La Lliga dels Drets dels Pobles ens explica...

Les selves són un medi natural de gran biodiversitat botànica i zoològica que no pot reproduir-se en altres ecosistemes, una reserva de múltiples espècies vegetals i animals, que, tot i que n’han desaparegut força o són en perill d’extinció, encara n’hi ha moltes més per descobrir.

Les selves tropicals, a l’un cantó i l’altre de l’equador, són alhora una immensa farmàcia, on s’hi ha descobert més d’una quarta part dels medicaments naturals, i aporten el 28% d’oxigen en el processament de la fotosíntesi. Però aquest territori és també la llar de múltiples ètnies, pobles originaris, amb una gran riquesa de llengües, cultures i cosmovisions, que les habiten des de temps mil·lenaris i que són, a més, els pobles que millor saben gestionar el territori, no en va per ells el bosc és d’on obtenen l’aliment, els materials per les seves cases i l’aigua per beure i rentar-se.

Les selves, els boscos humits, són, tinguem-ho molt en compte, un ecosistema clau per la regulació del clima del nostre planeta.

Però, vet aquí que el consum voraç del sistema capitalista en que vivim no té aturador i, per tal de satisfer-lo i incentivar-lo, les grans empreses, principalment transnacionals, depreden sense consciència aquests pulmons de la Terra.

 

Província d’Alto Amazonas, Loreto, Perú: a l’esquerra bosc primari i a la dreta desforestació per destinar 4.000 Hes. a la producció de palma d’oli per empreses del Grupo Romero, diversificat des del negoci bancari a l’agroindústria

Les empreses agroindustrials primer desforesten i després sembren grans produccions de soja o palma d’oli, posem per cas, per donar de menjar al bestiar que ens arriba a bon preu als nostres plats o per, paradoxa, fer biocombustibles. I si no hi ha prou amb aquesta explotació agrícola, les transnacionals encara fan més negoci amb les explotacions mineres i els hidrocarburs, que deixen darrere seu terres i rius contaminats que atempten contra la salut i la pesca de les comunitats indígenes.

Tres famílies surten a una “minga” (treball col·lectiu) de pesca. A la dreta, resultat de les captures: pocs peixos i petits per tantes boques. Cada cop la contaminació dels rius per fuites dels oleoductes o dels metalls de la mineria castiga més la fauna fluvial

Mantenir una vida en equilibri amb la natura, com tradicionalment han fet les comunitats de la selva, i defensar-les de l’agressió de l’explotació sense ànima, és un objectiu prioritari de la cooperació internacional.

La Lliga dels Drets dels Pobles ja s’acosta als 30 anys que va iniciar la cooperació amb una ètnia amazònica de Perú, l’ètnia shawi, la qual habita principalment la conca del riu Paranapura, un subafluent de l’Amazones que s’uneix al riu Huallaga per Yurimaguas, la capital de la província d’Alto Amazonas, departament de Loreto. Un grup de voluntaris va començar per les qüestions més urgents, com ara les plaques solars per alimentar ràdios i comunicar-se entre els diferents nuclis i desenvolupar un programa de salut amb personal sanitari i farmacioles comunals, per després, ja amb la subvenció dels ajuntaments de Sabadell i Castellar del Vallès, aplicar el Programa de Desenvolupament de Capacitats (DECA) adreçat als líders i lideresses comunals de 39 comunitats per impulsar projectes familiars i col·lectius en agricultura, fusteria, costura i mecànica de motors.

Primeres sessions de capacitació i joves dels tallers de fusteria fent pràctiques al centre de San Luís

Amb el temps DECA ha esdevingut un programa de formació permanent que ha fomentat la capacitació de joves d’ambdós sexes i, amb la participació dels governs dels districtes de Yurimaguas i Balsapuerto, s’ha estès a 13 i 84 comunitats respectivament.

Es tractava d’acompanyar-los en el desenvolupament que els mateixos riberencs decidissin. I dotar-los de recursos per fer front al canvi de vida que s’anava introduint des de la capital en les comunitats de la conca baixa del riu.

En l’actualitat, i gràcies a la capacitació, s’han autoorganitzat en una federació (FEMUCOPA), que és la contrapart dels projectes de cooperació, i han creat el “Taller Verde” com a un espai de formació i per experimentar propostes innovadores. Han començat a elaborar adobs i productes orgànics, productes de cacau, fleca, sabons, etc. I el que és molt important, captant l’interès de la població jove, fomentant la igualtat de gènere i en el camí de l’emprenedoria alternativa.

Trobeu informació a http://indigenes.dretsdelspobles.org/ca/#

Produccions ecològiques i artesanals elaborades al Taller Verde de San Luís i jornada d’intercanvi del coneixement amb a joves voluntaris arribats de la capital, dirigida per l’expert i director de San Luís, Jorge Vélez.

(Abril 2021)

20J: DIA MUNDIAL DE LES PERSONES REFUGIADES

L'any 2001 les Nacions Unides van declarar el 20 de juny com a Dia Mundial de les Persones Refugiades amb l'objectiu de rescatar de l'oblit la dramàtica situació que viuen milions de persones desarrelades (refugiats, apàtrides, desplaçats interns i sol·licitants d'asil) que actualment hi ha al món. Un any més, tornem a commemorar el 20J per visibilitzar un col·lectiu sovint oblidat però present a Sabadell i arreu del món.

Sabíeu que, en el cas de l’estat espanyol, 26.851 persones van sol·licitar la protecció internacional només en el primer semestre de 2021? I que a la nostra ciutat comptem amb gairebé un centenar de places per persones refugiades de diferents procedències en habitatges gestionats per entitats d’acollida? Aquestes places resulten molts cops insuficients i són moltes les persones a qui es denega la sol·licitud d’asil.

També manquen recursos econòmics i humans per acompanyar i millorar la situació d’aquestes persones un cop arriben al país d’acollida. No obstant, amb l’actual conflicte d’Ucraïna s’ha posat de manifest la capacitat de les administracions per fer front a aquest tipus d’emergències, i des d’aquí volem reivindicar que aquesta actuació i saber fer s’apliqui a la resta de col·lectius refugiats. Cal conscienciar polítics i societat del patiment que carreguen les persones refugiades de tots els conflictes, que arriben a les nostres ciutats necessitant protecció. Hem de donar la mateixa resposta a totes les refugiades, evitant la diferència de tracte segons l’origen.

Alhora, hem de continuar educant la consciència ciutadana en la diversitat. Treballant conjuntament des de les entitats, l’administració i la societat en conjunt per facilitar a les refugiades un sostre digne on viure, la inserció social i, en general, la cobertura de les necessitats bàsiques. Sense oblidar tampoc que les persones refugiades arriben a un sistema i una cultura molt sovint desconeguts per a elles, on l’acollida i escalf per part de la ciutadania seran clau perquè sentin que tenen una nova oportunitat per viure dignament.

En aquest sentit, encara ens queda molt per aprendre i cal seguir esforçant-nos per obrir-nos a altres cultures, aprenent d’elles, fomentant la interculturalitat i la cohesió social.

Des de la Comissió d’Entitats del Dia Mundial de les Persones Refugiades volem seguir avançant en la sensibilització sobre la situació de les persones refugiades amb diverses activitats organitzades, conjuntament amb l’Ajuntament de Sabadell, des del 16 fins el 20 de juny, per tal de visibilitzar la realitat d’aquest col·lectiu i reivindicar el compliment dels seus drets. 

Comissió d’Entitats del Dia Mundial de les Persones Refugiades

La Comissió d'Educació per la Ciutadania Global (ECG) ens explica...

Bon dia a tothom! Dins de la campanya activa de COMERÇ JUST, avui us volem parlar d’Alternativa3. Ens hem desplaçat fins a Terrassa per conversar amb la Laura Pérez, responsable del departament comercial d’aquesta entitat. 

Però abans fem un tastet per assaborir-ne una mica més...

Alternativa3 no és una botiga normal i corrent. És una Cooperativa que es dedica a la compra i a l’elaboració de productes que són bàsicament el cafè, el cacau i el sucre. Compren la matèria prima en origen als països del sud global, la porten aquí  i fan el procés de transformació. En el cas del cafè el molen, si cal, el torren i l’empaqueten. Fan arribar els productes a diferents llocs:  botigues ecològiques, herbolaris, botigues de proximitat, grups de consum. També tenen botiga ON LINE (veure catàleg d’alternativa 3), però no són pròpiament una botiga física. De tota manera sí que es pot anar a buscar la comanda o fer una compra puntual. Així doncs, quan a la guia de Comerç Just hem posat la referència d’Alternativa3 és per comprar en línia. Normalment ells porten a domicili la compra feta, però per no pagar despeses d’enviament, la compra mínima ha de ser de 30 €. Donat que els seus productes tenen una caducitat llarga, els clients solen comprar lots més grans per estalviar despeses de transport i de tot tipus. 

També són distribuïdors dels seus productes elaborats a tot el Vallès, a Catalunya, a la resta de l’estat espanyol i també fan exportació.

A la Cooperativa són unes 15 persones. Tenen dues naus. Una on hi ha la torradora i la planta de producció i una altra que és on estem ara, on hi el magatzem i les oficines.

La Cooperativa va començar el 1992 venent artesania i més tard entrant en el sector alimentari. Al llarg del temps, s’ha anat focalitzant molt més amb el tema de l’alimentació (cafè, cacau i sucre). Últimament ha obert una nova línia denominada “zero waste”  que buscar l’eliminació de residus, com els vasets de cafè, el plàstic, aportant productes alternatius que busquen el residu zero.

La gestió de compra de matèries primeres es fa des d’aquestes oficines i no tenen una contrapart als països productors. Seguint la política de Comerç Just, compten amb les cooperatives productores, que es coneixen de fa ja molt de temps. Saben com treballen i les persones que hi ha darrere.

Passem a fer les preguntes que teníem previstes...

-Per què teniu productes de Comerç Just?

Per respondre, et faig una mica d’història. Les fundadores d’Alternativa3 no van conèixer el Comerç Just aquí a l’estat espanyol sinó que vivien a Alemanya i van veure allà, als anys vuitanta, que hi havia un sistema comercial alternatiu que aquí no havia arribat, i que connectava molt amb els ideals de vida i els valors de les fundadores. Aleshores, al tornar a Espanya, comencen amb el Comerç Just, amb la fundació d’Alternativa3, que en un principi s’inicia a Castelló i més tard es desplaça a Terrassa. Primer amb una nau més petita i després més tard en aquestes dues naus abans esmentades. 

El que porta a les fundadores a crear aquesta cooperativa és que se n’adonen de tots els beneficis que té aquest moviment. Connecta amb l’idea del que ha de ser just, del que ha de ser la vida, donar una concepció diferent, que posa al centre les persones i no el benefici econòmic. Veuen que això ha de créixer i que es doni a conèixer, perquè en definitiva el que pretén el Comerç Just és cuidar. Cuidar amb molts aspectes: Cuidar del qui produeix el producte, de les seves famílies, de les seves decisions, de la democràcia, cuidar del medi ambient, cuidar de les dones i dels col·lectius més vulnerables.

Llavors, al final, el  Comerç Just és un sistema comercial, no és un acte solidari, sinó que és simplement fer diners per poder viure i no per especular econòmicament, perquè tothom qui hi estigui involucrat pugui sobreviure i viure dignament.

Avui en dia crec que malauradament encara es coneix molt poc, però per tots els beneficis i valors que té, és pel que es decideix comprar, elaborar i vendre productes de Comerç Just.

-Quin tipus de consumidor compra aquests productes de Comerç Just?

Jo crec que avui en dia és un consumidor molt variat. Tenim persones que el van conèixer fa molts anys perquè havien col·laborat voluntàriament en alguna organització i per tant ja creien en una justícia social. També tenim clients que van més per la línia de l’ecologia, del medi ambient i de consumir productes que no continguin elements tòxics i que siguin ecològics. Després també tenim clients que han provat els nostres productes en algun moment i els han agradat. I a part de la vessant social, ja és per una qüestió de qualitat.

De fet, quan realment consumeixes un producte de Comerç Just, a part de la seva vessant ecològica, que es nota en el gust, la part social, jo crec que té una part psicològica molt important. Aleshores, tu al prendre’t una xocolata o un cafè que saps com ha estat tractat o elaborat, finalment el trobes millor.

-Què hauríem de fer per comprar més productes de Comerç Just?

Jo penso que les persones que estiguin interessades en consumir productes més variats de Comerç Just, no només xocolata, cafè...., s’han d’informar, perquè ara és molt fàcil. Posar-te a Internet i trobar associacions i articles que parlen de Comerç Just. I a més Comerç Just està en molts àmbits que podem no conèixer, com l’àmbit tecnològic, per exemple, el “Fairphone” que és un mòbil, que s’ha produït seguint tots els principis de Comerç Just. També en tota la part tèxtil podem trobar productes de Comerç Just i a l’igual que en molts altres tipus de productes. Per tant, crec que el més important és posar-te a Internet i fer la pregunta del producte que tu vols trobar de Comerç Just, fent servir buscadors com el “Pam a Pam” que engloba iniciatives responsables en tot el territori català. És important informar-se perquè segur que trobes el que necessites.

I després hi ha una cosa que a vegades no tenim en compte, i és que les persones com a consumidores tenim molt de poder, i aquest poder no el fem servir prou. Si tu vols que a la teva botiga del barri posin cafè del Comerç Just demana-ho. I si son varis els que ho demanen, al final veuran que és una cosa important i l’acabaran posant. Cal saber que no només hem de consumir allò que ens ofereixen, sinó que hem de pressionar per aconseguir el que volem.

Agraïm molt a la Laura aquesta entrevista, que ha estat molt enriquidora. Ens ha agradat tant el tarannà d’aquesta Cooperativa que a un li venen ganes de formar-ne part.  Que passeu un bon dia, a poder ser, assaborint un cafè de Comerç Just.

(Maig de 2021)

Des de la Fundació Educació Solidària (FES) ens expliquen...

Després d’un any llarg de pandèmia comencem a veure el llum al final del túnel i la recuperació d’una vida “normal” sembla poder-se ja tocar amb la punta dels dits. Malauradament però aquesta crisi sanitària ve acompanyada de crisis econòmiques i socials arreu del món que tindran un fort impacte negatiu en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). El dret a una educació de qualitat, pilar dels ODS, ha patit i pateix un revés sense precedents. Fins al punt que es parla d’una emergència educativa mundial.

La pandèmia ha sacsejat profundament els sistemes educatius de tot el món. A principis d’abril del 2020, la xifra d’infants i joves de 188 països que no podien anar a l’escola era de 1.500 milions.

Segons dades de l’UNESCO, un any després de l’aturada mundial, la meitat de l’alumnat de tot el món encara no té accés a les aules ni a una educació de qualitat. Això representa la pèrdua d’un curs i mig escolars per a molts nens i nenes. Una pèrdua que serà molt difícil de recuperar i que tindrà un cost altíssim pel seu futur. Com hem vist en crisis precedents, les bretxes augmenten entre els que tenen i els que no tenen, ja sigui la bretxa digital, l’educativa, la social o l’econòmica – indissolublement lligades.

A Catalunya, on amb els esforços de les administracions i els equips docents s’ha pogut garantir l’accés a l’educació digitalment per a la majoria de l’alumnat, el pas de la pandèmia també ha posat de manifest l’existència d’una bretxa digital que no ha fet més que consolidar les desigualtats existents entre famílies. La Plataforma d'Infància Espanya xifra en 500.000 els nens i nenes que no poden accedir a un ordinador a casa, i al voltant dels 100.000 llars que no tenen connexió a internet.

A països com el Senegal on la Fundació Educació Solidària col·labora des de fa dècades amb l’Association Education Solidaire gràcies al suport d’ajuntaments com el de Sabadell, la situació ha estat molt pitjor. La desigualtat social ha provocat que molts alumnes no hagin tingut accés a l’educació atès que “l’escola a casa” s’ha vehiculat molt a partir d’eines digitals i en moltes llars –sobretot a les zones rurals- l’accés a l’ordinador, mòbil o internet és gairebé inexistent. Malgrat els esforços de molts estats en utilitzar altres suports com la televisió o les ràdios comunitàries o fins i tot el lliurament d’exercicis, el cert és que l’alumnat ha perdut l’acompanyament dels docents. Sense comptar en la pèrdua de l’aprenentatge informal dels moments i espais de convivència amb la resta de l’alumnat.

Això té conseqüències enormes no només en termes d’aprenentatge, sinó també en el desenvolupament emocional i social de l’alumnat de totes les edats. A més, especialment en el cas dels menors en situació de vulnerabilitat, els efectes de no poder anar a l’escola es deixen notar també en aspectes tan essencials com l’alimentació, ja que molts d’ells depenien dels menjadors escolars per poder mantenir una alimentació adequada, o el risc de patir violència, ja que l’escola constitueix un entorn de protecció que, en els contextos més extrems, contribueix a evitar que els menors siguin captats per grups armats o víctimes d’abusos.

Els reptes educatius i socials per arribar a l’Agenda 2030 es fan cada cop més difícils. Garantir una educació de qualitat a distància i amb recursos limitats, així com la recuperació de les matèries perdudes durant aquest últim any, és ara per ara un objectiu per al qual cal inversió, rapidesa i creativitat.

Europa preveu grans injeccions de diners per reactivar l’economia. Però no és només qüestió de millorar l’economia a qualsevol preu, sinó de vetllar per l’equitat social i, al centre d’aquesta, l’accés a l’educació de qualitat que inclogui una bona capacitació digital. Una educació que és el pilar de molts països i que pot ser l’única manera d’avançar per un món més sostenible i on puguem cabre-hi tots.

(Maig 2021)

La Fundació Main ens explica...

És habitual trobar dins la retòrica associada a la pandèmia allò de què "si alguna cosa ha fet la COVID-19, és no discriminar perquè ha afectat al món sencer per igual". Les persones involucrades en temes de cooperació però, més enllà d'afirmar o negar aquesta premissa, sabem que si més no les conseqüències a curt termini de la crisi actual, encara són incalculables per als països del Sud global. Perquè no partim des del mateix punt ni accedim a solucions amb la mateixa facilitat. Ara disposem de dades que confirmen el que, pocs mesos després del començament de l'emergència sanitària mundial per la COVID-19 ja es veia una escalada de dificultats en els grups més vulnerables. Ara, després de la incertesa inicial, abunden estudis que evidencien l'impacte desigual dels efectes de la pandèmia per als homes i per a les dones. Ara, després d'una cursa inèdita per al desenvolupament d'una vacuna, ens trobem de cara amb les dificultats per assegurar-hi l'accés de manera igualitària a les poblacions del Sud global on actualment hi ha menys de l'1% de població vacunada. Cap novetat.

La realitat és que des del sector de la cooperació per a la justícia global fa molts anys que aquests escenaris són els reptes del dia a dia. La fam, la pobresa, la desigualtat d'accés a serveis sanitaris, la lluita per la seguretat alimentària, la desatenció dels milions de persones refugiades al món que esperen per respostes institucionals per exercir el seu dret a una vida digna o els efectes de la destrucció dels ecosistemes són fenòmens globals, més coneguts i arrelats que la COVID i molt més ignorats a escala mediàtica. L'àmbit de la cooperació ha assumit, d'alguna manera, la tasca de contenció dels efectes devastadors de les moltes "pandèmies" que són conseqüència d'un món globalitzat. Per una banda, fent mans i mànigues per mantenir en peu activitats, programes i projectes malgrat múltiples restriccions; tanmateix, per una altra, sectoritzant un deure que tenim tots i totes com a societat global. No s'han fet els deures i per això, no es pot dir que les conseqüències de la pandèmia afectin a tothom per igual. Parlar del món post COVID al Nord i al Sud, no pot excloure de l'equació molts elements de desigualtats que, paradoxalment, ens han portat a aquest punt d'incertesa.

Som capaços des del Nord de mantenir una mirada objectiva sobre la situació global? I des de l'àmbit de la justícia global, les persones treballadores, voluntàries, divulgadores, perfils tècnics, cooperants, estem transmetent la informació del que passa als contextos locals en els quals treballem de manera efectiva, o simplement estem difonent experiències simbòliques als països del Sud que es dilueixen davant les circumstàncies actuals i els milions de dades disponibles? Cap a on estem dirigint el nostre discurs d'incidència? Estem aconseguint ser eco de les persones protagonistes i dels veritables reptes globals? Estem obtenint la presència pública que reclama la urgència dels afers que tenim a les nostres mans? Estem sent bons emissaris dels desafiaments que es perceben a escala local, o el missatge es queda sense força abans de moure consciències i responsabilitats a casa nostra? És un tema que requereix debats i respostes de l'alçada del problema.

És el moment d'introduir dins del relat de la pandèmia, veus diverses que aportin una dimensió més àmplia sobre els desafiaments emergents. Perquè si no ho fem, on quedaran representats els grups socialment més colpejats per les conseqüències de la COVID-19 i amb més dificultats d'accés a recursos a escala mundial? Quin és el preu que estem disposats a pagar per recuperar l'economia i, més enllà d'això, quina economia volem recuperar? Quines lliçons hem après ara que hem tingut temps de recollir i analitzar les dades dels col·lectius exclosos del benestar? En moments d'absència de respostes, cal fer-nos les preguntes adequades.

Aprofitem aquest moment de crisi com una oportunitat per reafirmar la cooperació per a la justícia global com a part del marc de referència del temps que vindran.

(Maig 2021)

Agermanament sense Fronteres ens explica...

Amb la nostra contrapart ASAFRO treballem des de fa vint-i-cinc anys al Camerun. Sense interrupció i fins als nostres dies hem fet una trentena de projectes dels quals la majoria són d’àmbit rural pel desenvolupament de les cooperatives agrícoles.

Aquests projectes han estat encaminats a erradicar la pobresa, posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària, millorar la nutrició i promoure l’agricultura sostenible. Totes són accions dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per al 2030 que volen millorar les condicions de vida de la població beneficiària, principalment famílies de pagesos que viuen en petits veïnats en zones rurals, posant a la dona i les relacions d’igualtat de gènere en primer terme. Les famílies cameruneses que es dediquen a la pagesia són les més vulnerables des del punt de vista econòmic i social. Es tracta d’una població de risc entre la que s’accentuen problemàtiques com la deficiència nutricional, l’atur rural o l’alcoholisme, principalment dels homes. Les famílies viuen en zones afectades per l'èxode rural a causa de l’emigració dels joves a les ciutats. La població al Camerun és en un 54,4% urbana i un 45,6% rural, amb un 62% de població menor de 25 anys i només un 3,2% major de 65 anys.

Pel que fa concretament a l'agricultura, trobem que en aquesta zona hi manca una bona capacitació tècnica, a més de la falta de productes i eines apropiades, sobretot per les dones que són les que tradicionalment s’han dedicat a les tasques considerades domèstiques. Els homes tenen el monopoli del rol productiu i social mentre que la dona monopolitza el rol reproductiu amb la cura de la família quedant encarregada de la subsistència alimentària, via els petits horts entorn de la casa.

Plantació d’esqueixos de mandioca en un camp comunitari

Davant d’aquesta realitat es desenvolupa el projecte PAEF (Programme des Activités Économiques des Femmes). La primera fase de transformació que hem dut a terme amb aquest projecte des del 2014 al 2016 ha estat incorporar la dona al rol productiu remunerat i així fer-la pujar un esglaó en el rol social, en posar-la en el centre de la generació de recursos econòmics de la societat en igualtat de condicions que l'home.

Les associacions de dones proposen l’activitat econòmica a desenvolupar que majoritàriament són camps de cultiu de mandioca, però també petit comerç, cria d’animals o d’altres). Un cop aprovada la proposta s’assigna el crèdit que els permet iniciar el projecte. En el cas d’activitats agrícoles, es subministren també esqueixos i materials (carretons per al transport, molins per a la transformació de la mandioca…). Des del 2017 als nostres dies hem anat creixent i incentivant més associacions de dones, pujant un graó més en la perspectiva de gènere, incorporant l’home en els cursos de formació tècnica agrícola i per tractar la distribució de rols familiars, així com parlar de la violència de gènere o tractar temes tan importants com la lluita contra el canvi climàtic (tractament de residus, aprofitament de materials, etc.).

Reunió d’una associació del programa PAEF

Actualment participen en aquest programa unes 500 dones de 71 associacions, distribuïdes en 9 zones del Camerun que com a beneficiàries directes representen uns 6.700  membres de les famílies que conviuen amb aquestes dones.

Localitats de Camerun amb associacions de dones coordinades per Agermanament - ASAFRO

Cada cop la dona està més empoderada i feliç de veure que més parelles assisteixen conjuntament a cursos, així com el reconeixement per part de l’home de l’aproximació a la igualtat de gènere. De tota manera queda molta feina a fer per consolidar i canviar actituds i tradicions prou arrelades en aquelles terres.

Associació de dones agricultores coordinada per Agermanament - ASAFRO

 (Abril de 2021)

Taller d’Art, Cultura i Creació ens explica...

El col·lectiu jove, caracteritzat pels ideals, la motivació i la creativitat, està especialment  disposat a participar d’iniciatives solidàries i compromeses amb la comunitat de forma voluntària. Part d’aquest interès troba resposta en la col·laboració desinteressada amb entitats de cooperació i solidaritat a través de projectes en l’àmbit local i internacional.

Mobilitzar les persones joves i fer-les partícips dels processos de transformació social és una estratègia clau per revitalitzar i actualitzar els projectes que desenvolupem, millorar la seva comunicació i difusió a través de nous llenguatges i canals, i garantir la seva continuïtat en el futur.

Tot i això, algunes entitats de cooperació es troben amb dificultats a l’hora d’incorporar persones joves als seus projectes, ja sigui perquè aquests no responen als seus interessos i inquietuds o per la manca d’espais on se sentin còmodes i motivades.

Amb l’objectiu de propiciar aquesta col·laboració neix l’any 2017 Joves en Acció, una iniciativa de l’Ajuntament de Sabadell, finançada per la Diputació de Barcelona i gestionada per Taller d’Art, Cultura i Creació. Aquest programa pretén potenciar el paper dels i les joves com a motor de canvi i en la construcció d’un món més solidari mitjançant la sensibilització sobre la vulneració de drets humans arreu del món i la informació sobre les propostes en matèria de cooperació que es duen a terme a la ciutat.

Si també ets una entitat de cooperació de Sabadell que cerca la implicació d’una persona jove en tasques locals i donar a conèixer la realitat del vostre projecte internacional, participa a Joves en Acció 2021: Cooperació de proximitat. T’ajudarem a trobar i seleccionar el o la col·laboradora més adient, t’orientarem sobre la seva incorporació a l’entitat i et donarem suport en la difusió de les vostres accions.

Detecta on necessitaries el suport d’aquesta persona jove i omple el següent formulari per poder-nos posar en contacte i engegar aquesta col·laboració al més aviat possible.

(Abril 2021)

Oxfam Intermon ens explica...

Des del curs 2008-2009 estem fent xerrades als centres de Sabadell que ho sol·liciten al programa Ciutat Escola de l’Ajuntament de Sabadell

Quan teníem la botiga, la xerrada tenia tres parts: una xerrada-col-loqui amb l’alumnat, una petita degustació de pà (que alumnes aportaven) amb crema de cacau i avellanes que nosaltres regalàvem i una visita comentada a la botiga.

Posteriorment, la xerrada té dues parts: la xerrada-col-loqui i la petita degustació (aquest curs a causa del coronavirus no és possible).

La xerrada té consta tres parts: una introducció per explicar la feina d’Oxfam Intermón (projectes de cooperació, acció humanitària i activitats de mobilització i sensibilització ciutadana). Després, el visionat d’un vídeo de poca durada adaptat a cada grup d’edats que mostra les causes de l’empobriment de milers de camperols i camperoles degut al domini de les grans multinacionals del cafè, cacau, canya de sucre, ..., i l’alternativa del funcionament d’una cooperativa de comerç just . Finalment, la tercera part es dedica a interactuar amb els nens i nenes per investigar les causes de l’empobriment i comentar un per un els criteris del comerç just

El Comerç Just és una eina bàsica que tens al teu abast per combatre la grandíssima desigualtat que existeix entre el que paguen els consumidors i les consumidores i el que reben els petits agricultors i agricultores pel seu treball. Per què? Perquè garanteix que aquests milions de persones rebran una recompensa justa pel seu treball.

El Comerç Just s’estableix sobre unes bases d’igualtat i transparència en les relacions de treball que permeten millorar les condicions de vida dels productors i productores dels països del Sud, però també comunicar als consumidors i a les consumidores finals que els productes que adquireixen han estat elaborats en condicions dignes.

(Abril 2021)

Descobreix més articles relacionats amb el Comerç Just

La Comissió d'Educació per la Ciutadania Global (ECG) ens explica...

Bon dia a tothom! Dins de la campanya activa de COMERÇ JUST, avui us volem parlar de l’ecobotiga cooperativa “el Rodal”.

El Rodal s’identifica com una botiga amb producte ecològic, sostenible i amb un impacte social, on hi pot comprar tothom.

És una cooperativa de consum sense afany de lucre que pertany a sòcies i socis, i on es decideix de manera horitzontal.  

Parlem amb un dels socis fundadors. Ell és en Còmic Sedó, persona que ens  acull amb molta simpatia i naturalitat. I li fem les 3 preguntes següents:

-Per què teniu productes de comerç just?

Perquè no entenem productes que no siguin de comerç just. És una raó bàsica. Perquè tenim criteris de comerç just. Creiem amb els drets humans, gènere, impacte sostenible i consum transformador. Tot el que venem entenem que és un comerç just. Aquesta cooperativa és de classe treballadora per cobrir les nostres necessitats.

-Quin tipus de consumidor compra productes de comerç just?

Aquí tothom, perquè no hi ha alternativa, perquè tot forma part d'un comerç just.

-Què hauríem de fer per comprar més productes de comerç just?

És una qüestió de principis. Bé és cert que els preus poden ser més cars,però si tenim en compte la sostenibilitat són més barats. També cal tenir en compte el medi ambient. Nosaltres som una cooperativa sense afany de lucre.

Bé, marxem del “rodal” molt convençuts de la seva política i com a suport al comerç sostenible. Ens ha agradat tant que sortim amb la fermesa de pensar-nos de fer-nos-en socis. Agraïm de tot cor que ens hagin atès de forma tan generosa i hospitalària.

(Abril 2021)

Descobreix més articles relacionats amb el Comerç Just