Campanar de Sant Fèlix

El projecte del campanar fou encarregat a l'arquitecte Joan Garrido, que va iniciar les obres el 1738. L'obra es finançà amb les aportacions de tots els vilatans, ja que es considerava un edifici d'utilitat pública, i els que no podien destinar diners o materials per a la seva construcció treballaven en les obres.

El campanar de Sant Fèlix és d'estil barroc. Té la planta octogonal i la part inferior és molt massissa. Formalment té tres cossos ben diferenciats, que corresponen a les principals funcions que acollia quan es va construir: al basament, la capella del Roser; al pis del mig, el comunidor, i a dalt, el pis de les campanes.

Parts del campanar:

. La capella del Roser: es trobava a la planta baixa i s'obria a l'església gòtica. El 1909, durant la Setmana Tràgica, l'església i la capella es van cremar. Com a conseqüència de l'incendi i del posterior enderroc de l'església, l'estabilitat del campanar va quedar afectada i per reforçar-lo s'hi van fer els arcs modernistes que encara avui es poden veure, en què van treballar els arquitectes Enric Saguier i Jeroni Martorell. La capella va desaparèixer a causa dels problemes estructurals del campanar.

. El comunidor: es troba al primer pis i té finestres als quatre vents. En aquest recinte el sacerdot conjurava el mal temps i les adversitats.

. L'habitació del rellotge: situada al segon pis, no constava en el campanar original. El rellotge que avui s'hi pot veure es va construir l'any 1903 a la casa de Pablo Odobey du Jura, a França. L'anterior es va vendre al municipi de Palau-solità. Avui dia, fa tocar les campanes un rellotge electrònic, programable i que amb una antena registra automàticament els canvis horaris.

. El pis de les campanes: on hi ha tres campanes. Dues són litúrgiques -la Jacinta i la Dominica- i la tercera, penjada al mig, és la de les hores. Aquesta última va ser decorada per l'artista Joan Vila Cinca.

. El terrat: dalt del terrat hi ha un àngel penell