La persona que feia la comunicació considerava que la ineficàcia de la Secretaria General i de la Intervenció General, atemptava contra el principi d’eficiència administrativa i la feina de les persones treballadores. A més, considerava que la Intervenció General s’estava excedint en les seves funcions, marcant obligacions que no eren de caràcter financer-econòmic.

La Comissió d’ètica Pública no va admetre a tràmit aquesta comunicació, ja que considerava que es tractava d’un tema organitzatiu i no de caràcter ètic, i que, per tant, no estava dintre del seu àmbit d’aplicació i no era de la seva competència. També va tenir en compte, que tant l’Interventor, com el Secretari General, no estan subjectes al Codi ètic dels alts càrrecs.

Es va rebre una comunicació a través de la plataforma de la Bústia ètica i de Bon Govern , en la que s’expressava el malestar amb la conducta d’una persona amb càrrec electe en la relació com a treballadora, ja que considerava que aquesta persona tenia una actitud masclista i despectiva en ver les dones. A la comunicació referia haver presenciat també aquesta actitud en el tracte amb altres dones.

Es va derivar a la Comissió d’Ètica Pública, tot i que el Servei gestor de la Bústia Ètica i de Bon Govern, havia requerit una ampliació d’informació de conformitat amb l’article 12 apartat 3 de les Normes de funcionament de la Bústia Ètica i de Bon Govern i aquesta no s’havia atès. La Comissió d’Ètica Pública tenia coneixement que aquest tema perquè va sortir a la premsa.

La Comissió no va admetre a tràmit aquesta comunicació, tenint en compte que no s’havia atès el requeriment d’informació per part de la persona que havia fet la comunicació, i que les dades que es facilitaven eren insuficients per iniciar cap acció d’investigació.

La denúncia feia referència a la manca de transparència i de rigor en la gestió d’una errada per part del Servei de Recursos Humans, que comportava un greuge econòmic que s’havia repercutit a la persona afectada. La persona que feia la comunicació apuntava que aquesta errada afectava a diferents persones, i considerava que en la gestió d’aquesta errada hi havia hagut desigualtat en el tracte, ja que davant d’un mateix cas, s’havien ofert solucions diferents.

La Comissió  d’Ètica Pública, va analitzar la comunicació i ,va acordar no admetre a tràmit aquesta comunicació, atès que el tema plantejat no corresponia a temes ètics que són competència d’aquest òrgan.

La Comissió va considerar que es tractava d’una situació en la que la persona afectada, podia haver interposat el corresponent recurs administratiu contra l’acord adoptat per part del Servei de Recursos humans en relació als fets descrits en la seva comunicació o bé, en el seu cas, plantejar una reclamació de responsabilitat contra l’actuació de l’Administració pel perjudici que li havia produït aquesta errada tècnica.

Pel que fa a la presumpta desigualtat que es comentava en la seva comunicació, el Codi ètic d’alts càrrecs, en el seu article 6.3 apartat c) esmenta els possibles factors de  tracte discriminatori, en base als quals, la Comissió va acordar que, en aquest cas, no es donava cap d’aquestes situacions i que,  el Servei de Recursos Humans, per un criteri de gestió interna, tenia la potestat tècnica de, en cada cas, pactar la solució al retorn del deute en particular, procurant que fos el menys lesiu per la persona afectada.

La Comissió va tenir coneixement els fets esmentats a la comunicació s’ havien posat en coneixement de la Fiscalia de Sabadell, per la qual cosa, es va admetre a tràmit la denúncia i, en el mateix acte, suspendre la seva tramitació, de conformitat amb el que disposa l’apartat 2.8, punt 3, del procediment d’investigació de les normes de funcionament de la Comissió d’Ètica Pública, atès que es té coneixement que s’està tramitant un procediment judicial amb identitat de subjecte, fets i fonament.

La consulta feia referència al principi ètic de responsabilitat al que estan sotmeses les persones subjectes al Codi Ètic de l'Ajuntament, que diu que aquests "respondran per les decisions i accions adoptades, com també de les omissions, tant pròpies com dels òrgans que dirigeixen", així com els principis d'Igualtat, Objectivitat i Rendició de comptes regulats al Títol I del Codi, com també a l'article 103 de la CE que ordena que l’Administració ha de servir els interessos generals amb objectivitat, la persona que fa la comunicació suggeria, pel bé de l'interès general, analitzar el cas de la d’una persona treballadora i conèixer quin tipus de proves va superar per començar a treballar a l'Ajuntament de Sabadell i si tenia formació sobre procediment administratiu, conèixer si havia superat el període de prova i si es va emetre informe negatiu en relació a aquest període, i, en el cas, quin va ser el motiu de no executar l'extinció del seu nomenament.

La Comissió d’Ètica Pública va considerar que la comunicació feia referència a l’apartat 4 del Codi ètic dels alts càrrecs, on es parla del principi de responsabilitat, però que de la lectura es desprenien altres temes que no són de caràcter ètic, si no que estarien dintre de l’àmbit de les sol·licituds d’accés a la informació pública.

La Comissió sense més informació, i tenint en compte les consultes que es feien a la comunicació, va suggerir a la persona que feia la comunicació que considerés la possibilitat de fer una sol·licitud d’accés a la informació, per poder-la adreçar directament al Servei de Recursos Humans que és qui tenia la informació sobre el tipus de prova que va superar la persona que s’esmenta, la seva formació, si s’havia emès informe negatiu sobre la seva adequació al lloc de treball i la situació en la que es trobava en aquells moments.

La Comissió, davant la informació de la que disposava, va concloure que no es podia considerar que hi hagués inacció per part de la persona alt càrrec que podria estar afectada pel Codi ètic dels alts càrrecs, i per tant, no va admetre a tràmit la comunicació.

La Comissió va admetre a tràmit aquesta comunicació i va instar que el Servei gestor de la Bústia Ètica i de Bon Govern, demanés, a través de la plataforma de comunicació, que la persona que va fer la comunicació concretés els fets als que es referia, posant exemples del que considerava comentaris denigrants i faltes de respecte, detallant les circumstàncies i el context en els que s’havien produït i expliqués perquè considerava que el seu espai de treball, no era un espai segur ni còmode de treball.

Tal com recullen les normes reguladores de la Bústia Ètica i de Bon Govern, es va donar un termini de deu dies per tal que la persona que havia  fet la comunicació, fes les aportacions que se li demanaven, advertint-la que, en el cas de que no hi hagés resposta en aquest termini, la comunicació és donaria per tancada. La persona que va fer la comunicació no va atendre en termini a aquest requeriment d’informació, per la qual cosa, tal com recull el procediment d’investigació de la Comissió d’Ètica Pública al seu punt 2.7,  al no tenir resposta en el termini de deu dies, la comunicació es va donar per tancada.

El Servei gestor de la Bústia ètica interna va fer una consulta a la Comissió d’Ètica Pública, sobre una comunicació que havia rebut i que feia referència a una queixa d’una persona treballadora referent al procés per a la provisió, per mobilitat funcionarial, mitjançant comissió de serveis, d’un lloc de treball de Cap de Programa a l’Ajuntament de Sabadell. La persona que va fer la comunicació considerava que aquest lloc de treball era una prolongació encoberta del lloc que ocupava l’actual Cap de Programa amb una altra denominació, a més, considerava que al no informar-la d’aquesta convocatòria, a la que podria haver accedir, s’havia actuat de manera poc ètica.

Es va explicar a la Comissió, que des del Servei gestor de la Bústia ètica interna, s’havia comprovat que efectivament el lloc de treball de Cap de Programa havia estat convocat en els termes als que feia referència la comunicació, i també que s’havia donat publicitat a través de la pàgina web de l’Ajuntament i s’havia publicat anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Així mateix s’havia comprovat que, a més de la persona que anteriorment havia ocupat el lloc de Cap de Programa amb una altra denominació, s’havien presentat 3 persones candidates més.

La Comissió va considerar en referència a aquest tema, que tot apuntava que el procediment havia sigut el correcte, i que per tant la persona que va fer la comunicació havia tingut l’oportunitat de presentar-se com a persona candidata a aquest lloc de treball. Es va comunicar a la persona que havia fet la comunicació que si considerava que no s’havia seguit el procediment adequat, s’hauria d’adreçar al Servei de Recursos Humans. D’altra banda, es va considerar que el fet que no se l’informés des del servei, no pot ser objecte de valoració, donat que no existeix obligació d’informar als treballadors del servei. En tot cas, el fet de convocar un lloc per mobilitat funcionarial, podia fer pensar que des del servei es pretenia ocupar aquest lloc amb una persona que no fos funcionària de l’Ajuntament de Sabadell.

Una altra qüestió derivada del to que es va fer servir a la comunicació i de que, en aquell moment, la persona treballadora comunicava que es trobava en situació de baixa per malaltia, es podia deduir que aquesta persona considera que no se l’havia tractat adequadament. En aquest sentit, la Comissió va considerar la possibilitat que es tractés d’un cas d’assetjament laboral, i per tant, la via per tractar aquests tipus de situacions estaria dins l’àmbit de Recursos Humans.

Es va considerar adient la possibilitat de derivar aquesta comunicació al Servei de Recursos Humans, prèvia consulta a la persona que va fer la comunicació si estava d’acord en que es fes aquesta derivació. La persona que va fer la comunicació no va respondre en termini a aquesta consulta.

Es va plantejar una consulta sobre si l’Ajuntament tenia coneixement i havia investigat unes possibles irregularitats en el control horari d’una persona que van tenir lloc durant l’any 2020, i de les que es va informar al responsable del Servei.

La Comissió, en aquest cas, no va admetre a tràmit aquesta comunicació, pels següents motius:

1. La Comissió considera que aquest tema no és de la seva competència, ja que es tracta d’un assumpte de gestió ordinària del Servei, que correspon resoldre-ho al mateix Servei o a Recursos humans.

2. Quant a la possible responsabilitat per inacció davant d’un fet que s’hauria d’haver investigat, la Comissió considera que aquest supòsit no entraria dins el seu àmbit d’actuació ja que seria susceptible d’una possible responsabilitat administrativa que comportaria l’obertura d’un expedient disciplinari, pel fet que el funcionari ha omès  per inacció, d’avant d’uns fets que hauria d’haver investigat , la possibilitat d’incoar un expedient disciplinari.

Es va plantejar una consulta sobre el possible incompliment de l’obligació legal de demanar tres pressupostos per una contractació menor, relacionat amb el possible conflicte d’interès entre una persona que ocupa un càrrec directiu de l’Ajuntament i una persona representant de l’empresa contractada, que podria entrar en conflicte amb el Codi ètic dels alts càrrecs

La Comissió la va admetre a tràmit i va tractar aquesta comunicació en la sessió ordinària de 17 d’octubre i la sessió extraordinària del 7 de novembre de 2022, i va concloure:

1. Analitzada la documentació corresponent a la contractació referida a la consulta, es conclou que pel que fa al fet de no haver demanat tres pressupostos, estaríem davant d’un tema del procediment legal de contractació, i no  dins de l’àmbit d’actuació d’aquesta Comissió. Tot i que sí s’ha constatat que existeix un informe tècnic que acredita la idoneïtat d’aquesta empresa per complir les necessitats objecte de la contractació, en tot cas, la persona que fa la comunicació hauria de demanar una revisió d’ofici de l’expedient en qüestió.

2. Pel que fa a l’existència d’un possible conflicte d’interès, sí que és la Comissió l’encarregada de valorar si aquest existeix i si la persona que ocupa un càrrec directiu, que dona el vist i plau a l’informe tècnic d’adjudicació del contracte, s’hauria d’haver abstingut.

3. Després de la compareixença de la persona implicada que ocupa un càrrec directiu es desprèn que la relació, és una relació dins l’àmbit laboral, i no existeix amistat personal. En tot cas, la Comissió considera que del tipus de contacte al que es fa referència a la comunicació, no es pot concloure que existeix una amistat personal.

4. La Comissió té en compte que la persona implicada que ocupa un càrrec directiu, és la que dona el vist i plau a l’informe tècnic d’adjudicació del contracte i que, encara que no s’hagués donat aquest vist i plau,  això no afectaria al procediment de contractació.

5. Per tots aquests motius, es considera que no s’ha pogut acreditar que existeixi una relació d’amistat íntima entre les dues persones implicades, que pogués donar lloc a un conflicte d’interès per part de la persona que ocupa un càrrec directiu, pel fet de donar el vist i plau a l’informe de contractació de l’empresa contractada a través d’un contracte menor.

Es va plantejar una consulta per part d’un regidor sobre la possible vulneració dels articles 4 i 6 del Codi ètic dels alts càrrecs per part d’una persona que ocupa un càrrec de confiança al dirigir-se a ell, segons exposava, en un to que considerava poc adient i utilitzant la paraula “maleducat”.

La Comissió va admetre a tràmit i va tractar aquesta comunicació en les sessions ordinàries del 19 de setembre i del 17 d’octubre de 2022, i va concloure:

1. Els membres de la Comissió, van tenir en consideració el que diu el Codi ètic dels alts càrrecs respecte als articles que menciona la persona a la seva comunicació:

Article 4: Tractaran totes les persones de manera respectuosa, lliure de prejudicis i amb la cortesia i consideració deguda a la seva dignitat, i es comportaran sempre de tal manera que aquestes puguin confiar en la integritat, la imparcialitat i l’eficàcia en les seves actuacions.

Article 6: a) Tractaran totes les persones amb les quals tinguin relació amb el màxim respecte i consideració a la seva dignitat, evitant qualsevol tipus de discriminació.” i e) Exerciran les seves competències amb l’objectiu de servir amb excel·lència la ciutadania, sense incórrer en arbitrarietat.

2. La Comissió va tenir en compte que els articles als que fa referència la comunicació no estan adreçats a la relació entre una persona de confiança d’un partit i un càrrec electe d’un altre partit, sinó a la relació entre les persones afectades pel Codi ètic dels alts càrrecs i els ciutadans, tal i com estableix el propi article 6.1 “En relació amb l’exercici del càrrec al servei de la ciutadania”.

3. Els membres de la Comissió, van trobar que el que va succeir forma part de les disputes normals que existeixen entre els diferents grups Municipals, perquè es tracta d’un tema de to, el to amb el que els regidors o regidores o càrrecs de confiança es dirigeixen els uns als altres, però que no consideren que ens trobem davant d’un insult.

4. La Comissió va considerar que no hi ha incompliment del Codi ètic dels alts càrrecs. La paraula “maleducat” no es pot interpretar com un insult en el sentit estricte i per tant, recomana que les formes en el tracte entre les persones siguin el més correctes possible, tenint sempre el màxim respecte pels interlocutors i evitant en tot moment aquestes situacions de tensió.