Begudes energètiques: fem-ne un consum responsable

En la darrera dècada el consum de begudes energètiques ha augmentat exponencialment. Un de cada quatre infants entre 3 i 10 anys consumeix habitualment aquest tipus de begudes, segons l’informe del Comitè Científic de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN). La xifra augmenta a gairebé un de cada tres en el cas dels adolescents, segons l’enquesta de la Diputació de Barcelona sobre hàbits de salut a 4t ESO. Hi ha publicacions que en descriuen consums superiors.

Publicitat, coneixements i accés

Les begudes energètiques estan actualment molt de moda en la població més jove ja que, entre altres, la publicitat les relaciona amb l’esport extrem, la música i la diversió sense límits. Aquestes begudes utilitzen reclams cridaners i propietats miraculoses que en fan tenir curiositat. En general, hi ha força desconeixement de la seva utilitat i dels efectes del seu consum, en part també per la imatge positiva que ofereixen les pròpies marques. També caldria considerar la facilitat d’accés en qualsevol comerç, fins i tot per als menors de 18 anys.

 Definició i composició

D’acord amb els efectes que produeixen, la denominació “begudes energètiques” pot induir a error al consumidor. Per això, es recomana utilitzar la denominació “begudes estimulants o euforitzants”. Es caracteritzen per ser begudes sense alcohol que contenen sucre i compostos estimulants, normalment la cafeïna. Poden ser o no carbonatades i també poden contenir altres edulcorants, extractes d’herbes, taurina i aminoàcids, amb moltes marques i varietats al mercat.

Les begudes energètiques contenen gran quantitat de sucre i cafeïna. Una llauna de 500ml pot tenir més de 200 kcal, més de 50g de sucre i uns 120-150 mg de cafeïna. Les begudes energètiques poden contenir gluten.

Efectes sobre la salut

Les begudes energètiques contenen substàncies psicoestimulants que disminueixen la sensació i la percepció de fatiga física i mental. Algunes d’aquestes substàncies es troben en dosis excessives. Entre els efectes sobre la salut més habituals: insomni, símptomes d’ansietat i depressió, empitjorament del rendiment escolar, augment de la pressió arterial, palpitacions i taquicàrdia, obesitat, diabetis, problemes dentals, problemes d’ossos, deshidratació.

Els efectes sobre la salut poden augmentar en combinació amb alguns medicaments i amb drogues. La cafeïna emmascara els símptomes d’embriaguesa i pot comportar una menor percepció de l’estat d’intoxicació alcohòlica i incrementar el risc de patir efectes adversos.

Begudes refrescants i begudes isotòniques

Les begudes energètiques no s’han de confondre amb les begudes refrescants ni amb les begudes isotòniques o per a esportistes. Alguns exemples de begudes refrescants són les "taronjades", les "llimonades", les “coles” o les "aigües tòniques". Les begudes isotòniques o per a esportistes, elaborades amb aigua, glucosa i altres sucres i sals minerals, estan dissenyades per proporcionar hidratació i recuperar els hidrats de carboni i/o electròlits després de la pràctica esportiva o activitat física intensa. Aquestes begudes per a esportistes no contenen cafeïna.

Consum responsable

Ateses les consideracions anteriors, les begudes energètiques serien begudes no saludables i el seu consum hauria de ser únicament puntual. Se’n desaconsella la combinació amb begudes alcohòliques. No serien begudes refrescants ni begudes per a esportistes. No estarien indicades en la pràctica esportiva o activitat física pel seu elevat contingut de sucre i cafeïna, que pot augmentar el risc de deshidratació. Entre altres, no estarien recomanades en infants, adolescents, dones embarassades, persones que pateixen ansietat i/o depressió, persones sensibles a la cafeïna, hipertensió o trastorns neurològics.

Servei de Salut - Salut Comunitària

Ajuntament de Sabadell

Bibliografia

 Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN). Informe del Comité Científico de la AESAN sobre los riesgos asociados al consumo de bebidas energéticas. Revista del Comité Científico de la AESAN, 2021, 23, pp: 151-210. Consultable a:

https://www.aesan.gob.es/AECOSAN/docs/documentos/seguridad_alimentaria/evaluacion_riesgos/informes_comite/BEBIDAS_ENERGETICAS.pdf

 Diputació de Barcelona. Enquesta d’hàbits de salut a alumnes de 4t ESO de la demarcació de Barcelona. Sèrie Salut Pública. Barcelona, 2019. Consultable a:

https://www.diba.cat/documents/713456/119923109/EnquestaHabitsDeSalutAlumnes4tESO_InformeResultats2018.pdf/c18b5322-3c4b-58fc-b7f8-619a53f4c311?t=1605020775689

Agencia Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA). Begudes energètiques. Barcelona, 2022. Consultable a:

https://acsa.gencat.cat/ca/seguretat_alimentaria/consells_sobre_seguretat_alimentaria/begudes-energetiques-fes-ne-un-consum-responsable/

Ajuntament de Barcelona. Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPC). Mou-te i menja bé. 20 preguntes freqüents sobre l’alimentació saludable en la pràctica esportiva en edat escolar. Barcelona, 2022. Consultable a:

https://ajuntament.barcelona.cat/esports/sites/default/files/2021-11/guia_alimentacio.pdf