Memòria de la deportació
Amb la victòria del bàndol franquista a la Guerra Civil espanyola, milers de republicans van haver de marxar cap a l’exili. Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial i la posterior invasió de França per part de l’exèrcit nazi, moltes d’aquestes persones que havien fugit i es trobaven a territori francès van ser capturades i algunes, deportades a camps de concentració nazis.
Més de seixanta sabadellencs deportats
Fins a dia d’avui, s’han identificat 63 sabadellencs que van ser deportats als camps de concentració nazis (són persones nascudes a Sabadell o bé que vivien a Sabadell en el moment de l’exili i la deportació posterior). D’aquests deportats sabadellencs als camps nazis, 40 hi van morir i 23 van sobreviure. Tots van patir un tracte atroç per part de l’exèrcit alemany i de les SS, les esquadres de protecció del partit nazi (Schutzstaffel).
El llibre-catàleg de l'exposició "Deportats. Sabadellencs als camps nazis (1940-1945) descriu les històries de vida de totes aquestes persones,
Els actes de record i reconeixement
Cada any se celebra la tradicional ofrena floral en memòria dels deportats sabadellencs als camps nazis i a totes les víctimes del nazisme, des de fa uns anys coincidint amb el Dia Internacional de Commemoració en Memòria a les Víctimes de l’Holocaust, el 27 de gener.
L’acte es duu a terme a la plaça de Montserrat Roig, on es troba el monòlit en memòria dels deportats sabadellencs i de totes les víctimes del nazisme.
Entitats, institucions i persones a títol individual –especialment familiars dels deportats– participen any rere any en aquesta ofrena. Com a part de l’acte, representants de diversos col·lectius que van ser especialment represaliats pel nazisme i el feixisme encenen espelmes.
La Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme Mai Més de l’Amical de Mauthausen
L’Ajuntament de Sabadell lidera la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme Mai Més de l’Amical de Mauthausen. Aquesta xarxa, formada per desenes de municipis de Catalunya i d’arreu de l’estat, treballa per la memòria de l’exili i la deportació dels republicans, per la tasca de la recuperació de la memòria en l'àmbit local i també en el món educatiu i juvenil.
Gràcies al conveni vigent amb l’Amical de Mauthausen, s'organitzen conjuntament diverses accions per assolir aquests objectius: xerrades, exposicions, actes commemoratius i accions en l’àmbit educatiu.
Com a líder de la Xarxa, Sabadell n'esdevé un dels seus principals impulsors. Participa en el Grup Coordinador de la Xarxa i va organitzar la 5a Trobada d’Ajuntaments (2019) i la 6a Trobada d’Alumnes (2018).
Projecte stolpersteine
Les stolpersteine (paraula plural alemanya que significa “pedres, llambordes o llambordins de topada o per ensopegar”) són petits monuments creats per l’artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme.
L’objectiu de l’artista és fer aturar els vianants i interpel·lar-los per tal de fer memòria sobre aquella persona en concret a qui es dedica aquella placa: com es deia?, quan va néixer?, quan va morir?, on vivia?, on i quan fou deportada? El memorial en forma de llambordes disperses per tot Europa ens permet adonar-nos de la magnitud de la tragèdia. Avui en dia, amb més de 85.000 stolpersteine instal·lades a més de 1.800 poblacions d’una vintena de països d’Europa és el projecte més rellevant descentralitzat de memòria.
Entre els mesos de gener de 2018 i gener de 2020, l’Ajuntament de Sabadell, de la mà del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, ha instal·lar va la ciutat 61 stolpersteine. D’aquestes, 59 són en record i homenatge als deportats als camps nazis que van néixer o Sabadell o que residien a Sabadell abans de partir cap a l’exili i la posterior deportació. Les altres dues es van instal·lar en record de les germanes Emília i Angelina Masachs Borruel, assassinades per l’exèrcit nazi a la massacre d’Oradour-sur-Glane (França), el 10 de juny de 1944.
El 12 de novembre de 2023 es van instal·lar dues stolpersteine més en memòria d'altres dos deportats sabadellencs: José García Campillo i Pere Sabater Carbonell.
Etiquetes: memoriahistorica