Cada 11 de setembre commemorem i recordem la defensa dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona enfront l’embat bèl·lic de Felip V. Un embat que va acabar amb l’aniquilació de les institucions catalanes i la repressió de la llengua catalana amb el decret de Nova Planta. Aquest 11 de setembre, com fèiem ja l’any passat, ens tornem a trobar aquí, al Parc Catalunya, a l’Eix de Francesc Macià, una àgora oberta, un espai central de la ciutat reivindicat i construït pel conjunt de la ciutadania de Sabadell... en definitiva, un espai del poble on reivindicar la voluntat col·lectiva d’ésser i assumir la veu d’un poble com ens recordava Vicent Andrés Estellés.
Avui, 11 de setembre de 2018, un any després de l’1 d’octubre, és necessari reivindicar amb determinació el caràcter democràtic i cívic del poble de Catalunya i la legitimitat de la defensa del dret a decidir. És també en aquest context que recordem avui les paraules de Josep Fontana quan ens advertia que “si serveix per alguna cosa la història és per fer-nos conscients que cap avenç social s’ha aconseguit sense lluitar”. La societat catalana es caracteritza per l’actitud positiva, constructiva, cívica i compromesa en la recerca d’un millor futur polític i social. Una actitud democràtica que sempre s’ha volgut expressar a través dels canals i instruments que posa a disposició el sistema democràtic, donant la veu a la ciutadania.
L’11 de setembre de 1714 fou un atac a la llibertat del poble de Catalunya. És per això que avui volem recordar aquelles persones que per la seva defensa política de les llibertats, els drets i la sobirania del poble de Catalunya es troben avui injustament empresonades, entre elles especialment en Jordi Cuixart i la Carme Forcadell per la seva vinculació amb la ciutat de Sabadell.
