Abans de tenir un animal de companyia
Als refugis i protectores d’animals hi ha un alt percentatge d’animals de companyia que, un cop adoptats, són retornats amb una llista inacabable de justificacions. O bé, provenen de persones propietàries que no han esterilitzat els seus animals de companyia.
Cal assumir la responsabilitat i valorar si realment pots i vols comprometre't a fer-te càrrec d'un animal. Per aquest motiu t’ ajudem a plantejar-te, seriosament, algunes qüestions. Potser, a priori, et pot semblar una llista inacabable però t’assegurem que no és gens exagerada!
No hem de subestimar mai la responsabilitat que implica adquirir un animal de companyia, penseu que és una unió PER TOTA LA VIDA!! Molts d’ells poden arribar als 15-20 anys!!
Respon amb honestedat al qüestionari següent abans d’adquirir un animal de companyia:
Per què vull un animal de companyia?
Adquirir un animal de companyia no és un caprici, és una responsabilitat. Poden arribar a viure 15 o 20 anys pel que és imprescindible que la decisió sigui fruit de la reflexió de tots els membres de la família i no pas un acte impulsiu.
Si la resposta és un “no sé” o “el meu fill vol un gos” o “ perquè tots tenen un animal” hauries de reconsiderar la teva decisió.
Vull ampliar la família?
Aquest nou membre de la família ha d’encaixar amb els hàbits i estil de vida familiar. Si sou persones molt sedentàries o que passeu la major part del dia o temporades fora de casa possiblement no sigui una bona decisió adquirir un animal de companyia. Tingueu també present, si hi ha d’altres animals a la llar com poden encaixar ja que si, per exemple, tots dos són de naturalesa dominant, a la llarga la convivència pot veure’s afectada.
Disposo de temps per dedicar a l’animal?
Els gossos, a diferència dels gats i fures, han de sortir a passejar i a jugar regularment ja sigui hivern o ple estiu. Si a més, és de complexió atlètica, els passejos han de ser llargs.
Si es posen malalts, caldrà cuidar-los, administrar-los els tractaments.
Es tracta d’una dedicació que cal estar disposat a oferir. Has de valorar si en el teu estil de vida hi té cabuda.
Sóc tolerant amb els pèls? Sóc al·lèrgic als pèls?
Hi ha animals més peluts que altres pel que és un altre aspecte a tenir en compte alhora d’escollir-lo. Has de pensar que sempre hi haurà pèls a casa, al sofà, a la roba... Caldrà raspallar l’animal amb regularitat per a que el seu pelatge estigui net i sa.
Estic preparat per a les destrosses a la llar?
Poden mossegar i rascar mobles, roba, sabates, el seu llitet, trencar testos, escarbar la terra... Sovint són conductes que desapareixen amb el temps però a vegades requereixen ensinistrament professional.
Quin hauria de ser el tamany i caràcter de l’animal que vols adquirir?
El tamany i el caràcter de l'animal han d’anar en concordança amb els hàbits personals i/o familiars. Hi ha animals que necessiten molt exercici i passejades llargues. En canvi, d’altres, són més tranquils i no requereixen una gran activitat física per mantenir-se equilibrats i sans, gaudeixen del sofà tant com tu!
El centre on adoptis l’animal et podrà assessorar sobre el tamany i els trets caracterials i podràs valorar si aquests s’adapten a la teva forma de vida
Amb qui deixaré l’animal quan marxi de vacances?
Aquesta és una altra qüestió a plantejar-se. Si no podem endur-nos l’animal ni tampoc aconseguir que algun familiar se’n faci càrrec hem de valorar si podem permetre’ns econòmicament deixar-lo amb un “cangur” o en una residència.
Vull un cadell o un animal adult?
Sovint preferim un cadell perquè creiem que així el podrem educar a la nostra manera i ens produeix una gran satisfacció veure’l créixer i desenvolupar-se. En general, el cadell requereix molta paciència i dedicació (educació, menja més freqüentment, etc.) i no en sabem res del seu caràcter innat. Un animal adult sovint ja té certes pautes educatives assolides, no és tant actiu com el cadell i s’adapten fàcilment a la nova llar. Amb un adult, a diferència del cadell, també saps quina és exactament la seva estructura física i el seu temperament.