PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Entrevista a Kim Jordan

kimJordan2

Per començar: què és exactament el Booty Dance i com definiries el twerk?

El “botty dance” són totes aquelles danses del cul que hi ha al món. Si vas a Jamaica veuràs formes diferents de moure el cul a les de Colòmbia, per exemple. Depèn de la música que utilitzin i de la pròpia cultura en general. El Twerk és la versió més coneguda de la dansa del cul dins als EEUU tot i que hi ha moltes altres formes de ballar la dansa del cul.

El Twerk és un moviment més dins de tots el que recull la dansa del cul. Es pot fer de moltes maneres, amb diferents posicions, movent els malucs, de cintura avall, de cintura amunt, etc. Però la gent a agrupat tots els moviments anomenant-los twerk.

En què o en qui t'inspires i quins són els teus referents?

Quant a referents artístics em sento lligada a moviments que valoren la participació i el procés, com l'art relacional, el situacionisme, la performance, el fluxos... I bé, moviments contemporanis com són l'artivisme, l'art de context, l'art d'acció...

Quin va ser el teu primer contacte amb aquest estil de ball?

Fa molt de temps! Hi havia una cançó molt coneguda dins de les danses urbanes que es deia  “dwoing de boot”, que vol dir “batiendo el culo”, que vaig escoltar per primera vegada quan només tenia 8 anys i m’agradava molt! Puc haver ballat aquesta cançó milers de vegades, com també moltes altres. Vaig créixer amb MTV i passava molt temps en contacte amb la música. A les escoles tothom ballava movent el cul i a mi em cridava molt l’atenció.

A les teves classes sempre expliques que per ballar el twerk és important abans conèixer i respectar els seus orígens. Quins són?

Aquestes danses vénen de la vessant africana, que mitjançant el comerç d’esclaus fa que s’estengui a la resta de continents; a EEUU, a Sud Amèrica, Àsia, etc. Creixent sobretot a països com Colòmbia, Brasil o Jamaica. 

La paraula twerk neix de la cultura bounce a Nueva Orleans per a descriure la tècnica de dansa del cul que s’utilitza en aquell país.

Com podem aconseguir que el twerk deixi de veure’s d’una forma tan pejorativa?

Mentre visquem en una societat capitalista plena de misogínia, privilegis de gènere i tenint en compte els factors religiosos, etc... no es deixarà de veure així. Necessitem més educació cultural. El que jo intento fer a les meves classes és explicar tot el context d’aquesta dansa. Els seus orígens; es feien servir en els rituals de casament, en rituals per a induir la fertilitat, per beneficiar a l’hora de reforçar tota la musculatura pelviana després dels parts, etc.  S’utilitzen des de fa segles ja que les societats les trobaven especialment importants per a la salut de les dones.

El que passa és què en el context actual, hi ha una línia molt fina en el que el capitalisme blanc decideix que és i que no feminista i empoderador. Aquí és on comença el problema. En els mitjans de comunicació el que ens arriba del twerk no té res a veure amb el seu origen. Ens mostren cossos estereotipats, blancs, sense cel·lulitis, en tanga, ballant darrera de l’home, erotitzant el cos de les dones, ballant de forma individual... els orígens son totalment contraris!! Les danses del cul es ballaven en comunitat, amb persones totalment diverses, cossos i edats diferents. Necessitem mostrar la diversitat per a que aquesta dansa sigui empoderadora. No es una dansa feminista per que sí, si no per tot el context cultural i d’origen.

Serà molt difícil poder canviar aquesta visió si no deixem de veure a les dones com a objectes. 

Què pot fer aquest tipus de dansa per la lluita feminista?

Aquestes danses són importants per a nosaltres i per tothom. Per activar aquelles parts del cos on trobem tota la sexualitat humana. Normalitzar-la i convertir-la en un espai d’autoconeixement, de salut, per a poder parlar del nostre cos sense pors. Amb el context actual, on no ens deixen decidir què fer amb el nostre propi cos, es molt important tenir en compte que hi  ha altres opcions per explorar. El twerk és una manera d’exercitar la nostra autonomia sexual, física i emocional i això ens ajuda en la nostre lluita feminista.

Hi ha una expressió que utilitzes molt : “To twerk is not a crime”. Què vols reivindicar amb aquesta frase?

Vull remarcar que aprendre a gestionar i controlar el nostre cos no és un crim, si no un acte revolucionari.

Per finalitzar, hi ha alguna cosa què vulguis afegir?

M’encanta poder oferir recursos on puguem contextualitzar la nostra experiència dins de les danses del cul, per això és molt important saber d’on vénen els seus orígens, els diferents tipus de twerk, per a què s’utilitzaven i per a què les podem aprofitar nosaltres les dones.  És el més important per poder reivindicar-les com a feministes.


Etiquetes: drets civils i genere, gènere,, LGTBI,, feminismes, Sabadell, entrevista, butNOVEMBRE19