DISSABTES POÈTICS 2026-27
Lletres i pensament
De setembre a maig
Tots els actes es faran al pati de l’Arteneu (c. de Sant Josep, 2), els dissabtes, a les 12 del migdia.
Entrada gratuïta fins a completar l’aforament

Ens plau donar-vos la benvinguda a una nova edició del cicle de Dissabtes poètics, que enguany arriba al tercer any de trajectòria. Un cicle ja consolidat, del qual ens sentim especialment orgullosos: som una de les poques ciutats que ofereix de manera continuada un espai poètic d’aquesta qualitat i, a més, d’accés gratuït.
Aquest projecte també és especial perquè pren forma en un lloc amb un fort compromís social i cultural com és l’Arteneu, que ens acull i ens recorda que la cultura és, també, fer comunitat i treballar per a una ciutat millor.
Creiem que fer cultura també és una manera de reivindicar els espais que ens defineixen. La nostra ciutat, sovint discreta i viscuda cap endins, és plena de racons singulars que mereixen ser compartits. El pati de l’Arteneu n’és un exemple.
El cicle es construeix des de la igualtat i amb un punt de partida que reivindica el talent local, amb Antoni Clapés com a primera baula: poeta, traductor i editor sabadellenc de referència. I, com a novetat d’aquest any, incorporem una festa d’inauguració amb El Premi en Vers.
Amb els Dissabtes poètics reivindiquem la poesia perquè, com va dir Adrienne Rich, “és el llenguatge que parla més enllà del que podem dir”.
Defensem la poesia com una forma d’expressió que supera el llenguatge convencional i ens fa anar a territoris nous i imprescindibles.
Gràcies per ser-hi.
Marta Farrés
Alcaldessa
Alcaldessa

19 de setembre de 2026 · 12 h · Lloc: al pati de l'Arteneu (c. de Sant Josep, 2) · Col·labora: Casa del Llibre
El premi en vers

Amb L’exoesquelet (Pagès Editors), Jèssica Ferrer Escandell va endur-se el 27è Premi de Poesia Maria-Mercè Marçal. És aquest un guardó que, l’any 2025, va inaugurar un jurat de prestigi format per Teresa Pascual, Laia Malo, Teresa Colom, Blanca Llum Vidal i Mireia Calafell.
Enguany, els Dissabtes poètics acullen la nova proposta El Premi en Vers i tenen el poemari de la jove eivissenca com a protagonista. Encetaran l’acte dues representants del jurat: Blanca Llum Vidal i Mireia Calafell, que faran una presentació que serà també un recital que celebrarà Marçal, i alguna cosa més.
Tot seguit, Escandell dirà alguns dels seus poemes i ho farà amb Diego Martínez González, amb qui comparteix Ses honorables virtuts il·lògiques, una proposta artística que combina poesia, música i experimentació escènica. Amb l’acordió com a instrument principal, activaran objectes i instruments no convencionals per construir el paisatge sonor de la paraula recitada.
S’inaugurarà així una manera de parlar dels premis de poesia que celebra els poemaris, els posa en context i fa memòria d’una genealogia. En aquest cas, la que ens duu a Maria-Mercè Marçal.
24 d'octubre de 2026 · 12 h · Lloc: al pati de l'Arteneu (c. de Sant Josep, 2) · Col·labora: La Llar del Llibre
Antoni Clapés

Els Dissabtes poètics inauguren un nou cicle a l’Arteneu que tindrà com a fil la fragilitat, un concepte que travessarà les diferents sessions de la temporada. Per iniciar aquest recorregut comptarem amb la primera baula fixa d’aquest cicle: la del poeta Antoni Clapés, una de les veus més singulars i exigents de la poesia catalana contemporània.
Segons les seves pròpies paraules:
«La fragilitat –que serà el leitmotiv d’aquest nou cicle dels Dissabtes poètics– no és una debilitat, ans un trémer íntim que ens sosté en el límit. Un alè que recorre les nostres vides, una mena de fil invisible que relliga sentiments i realitats. I que ens encoratja a l’acció, a canviar tot el que és marcit: a revoltar-nos en aquests temps tan durs que ens toca viure».
Poeta, editor i traductor sabadellenc, Antoni Clapés és autor d’una obra poètica de gran coherència i profunditat, construïda al llarg de dècades des de l’exigència lingüística, el silenci, la contemplació i la reflexió sobre els límits de la paraula. La seva trajectòria l’ha convertit en una de les figures més respectades de la poesia catalana actual.
Una invitació a pensar la fragilitat no com una mancança, sinó com una forma de lucidesa, de resistència i d’obertura al món.
He triat la Rosa Font perquè em sembla que és una de les veus més potents que tenim en la poesia catalana actual.
Ha estat i és un exemple en la construcció en el temps d’un llenguatge poètic propi, personal, transparent i molt lligat a les imatges que la naturalesa li dona.
Com ella mateixa ha escrit, «La màgia de la poesia és l’esforç constant per apropar-se als batecs esgarrinxats de la vida, a les paraules, a la música. Per atrapar-los o no. I tornar a començar».
21 de novembre de 2026 · 12 h · Lloc: al pati de l'Arteneu (c. de Sant Josep, 2) · Col·labora: Casa del Llibre
Rosa Font i Massot

Ha nascut a Sant Pere Pescador (Alt Empordà) i ha publicat uns quants llibres de poemes, d’entre els quals Aigua llunyana (2001, Premi Vila de Martorell), La llum primera (2005, Premi de Poesia Festa d’Elx), Des de l’arrel (2009, Premi Cadaqués a Rosa Leveroni), Un lloc a l’ombra (2011, Premi Carles Riba), Em dic la veu (2017), Celobert (2019, Premi Senyoriu d’Ausiàs March), Esquerda (2022), Temps el·líptic (2022, Premi Cavall Verd) i Poema del desig (2026).
I les novel·les Envia’ns un àngel (1999), L’ànima del freixe (2003), La dona sense ulls (2014, Premi de novel·la Llorenç Villalonga), amb traducció al castellà: La mujer sin mirada (2014) i Un bosc infinit (2024).
“Escric per expressar-me sense dir-me, per explorar horitzons que desconec, per teixir amb el fil de les paraules el pensament del cos, de la veu i de la terra.”
Que m’hagi triat l’Antoni Clapés és un privilegi. Admiro la seva obra perquè capta l’invisible i el travessa amb les paraules i amb el silenci, perquè els seus poemes transmeten la bellesa que hi ha en allò essencial, i per la gran força i suggestivitat del seu llenguatge depurat i precís.
I designo Roger Costa-Pau perquè la seva obra destil·la l’essència de la terra i d’un paisatge, i crea tot un món a partir d’una imatgeria pròpia i de l’ús d’una llengua depurada i sintètica:
pels camps s’estén la roentor / d’un orb galop de nit //
pertot se’ns perd la prada / i en la cletxa fonda del vent / els mots fan el tombant
pertot se’ns perd la prada / i en la cletxa fonda del vent / els mots fan el tombant
19 de desembre de 2026 · 12 h · Lloc: al pati de l'Arteneu (c. de Sant Josep, 2) · Col·labora: La Llar del Llibre
Roger Costa - Pau

Roger Costa-Pau és poeta, crític literari, assagista i dramaturg. El 2002, va publicar a València el primer llibre de poemes, Perquè res no ha estat maleït (Tàndem, 2002), el qual va merèixer el primer Premi de Creació Poètica de Paiporta. Ha estat col·laborador habitual de les pàgines de crítica literària de l’Avui i a les pàgines d’opinió d’El Punt Avui i d’algunes revistes d’art i de literatura com ara Papers d’Art, Revista de Girona, Contagi i Caràcters. L’any 2004 va arribar el segon llibre, En el llarg fendir en la nit (Pagès Editors). Més tard, el 2007, va aparèixer el volum I ser d’on no sóc (Eumo-Cafè Central). L’any 2009 va publicar I en qui, l’ofec? (XLII Premi de Poesia Joan Teixidor, 2008). Els darrers llibres de poesia publicats són Cavada pell (Llibres del Segle 2013) i Ara en veure-hi (Cafè Central, 2018). Com a dramaturg, ha publicat la peça breu Miols o música d’ambre. Actualment és director literari de l’editorial empordanesa Llibres del Segle.
El fet que la Rosa Font m’hagi triat com a poeta em produeix una satisfacció enorme. La poesia de Rosa Font m’ha acompanyat sempre, des dels meus inicis com a poeta. I amb ella m’uneix una gran complicitat poètica a tots els efectes, entre coneixences de poetes compartides, sensibilitats pròximes, l’amistat personal i un munt de recitals i actes conjunts. Admiro sense reserves la seva poesia.
Com a poeta que em demaneu que proposi trio la Susanna González Turigas. És una poeta amb una obra encara poc prolífera però per a mi de gran vàlua.
L’he coneguda fa relativament poc i m’ha fascinat la concentració i/o destil·lació de la seva veu poètica. Fins i tot com a editor m’he decidit a publicar el seu darrer llibre, En el nom, que reuneix uns poemes breus i sublims. A més, Susanna González Turigas es mou com a poeta en uns cercles poètics amb els quals m’identifico i francament m’interessen en molts sentits.
L’he coneguda fa relativament poc i m’ha fascinat la concentració i/o destil·lació de la seva veu poètica. Fins i tot com a editor m’he decidit a publicar el seu darrer llibre, En el nom, que reuneix uns poemes breus i sublims. A més, Susanna González Turigas es mou com a poeta en uns cercles poètics amb els quals m’identifico i francament m’interessen en molts sentits.
16 de gener de 2027 · 12 h · Lloc: al pati de l'Arteneu (c. de Sant Josep, 2) · Col·labora: Casa del Llibre
Susanna González Turigas

Susanna González Turigas és poeta i crítica literària. Els seus dos primers llibres són Foranies (Témenos, 2017) i Totes les veus (Témenos, 2019), llibres que han estat traduïts al castellà i publicats en edició bilingüe per l’editorial de Barcelona Animal Sospechoso, amb el títol El cuerpo del hambre (Animal Sospechoso Editor, 2024). Ha conreat la crítica literària publicant a les revistes Llavor cultural, La veu dels llibres i Quadern de les idees, les arts i les lletres, a Revista de cultura de la Fundación Pablo Neruda, Laocoonte, Revista de Estética y Teoría de las Artes de la Universidad de Valencia, Revista cultural Turia del Instituto de Estudios Turolenses i a World Literature Today (LALT). L’any 2026 es va publicar el seu tercer llibre de poesia En el nom (Llibres del segle, 2026).
Haver estat triada pel Roger Costa-Pau per participar en els Dissabtes poètics, em fa molt de goig i, alhora, molt de respecte. Estimo la seva poesia i valoro molt el seu criteri editorial. La seva poesia és molt exigent i, al mateix temps, engrescadora. Demana al lector una participació activa, desperta i creativa. Cada llibre respon a una proposta diferent on el gust per la paraula, la construcció de la imatge bella i el joc del llenguatge poètic s’exerceix amb una gran llibertat. És un referent, com a poeta i com a editor.
Del Carles Camps Mundó admiro l’honestedat i la perseverança, l’exigència ètica i estètica. Si la poesia tracta de les qüestions irresolubles, aquesta irresolubilitat no el fa defallir. Amb un to serè, ferm però contingut, reflexiona sobre la nostra naturalesa temporal i escindida. Incorpora la raó de forma crítica per desfer l’encanteri de les paraules i recuperar tossudament l’espai de la certesa, per limitat que sigui, sense perdre la força poètica. Crec que és un dels grans de la seva generació.
20 de febrer de 2027 · 12 h · Lloc: al pati de l'Arteneu (c. de Sant Josep, 2) · Col·labora: La Llar del Llibre
Carles Camps Mundó

Carles Camps Mundó (1948). La seva obra poètica ha rebut els premis Parc Taulí (2006), Carles Riba (2009), Serra d’Or de la Crítica (2014) i l’Octubre de Poesia (2017). L’any 2018, sota el títol La mort i la paraula. Obra poètica (1988-2018), va reunir els catorze poemaris publicats fins aleshores. Posteriorment ha publicat els llibres de poemes Desig de veu, Envellir en la bellesa, L’Instant inexacte i La sintaxi del domini. També té publicats alguns llibres de proses breus –Com els colors a la nit– i de textos de reflexió en què predominen els apunts sobre llenguatge i poesia, com La figuració del(s) sentit(s) o Memòria de la inquietud.
Que la Susanna González Turigas m’hagi triat com a següent convidat d’aquests Dissabtes poètics, per a mi és un honor. La Susanna és una veu poètica que, sense fer gaire soroll, està emergint amb força amb una poesia de gran voltatge filosòfic que, de moment, té com a fita expressiva el seu últim llibre publicat, En el nom.
He triat la Montserrat Rodés perquè crec que dintre del món de la poesia catalana és una de les més dignes i serioses hereves de la modernitat que neix amb el simbolisme, abraça l’expressionisme i les avantguardes i culmina amb fites poètiques com la de Paul Celan. Els seus llibres són una reflexió constant sobre el subjecte líric i els límits del dicible.
He triat la Montserrat Rodés perquè crec que dintre del món de la poesia catalana és una de les més dignes i serioses hereves de la modernitat que neix amb el simbolisme, abraça l’expressionisme i les avantguardes i culmina amb fites poètiques com la de Paul Celan. Els seus llibres són una reflexió constant sobre el subjecte líric i els límits del dicible.
20 de març de 2027 · 12 h · Lloc: al pati de l'Arteneu (c. de Sant Josep, 2) · Col·labora: Casa del Llibre
Montserrat Rodés

Montserrat Rodés (Barcelona,1951) ha publicat els llibres de poesia: La set de l’aigua (1991; Premi Miquel Martí i Pol), Riu d’arena (1992), El temps fumeja (1993), Escrits en blanc (1995; Premi Miquel de Palol), Interlínia (1999), Deleàtur (2002), Immunitats (2005), Alarma (2008), D’incertes certeses (2013), Tot és altre (2020; Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom) i Aturar-te a dalt (2024). Ha tingut cura de l’edició de Ganiveta. Antologia poètica 1964-2011 de Josefa Contijoch (2012). És autora, també, de la nouvelle Un mar imperceptible (2017). Entre les traduccions a altres llengües, cal destacar Ontens minúsculos (2024), antologia de la seva obra poètica, que ha estat traduïda al portuguès i editada al Brasil. Ha estat guardonada amb el Premi Cadaqués a Quima Jaume 2024 en reconeixement a la trajectòria literària.
Estic contenta que en Carles Camps Mundó m’hagi triat, perquè el considero un referent indiscutible de com cal concebre i entendre el fet poètic. La seva poesia es caracteritza per un pensament lúcid i concís que reflexiona sobre l’existència. Pensament que aconsegueix traslladar a uns nivells elevadíssims de llenguatge, tot convertint la paraula en matèria poètica.
He triat en Josep Maria Fulquet perquè considero que és un poeta d’exquisida sensibilitat. Els seus versos reflexionen entorn de temps i memòria, amb una mirada nítida i, alhora, pertorbadora. Una poètica que desprèn un llarg i intens alè, de bellesa inquietant. Tant la seva obra més creativa com la seva faceta traductora d’autors universals són d’alta volada.
17 d'abril de 2027 · 12 h · Lloc: al pati de l'Arteneu (c. de Sant Josep, 2) · Col·labora: La Llar del Llibre
Josep Maria Fulguet

Josep Maria Fulquet (Barcelona, 1948) és doctor en Filologia Romànica i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona. Ha passat prop de vint anys a l’ensenyament superior i ha treballat com a assessor lingüístic a TV3-Televisió de Catalunya. Ha traduït novel·la, poesia i teatre, sempre per encàrrec editorial i quan aquest encàrrec ha estat del seu gust. Ha traduït, entre altres, Y. Mishima, John Updike, H. G. Wells, Norman Mailer, F. Scott Fitzgerald, Hugo Hamilton, Leopold S. Senghor i, més recentment (en col·laboració amb Eduard Santiago), les Elegies de Duino i els Sonets a Orfeu, del poeta alemany R. M. Rilke (Editorial Flâneur: Barcelona, 2020 i 2023, respectivament). La seva versió de Birthday Letters (Cartes d’aniversari), del poeta anglès Ted Hughes, va ser guardonada, l’any 2000, amb el Premi de la Crítica de Serra d’Or en la modalitat de traducció. La seva trajectòria com a poeta ha estat discontínua: després de Perillosa riba (1978, amb una carta-pròleg de Joan Vinyoli) i Platges de temps (1980), va venir un silenci de vint-i-sis anys fins a De plata pur (2007). Les catorze elegies de Morir com un riu (2016) li van valer el premi Miquel de Palol, i aquest mateix any va publicar Natura d’infinit. El recull Ample vol de la nit va ser premi Carles Riba de l’any 2017. I Domini fosc va merèixer el premi Pare Colom 2021. L’últim recull publicat fins ara és A cada pas dient adéu (2023).
Així mateix, és autor d’un assaig, Shakespeare en la veu dels traductors catalans, un estudi sobre la recepció de William Shakespeare a Catalunya (Editorial Afers:Catarroja, País Valencià, 2017).
Així mateix, és autor d’un assaig, Shakespeare en la veu dels traductors catalans, un estudi sobre la recepció de William Shakespeare a Catalunya (Editorial Afers:Catarroja, País Valencià, 2017).
Sento un gran respecte i una admiració profunda per l’obra de Montserrat Rodés; crec que, amb les lògiques diferències formals, la poesia de la Montserrat –tan delicada, essencial, profunda– i la meva tenen moltes coses en comú: l’exploració de les capes més fondes del jo i de tot allò que procedeix de la nostra vida sensitiva des de la més remota infantesa. Tot expressat en un llenguatge que té la perfecció i la duresa del diamant. Per tot això, i pel seu natural discret i reservat, és un honor que hagi pensat en mi per acompanyar-la en aquest viatge.
Per què he triat la Núria Mirabet? Doncs perquè em sembla que és una de les autores l’obra de la qual personalment em suscita més interès de lectura i més repte de comprensió. Com manifesta P. Gimferrer en el pròleg al seu primer llibre, en tots els poemes dels llibres publicats fins ara hi ha “un saqueig imaginístic” de la realitat, i de la seva concreció formal –començant per la fascinació que els títols poden exercir sobre el lector–, que desvetlla la complexitat del seu jo poètic.
15 de maig de 2027 · 12 h · Lloc: al pati de l'Arteneu (c. de Sant Josep, 2) · Col·labora: Casa del Llibre
Núria Mirabet

Núria Mirabet, nascuda a Barcelona el 1966. (Biografia triada per la poeta i que apareix en tots els seus llibres)
Estic gratament sorpresa i agraïda que el Josep Maria m’hagi passat el testimoni perquè, tot i que no compartim estètiques, sí que pensem el fet poètic d’una manera similar, que fa que, de tant en tant, ens prenguem un cafè i discutim sobre les nostres mirades divergents que m’ajuden a reflexionar i a repensar la poesia.
Com que tanco el cicle i és un desideràtum sense efectes pràctics, avui, 8 de juliol, dia rècord de temperatura nocturna, un dia infernal, em recorda Dante; però no, no el convocaria a ell, sinó a Homer per poder dialogar sobre algunes quantes coses... (el meu tercer llibre va sobre Penèlope justament... i Cassandra i Eco).

Un cafè amb... Col·legi d'Enginyers de Catalunya. Delegació Vallès (c. de la Indústria, 18)
Dissabtes poètics: Arteneu (c. de Sant Josep, 2)
Club de lectura. Biblioteca Vapor Badia (c. de les Tres Creus, 127)
Rebost dels clàssics. Col·legi Enginyers de Catalunya. Delegació Vallès (c. de la Indústria, 18)




També pots estar al dia amb l'app Sincronitzats. ![]()
Descarrega-la aquí:
Sincronitzats. El canal de cultura a Sabadell! Podeu estar, més que mai, sincronitzats amb la cultura a Sabadell
© Ajuntament de Sabadell | NIF: P-0818600-I | Condicions d'ús | Avís legal | Política de privacitat i protecció de dades | Accessibilitat



