Balbina Pi (Sant Boi de Llobregat, 20 de setembre de 1896 - Perpinyà, 24 de juliol de 1973) fou una dirigent anarcosindicalista catalana. Fou la mare de la cantant Teresa Rebull (Teresa Soler Pi) i companya de Gonçal Soler Bernabeu.

El 1917 treballava de filadora a Sabadell, a l'empresa Seydoux, i era delegada de la Federació Local de la CNT i era una dona molt activa i propagandista dels drets dels treballadors i per la justícia social: feia mítings amb les seves companyes de fàbrica de Sabadell i altres companyes sindicalistes, i feu amistat amb l'anarcosindicalista Àngel Pestaña.

En el marc de la repressió que va patir la classe treballadora i sindical entre els anys del pistolerisme i la dictadura de Primo de Rivera, Balbina i la seva família va haver de canviar de domicili sovint: va marxar de Sabadell l'any 1922, es va establir en diverses viles i ciutats (Sant Boi, Alcoi, Barcelona...) i finalment hi retornà l'any 1930.

Va dirigir l'Agrupació Femenina Anticlerical de l'Ateneu Republicà d'Hostafrancs (Centre Republicà Federal Ibèric), força influenciat per la CNT, que arribà a tenir 66 militants.

L'any 1920 dirigia el grup Mujeres Republicanas del CRF, que al mes de novembre va fer campanya per l'alliberament dels líders sindicals i republicans detinguts i empresonats a la Mola de Maó.

Durant molts anys també va cultivar la seva faceta d'actriu de teatre i va actuar en moltíssims centres i societats teatrals locals.

Amb l'adveniment de la Segona República els seus postulats es radicalitzaren, s'alineà amb la FAI i va ser marginada per la direcció de la CNT, durant la Guerra Civil també.

S'exilià primer a l'interior de Catalunya (Palafolls) i després, als anys 1960, a França, i continuà militant en el moviment llibertari, fins la seva mort.

Hi col·laboren: Diputació de Barcelona / Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura