Oficina del Parc de Catalunya

• Autobusos urbans (TUS)
    Parades properes:
  • Olímpia : L5,L55,F5,

De dilluns a divendres de 8 a 15 h

L'any 1929, els arquitectes Josep Renom i Joaquim Manich dibuixen per primera vegada el parc, que no va passar de projecte.

L'any 1977 es va aprovar un pla per a construir 3.300 habitatges als terrenys del parc. 75 entitats ciutadanes de Sabadell van presentar recursos contra el pla, que es va aprovar igualment, i van emprendre altres accions a favor del parc, com un intent de plantada d'arbres, l'any 1979, que va ser prohibida pel governador civil.

L'ajuntament democràtic sorgit de les eleccions de 1979 va iniciar el procés per a modificar el pla general i va començar a comprar terrenys. El 1984 l'ajuntament va a arribar a ser propietari d'un 90% de terrenys del parc i va convocar un concurs d'idees. L'any 1986 es va presentar el projecte d'ordenació del parc, realitzat pels arquitectes Joan Roig i Enric Batlle. Membres de 170 entitats de Sabadell van plantar arbres al parc. El 1988 es va aprovar definitivament el canvi de pla d'ordenació per a construir l'Eix Macià i el parc de Catalunya. Un conveni amb l'INCASOL va facilitar l'operació Eix Macià, amb la construcció de comerços i oficines. Els beneficis que va generar aquesta operació es van invertir íntegrament en la construcció del parc. El 1989 van començar les obres del parc i el 1992 se'n va inaugurar la primera part. El 1993 va entrar en servei l'observatori astronòmic i el 1996 la urbanització del sector Can Rull i el tren en miniatura.

EL PARC

El parc de Catalunya ocupa una extensió de 43 ha., des de l'Eix Macià fins a Can Rull que inclou la masia de Can Rull. La part més propera a l'avinguda de Francesc Macià ja ha estat urbanitzada, s'hi ha construït el llac i s'hi han incorporat diversos serveis. Després s'ha intervingut al sector de Can Rull i més endavant les obres prosseeguiran a la zona més elevada.

Al parc hi ha dues escultures: "Arbre de ferro" d'Antoni Marquès, situada al centre del terreny, i "A de barca" de Joan Brossa, a la gespa