Capella de Sant Nicolau

• Autobusos urbans (TUS)
    Parades properes:
  • Arraona : L4,L23,L44,F4,

Autor: desconegut

Propietat: Ajuntament de Sabadell

Ús actual: punt patrimonial (MHS)

Situació:

La capella s'alça isolada al pla carener de la serra de Sant Iscle, damunt el marge esquerre del riu Ripoll, prop del barri de Torre-romeu i del Cementiri municipal.

Història:

L'edifici original, segurament més gran que l'actual, es cita als documents del segle XI com a parròquia de Sant Feliu d'Arraona i era el lloc de culte dels habitants de la zona. A partir del segle XII la importància de l'església va anant minvant, a causa sobretot del despoblament de la zona, i finalment el 1373 la parròquia es traslladà al centre de la vila de Sabadell, a l'església de Sant Salvador, amb el nom de Sant Fèlix de Sabadell. El 1319 a l'antiga parròquia es fundà el benefici de Sant Nicolau, topònim que ha perviscut fins ara.

Intervencions arqueològiques:

De totes les intervencions arqueològiques que s'han dut a terme al lloc, les més importants van ser les de Vicenç Renom entre 1932 i 1945 i al llarg de 1947. Aquests treballs afectaren l'interior i l'exterior del recinte. L'investigador considerà que les estructures localitzades al subsòl de la capella (sitges, fonaments de parets, paviment...) eren de l'època romana.

Les excavacions realitzades per Morral i Llobet a l'exterior de l'edifici els anys 1975 i 1976, van rebutjar la hipòtesi de Renom. Per aquestes investigadors, Sant Nicolau es tractava, fonamentalment, d'un jaciment d'època medieval. Així mateix, es plantejà per primera vegada el fet que les estructures que s'havien documentat al sector nord de l'edifici poguessin pertànyer a una masia que ja des del segle XV s'havia bastit al costat de la capella.

L'edifici:

La capella de Sant Nicolau és un edifici amb cos transversal respecte de l'eix de l'absis, fet que ha portat diversos autors a parlar d'un transsepte elevat i a comparar-lo, entre d'altres, amb els de Sant Pere d'Ègara i Sant