Tots els articles
| Francesc Layret i Foix (Barcelona, 10 de juliol de 1880 - 30 de novembre de 1920). Advocat i polític. Com a advocat emprengué la defensa dels treballadors i dels sindicalistes de la CNT. Va ser el principal dirigent del Partit Republicà Català i el 1919 fou elegit diputat per Sabadell. Morí assassinat davant de casa, al carrer de Balmes de Barcelona el 1920, en els moments de màxima repressió contra la CNT. |
Historial toponímic
Martí Trias (1925), c. deMartín Trías (27.5.1939), calleFrancesc Layret (18.7.1979)
| Embassament del muncipi d'Os de Balaguer, el més gran de la conca de la Noguera Ribagorçana, de 716 milions de m3 de capacitat. Amb un salt de 96 m, la central de Canelles té una potència de 150.000 kw i una producció anual mitjana de 110.166.000 kwh. Les cues del pantà era previst que arribessin a Casserres del Castell, al riu Gruart, i al Pont de Montanyana, a la Noguera, però les pèrdues que es produeixen a través de les calcàries del congost de Blancafort ho impedeixen. * * * El carrer de Canelles es troba situat a Torre-romeu, en una zona de vials amb noms d'estanys i pantans. |
Historial toponímic
Canelles (23.3.1966), calleCanelles (30.10.1985)
| Alberto Lavera Rey (Sabadell, 1980 - 1999). Monitor d'esplai i activista veïnal del Poblenou de la Salut, que va participar intensament en les activitats comunitàries del barri, dins i fora de les aules. |
Historial toponímic
Alberto Lavera (30.4.2003)
Xavier Sanahuja i Forgas (Sabadell, 5 de novembre de 1897 - Logronyo, 1959). Republicà federal. El novembre de 1926 intervingué ens els Fets de Prats de Molló, l'intent d'ocupar militarment Catalunya per proclamar-hi la República Catalana, dirigit per Francesc Macià i Estat Català. Va escriure el llibre I de Prats de Molló a la Generalitat, una visió crítica, d'un protagonista dels fets, que va aixecar molta polèmica. Després de Prats de Molló, Sanahuja visqué uns anys exiliat a Niça, regentant una tintoreria. |
Historial toponímic
Xavier Sanahuja (30.10.1985)
| Títol concedit a Ferran II de Catalunya-Aragó i a Isabel I de Castella pel papa Alexandre VI per la croada que van promoure contra els musulmans al nord d'Àfrica després de la conquesta de Granada. Amb el matrimoni de Ferran i d'Isabel, casats en secret a Valladolid el 1469, s'unien les corones de Castella i de Catalunya-Aragó tot i que cada regne mantenia la seva personalitat: lleis pròpies, llengua, duanes, hisenda... sistema que es coneixia com el de regnes associats. Durant el seu regnat, els reis catòlics van crear la "Santa Hermandad", una policia rural per lluitar contra els bandolers, van crear el Tribunal de la Inquisició, van expulsar els jueus el 1492, van acabar la Reconquesta amb l'expulsió dels musulmans del regne de Granada, van conquerir Navarra i les Canàries. Amb la descoberta d'Amèrica iniciaven l'expansió atlàntica i pel Tractat de Tordesillas, firmat el 1494, Castella i Portugal es repartien el nou món. * * * El carrer dels Reis Catòlics va ser annexat de la Creu de Barberà el 19 de febrer de 1959, amb el nom de Fernando el Católico. |
Historial toponímic
Fernando el Católico (annexat de Barberà), calleReyes Católicos (18.2.1960), calleReis Catòlics (30.10.1985)
| Poble de la Baixa Cerdanya, al municipi de Montellà-Martinet, situat entre el Segre i la serra del Cadí, i en bona part dins el parc natural del Cadí-Moixeró. El carrer de Martinet es troba situat al barri de la Roureda, en una zona amb noms de municipis pirinencs catalans. |
Historial toponímic
Martinet (2.2.1973), calleMartinet (30.10.1985)
| Francesc Izard i Bas (Sabadell, 18 de febrer de 1872 - 24 de juliol de 1957). Enginyer industrial i polític. Com a tinent d'alcalde i membre de la Comissió de Foment, emprengué el projecte d'elevar elèctricament les aigües del Ripoll fins al pla de Sabadell, de manera que el 1913 arribaren fins al dipòsit del carrer de Vilarrúbias. Intervingué també en la construcció de la Torre de l'Aigua, inaugurada el 1918, i en la constitució de la Companyia d'Aigües de Sabadell. |
Historial toponímic
Francisco Izard (1915), c. deFrancisco Izard (27.5.1939), calleFrancesc Izard (30.10.1985)
| Masia de l'antic terme de Sant Julià d'Altura, amb teulada a dos vessants, dues plantes i golfes, coneguda també com a Mas Sallent i documentada des del final del segle XVI, quan la van comprar els Amat de Palou. La compra incloïa també els molins d'en Galí i d'en Mornau i una casa a les voltes de ponent de la plaça Major. Els successors dels Amat foren els Mornau, que en vendre's la casa de la plaça el 1922 traslladaren a Can Deu l'escut pairal dels Amat, objectes d'art i algunes pertinences més, entre les quals hi havia el bressol de Fèlix Amat, el que seria bisbe de Palmira. El 1965, la Caixa d'Estalvis de Sabadell adquirí mas i terres, hi va crear el Museu d'Eines del Camp i va oferir a la ciutat el bosc de Can Deu com a espai de lleure i conservació de la natura. D'altra banda, la masia de Can Deu donà nom al nou barri que s'hi construí entre 1969 i 1973, promogut per l'empresa municipal VIMUSA. S'hi edificaren 71 blocs, amb un total de 1.201 habitatges. El nou barri acollí veïns de les últimes onades migratòries procedents del sud d'Espanya, però la majoria provenia dels barris sabadellencs més degradats i era sobretot gent jove. |
Historial toponímic
Can Deu (21.12.1984)
| Parc urbà que s'estén des dels barris de Can Deu i Sant Julià, per la Plana del Pintor i fins al Torrent del Capellà, en un continu enjardinat integrat en el sistema de corredors verds que connecten la ciutat amb el rodal mitjançant itineraris de passeig. |
Historial toponímic
Nord (30.4.2003)
| Vent càlid que bufa del sud-est, procedent del desert del nord d'Àfrica, que arriba humit a Catalunya després de sobrepassar la Mediterrània. |
Historial toponímic
Xaloc (28.11.1990)