Tots els articles

Isabel Vilà i Pujol (Calonge, 3 d'agost de 1843 - Sabadell, 23 de desembre de 1896). Mestra i sindicalista.

Capdavantera del sindicalisme al nostre país, Isabel Vilà va desplegar les activitats polítiques i sindicals a Llagostera, on s'havia traslladat la seva família, cercant millors oportunitats laborals. Obrera i filla d'obrers de la indústria surera, va intervenir en la introducció de la 1a. Internacional i el 1873 era secretària de l'AIT, l'Associació Internacional de Treballadors. Les seves intervencions als mítings exigint la reducció de jornada laboral a cinc hores diàries per als menors de 13 anys van causar un gran impacte a Llagostera.

El 1874, amb el cop d'estat del general Pavía i l'enderrocament de la Primera República, l'AIT i totes les societats obreres van ser declarades il·legals i van passar a la clandestinitat. Aleshores Vilà decidí exiliar-se a França. De tornada, el 1880, s'establí a Barcelona i va fer un gir radical a la seva  vida. Es dedicà de ple a l'ensenyament, com a professora de francès, primer, i més endavant com a directora del col·legi franco-espanyol, per a nenes, que ella mateixa havia fundat. Dos anys més tard, el 1882, s'establí a Sabadell, instada pels republicans, perquè hi dirigís una escola per a nenes inspirada en els principis de la Institución Libre de Enseñanza. Però va durar poc, perquè la Vaga de les Set Setmanes de 1883, en reivindicació de la jornada de deu hores, va malmetre el projecte. Amb tot, Vilà continuà encara uns anys fent de mestra a Sabadell, on morí el 1896.

Daniel Sanahuja i Capella (Sabadell, 25 de desembre de 1902 - 20 de febrer de 2004). Músic, compositor, musicòleg i professor de música.

Va estudiar solfeig i piano amb el pare Àngel Rodamilans a l'Escolania parroquial de la Puríssima Concepció i després entrà a l'Escola Municipal de Música, on va seguir els estudis de piano, harmonia, instrumentació i composició amb Josep Masllovet. Pere Figueres li va ensenyar a tocar el saxofon i Cassià Carles, l'oboè, i encara no havia complert els catorze anys ja tocava a la Banda Municipal. Més endavant, sota el mestratge de Lamotte de Grignon, continuà els estudis d'harmonia, composició i direcció d'orquestra.

Durant els anys vint, va formar l'Orquestrina Sanahuja, que actuava al Cinema Imperial, amenitzant les sessions de cinema mut, i a més, anava a tocar a les festes majors i als balls de societat de pobles i ciutats de Catalunya. La formació de Sanahuja s'havia especialitzat en la música de ball i havia acompanyat famoses cantants com Raquel Meller. Com a compositor, en aquesta època ja destacava en música de ball, fox, tango, etc., però també componia sardanes i himnes per a entitats sabadellenques.

Abans de la guerra va dirigir diverses corals com La Nova Estrella, La Industrial, la de la Societat Coral Colon, la de la Societat El Ciervo i la de l'Agrupació Coral Les Delícies, entre altres. Va ser, a més, pianista del cinema Cervantes, de l'Orquestra Terpsicore, de l'orquestra de jazz Pepper's Jazz Orchestra i de l'Orquestra Eureka; dirigí les companyies de sarsuela Amics de l'Art, Gracia-Sanahuja i la del Círcol Republicà Federal; va ser professor de l'Escola Municipal de Música, professor de saxofon de la Banda Municipal; professor d'oboè de la Banda de Música de l'11a Divisió. Fundà i dirigí les Edicions Musicals Arraona, que van instrumentar i harmonitzar un gran nombre de ballets populars catalans, arranjats per a cobla. I és autor de les sardanes Maria de les Neus, Salou, platja d'amors, Miquela, Plorant i rient, L'encís de Montserrat.

Al final de la guerra va ser empresonat un temps per haver compost un Himne antifeixista, dedicat als milicians del front d'Aragó. Durant la llarga postguerra va ser professor de música del col·legi del Cor de Maria, del col·legi dels Escolapis i de l'Escola Municipal de Música.

L'any 1997, l'Ajuntament li va concedir la Medalla de la Ciutat al Mèrit Folklòric i Musical.