Hi ha llibres que ens acompanyen tota la vida. Llibres que llegim un cop i recordem sempre, i d’altres als quals tornem anys després per descobrir-hi significats nous. Són els clàssics: obres que han travessat el temps i als quals podem tornar una vegada i una altra.

Amb aquest esperit neix «El rebost dels clàssics», un cicle que ens convida a acostar-nos a algunes de les grans obres de la literatura universal de la mà d’especialistes que han dedicat anys a estudiar-les, traduir-les, editar-les o divulgar-les. La seva mirada experta ens ofereix una porta d’entrada privilegiada a textos que formen part del patrimoni cultural de la humanitat, però que continuen sent sorprenentment actuals.

Aquest projecte és també un exemple del que fem possible treballant colze a colze. La complicitat amb la Delegació del Vallès Occidental del Col·legi d’Enginyers de Catalunya i amb Cafès Pont ens permet consolidar un espai de trobada que uneix cultura, pensament i proximitat. Una aposta que contribueix a fer de Sabadell una ciutat que llegeix, que es troba, que conviu i que converteix la curiositat intel·lectual en un dels seus valors més preuats.

Gràcies a la coordinació de Jordi Raventós, ens alegra especialment comptar amb la participació de destacats especialistes, molts d’ells vinculats a la nostra ciutat, que contribuiran a fer d’aquest cicle una oportunitat única per acostar-nos als grans noms de la literatura.

Us convido a participar en aquest viatge lector. A tornar als clàssics o a descobrir-los per primera vegada. I, sobretot, a compartir el plaer de llegir i de conversar sobre aquells llibres que, generació rere generació, continuen tenint alguna cosa important a dir-nos.

Marta Farrés

Alcaldessa de Sabadell

---

15 de setembre de 2026 · 19 h · Lloc: Delegació del Vallès del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, carrer de la Indústria, 18 - Col·labora: Casa del Llibre

Més val sol que mal acompanyat: els pensadors solitaris Michel de Montaigne i Jean-Jacques Rousseau

A càrrec de Glòria Farrés

La modernitat comença, en bona mesura, quan un individu s’atreveix a mirar dins seu. Michel de Montaigne i Jean-Jacques Rousseau, separats per dos segles però units per una mateixa voluntat d’exploració personal, van convertir la pròpia experiència en matèria de reflexió filosòfica i literària.

Montaigne va inventar pràcticament un gènere nou amb els seus Assaigs: una manera d’escriure que fa de la conversa amb un mateix una forma de coneixement. Rousseau, amb les seves Confessions i els seus textos autobiogràfics, va portar encara més lluny aquesta mirada interior i va situar la subjectivitat al centre del pensament modern.

Aquesta sessió proposa acostar-se a dos autors que van reivindicar la solitud, no pas com un aïllament, sinó com un espai de llibertat, d’autoconeixement i d’independència davant les convencions socials. Dos pensadors que continuen interpel·lant-nos en una època marcada pel soroll, la hiperconnexió i la dificultat de quedar-nos sols amb nosaltres mateixos.

Glòria Farrés és professora de filosofia a la Universitat Pompeu Fabra, traductora i especialista en literatura i pensament francesos. Ha dedicat una part important de la seva trajectòria a l’estudi de Rousseau, Montaigne i la cultura europea dels segles XVI a XVIII, combinant el rigor acadèmic amb una gran capacitat divulgativa.

---

29 d'octubre de 2026 · 19 h · Lloc: Delegació del Vallès del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, carrer de la Indústria, 18 - Col·labora: La Llar del Llibre

Èpica germànica i sagues nòrdiques: El Cant dels Nibelungs i la Saga de Kormákr

A càrrec de Joan Dalmases i Inés García López

Dracs, tresors maleïts, guerrers invencibles, amors impossibles i destins tràgics. Molt abans que Tolkien escrivís El senyor dels Anells o que Wagner compongués la seva monumental tetralogia, aquestes històries ja formaven part de l’imaginari europeu. Aquesta sessió ens convida a descobrir dues de les grans obres de la literatura medieval del nord d’Europa: El Cant dels Nibelungs, la gran epopeia germànica, i la Saga de Kormákr, una de les joies de la literatura islandesa antiga. Heroisme, passió, venjança i poesia es combinen en uns relats que han inspirat generacions d’escriptors i artistes, i que continuen fascinant els lectors contemporanis.

Joan Dalmases és filòleg, professor de la Universitat de Barcelona, traductor i especialista en literatura medieval alemanya. És responsable de la primera traducció íntegra al català d’El Cant dels Nibelungs.

Inés García López és filòloga, professora de Universitat Rovira i Virgili, traductora i especialista en llengua i cultura islandeses. Ha traduït directament del norrè (islandès antic) la Saga de Kormákr i ha contribuït de manera destacada a la difusió de la literatura nòrdica medieval en català.

---

19 de novembre de 2026 · 19 h · Lloc: Delegació del Vallès del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, carrer de la Indústria, 18 - Col·labora: Mala Peça Llibreria

Aquelarre Tennessee Williams: el Big Three (Un tramvia anomenat Desig, Gata sobre una teulada de zinc calenta i El zoo de vidre)

A càrrec de Joan Sellent i Jordi Vilaró

Poques vegades el teatre i el cinema han establert una aliança tan poderosa com la que va néixer al voltant de Tennessee Williams. Les seves obres van portar als escenaris i a la pantalla personatges inoblidables, atrapats entre el desig, la fragilitat, les convencions socials i els somnis impossibles. Blanche DuBois, Magie la Gata o Laura Wingfield formen part, avui, de l’imaginari cultural del segle XX.

Aquesta sessió proposa revisitar les tres obres mestres de Williams –Un tramvia anomenat Desig, Gata sobre una teulada de zinc calenta i El zoo de vidre– i descobrir com van esdevenir grans mites de l’edat d’or de Hollywood gràcies a les adaptacions protagonitzades per figures com Marlon Brando, Vivien Leigh, Elizabeth Taylor, Paul Newman o Katharine Hepburn. Un viatge al cor d’una obra que continua captivant per la seva iintensitat emocional, la seva complexitat psicològica i la seva extraordinària força dramàtica.

Joan Sellent és traductor, lingüista i un dels grans especialistes catalans en traducció teatral. Ha traduït nombroses obres de Shakespeare, Tennessee Williams, Joyce, Miller i altres autors fonamentals del repertori internacional, i és una figura de referència en el món de les arts escèniques catalanes.

Jordi Vilaró és professor universitari, investigador i especialista en la recepció de Tennessee Williams a Catalunya i a l’Estat espanyol. Els seus estudis han contribuït a aprofundir en la presència de l’autor nord-americà als escenaris i en la seva influència cultural durant el segle XX.

---

10 de desembre de 2026 · 19 h · Lloc: Delegació del Vallès del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, carrer de la Indústria, 18 - Col·labora: Casa del Llibre

Literatura feminista abans del feminisme. Els mèrits de les dones, de Plutarc; Igualtat entre els homes i les dones, de Marie de Gournay, i Ifis i Iante, d’Isaac de Benserade

A càrrec de Roser Homar i Encarna Sant-Celoni

Una mirada als orígens del pensament feminista a través de Plutarc, Marie de Gournay i Isaac de Benserade.

Molt abans que existís la paraula «feminisme», ja hi havia dones i homes que qüestionaven la inferioritat femenina i defensaven la capacitat intel·lectual, moral i política de les dones. Aquesta sessió proposa un viatge sorprenent pels orígens d’un debat que travessa els segles i que continua plenament vigent.

A través d’Els mèrits de les dones, de Plutarc, descobrirem un conjunt de figures femenines que van desafiar els estereotips de l’antiguitat. Amb Igualtat entre els homes i les dones, de Marie de Gournay – una de les grans intel·lectuals de la França del segle xvii –, ens acostarem a una de les primeres defenses modernes de la igualtat entre sexes. Finalment, Ifis i Iante, d’Isaac de Benserade, reprèn un relat d’Ovidi i planteja qüestions d’identitat, amor i gènere d’una manera sorprenentment contemporània.

Una sessió que mostra que moltes de les idees que associem al pensament feminista tenen arrels molt més profundes del que sovint imaginem.

Roser Homar és filòloga clàssica, professora de la Universitat de Barcelona, traductora i especialista en literatura grega antiga. Ha traduït al català, entre altres obres, Els mèrits de les dones, de Plutarc, i ha dedicat bona part de la seva trajectòria a l’estudi i la difusió dels textos clàssics.

Encarna Sant-Celoni és escriptora, traductora i investigadora. Ha treballat especialment en la recuperació de textos escrits per dones o vinculats a la història cultural femenina, i és la traductora catalana d’Ifis i Iante, d’Isaac de Benserade.

---

28 de gener de 2027 · 19 h · Lloc: Delegació del Vallès del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, carrer de la Indústria, 18 - Col·labora: La Llar del Llibre

No només tenim la Rodoreda. Escriptores catalanes de postguerra: Cèlia Suñol i Maria Dolors Orriols

A càrrec de Montserrat Bacardí i Mireia Sopena

Quan pensem en la narrativa catalana de postguerra, el nom de Mercè Rodoreda apareix de manera immediata i merescuda. Però la literatura catalana del segle XX és molt més rica i diversa. Aquesta sessió proposa redescobrir dues autores extraordinàries que durant massa temps han ocupat un lloc secundari en la nostra història literària: Cèlia Suñol i Maria Dolors Orriols.

Totes dues van escriure en un context especialment difícil, marcat per la Guerra Civil, la repressió franquista i les limitacions imposades a la llengua i la cultura catalanes. Malgrat aquestes circumstàncies, van construir una obra literària de gran qualitat, amb una mirada pròpia sobre la condició humana, la vida quotidiana, la memòria i els conflictes interiors.

A través de les seves novel·les i les seves trajectòries vitals, la sessió reivindicarà dues veus fonamentals per entendre la literatura catalana de postguerra i recuperarà una part del nostre patrimoni literari que mereix ser molt més coneguda i llegida.

Montserrat Bacardí és escriptora, investigadora i catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en història de la traducció, exili cultural i literatura catalana contemporània, ha dedicat nombrosos estudis a la recuperació de figures oblidades del nostre patrimoni literari.

Mireia Sopena és editora i historiadora de l’edició. La seva recerca s’ha centrat en el món editorial de la postguerra fins a l’actualitat, com també en les censures franquista i eclesiàstica. És autora de l’estudi introductori de la reedició de Primera part, de Cèlia Suñol, i ha tingut cura de l’edició del seu diari íntim.

---

25 de febrer de 2027 · 19 h · Lloc: Delegació del Vallès del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, carrer de la Indústria, 18 - Col·labora: Mala Peça Llibreria

El camí de la modernitat: quatre pilars fonamentals de la novel·la anglesa (Austen, Dickens, Eliot, James)

A càrrec de D. Sam Abrams

La novel·la anglesa és, sense cap mena de dubte, una de les grans tradicions narratives d’Europa. Aquesta sessió proposa un recorregut per quatre noms essencials que en mostren l’evolució i la immensa riquesa: Jane Austen, Charles Dickens, George Eliot i Henry James. De la ironia amable d’Austen a la ironia i la potència popular i crítica de Dickens, de la profunditat psicològica de George Eliot als personatges polièdrics de James, la sessió constituirà una invitació a llegir –o rellegir – alguns dels llibres que han ajudat a construir la novel·la moderna.

D. Sam Abrams és poeta, traductor, crític literari i assagista. Nascut als Estats Units i establert de fa molts anys a Catalunya, és una de les veus més destacades de la crítica literària catalana contemporània. La seva àmplia experiència com a lector, traductor i divulgador el converteix en un guia privilegiat per acostar-se als grans clàssics de la literatura universal.

---

18 de març de 2027 · 19 h · Lloc: Delegació del Vallès del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, carrer de la Indústria, 18 - Col·labora: Abacus

Novel·les amb fil musical: El fantasma de l’Òpera, El meravellós bruixot d’Oz i La dama de les camèlies

A càrrec d'Eulàlia Ara

Hi ha llibres que han transcendit les seves pàgines per convertir-se en música, òpera, teatre musical o cinema. Aquesta sessió proposa un recorregut per tres obres que han inspirat algunes de les adaptacions musicals més populars i perdurables de la cultura occidental.

Des dels misteris i les passions que habiten els passadissos de l’Òpera de París a El fantasma de l’Òpera, passant pel viatge iniciàtic de Dorothy a El meravellós bruixot d’Oz, fins a l’amor tràgic i inoblidable de La dama de les camèlies, aquestes novel·les mostren com la literatura i la música han dialogat al llarg dels segles per crear personatges i històries que ja formen part de la memòria col·lectiva.

La sessió explorarà els vincles entre text i música, entre imaginació literària i interpretació artística, i ens permetrà descobrir com aquestes obres han continuat transformant-se i emocionant nous públics a través de diferents llenguatges.

Eulàlia Ara és soprano, professora de cant i llicenciada en Teoria de la Literatura per la Universitat de Barcelona. Titulada superior de cant amb menció d’honor pel Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, també hi va obtenir els títols de violoncel, piano i solfeig. Ha desenvolupat una trajectòria que uneix música i literatura, participant en nombrosos recitals, concerts i projectes de divulgació cultural. Actualment és professora de cant al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.

---

15 d'abril de 2027 · 19 h · Lloc: Delegació del Vallès del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, carrer de la Indústria, 18 - Col·labora: Casa del Llibre

L'enigma de la dedicatòria dels sonets de Shakespeare: El retrat de W. H., d’Oscar Wilde

A càrrec de D. Sam Abrams

Qui era el misteriós «Mr. W. H.» a qui Shakespeare va dedicar els seus sonets? Des de fa més de quatre-cents anys aquesta pregunta ha alimentat una de les grans intrigues de la història de la literatura anglesa. Oscar Wilde, fascinat per aquest enigma, va convertir-lo en el centre d’un dels seus textos més singulars i brillants: El retrat de W. H.

A mig camí entre l’assaig, el relat detectivesc i la ficció literària, Wilde construeix una hipòtesi tan enginyosa com provocadora sobre la identitat del destinatari dels sonets. El resultat és una obra plena d’erudició, ironia i passió literària que reflexiona sobre el desig, la interpretació dels textos i el poder de la imaginació.

La sessió ens permetrà endinsar-nos tant en l’univers de Wilde com en un dels grans misteris shakespearians, demostrant que la literatura és també una forma d’investigació i que, de vegades, les preguntes són encara més fascinants que les respostes.

D. Sam Abrams és poeta, traductor, crític literari i assagista. Nascut als Estats Units i establert de fa molts anys a Catalunya, és una de les veus més destacades de la crítica literària catalana contemporània. La seva àmplia experiència com a lector, traductor i divulgador el converteix en un guia privilegiat per acostar-se als grans clàssics de la literatura universal.

---

27 de maig de 2027 · 19 h · Lloc: Delegació del Vallès del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, carrer de la Indústria, 18 - Col·labora: La Llar del Llibre

Dones de la vida a l'antiga Grècia: poderoses i empoderades (Les santes putes del desert i la Història secreta, de Procopi)

A càrrec de Sergi Grau

Quan pensem en el món antic, sovint imaginem una societat governada exclusivament pels homes. Però sota aquesta aparença hi trobem dones que van desafiar les convencions del seu temps i que van exercir formes inesperades de poder, influència i llibertat. Aquesta sessió ens convida a descobrir algunes d’aquestes figures extraordinàries a través de dues obres fascinants: Les santes putes del desert i la Història secreta, de Procopi de Cesarea.

Ascetes, prostitutes, actrius, santes i emperadrius protagonitzen uns relats que ens mostren una cara ben diferent de l’antiguitat. Entre totes elles destaca la figura de Teodora, emperadriu de Bizanci, una de les dones més influents i controvertides de la història antiga. Lluny dels tòpics, aquests textos revelen un univers complex i sorprenent on les dones també són les protagonistes destacades de la història.

Sergi Grau és professor de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona, traductor i especialista en literatura i cultura clàssiques. Ha dedicat bona part de la seva trajectòria a l’estudi i la divulgació del món grec antic, combinant el rigor acadèmic amb una extraordinària capacitat per apropar els textos clàssics als lectors actuals.

---

17 de juny de 2027 · 19 h · Lloc: Delegació del Vallès del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, carrer de la Indústria, 18 - Col·labora: Mala Peça Llibreria

El surrealisme i la fascinació per Nadja, d'André Breton

A càrrec de Joaquim Sala-Sanahuja

Hi ha llibres que s’expliquen; Nadja és un llibre que es viu. Publicada el 1928, aquesta obra d’André Breton és una de les grans fites del surrealisme i una de les experiències literàries més singulars del segle XX. A mig camí entre la novel·la, l’autobiografia, el manifest i el somni, Nadja ens convida a recórrer un París ple d’atzars, coincidències, intuïcions i revelacions.

La misteriosa figura de Nadja, que el narrador troba casualment pels carrers de la ciutat, es converteix en el centre d’una exploració sobre l’amor, la llibertat, la bogeria, la imaginació i els límits de la realitat. Amb ella, Breton construeix una de les obres més influents de l’avantguarda europea i un dels textos imprescindibles per comprendre l’aventura surrealista.

Aquesta sessió ens permetrà descobrir un llibre fascinant que continua captivant lectors, artistes i creadors gairebé un segle després de la seva publicació.

Joaquim Sala-Sanahuja és traductor, assagista i un dels grans especialistes catalans en literatura francesa. Ha traduït autors com André Breton, Charles Baudelaire, Arthur Rimbaud o Stéphane Mallarmé, i ha contribuït decisivament a la difusió de la cultura francesa contemporània a Catalunya. La seva traducció i el seu coneixement de l’obra de Breton el converteixen en una de les veus més autoritzades per acostar-nos a l’univers.

---

Un cafè amb... Col·legi d'Enginyers de Catalunya. Delegació Vallès (c. de la Indústria, 18)

Dissabtes poètics: Arteneu (c. de Sant Josep, 2)

Club de lectura. Biblioteca Vapor Badia (c. de les Tres Creus, 127)

Rebost dels clàssics. Col·legi Enginyers de Catalunya. Delegació Vallès (c. de la Indústria, 18)

 

 

 

 

 

Xarxes socials de Cultura. Segueix-nos, participa!