Per Carnestoltes, l’infant al centre! El CEIF Andreu Castells ens expliquen com aconseguir-ho.

El Carnestoltes prové d’una festa pagana que pretenia alliberar-se de les privacions que arribaven amb la Quaresma, dies de repressió i sacrifici. Actualment, és una festa popular on la disbauxa, la sàtira i la gresca en són els principals protagonistes. És una celebració on pren rellevància la transformació, ja que mitjançant les disfresses les persones juguen a adquirir identitats que no els hi són pròpies.

Entre els 0 i els 3 anys no tots els infants estan preparats per transformar-se en algú altre

Dels 0 als 3 anys, l’adquisició de la identitat i la comprensió del món està encara en procés, i el fet de disfressar-se, de transformar-se, pot crear algunes angoixes en els infants. A partir dels 3 anys, i fins a l’adultesa, el plaer per disfressar-se és molt personal i el que per uns és l’excusa perfecta per divertir-se, a altres els desperta incomoditat.

Al CEIF Andreu Castells, juntament amb les famílies, van iniciar un procés de reflexió al entorn d’aquesta festa. Per començar es va  observar que alguns tipus de disfresses podien dificultar el moviment autònom i lliure dels nens i nenes, i fins i tot podien arribar a dificultar l’acompanyament de l’adult: per rentar-se les mans, a l’hora de canviar un bolquer, per treure’s les sabates, córrer o jugar...

Tot i això, és cert que alguns infants gaudeixen d’aquesta transformació com una experimentació agradable. Llavors, què s’havia  de fer amb aquesta celebració? Calia un Carnestoltes a la  mida del centre, que respongués a les necessitats de tothom. Davant aquesta pregunta, l’equip del centre va pensar en quines eren les característiques que calia tenir en compte per  fer un carnestoltes en què els infants de l’escola fossin els protagonistes reals.

Un element primordial  ha estat que tot infant ha de sentir l’escola com un espai segur, per tant la  celebració del Carnestoltes no havia d’alterar la vida quotidiana dels infants. S’havien d’evitar situacions que poguessin situar-se fora de la comprensió dels infants...i fer que aquesta fos una celebració sense obligacions ni expectatives adultes, basada en la necessitat REAL de cada infant.

Tot infant ha de sentir l’escola com un espai segur.

I llavors, què es va fer per apropar aquesta festa a l'escola bressol?

• Es va acordar que el dia de Carnestoltes es pogués viure des de la naturalitat, sense angoixes ni pressions perquè cadascú el  gaudís segons la seva voluntat.
• Les famílies han pogut acompanyar, igual que ho poden fer tots els dies de l'any. 
• A les estances des d’unes setmanes abans es van preparar uns espais amb disfresses, teles i complements per a qui ho desitgés. Aquests elements van aparèixer de forma especial, però es van  integrar a la quotidianitat del centre durant un temps perquè qui volgués experimentar amb la transformació ho pugés fer quan ho senti i amb el ritme que necessiti. 

Gràcies a totes aquestes reflexions conjuntes, al CEIF Andreu Castells per Carnestoltes, com tots els dies de l’any, l’infant va ser al centre de les activitats.