollint-se a una amnistia, retornà a Madrid i a Granada. Publicà aleshores les seves Poesías i la novel·la històrica Doña Isabel de Solís. Amb els anys, i després d'un nou exili a París, evolucionà cap a posicions monàrquiques. |
Historial toponímic
Martínez de la Rosa (27.2.1975), calleMartínez de la Rosa (30.10.1985)