Ermita de Sant Iscle i Santa Victòria

Al paratge de la Salut es coneix l'existència de diverses edificacions corresponents a diferents èpoques històriques, que testimonien una ocupació del lloc amb finalitats diferents.

D'època romana és una vil·la (segles I aC - IV dC) dedicada a l'explotació de la vinya, bàsicament. Damunt una part d'aquesta vil·la es construí al segle X una ermita dedicada, segurament, ja en aquest moment, als sants cordovesos Iscle i Victòria. A redós d'aquesta ermita i arran de la troballa llegendària d'una marededéu prop la font de la Salut s'inicià, el 1697, l'Aplec de la Mare de Déu de la Salut, patrona de Sabadell. Al segle XIX l'estat ruïnós de l'antiga ermita va fer plantejar la construcció de l'actual santuari (1882), obra de Miquel Pasqual.

L'ERMITA DE SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA

L'evolució arquitectònica d'aquesta església és paral·lela a la d'altres esglésies de Sabadell -Sant Pau de Riu-sec, Sant Julià d'Altura i l'actual Sant Fèlix (antiga Sant Salvador)-, les quals també tenen un origen medieval i experimenten ampliacions i reformes en el segle XIV primer i en el segle XVIII després, coincidint amb una època d'expansió dels ordes religiosos i de llur santoral, la fundació de confraries i la construcció de retaules.

En el cas de l'ermita, s'ha constatat una primera fase d'assentament d'època preromànica, documentada gràcies a les troballes d'unes tombes antropomorfes i algunes sitges corresponents al segle IX, que ens parlen d'una ocupació a la qual no es pot associar, de moment, cap recinte.

Al segle X, es construí una petita ermita de planta rectangular amb parets fetes de còdols lligats amb morter de calç. Al mur de migdia s'han conservat dues finestres d'esqueixada. Associada a l'església hi havia una necròpolis de tombes antropomorfes.

Entre els segles XIII i XIV s'amplià l'església primitiva i es construí un nou absis de planta rectangular a llevant i una nova façana a ponent. També en aquest moment es construí una nova estanç